108 research outputs found

    Apoyar el desarrollo profesional continuo del personal académico a través del intercambio de experiencias

    Get PDF
    Aquest article exposa un experiment a petita escala sobre una estratègia dissenyada per recolzar l’intercanvi d’experiències acadèmiques en una universitat d’educació a distància. Dos petits grups independents compostos per personal acadèmic (un grup amb quatre professors i un altre amb cinc dissenyadors de continguts educatius, tots dos amb empleats amb i sense experiència) es van oferir voluntaris per reunir-se periòdicament durant un període d’un any per elaborar un mapa de coneixements col·lectius que representés una part dels seus coneixements professionals. Aquesta eina i activitat de tutoria entre companys de treball va establir un context d’aprenentatge en el qual es va potenciar que els participants exterioritzessin i compartissin alguns coneixements tàcits desenvolupats per mitjà de la pràctica professional, a més de determinats coneixements organitzatius explícits encara que de vegades ambigus. Les dades analitzades fins al moment inclouen l’enregistrament de les entrevistes realitzades a cada participant abans i després de l’experiment, l’enregistrament de les conclusions al final de cada reunió i el mapa de coneixements elaborat per cada grup. Els resultats suggereixen que combinar les tutories de grup amb la modelització de coneixements col·laboratius és una estratègia prometedora per a promoure l’adquisició d’experiències professionals i per tant per a donar suport al desenvolupament professional del personal acadèmic a les universitats. Aquesta estratègia pot definir-se com una activitat d’aprenentatge intencional però no formal que s’adequa a les conceptualitzacions d’aprenentatge al lloc de treball alhora com a procés d’intercanvi de coneixements i procés de creació de coneixements.This article reports a small-scale experiment of a strategy designed to support the sharing of academic expertise at a Distance Learning University. Two small and separate groups of academic staff members (one of four professors and one of five instructional designers, both including experienced and new employees) volunteered to meet regularly, over a one-year period, to elaborate a collective knowledge map representing a portion of their professional knowledge. This tool- and peer-mediated mentoring activity created a professional learning context in which participants were encouraged to externalize and thus share some tacit knowledge developed through professional practice, as well as explicit but sometimes ambiguous organizational knowledge. The data analyzed so far includes audiotaped individual interviews conducted before and at the end of the experiment, audiotaped group debriefings at the end of each meeting and the knowledge map constructed in each group. Results suggest that combining group mentoring with collaborative knowledge modeling is a promising strategy to foster the elicitation of professional expertise and thus support the professional development of academic staff in universities. This strategy can be defined as an intentional but non-formal professional learning activity that fits well with conceptualisations of learning at the workplace as both a knowledge participation process and a knowledge creation process.Este artículo expone un experimento a pequeña escala sobre una estrategia diseñada para apoyar el intercambio de experiencias académicas en una universidad de educación a distancia. Dos pequeños grupos independientes compuestos por personal académico (uno con cuatro profesores y otro con cinco diseñadores de contenidos educativos, ambos con empleados con y sin experiencia) se ofrecieron voluntarios para reunirse periódicamente durante un período de un año para elaborar un mapa de conocimientos colectivos que representara una parte de sus conocimientos profesionales. Esta herramienta y actividad de tutoría entre compañeros de trabajo estableció un contexto de aprendizaje en el que se potenció que los participantes exteriorizaran y compartieran algunos conocimientos tácitos desarrollados a través de su práctica profesional, así como determinados conocimientos organizativos explícitos aunque algunas veces ambiguos. Los datos analizados hasta el momento incluyen la grabación de las entrevistas realizadas a cada participante antes y después del experimento, la grabación de las conclusiones al final de cada reunión y el mapa de conocimientos elaborado por cada grupo. Los resultados sugieren que combinar las tutorías de grupo con la modelización de conocimientos colaborativos es una estrategia prometedora para promover la adquisición de experiencias profesionales y por lo tanto apoyar el desarrollo profesional del personal académico en las universidades. Esta estrategia puede definirse como una actividad de aprendizaje intencional pero no formal que se adecua a las conceptualizaciones de aprendizaje en el lugar de trabajo a la vez como proceso de intercambio de conocimientos y proceso de creación de conocimientos

    Conception d'activités d'apprentissage collaboratif en mode virtuel

    Get PDF
    Dans ce chapitre, les auteures traitent de l’apprentissage collaboratif au sein de groupes travaillant en mode virtuel. Elles prĂ©sentent des assises pour dĂ©finir l’apprentissage collaboratif ainsi qu’un modĂšle de collaboration et des outils technologiques pouvant le soutenir. Les auteures dĂ©crivent Ă©galement les Ă©tapes spĂ©cifiques de conception d’un scĂ©nario d’une activitĂ© d’apprentissage collaboratif dans le contexte particulier de la virtualitĂ© et les dĂ©cisions clĂ©s qui doivent ĂȘtre prises par l’enseignantconcepteur. La dĂ©marche de conception proposĂ©e a Ă©tĂ© utilisĂ©e notamment lors du dĂ©veloppement de plusieurs cours en ligne de la TĂ©lĂ©-universitĂ© dans lesquels sont intĂ©grĂ©es des activitĂ©s collaboratives

    Le concept d'environnement d'apprentissage informatisé

    Get PDF
    Cet article propose une rĂ©flexion sur le concept d’environnement d’apprentissage informatisĂ© (EAI) et tente de le situer par rapport aux taxonomies dĂ©jĂ  existantes des utilisations pĂ©dagogiques de l’ordinateur. Nous dĂ©finissons l’environnement d’apprentissage comme un lieu rĂ©el ou virtuel abritant un ou plusieurs systĂšmes interagissant dans un but commun : l’apprentissage. Un enseignant et les apprenants d’une classe peuvent ainsi ĂȘtre vus comme un systĂšme, chaque individu Ă©tant un sous-systĂšme. L’utilisation du vocable apprentissage, plutĂŽt que celui d’enseignement, Ă©voque l’image d’un environnement axĂ© sur la construction du savoir par une communautĂ© d’apprenants plutĂŽt que sur la transmission du savoir par l’enseignant. La juxtaposition des termes environnement et apprentissage sous-entend une approche collaborative et des stratĂ©gies pĂ©dagogiques fondĂ©es sur le cognitivisme et le constructivisme. L’environnement d’apprentissage est dit informatisĂ© lorsque certaines ou l’ensemble des interactions entre les sous-systĂšmes sont soutenues par des ressources informatiques. La notion d’EAI dĂ©passe celle d’activitĂ© pĂ©dagogique Ă  l’ordinateur. En effet, l’environnement est susceptible d’abriter plusieurs de ces activitĂ©s, en plus des outils et du matĂ©riel nĂ©cessaires pour les rĂ©aliser. Or, plusieurs taxonomies existantes sont fondĂ©es sur la catĂ©gorisation des mĂ©dias ou encore des moyens didactiques, critĂšres qui s’appliquent mal ou de façon incomplĂšte Ă  la notion d’EAI. De nouvelles taxonomies devront ĂȘtre imaginĂ©es comportant de nouveaux critĂšres. Le concept d’ouverture de l’environnement offre une piste intĂ©ressante Ă  cet effet

    L'apprentissage "situé" dans les cours en ligne: le cas du colloque scientifique virtuel (CSV)

    Get PDF
    Nous prĂ©sentons une situation de e-learning dĂ©veloppĂ©e dans le cadre d’un cours Ă  distance destinĂ© Ă  des Ă©tudiants universitaires de deuxiĂšme cycle. Dans ce cours, les Ă©tudiants sont mis en situation de participation Ă  un colloque scientifique virtuel (CSV) en mode asynchrone. Nous prĂ©sentons le scĂ©nario pĂ©dagogique et l’environnement technologique dĂ©veloppĂ© pour mettre en Ɠuvre ce scĂ©nario puis analysons dans quelle mesure ceux-ci respectent les principes de l’apprentissage situĂ©

    El trabajo colaborativo en red impulsor del desarrollo profesional del profesorado

    Get PDF
    En este artĂ­culo se presenta un estudio de caso sobre una estrategia de aprendizaje colaborativo entre profesionales de la educaciĂłn en un ĂĄmbito especĂ­fico de trabajo, el alumnado con autismo, para apoyar el intercambio de experiencias a travĂ©s de las redes. La muestra se compone de un equipo de 11 profesoras de aulas de autismo especĂ­ficas, cuyo trabajo se basa en diseñar y contrastar estrategias educativas de actuaciĂłn para este alumnado. La recogida de datos se ha realizado a travĂ©s de entrevistas en grupo, cuestionarios y anĂĄlisis del Plan de Trabajo. Los resultados indican que el trabajo planificado y consensuado, con una trayectoria comĂșn de participaciĂłn continuada en el tiempo, ofrece una garantĂ­a de calidad que camina hacia la mejora en educaciĂłn. AsĂ­, el grupo de trabajo ofrece seguridad profesional a sus participantes, favorece la consecuciĂłn de objetivos comunes y evita el aisla ‑ miento profesional de los profesores en aulas especĂ­ficas, ya que la comunicaciĂłn en la red es la base de su trabajo

    Supporting continuous professional learning in the academic staff through expertise sharing

    Get PDF
    This article reports a small-scale experiment of a strategy designed to support the sharing of academic expertise at a Distance Learning University. Two small and separate groups of academic staff members (one of four professors and one of five instructional designers, both including experienced and new employees) volunteered to meet regularly, over a one-year period, to elaborate a collective knowledge map representing a portion of their professional knowledge. This tool- and peer-mediated mentoring activity created a professional learning context in which participants were encouraged to externalize and thus share some tacit knowledge developed through professional practice, as well as explicit but sometimes ambiguous organizational knowledge. The data analyzed so far includes audiotaped individual interviews conducted before and at the end of the experiment, audiotaped group debriefings at the end of each meeting and the knowledge map constructed in each group. Results suggest that combining group mentoring with collaborative knowledge modeling is a promising strategy to foster the elicitation of professional expertise and thus support the professional development of academic staff in universities. This strategy can be defined as an intentional but non-formal professional learning activity that fits well with conceptualisations of learning at the workplace as both a knowledge participation process and a knowledge creation process
    • 

    corecore