Interventions in health organisations to reduce the impact of adverse events in second and third victims

Background Adverse events (AE) are also the cause of suffering in health professionals involved. This study was designed to identify and analyse organization-level strategies adopted in both primary care and hospitals in Spain to address the impact of serious AE on second and third victims. Methods A cross-sectional study was conducted in healthcare organizations assessing: safety culture; health organization crisis management plans for serious AE; actions planned to ensure transparency in communication with patients (and relatives) who experience an AE; support for second victims; and protective measures to safeguard the institution’s reputation (the third victim). Results A total of 406 managers and patient safety coordinators replied to the survey. Deficient provision of support for second victims was acknowledged by 71 and 61 % of the participants from hospitals and primary care respectively; these respondents reported there was no support protocol for second victims in place in their organizations. Regarding third victim initiatives, 35 % of hospital and 43 % of primary care professionals indicated no crisis management plan for serious AE existed in their organization, and in the case of primary care, there was no crisis committee in 34 % of cases. The degree of implementation of second and third victim support interventions was perceived to be greater in hospitals (mean 14.1, SD 3.5) than in primary care (mean 11.8, SD 3.1) (p?<?0.001). Conclusions Many Spanish health organizations do not have a second and third victim support or a crisis management plan in place to respond to serious AEs

The aftermath of adverse events in spanish primary care and hospital health professionals

Background Adverse events (AEs) cause harm in patients and disturbance for the professionals involved in the event (second victims). This study assessed the impact of AEs in primary care (PC) and hospitals in Spain on second victims. Methods A cross-sectional study was conducted. We carried out a survey based on a random sample of doctors and nurses from PC and hospital settings in Spain. A total of 1087 health professionals responded, 610 from PC and 477 from hospitals. Results A total of 430 health professionals (39.6%) had informed a patient of an error. Reporting to patients was carried out by those with the strongest safety culture (Odds Ratio –OR- 1.1, 95% Confidence Interval –CI- 1.0-1.2), nurses (OR 1.9, 95% CI 1.5-2.3), those under 50 years of age (OR 0.7, 95% CI 0.6-0.9) and primary care staff (OR 0.6, 95% CI 0.5-0.9). A total of 381 (62.5%, 95% CI 59-66%) and 346 (72.5%, IC95% 69-77%) primary care and hospital health professionals, respectively, reported having gone through the second-victim experience, either directly or through a colleague, in the previous 5 years. The emotional responses were: feelings of guilt (521, 58.8%), anxiety (426, 49.6%), re-living the event (360, 42.2%), tiredness (341, 39.4%), insomnia (317, 38.0%) and persistent feelings of insecurity (284, 32.8%). In doctors, the most common responses were: feelings of guilt (OR 0.7 IC95% 0.6-0.8), re-living the event (OR 0.7, IC95% o.6-0.8), and anxiety (OR 0.8, IC95% 0.6-0.9), while nurses showed greater solidarity in terms of supporting the second victim, in both PC (p?=?0.019) and hospital (p?=?0.019) settings. Conclusions Adverse events cause guilt, anxiety, and loss of confidence in health professionals. Most are involved in such events as second victims at least once in their careers. They rarely receive any training or education on coping strategies for this phenomenon

Disfunció primària greu de l’empelt pulmonar. Incidència, factors de risc i pronòstic

El transplantament pulmonar constitueix en l’actualitat una opció de tractament per a la malaltia pulmonar terminal, però una llarga història de contratemps està darrera d’aquesta possibilitat. L’onze de juny de l’any 1963 James D. Hardy va realitzar el primer transplantament pulmonar en humans. El receptor era un home de 58 anys, John Russel, amb el diagnòstic de base de càncer de pulmó, insuficiència respiratòria i insuficiència renal. El diagnòstic de càncer s’havia realitzat en el penal on estava ingressat per una condemna a mort per haver comès un assassinat l’any 1957. Russel va rebre la proposició del transplantament pulmonar i, després de ser informat de que la operació no s’havia intentat mai en sers humans, va acceptar sotmetre’s al transplantament, sabent que la seva condemna seria commutada pel governador de l’estat per la seva 'contribució a la causa de la humanitat'. Es va procedir al transplantament del pulmó esquerra amb un resultat inicial satisfactori però el pacient va presentar deteriorament de la seva funció renal que va condicionar que fos èxitus al 16º dia, tot i que amb bona funció pulmonar. L’any 1968 Denton Cooley feia el primer transplantament en bloc de cor i dos pulmons, sense èxit. No va ser fins l’any 1971 que es va publicar una nova experiència realitzada per Fritz Derom, un cirurgia belga, que va aconseguir un cas amb 10 mesos de supervivència que va ser èxitus per rebuig crònic. Durant els anys 70 es van realitzar diferents intents amb resultats poc favorables, van provocar la pràctica desaparició de la tècnica. El gran pas es va donar amb l’aplicació dels immunosupressors de nova generació, com la ciclosporina que va permetre tornar a plantejar la realització del transplantament de cor i pulmó en bloc amb resultats esperançadors a Stanford, a càrrec de Shumway i Reitz. Va ser finalment el grup de Toronto, amb Cooper al capdavant qui, a principis dels vuitanta amb la introducció d’algunes millores tècniques, els que assentarien definitivament les bases del transplantament unipulmonar i, en l’any 1986 del bipulmonar, mostrant als pocs anys resultats força esperançadors. El resultat ha estat que fins el 30 de juny de l’any 2008 s’havien registrat gairebé 30.000 transplantaments pulmonars a tot el mon. A Espanya es va iniciar el programa de transplantament pulmonar en la dècada dels 90. El primer transplantament pulmonar realitzat amb èxit es va fer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i posteriorment es va estendre a altres centres del país com Hospital Puerta de Hierro y l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid), Hospital La Fe (Valencia), Hospital Reina Sofia (Cordoba), Hospital Marqués de Valdecilla (Santander) i Juan Canalejo (La Coruña). A Espanya a finals de l’any 2009 ja s’havien realitzat més de 2000 transplantaments pulmonars, i a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron l’any 2009 es va celebrar els 500 transplantaments pulmonars. L’activitat a Espanya ha anat en augment i semblava estabilitzar-se cap al voltant dels 160 transplantaments pulmonars a l’any, però la tendència en els últims anys ha tornat a ser la del increment, havent-se realitzat 219 transplantaments pulmonars l’any 2009

Revisión de los instrumentos de cribaje en salud mental infantil del ámbito pediátrico y escolar

El uso de los instrumentos de cribado en salud mental infantil en el ámbito pediátrico y escolar es heterogéneo e insuficiente. Partiendo de esta premisa surge la necesidad de hacer una revisión de la literatura sobre los instrumentos de cribado y el uso que se otorga en salud mental infantil (0-6 años) en la consulta pediátrica y el contexto escolar. Se ha llevado a cabo una búsqueda de la literatura publicada en el período de 2005-2015 en las bases de datos Discovery, Eric y Medline. Existe una gran diferencia de uso de los instrumentos de cribado entre el ámbito escolar y la consulta pediátrica. En la escuela la administración de instrumentos es más habitual y con menores limitaciones. En la consulta pediátrica, aunque existen numerosos instrumentos validados psicométricamente, no se aplican con tanta frecuencia. La mayor limitación en los dos ámbitos es la falta de seguimiento después de la derivación del niño a los servicios de salud mental. La escuela y la consulta pediátrica son contextos con características idóneas para la prevención en salud mental infantil. Es necesario seguir investigando para mejorar la detección, derivación y seguimiento a los servicios de salud mental.The use of child mental health screening tools in the paediatric and school fields is heterogeneous and insufficient. From this assumption, we can see the need to conduct a literature review on screening tools and their use for child mental health (0-6-year-olds) in the paediatric ward and the school context. A search was carried out throughout literature published in the period 2005-2015 in the databases Discovery, Eric, and Medline. There is a remarkable different use of screening tools between the school context and the paediatric ward. At school, the administration of instruments is more usual and with fewer limitations. At the paediatric ward, although there are many psychometrically validated instruments, they are not used so frequently. The main limitation in both settings is the lack of follow-up after the child’s referral to mental health services. The school and the paediatric ward are contexts with ideal characteristics for prevention in child mental health. Further research is needed to improve the detection, referral to, and follow-up in mental health services

Diseño y aplicación de un cuestionario de detección precoz en salud mental infantil

Los problemas en salud mental infantil son frecuentes, complejos y pueden conllevar un riesgo en el desarrollo. La prevención en salud mental es un compromiso colectivo, especialmente por parte de las instituciones que atienden la primera infancia: la escuela y la consulta pediátrica. El objetivo de esta investigación es validar un instrumento diseñado ad hoc de detección precoz en salud mental para la primera infancia. En el diseño del instrumento, denominado Detectar para Prevenir-Salud Mental Infantil-25 (DxP-SMI-25), se tuvo en cuenta la literatura previa y las limitaciones actuales en la detección precoz en salud mental. El contenido del cuestionario se validó mediante un juicio de expertos y se aplicó el cuestionario, junto al Ages & Statges Questionnaires: Social-Emotional-2, con el fin de obtener la validez de criterio. El instrumento diseñado muestra una buena predisposición y permite una evaluación global del desarrollo.Child mental health problems are frequent, complex and can lead to developmental risk. Prevention in mental health is a collective commitment, especially on the part of the institutions that care for early childhood: the school and the pediatric office. The aim of this paper is to validate an ad hoc instrument designed for early mental health screening in early childhood. The design of the instrument, called Detectar para Prevenir- Salud Mental Infantil-25 (DxP-SMI-25, Detect to Prevent- Children’s Mental Health-25), took into account previous literature and current limitations in early mental health screening. The content of the questionnaire was validated by means of expert judgment and the questionnaire was applied, together with the Ages & Statges Questionnaires: Social-Emotional-2, in order to obtain criterion validity. The designed instrument shows a good predisposition and allows a global assessment of development

Diseño de un instrumento observacional de base neurocientífica para el análisis del juego libre infantil: ObPlay 9-36m

INTRODUCCIÓN. Los conocimientos actuales en neurociencia indican que el desarrollo del cerebro tiene lugar a lo largo de toda la vida, pero hay periodos sensibles en los que las sinapsis neuronales condicionan la formación de la estructura cerebral. Dichas sinapsis se producen, en gran parte, gracias a estímulos externos. Entre estos periodos sensibles destaca la primera infancia. MÉTODO. El objetivo del manuscrito es presentar el diseño y la validación de un instrumento observacional del juego libre infantil, denominado ObPlay 9-36m. El instrumento permite aportar evidencias, desde una perspectiva neuroeducativa, de la importancia del juego libre en el desarrollo integral del niño. El instrumento se ha diseñado a partir del análisis de la conducta infantil y de los conocimientos aportados por la neurociencia, la psicología y la educación. RESULTADOS. Se presenta el instrumento ObPlay 9-36m de análisis del juego libre infantil en niños y niñas de 9 a 36 meses. Su proceso de elaboración ha concluido al comprobar la validez del instrumento y la fiabilidad mediante un acuerdo interjueces con la aplicación del coeficiente Kappa. El instrumento está conformado por los siguientes criterios: (1) observación, (2) motricidad, (3) exploración, (4) conocimientos lógico-matemático y espaciotemporal, (5) símbolo, (6) lenguaje y verbalización, (7) emocional y (8) social. Para su concreción se sigue un proceso inductivo a partir de la observación exploratoria de situaciones de juego ad hoc para este estudio. La aplicación del instrumento permite realizar diferentes tipologías de análisis, mostrar el desarrollo de los niños y dotar de significación al juego libre como espacio de aprendizaje. DISCUSIÓN. El instrumento ObPlay 9-36m evidencia la activación simultánea de diferentes áreas del cerebro durante la conducta infantil y el consecuente aprendizaje, como beneficio en el desarrollo integral. El uso de instrumentos de observación favorece la práctica educativa y la investigación. Esta línea de trabajo facilita la investigación-acción, partiendo de la observación de la realidad educativa y planteando nuevas propuestas de mejora de la práctica profesional

Percepción de los maestros sobre el derecho al juego libre en educación infantil y educación primaria. Estudio desarrollado en Barcelona (España)

INTRODUCTION. From a constructivist and ecological perspective, a child’s free play is considered a right and a need in a child comprehensive development. This study aims to find out the teachers’ perception on the children’s right to free play and to identify how this right is met at school. METHOD. This is a descriptive study with a mixed method. An ad hoc questionnaire was designed for the research using the qualitative analysis of results from different focus groups (FG). Then, the questionnaire was validated and administered to Early Childhood Education and Primary Education teachers in Barcelona. RESULTS. The analysis of the final results show the teachers’ beliefs concerning the incorporation of free play into the educational intervention, and the influences that the educational and social context have on the implementation. The difficulties in schools to promote the incorporation of free play are apparent in some of the data connected with the teachers’ beliefs, strict school schedules, curricular pressure, and the school’s managing team and/or ownership. DISCUSSION. The study concludes by highlighting that, if the aim is to improve the quality of educational experiences, then it is necessary to reclaim the value of play at school through the expansion of the teachers’ initial training.INTRODUCTION. Le jeu libre des enfants est analysé d'un point de vue constructiviste et environnemental et considéré comme un droit et une nécessité pour le développement intégral de l'enfant. Cette recherche vise à connaître la perception des professeurs et à vérifier l'application de ce droit à l'école. MÉTHODE. Il s'agit d'une étude descriptive qui applique une méthodologie mixte. Pour réaliser la recherche, un questionnaire adapté a été réalisé à partir de l'analyse qualitative des résultats qui ont été obtenus dans différents groupes de discussion (‘focus groupes’, FG). Ensuite, le questionnaire a été validé et finalement réparti à des enseignants de maternelle et du primaire à Barcelone. RÉSULTATS. Le processus d'analyse des résultats finaux met en évidence les croyances des enseignants en ce qui concerne l'incorporation du jeu libre dans la pratique éducative, mais aussi les influences que le contexte éducatif et social exerce sur son application. Les difficultés qu’on constate dans les écoles pour favoriser l'utilisation du jeu libre apparaissent dans certaines données qui concernent les croyances des enseignants, la rigidité des emplois de temps scolaires, la pression du programme scolaire, la direction et/ou l'action des enseignants titulaires. DISCUSSION. En conclusion, l'étude souligne la nécessité de défendre la valeur du jeu à l'école et de l'incorporer dans la formation des enseignants, si on veut améliorer la qualité des expériences éducatives.INTRODUCCIÓN. El juego libre infantil se valora, desde un marco constructivista y ecológico, como un derecho y una necesidad en el desarrollo integral del niño. El estudio pretende conocer la percepción de los maestros e identificar el cumplimiento de este derecho en la escuela. MÉTO-DO. Es un estudio descriptivo en el que se aplica una metodología mixta. En la investigación se diseña un cuestionario ad hoc a partir del análisis cualitativo de los resultados obtenidos en dife-rentes Focus Groups (FG). Posteriormente se realiza la validación del mismo, y finalmente se administra a maestros de educación infantil y primaria de Barcelona. RESULTADOS. El proceso de análisis de los resultados finales pone de manifiesto cuáles son las creencias de los maestros sobre la incorporación del juego libre en la intervención educativa y las influencias que ejerce el contexto educativo y social en su implementación. Las dificultades que se dan en la escuela para favorecer la incorporación del juego libre se evidencian en algunos de los datos que atañen a las propias creencias de los maestros, a la rigidez de los horarios escolares, a la presión curricular y a la dirección y/o titularidad. DISCUSIÓN. Se concluye el informe subrayando que si se pretende mejorar la calidad de las experiencias educativas, es preciso reivindicar, a través de la formación de los maestros, el valor del juego en la escuela

Disfunció primària greu de l'empelt pulmonar. Incidència, factors de risc i pronòstic

El transplantament pulmonar constitueix en l'actualitat una opció de tractament per a la malaltia pulmonar terminal, però una llarga història de contratemps està darrera d'aquesta possibilitat. L'onze de juny de l'any 1963 James D. Hardy va realitzar el primer transplantament pulmonar en humans. El receptor era un home de 58 anys, John Russel, amb el diagnòstic de base de càncer de pulmó, insuficiència respiratòria i insuficiència renal. El diagnòstic de càncer s'havia realitzat en el penal on estava ingressat per una condemna a mort per haver comès un assassinat l'any 1957. Russel va rebre la proposició del transplantament pulmonar i, després de ser informat de que la operació no s'havia intentat mai en sers humans, va acceptar sotmetre's al transplantament, sabent que la seva condemna seria commutada pel governador de l'estat per la seva 'contribució a la causa de la humanitat'. Es va procedir al transplantament del pulmó esquerra amb un resultat inicial satisfactori però el pacient va presentar deteriorament de la seva funció renal que va condicionar que fos èxitus al 16º dia, tot i que amb bona funció pulmonar. L'any 1968 Denton Cooley feia el primer transplantament en bloc de cor i dos pulmons, sense èxit. No va ser fins l'any 1971 que es va publicar una nova experiència realitzada per Fritz Derom, un cirurgia belga, que va aconseguir un cas amb 10 mesos de supervivència que va ser èxitus per rebuig crònic. Durant els anys 70 es van realitzar diferents intents amb resultats poc favorables, van provocar la pràctica desaparició de la tècnica. El gran pas es va donar amb l'aplicació dels immunosupressors de nova generació, com la ciclosporina que va permetre tornar a plantejar la realització del transplantament de cor i pulmó en bloc amb resultats esperançadors a Stanford, a càrrec de Shumway i Reitz. Va ser finalment el grup de Toronto, amb Cooper al capdavant qui, a principis dels vuitanta amb la introducció d'algunes millores tècniques, els que assentarien definitivament les bases del transplantament unipulmonar i, en l'any 1986 del bipulmonar, mostrant als pocs anys resultats força esperançadors. El resultat ha estat que fins el 30 de juny de l'any 2008 s'havien registrat gairebé 30.000 transplantaments pulmonars a tot el mon. A Espanya es va iniciar el programa de transplantament pulmonar en la dècada dels 90. El primer transplantament pulmonar realitzat amb èxit es va fer a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i posteriorment es va estendre a altres centres del país com Hospital Puerta de Hierro y l'Hospital Ramón y Cajal (Madrid), Hospital La Fe (Valencia), Hospital Reina Sofia (Cordoba), Hospital Marqués de Valdecilla (Santander) i Juan Canalejo (La Coruña). A Espanya a finals de l'any 2009 ja s'havien realitzat més de 2000 transplantaments pulmonars, i a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron l'any 2009 es va celebrar els 500 transplantaments pulmonars. L'activitat a Espanya ha anat en augment i semblava estabilitzar-se cap al voltant dels 160 transplantaments pulmonars a l'any, però la tendència en els últims anys ha tornat a ser la del increment, havent-se realitzat 219 transplantaments pulmonars l'any 2009

Ciencia ciudadana, prospección arqueológica y valorización del patrimonio en zonas rurales, el caso de Ulldemolins (Priorat, Tarragona)

Este trabajo presenta los resultados del proyecto desarrollado en el pueblo de Ulldemolins (Priorat, Tarragona, España) en el marco del programa (FECyT-20-16076) «Participación ciudadana y arqueología en zonas rurales». El área de Ulldemolins cuenta con múltiples afloramientos de sílex de fácil acceso, así como con un rico patrimonio arqueológico diseminado por los campos agrícolas. Este patrimonio ha permitido crear un proyecto sólido que combina la vinculación con la ciudadanía y laprospección arqueológica. Esta investigación pone en valor la figura del erudito Josep M.. Figueras Rius (1922-2014) y expone los nuevos yacimientos y hallazgos de la prospección arqueológica realizada, fundamentada en la valorización, la conservación y la divulgación del Patrimonio rural.This paper presents the results of the project developed in the village of Ulldemolins (Priorat, Tarragona, Spain) as part of the program (FECYT-20-16076) "Citizen participation and archaeology in rural areas". The area of Ulldemolins has many easily accessible flint outcrops, as well as a rich archaeological heritage scattered throughout the agricultural fields. This heritage has made possible to create a solid project that combines links with the citizens, archaeological surveying, and the application of new technologies. This work highlights the figure of the scholar Josep M.ª Figueras Rius (1922-2014) and presents the new sites and findings of the archaeological survey carried out, based on the valorisation, conservation, and dissemination of rural heritage