Aprendre a ser mestre de religió catòlica. Testimonis d’un procés de formació inicial a partir de la seva narrativa

RESUM: Aquest article posa de relleu la formació de mestres de religió catòlica durant el procés de formació inicial a partir de la seva experiència viscuda a la Universitat. A través de l’anàlisi en profunditat de les narratives dels estudiants, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir una formació dels futurs mestres genuïnament educativa i vinculada a l’Església, i que aquesta contribució sigui un element configurador de l’itinerari de la DECA a la Facultat.PARAULES CLAU: narrativa, experiència, formació inicial, mestre de religió catòlicaLearning to be a Catholic Religion teacher. Testimonies of an initial training process from their narrativesABSTRACT: This article highlights the education of Catholic religion teachers through out their initial training from their experience at university. By thoroughly analysing the students’ narratives, elements for reflection and analysis are proposed with the aim of helping us to construct a genuinely educational, Church-linked education for prospective teachers. Also this contribution is intended to be a shaping element for the DECA (Ecclesiastical Declaration of Academic Competence) itinerary at the Faculty.KEYWORDS: narrative, experience, initial training, Catholic Religion teacher

El enfoque léxico en los manuales de ELE

Suplemento del número 14 de marcoELE (enero - junio de 2012) Este trabajo consiste en analizar en qué grado y cómo se aplica el enfoque léxico en la enseñanza de ELE. Para ello, revisamos las últimas aportaciones del enfoque léxico a la didáctica del vocabulario ELE. Fijamos el objetivo de examinar una selección de cinco manuales para comprobar el grado de aplicación del enfoque léxico y la manera como se hace, es decir, examinamos la puesta en práctica de dicho enfoque. Para cumplir nuestro objetivo, analizamos: la variedad de unidades léxicas trabajadas, la relación entre el léxico y la gramática, la tipología de actividades de léxico propuestas, la relación entre vocabulario y destrezas, las estrategias de aprendizaje para aprender léxico y, por último, la variedad de recursos didácticos sugeridos. Este análisis nos permitió comprobar la importancia que los cinco manuales otorgan al componente léxico para que los aprendientes logren la competencia comunicativa. Por otro lado, el análisis puso de relieve algunas divergencias, como la manera de tratar las colocaciones o las estrategias de aprendizaje empleadas. Por último, a partir de una de las carencias observadas, como el uso del diccionario de aprendizaje para mejorar las producciones, diseñamos una secuencia didáctica que mostrara un modelo de presentación y trabajo de léxico con el soporte del diccionario de aprendizaje

El enfoque léxico en la didáctica de ELE: la puesta en práctica

Treballs Finals del Màster de Formació de Professor d'Espanyol com a Llengua Estrangera, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2009-2011, Tutor: Carmen López FerreroEste trabajo consiste en analizar en qué grado y cómo se aplica el enfoque léxico en la enseñanza de ELE. Para ello, revisamos las últimas aportaciones del enfoque léxico a la didáctica del vocabulario ELE. Fijamos el objetivo de examinar una selección de manuales para comprobar el grado de aplicación del enfoque léxico y la manera como se hace, es decir, examinamos la puesta en práctica de dicho enfoque. Para cumplir nuestro objetivo, analizamos: la variedad de unidades léxicas trabajadas, la relación entre el léxico y la gramática, la tipología de actividades de léxico propuestas, la relación entre vocabulario y destrezas, las estrategias de aprendizaje para aprender léxico y, por último, la variedad de recursos didácticos sugeridos. Este análisis nos permitió comprobar la importancia que los cinco manuales otorgan al componente léxico para que los aprendientes logren la competencia comunicativa. Por otro lado, el análisis puso de relieve algunas divergencias, como la manera de tratar las colocaciones o las estrategias de aprendizaje empleadas. Por último, a partir de una de las carencias observadas, el uso del diccionario de aprendizaje para mejorar las producciones, diseñamos una secuencia didáctica que mostrara un modelo de presentación y trabajo de léxico con el soporte del diccionario de aprendizaje.This paper will analyze how and to what extent the lexical approach is applied to teaching Spanish as a Foreign Language (SFL). To do so, we will examine the latest contributions to the SFL vocabulary teaching in the lexical approach field. Our goal was to understand the role the lexical component plays by analyzing five books from different publishers. To do this we focused on: the variety of lexical units, the relationship between vocabulary and grammar, the typology of vocabulary activities, the relationship between vocabulary and skills, the vocabulary learning strategies and the variety of teaching resources. This analysis enabled us to realize the importance given to the lexical component so that learners achieve communicative competence. The analysis also highlighted some differences amongst the books, such as varied approaches to dealing with collocations or the variety of learning strategies. Finally, we encountered a general lack of use of learner‟s dictionaries to improve learners‟ output. Due to this, we designed a teaching sequence which introduces and shows the learners a way of using some lexical units with the support of a learner‟s dictionary

Com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica?

En aquest article es pretén respondre a la pregunta de com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica. Encetem la nostra reflexió tot exposant les raons que han motivat la nostra cerca, reflexió i/o proposta. En un primer moment, remarquem la significació del que vol dir ser i fer de mestre de religió catòlica a l'escola tot emfasitzant la importància de la dimensió vocacional i professional. Per fer-ho, aterrem en l'anàlisi de la realitat actual mostrant com veiem els mestres de religió que tenim i que tindrem a les escoles del nostre país. A partir d'aquí, intentem dibuixar, esbossar quines haurien de ser les competències bàsiques i quines són les necessitats a cobrir per tal d'assolir-les i que haurien de formar part del seu pla de formació. Finalment, per tal de respondre de manera conclusiva a la pregunta plantejada a l'inici del treball, explorem de forma prospectiva com hauria de ser la pràctica formativa.This article aims at answering the question of how to develop training for prospective Catholic Religion teachers. Firstly, we present the motives for our research, reflection, and/or proposal. Then, we emphasize the significance of what is meant by being and acting as a Catholic Religion teacher at school, paying special attention to the vocational and professional dimensions. To do so, we analyse our current reality, by showing our vision of the religion teachers that there are and there will be in our country's schools. After, we aim at depicting and describing which basic competences they should have and what needs should be met in order to achieve them and become part of their training syllabus. Finally, in order to answer the initial question conclusively, we prospectively examine what their training practice should be like

The development of critical thinking in 4th year of ESO students from analyses of their stories of the financial crisis

En aquest article es presenten els resultats d’una investigació al voltant de la formació del pensament crític de l’alumnat de quart d’ESO, a partir de l’anàlisi dels seus relats sobre un problema social rellevant: la crisi econòmica de 2008. Volem saber quins elements o variables poden influir en la conformació d’aquest pensament social. Aquesta investigació pretén aportar coneixement per contribuir a una pràctica innovadora en l’ensenyament de les ciències socials, una pràctica basada en el treball amb qüestions socialment vives, per a la formació del pensament crític de l’alumnat, per al desenvolupament de la seva consciència ciutadana, per educar nois i noies compromesos i participatius, implicats en la millora de la societat, a partir de la seva acció social en el context que els ha tocat viure.This article presents the results of research on the development of critical thinking among fourth-year ESO students based on analyses of their written reflections on an relevant social problem, the economic crisis of 2008. Our aim is to determine which elements or variables may influence the development of this social thought. We also aim to provide knowledge that will contribute to innovative practice in the teaching of social sciences based on socially relevant issues. This practice also aims to develop students’ critical thinking, develop their awareness as citizens, and educate them to become citizens who are committed to and involved in improving society through social actions conducted in the context of their environment

Bíblia i currículum escolar. Introducció a una problemàtica paradoxal

L'article que es presenta forma part d'una elaboració més àmplia. S'ha seleccionat unes reflexions introductòries que obren interrogants i plategen problemàtiques sobre les quals s'aprofundirà posteriorment. Partim de la importància de la Bíblia com a referent espiritual i cultural, a continuació es descriuen alguns dels possibles atansaments vers els textos bíblics i quines són, o podrien ser, les aproximacions a la Bíblia des de l'escola. Es presenta, també, alguns moments significatius sobre l'estudi i la interpretació de la Bíblia i les conseqüències que poden tenir en l'ensenyament

Evaluation of Chestnut Susceptibility to Cryphonectria parasitica: Screening under Controlled Conditions

Cryphonectria parasitica (Murrill) M.E. Barr (Sordariomycetes, Valsaceae) is the causal agent of chestnut blight. This disease is a major concern for chestnut cultivation in Europe. The fungus colonizes vascular tissues and evolves generating cankers causing severe dieback and the death of the tree. Excised and debarked well-lignified shoots of 28 C. sativa genotypes (assay A) and of 10 progenies (assay B) were inoculated with C. parasitica strain FMT3bc2 (vcg: EU2). Fungal growth was measured along the longitudinal axis on the 3rd and 6th days after inoculation. Results indicated the inoculation methodology works and the results were clear after 6 days. Differences in susceptibility to chestnut blight among C. sativa trees of Montseny have been detected both at the individual genotype level and at the progeny level. Nineteen genotypes and four progenies showed a susceptibility to Blight not significantly different from C. mollissima. The methodology was easy to apply in extensive/preliminary selection screenings to assess the susceptibility of C. sativa materials to the Blight.info:eu-repo/semantics/publishedVersio