Datos de las grandes metrópolis europeas

Fitxes de cada una de les aglomeracions metropolitanes estudiades, en què s'aporta informació numèrica i cartogràfica de la seva estructura (ciutats que la componen, grandària i densitat). Com a novetat en aquesta edició, també s'aporta informació sobre la forma de govern metropolità de cadascuna d'elles.Statistical and catographical information (cities that make it up, sixe and density) and on the metropolitan government of each agglomeration studied.Fichas de cada una de les aglomeracions metropolitanes estudiadas, con información numérica y cartográfica de su estructura (ciudades que la componen, tamaño y densidad). Como a novedad en esta edición, también se aporta información sobre la forma de gobierno metropolitano de cada una de ellas

Metodologia

En aquest article s'expliciten els procediments metodològics que s'han utilitzat per determinar els 10.630 municipis urbans i les 104 aglomeracions metropolitanes europees. També s'hi fa una comparació amb els resultats amb l'edició de 2002 i amb els d'altres estudis de referència

L'Europa urbana i els governs metropolitans

En aquest capítol s'exposen les competències de les institucions de govern de les diferents aglomeracions metropolitanes, així com les raons de la seva complexitat

Listing of european cities

Característiques urbanes de les ciutats europees amb una població igual o superior als 100.000 habitants, ordenades per ordre alfabètic.Características urbanas de las ciudades europeas con una población igual o superior a los 100.000 habitantes, ordenadas por orden alfabético.Urban characteristics of the European cities with an equal population or superior to the 100,000 inhabitants, alphabetically ordered

L'impacte de les tecnologies de la informació geogràfica en la cartografia i la geografia: reflexions sobre 20 anys de SIG

Les tecnologies de la informació geogràfica (TIG) han produït canvis radicals i irreversibles en la manera en què els geògrafs estudien el territori. Les TIG, concretament els sistemes d'informació geogràfica (SIG), han posat al seu abast una sèrie de procediments que els permeten enfrontar les qüestions territorials amb una quantitat de recursos que depassen qualsevol expectativa que poguessin imaginar fa 20 anys, quan l'ús d'aquestes tecnologies va començar a estendre's en el nostre entorn proper. En els seus inicis, l'aplicació dels SIG als estudis geogràfics va ser vista per una part de la disciplina com poca cosa més que una simple qüestió de polsar les tecles adequades i es qüestionava perquè se'ls hi havia de donar més protagonisme que a qualsevol altre eina o tècnica que ja tinguéssim a l'abast. Els geògrafs que hi treballaven sovint eren vistos com experts no intel·lectuals (GOODCHILD, 2006) que, fins a cert punt, estaven deslegitimats per fer ciència geogràfica i que malbarataven el seu temps i esforços en aplicar els seus coneixements a les noves tecnologies

Dades de les grans metròpolis europees

Fitxes de cada una de les aglomeracions metropolitanes estudiades, en què s'aporta informació numèrica i cartogràfica de la seva estructura (ciutats que la componen, grandària i densitat). Com a novetat en aquesta edició, també s'aporta informació sobre la forma de govern metropolità de cadascuna d'elles

La perspectiva urbana

En aquest article es presenten els objectius de l'estudi, i al mateix temps s'ofereix una visió de conjunt de la realitat urbana i metropolitana europea

La perspectiva urbana

En aquest article es presenten els objectius de l'estudi, i al mateix temps s'ofereix una visió de conjunt de la realitat urbana i metropolitana europea.In this article the objectives of the study are introduced, and at the same time a joint vision of the European urban and metropolitan reality is offered.En este artículo se presentan los objectivos del estudio, y al mismo tiempo se ofrece una visión de conjunto de la realidad urbana y metropolitana europea

Distinguishing the effect of diapir growth on magnetic fabrics of syn-diapiric overburden rocks: Basque-Cantabrian basin, Northern Spain

An analysis of Anisotropy of Magnetic Susceptibility was done on Aptian-Albian sediments from the Basque-Cantabrian basin. Samples were collected from 39 sites in the halokinetic sequences of the Bakio, Bermeo, Guernica and Mungia diapirs; 28 sites were sampled close to diapirs, and 11 sites were far from the diapir edges. The magnetic foliation is parallel to bedding, suggesting it reflects depositional and compaction processes, whereas the orientation of magnetic lineation varies. Far from the diapir edges, the magnetic lineation is interpreted as being related to the regional Pyrenean compression. Close to diapir edges, the observed behaviour shows that diapirs, predominantly formed by rigid ophites, have acted as buttresses, with shadow areas at their northern faces being protected from the Pyrenean compression. The high sensitivity of AMS makes it a very useful tool to distinguish deformation in halokinetic sequences related to diapir growth from that related to subsequent compression