3,752 research outputs found

    El vanguardismo peruano y las peculiaridades poéticas en los alumnos de la especialidad de LCII de la facultad de educación de la UNJFSC, 2022-I

    Get PDF
    Objetivo: “Determinar la relación del vanguardismo peruano y las peculiaridades poéticas en los alumnos de la especialidad de LCII de la Facultad de Educación de la UNJFSC, 2022-I”. Material y método: Realizado en los alumnos de la especialidad de LCII de la Facultad de Educación de la UNJFSC. La población estuvo conformada por 325 estudiantes de la especialidad y la muestra está conformada por 40 estudiantes. El nivel de investigación es descriptivo correlacional. El instrumento para medir el vanguardismo peruano y las peculiaridades poéticas es la encuesta. Resultados y conclusiones: se acepta la hipótesis alternativa “Existe una relación entre el vanguardismo peruano y las peculiaridades poéticas en los alumnos de la especialidad de LCII de la Facultad de Educación de la UNJFSC, 2022-I”

    Perú, tradición y modernidad, vanguardia e indigenismo

    Get PDF
    The concept of foil fatigue sensor is presented. The deformation relief of the sensor surface is considered as an indicator of the fatigue damage. The quantitative parameter of the deformation relief intensity determined by the computer aided method is applied.   The possibility to monitor fatigue damage of metal structures by the application of foil fatigue sensor is proved. The method  to control sensitivity of the sensors is show

    Los usos sociales de la cultura : la lucha por la estética, o la estetización de la lucha

    Get PDF
    Hablar de estética y cultura, así como de su dimensión social, representa un verdadero desafío, particularmente considerando la complejidad característica de estas esferas, así como la envergadura del tratamiento ya concedido desde nuestra disciplina. El presente trabajo se caracterizó por indagar acerca de las tensiones en la definición de los principios de legitimidad legítimos, valga la redundancia, del arte y de la cultura, situándose fundamentalmente sobre el campo de producción cultural. Esta empresa ha implicado de forma central el abordaje de las dimensiones sociológicas del microcosmos cultural: sus tensiones constitutivas, sus condiciones de existencia relativamente autónoma, su complejo vínculo con la lógica de la administración y la gestión política y, a su vez, su relación con la lógica mediática. Con tal objetivo, el punto de partida y clave para el acceso se derivó de la selección del conflicto suscitado por la gestión del Centre de Creativitat Arts Santa Mònica. El centro se caracteriza por poseer una historia de vaivenes políticos, y ha sido el foco de cierta conflictividad a partir de la destitución de su anterior Director, Vicenç Altaió, y de su designio político por parte de la actual gestión del Departament de Cultura. Es menester aclarar que el ASM no se caracteriza particularmente por tener un peso decisivo en el escenario actual de la cultura catalana; sin embargo, la emergencia de determinados acontecimientos recientes en torno al centro ha puesto de relieve una serie de elementos significativos útiles para un análisis en profundidad de la estructura del campo. A partir de un exhaustivo análisis documental introductorio y de una aproximación etnográfica al centro, se efectuaron entrevistas a tres actores seleccionados ad hoc por su papel y posición en el microcosmos cultural: Vicenç Altaió, poeta y ex director del Arts Santa Mònica, Joan-Francesc Ainaud, actual Subdirector General de Creació i Industrias Culturals, y Joan Minguet, escritor y actual director de la Associació Catalana de Crítics d'Art. El análisis manifestó, a nivel inicial, la tensión estructural entre la "estética pura" y la "estética media", o midcult, y la lucha entre las dos vías posibles de consagración en el campo: la legítima y la heterónoma. Expresó también la discutible autonomía del campo cultural, amenazada por las lógicas comercial, mediática y de la administraciónParlar d'estètica i cultura, així com de la seva dimensió social, representa un veritable desafiament, particularment considerant la complexitat característica d'aquestes esferes, així com l'envergadura del tractament ja concedit des de la nostra disciplina. Aquest treball es va caracteritzar per indagar sobre les tensions en la definició dels principis de legitimitat legítims, valgui la redundància, de l'art i de la cultura, situant-se fonamentalment sobre el camp de producció cultural. Aquesta empresa ha implicat de forma central l'abordatge de les dimensions sociològiques del microcosmos cultural: les seves tensions constitutives, les seves condicions d'existència relativament autònoma, el seu complex vincle amb la lògica de l'administració i la gestió política i, a més, la seva relació amb la lògica mediàtica. Amb aquest objectiu, el punt de partida i clau per a l'accés es va derivar de la selecció del conflicte suscitat per la gestió del Centre de Creativitat Arts Santa Mònica. El centre es caracteritza per posseir una història de vaivens polítics, i ha estat el focus de certa conflictivitat a partir de la destitució del seu anterior director, Vicenç Altaió, i del seu designi polític per part de l'actual gestió del Departament de Cultura. És menester aclarir que l'ASM no es caracteritza particularment per tenir un pes decisiu en l'escenari actual de la cultura catalana; però, l'emergència de determinats esdeveniments recents al voltant del centre ha posat en relleu una sèrie d'elements significatius útils per a una anàlisi en profunditat de l'estructura del camp. A partir d'una exhaustiva anàlisi documental introductori i d'una aproximació etnogràfica al centre, es van efectuar entrevistes a tres actors seleccionats ad hoc pel seu paper i posició en el microcosmos cultural: Vicenç Altaió, poeta i ex director de l'Arts Santa Mònica, Joan-Francesc Ainaud, actual subdirector general de Creació i Indústries Culturals, i Joan Minguet, escriptor i actual director de l'Associació Catalana de Crítics d'Art. L'anàlisi va manifestar, a nivell inicial, la tensió estructural entre la "estètica pura" i la "estètica mitjana", o midcult, i la lluita entre les dues vies possibles de consagració al camp: la legítima i la heterònoma. Va expressar també la qüestionable autonomia del camp cultural, amenaçada per les lògiques comercial, mediàtica i de l'administraci

    Uruguay: La poesía del siglo XX.

    Get PDF
    Sin resume

    “Havana Reads the Harlem Renaissance: Langston Hughes, Nicolás Guillén, and the Dialectics of Transnational American Literature”

    Get PDF
    This essay reconsiders a famous episode of anti-imperial modernism, Langston Hughes’ collaboration with the Afro-Cuban poet Nicolás Guillén. While the episode is often remembered in American literary history as an instance of the more famous Hughes tutoring Guillén in setting popular music in modernist verse, Cuban criticisms of the Harlem Renaissance show how the dynamics of anti-imperial politics, personal competition, and translation shaped hemispheric cultural practice. A comparative reading of the Renaissance and the Afro-Cuban revival underscores the importance in each of vernacular “folk” expression and experimentation. At the same time, English mistranslations of Guillén’s work have meant that his ironic critiques of the Harlem Renaissance—as both a product of American racial segregation and a medium of U.S. cultural imperialism—have been neglected by Americanists who, in emphasizing this case of cross-cultural solidarity, have overlooked the misapprehensions that also produce diaspora culture

    Xul Solar: a martinfierrista painter toward the Latin American identity and to the integration between word and image

    Get PDF
    La revista Martín Fierro promueve una nueva sensibilidad estética que fomenta la experimentación artística en diversos sistemas creativos (poesía y pintura entre ellos) y otorga centralidad a los tópicos de la identidad y la lengua nacional. En este trabajo analizamos la producción de Xul Solar (pictórica, crítica y lingüística) como exponente complejo e integral de la estética martinfierrista. Sin embargo, lo ubicamos también en una línea de fuga en relación con la revista ya que desarrolla una dimensión utópica orientada por la unidad americana, donde produce una integración de pintura y escritura.Martín Fierro promotes a new aesthetic sensibility that encourages the artistic experimentation in diverse creative systems (including poetry and painting). Also, it grants centrality of topics of the identity and national language. In this paper we analize Xul Solar’s work (pictorial, criticism and linguistic) as a Martin Fierro’s new asthetic exponent. However, we put him in a different place that Martin Fierro occupies, because he develop an utopian dimension guided by the American unity. We sustain that this produces an integration of painting and writing.Fil: Gil, Sabrina Soledad. Universidad Nacional de Mar del Plata. Facultad de Humanidades. Departamento de Letras. Centro de Letras Hispanoamericanas; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentin
    corecore