El Madrid de Gutiérrez Soto

El Madrid de Gutiérrez Sot

Anàlisi constructiu, normatiu i propostes de millora energètica en un habitatge unifamiliar d'autoconstrucció

L'objectiu d'aquest TFG és analitzar un habitatge aïllat existent, executat per autoconstrucció, ubicat a una urbanització a Badalona. Als anys 90, existia una construcció formada per un mòdul prefabricat de 20 m², un porxo de 20m², una terrassa de 40 m² i un bany exterior de 4m² L'any 2006 es va iniciar l'ampliació dels elements existents i es va finalitzar el 2015 amb una edificació de 100 m² en una planta i una petita golfa de 10 m². S'ha fet la revisió del que existeix actualment auto construït, amb les diferents normatives i processos constructius, tot verificant si és correcte, i en cas que no, s'ha fet proposta de solució o millora per aconseguir que compleixi amb les diferents normatives (CTE., EHE, ...). L'anàlisi consta de: fonamentació, estructura, tancaments, aïllaments, cobertes, instal·lacions, paràmetres d'habitabilitat, accessibilitat, protecció contra incendi, salubritat, i millora energètica. S'ha tingut en compte tot el necessari per garantir que la casa està o pot estar correctament construïda i garantir els mínims de qualitat i seguretat que defineixen les diferents normatives. S'ha fet una recopilació i recerca, de totes les normatives, i processos constructius assolits a la carrera, incloent-hi càlculs, plànols de detalls, fotografies del procés constructiu i acabats. S'han aplicat en un exemple real d'una casa auto construïda, repassant i consolidant la formació adquirida en el grau d'arquitectura tècnica i edificació. S'ha fet especial èmfasi en totes les instal·lacions, tancaments i s'ha analitzat el comportament energètic actual aportant propostes de millora energètica com sistemes solars. La casa es va construir fent una ampliació d'uns elements existents, sense gairebé cap enderroc. Es van integrar, sense generar els residus mediambientals propis d'un enderroc. S'ha analitzat els beneficis que pot aportà la construcció al medi ambient, com per exemple, no hi ha aigua potable i es fa recollida d'aigua de pluja que es passa per uns equips de filtració per garantir el seu ús. Mètodes, Per comprovar la fonamentació i l'estructura s'ha utilitzat els programes de càlcul ALTRA PLUS (A+) I CYPE. Per comprovar i obtenir l'eficiència energètica s'ha fet servir el programa HULC. Per la resta de comprovacions s'ha utilitzat com a guió els decrets Bàsics del CTE. Resultats El resultat és molt satisfactori, ja que els elements estructurals estan dintre dels marges de seguretat. Es detecta un element estructural que no compleix la Resistència al Foc mínima i es fa proposta al punt 3.6.3 per incrementar aquesta resistència. Es detecten algunes mancances en aspectes d'impermeabilització de l'envolupant i es fa proposta al punt 3.3.4 per poder donar solució. Es detecten algunes mancances normatives en instal·lacions i es fan propostes al punt 3.5.7. Es detecten algunes mancances en aspectes d'aïllament tèrmic i en aportació d'energies renovables, per donar compliment a l'eficiència energètica i es fa proposta al punt 4.1 de millora d'aïllament de la solera i col·locació de sistemes de captació solar per l'aigua calenta i pel consum elèctric

Costos de construcción de viviendas unifamiliares en la Ciudad de Juigalpa, Chontales durante el II Semestre del año 2015

La construcción de una vivienda es una tarea que puede parecer abrumadora en un principio. Hay mucho que hacer y planificar. Cuando se está preparado para construir una vivienda, una de las primeras preguntas que se hace es: ¿Cuánto va a costar todo esto? ¿Y cómo podemos determinar los costos? El sistema de construcción propuesto en este trabajo, es el de mampostería reforzada y panel covintec, para determinar los costos de la construcción de una vivienda unifamiliar con las comodidades requeridas. Planteamiento del problema. Tanto la vivienda, como la alimentación es una necesidad básica para los seres humanos. Generalmente la vivienda representa la mayor y más importante inversión en la vida de una familia. Se necesita considerar muchos factores, y lo más importante es considerar el sistema de construcción que optimice recursos y materiales para la construcción de la vivienda unifamiliar que se desea construir. Marco Teórico: 1. Aspectos generales del lugar de la investigación. 2. Etapas de construcción de viviendas con mampostería reforzada. 3. Tipos de sistemas de construcción. 4. Aspectos generales de la contabilidad de costos. 5. Aspectos generales de presupuesto. Diseño Metodológico. -Según Finalidad: Aplicada. Según Alcance temporal: Es de tipo transversal. -Según Profundidad: Descriptiva / cuantitativa. -Según Carácter medida: Cuantitativa. -Muestra: Estratificada, dividida en cinco estratos: ferreterías, ventas de materiales de explotación minera, ventas maderas, contratistas, alcaldía, financieras. -Instrumento: Encuesta / Entrevist

Acompanhamento da construção de uma moradia unifamiliar

Relatório de Estágio para obtenção do grau de Mestre em Engenharia Civil na Área de Especialização em EdificaçõesO presente relatório diz respeito ao estágio curricular realizado no âmbito do Trabalho Final de Mestrado do Curso de Engenharia Civil, do Instituto Superior de Engenharia de Lisboa (ISEL), e tem como principais objectivos descrever e analisar as actividades realizadas durante o acompanhamento da construção de uma moradia unifamiliar. Dentro das opções fornecidas pelo ISEL para Trabalhos Finais de Mestrado, o Estagiário optou pelo estágio profissional, com o objectivo de contactar directamente com a realidade profissional da Engenharia Civil, podendo assim, através do acompanhamento activo de obras, pôr em prática os conhecimentos teóricos e científicos adquiridos ao longo do curso e preparar -se para futuros desafios profissionais. O estágio foi realizado na empresa Engiclass - Engenharia e Construção Lda e teve uma duração de cerca de quatro meses, sendo o Estagiário acompanhado e auxiliado pelo seu Orientador da empresa (Director de Obra) em tarefas relacionadas com a Direcção da Obra, tais como: estudo do projecto de execução, planeamento da obra e reuniões com a Fiscalização e Subempreiteiros. No relatório são descritas as actividades desenvolvidas, dando-se relevo aos processos construtivos utilizados, e chamando a atenção para os problemas encontrados e à forma como estes foram resolvidos.Abstract: This report is all about the curricular internship carried out in the framework of the Master's Degree in Civil Engineering of the Lisbon Engineering Superior Institute (ISEL) and its aim is to describe and analyse the activities undertaken during the construction of a detached villa. Within the options provided for the master's final project by ISEL, the trainee has chosen a professional internship so that he could be in direct contact with the professional world of civil engineering. In this way the trainee would actively follow the construction works and at the same time he would have the opportunity to put in practice all the academic knowledge (theoretical and scientific) he had got at ISEL. In the future this experience will be rather rewarding because it will give the trainee the tools to face the challenges he may have during his working life. The internship took place in the company Engiclass - Engineering and Construction Lda and it lasted for four months. The trainee was supervised by the Construction Work Director, who helped him with tasks related to analysis of engineering design, construction work planning and meetings with the surveillance entity and subcontractors. All activities that were carried out during this internship are also described in this report, giving emphasis to the construction processes, highlighting the problems that were found as well as the way how they were solved

Criteris d'execució i control de qualitat en la construcció en terra d'un habitatge unifamiliar a Martorelles

La construcció en terra ha despertat cert interès en els últims temps degut a la seva aplicació en edificis tant, d’habitatges, com d’àmbit públic. Malgrat això no s’ha establert un control en l’execució d’aquestes tècniques. El present projecte consta dues parts: una on es presenta la construcció en terra i la segona, centrada en el control de l’habitatge situat a Martorelles. En la primera part es realitza una petita introducció en l’àmbit de les construccions en terra. Aquesta dóna una visió global dels antecedents històrics i de la situació actual en què es troba aquesta tipologia arquitectònica. També es fa referència al marc legislatiu, a nivell internacional i nacional, que regula la terra com a material de construcció i les tècniques constructives. Tot i el nombre de normatives existents, Espanya només compta amb la UNE 41410: 2008 referent al BTC, però, actualment, s’està treballant en la realització d’una guia per al compliment del CTE. Seguidament, es defineix la terra com a material de construcció, es descriuen les principals tècniques constructives en terra i les propietats i beneficis que aporta aquest tipus d’arquitectura. La segona part del projecte, se centra en el seguiment de l’execució de l’habitatge unifamiliar de Martorelles. Es descriu el projecte arquitectònic i el procediment constructiu dels murs de tàpia. S’estableix un pla de control de qualitat, basat en assajos in situ i de laboratori, de les diferents fases i components de l’execució de l’obra de Martorelles. Els resultats dels assajos s’analitzen individualment i es comparen per treure les conclusions corresponents al comportament de la tècnica constructiva de la tàpia. En l’anàlisi dels resultats dels assajos realitzats s’han pogut comprovar certs aspectes de la composició i del comportament dels murs de tàpia de l’habitatge de Martorelles. Una granulometria amb un percentatge menor al 10 % i amb l’addició de ciment dóna resultats satisfactoris. El comportament tèrmic de les provetes pertanyents als murs de tàpia tenen un bon comportament tèrmic, però no compleixen el CTE DB-HE. Pel que fa a l’ús d’aparells per al control del mur, s’ha comprovat que l’ús de l’escleròmetre és viable per tal d’obtenir la resistència i la densitat, mitjançant mètodes no destructius. Però, s’ha de generar una recta de límit mínim per la dosificació emprada amb provetes testimoni realitzades a l’obra. La resistència mitjana obtinguda és superior a la càrrega que suporten els murs. D’altra banda, s’ha descrit el comportament mecànic de la tàpia realitzada a l’habitatge de Martorelles. Per tal de seguir l’evolució de l’habitatge, es fa una visita posterior a la finalització de l’execució dels murs. S’avalua el seu estat actual i les possibles lesions que hagin aparegut després de l’execució. També es realitza un pressupost del cost de l’execució dels murs de tàpia, per tal d’afirmar que és una tècnica més econòmic que el formigó. Finalment, es proposa un pla de control de qualitat per a les construccions en terra basat en els criteris obtinguts durant la realització del pla de control de l’habitatge de Martorelles

Great ideas in the world: a reality. Tensions in the modern single family houses, Osorno, Chile

The research deals with the theoretical notion of modernity that focuses on local views, one that addresses the ways in which each locality comes to build its own version of modernity, focusing, from architecture, in modern single family houses in the town of Osorno, Chile, seen as a reflection theme built on the articulation of the particular, the reality of the town, related to global modernization processes. We hypothesize that this joint modulates the expression of the architecture of Osorno single family houses, which has amalgamated local and universal signs, developed in tension between tradition and modernity. This approach, seeking to investigate the sources of these tensions, can explore a path of study of distinctive built expressions of local cultural practices and traditions in the twentieth centuryLa investigación indaga en la noción teórica de la modernidad que centra en las miradas locales aquella que atiende a las formas en que cada localidad acude para construir su versión de la modernidad enfocando, desde la arquitectura, en la vivienda unifamiliar moderna de la localidad de Osorno, Chile —temática observada como un reflejo construido de la articulación de lo particular—, la propia realidad de la localidad, conexa a los procesos modernizadores globales. Se analizaron autores que han tratado el desarrollo de la arquitectura latinoamericana en el contexto de la modernidad arquitectónica. Mediante método exploratorio-descriptivo se analizó una muestra intencionada de vivienda unifamiliar en Osorno, en la que se indagó respecto de su concepción en sintonía con parámetros de respuesta “local”, “en tensión” o “universal”. Se observó que la vivienda unifamiliar moderna de Osorno ha amalgamado señas locales con otras universales, desarrollándose en tensión entre tradición y modernidad

TFG rehabilitación de una vivienda unifamiliar para uso de vivienda turística en Hío-Viñó nº 31

Traballo fin de grao (UDC.EUAT). Arquitectura técnica. Curso 2013/201