An investigation into the use of linguistic context in cursive script recognition by computer

The automatic recognition of hand-written text has been a goal for over thirty five years. The highly ambiguous nature of cursive writing (with high variability between not only different writers, but even between different samples from the same writer), means that systems based only on visual information are prone to errors. It is suggested that the application of linguistic knowledge to the recognition task may improve recognition accuracy. If a low-level (pattern recognition based) recogniser produces a candidate lattice (i.e. a directed graph giving a number of alternatives at each word position in a sentence), then linguistic knowledge can be used to find the 'best' path through the lattice. There are many forms of linguistic knowledge that may be used to this end. This thesis looks specifically at the use of collocation as a source of linguistic knowledge. Collocation describes the statistical tendency of certain words to co-occur in a language, within a defined range. It is suggested that this tendency may be exploited to aid automatic text recognition. The construction and use of a post-processing system incorporating collocational knowledge is described, as are a number of experiments designed to test the effectiveness of collocation as an aid to text recognition. The results of these experiments suggest that collocational statistics may be a useful form of knowledge for this application and that further research may produce a system of real practical use

Advances on the Transcription of Historical Manuscripts based on Multimodality, Interactivity and Crowdsourcing

Natural Language Processing (NLP) is an interdisciplinary research field of Computer Science, Linguistics, and Pattern Recognition that studies, among others, the use of human natural languages in Human-Computer Interaction (HCI). Most of NLP research tasks can be applied for solving real-world problems. This is the case of natural language recognition and natural language translation, that can be used for building automatic systems for document transcription and document translation. Regarding digitalised handwritten text documents, transcription is used to obtain an easy digital access to the contents, since simple image digitalisation only provides, in most cases, search by image and not by linguistic contents (keywords, expressions, syntactic or semantic categories). Transcription is even more important in historical manuscripts, since most of these documents are unique and the preservation of their contents is crucial for cultural and historical reasons. The transcription of historical manuscripts is usually done by paleographers, who are experts on ancient script and vocabulary. Recently, Handwritten Text Recognition (HTR) has become a common tool for assisting paleographers in their task, by providing a draft transcription that they may amend with more or less sophisticated methods. This draft transcription is useful when it presents an error rate low enough to make the amending process more comfortable than a complete transcription from scratch. Thus, obtaining a draft transcription with an acceptable low error rate is crucial to have this NLP technology incorporated into the transcription process. The work described in this thesis is focused on the improvement of the draft transcription offered by an HTR system, with the aim of reducing the effort made by paleographers for obtaining the actual transcription on digitalised historical manuscripts. This problem is faced from three different, but complementary, scenarios: · Multimodality: The use of HTR systems allow paleographers to speed up the manual transcription process, since they are able to correct on a draft transcription. Another alternative is to obtain the draft transcription by dictating the contents to an Automatic Speech Recognition (ASR) system. When both sources (image and speech) are available, a multimodal combination is possible and an iterative process can be used in order to refine the final hypothesis. · Interactivity: The use of assistive technologies in the transcription process allows one to reduce the time and human effort required for obtaining the actual transcription, given that the assistive system and the palaeographer cooperate to generate a perfect transcription. Multimodal feedback can be used to provide the assistive system with additional sources of information by using signals that represent the whole same sequence of words to transcribe (e.g. a text image, and the speech of the dictation of the contents of this text image), or that represent just a word or character to correct (e.g. an on-line handwritten word). · Crowdsourcing: Open distributed collaboration emerges as a powerful tool for massive transcription at a relatively low cost, since the paleographer supervision effort may be dramatically reduced. Multimodal combination allows one to use the speech dictation of handwritten text lines in a multimodal crowdsourcing platform, where collaborators may provide their speech by using their own mobile device instead of using desktop or laptop computers, which makes it possible to recruit more collaborators.El Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) es un campo de investigación interdisciplinar de las Ciencias de la Computación, Lingüística y Reconocimiento de Patrones que estudia, entre otros, el uso del lenguaje natural humano en la interacción Hombre-Máquina. La mayoría de las tareas de investigación del PLN se pueden aplicar para resolver problemas del mundo real. Este es el caso del reconocimiento y la traducción del lenguaje natural, que se pueden utilizar para construir sistemas automáticos para la transcripción y traducción de documentos. En cuanto a los documentos manuscritos digitalizados, la transcripción se utiliza para facilitar el acceso digital a los contenidos, ya que la simple digitalización de imágenes sólo proporciona, en la mayoría de los casos, la búsqueda por imagen y no por contenidos lingüísticos. La transcripción es aún más importante en el caso de los manuscritos históricos, ya que la mayoría de estos documentos son únicos y la preservación de su contenido es crucial por razones culturales e históricas. La transcripción de manuscritos históricos suele ser realizada por paleógrafos, que son personas expertas en escritura y vocabulario antiguos. Recientemente, los sistemas de Reconocimiento de Escritura (RES) se han convertido en una herramienta común para ayudar a los paleógrafos en su tarea, la cual proporciona un borrador de la transcripción que los paleógrafos pueden corregir con métodos más o menos sofisticados. Este borrador de transcripción es útil cuando presenta una tasa de error suficientemente reducida para que el proceso de corrección sea más cómodo que una completa transcripción desde cero. Por lo tanto, la obtención de un borrador de transcripción con una baja tasa de error es crucial para que esta tecnología de PLN sea incorporada en el proceso de transcripción. El trabajo descrito en esta tesis se centra en la mejora del borrador de transcripción ofrecido por un sistema RES, con el objetivo de reducir el esfuerzo realizado por los paleógrafos para obtener la transcripción de manuscritos históricos digitalizados. Este problema se enfrenta a partir de tres escenarios diferentes, pero complementarios: · Multimodalidad: El uso de sistemas RES permite a los paleógrafos acelerar el proceso de transcripción manual, ya que son capaces de corregir en un borrador de la transcripción. Otra alternativa es obtener el borrador de la transcripción dictando el contenido a un sistema de Reconocimiento Automático de Habla. Cuando ambas fuentes están disponibles, una combinación multimodal de las mismas es posible y se puede realizar un proceso iterativo para refinar la hipótesis final. · Interactividad: El uso de tecnologías asistenciales en el proceso de transcripción permite reducir el tiempo y el esfuerzo humano requeridos para obtener la transcripción correcta, gracias a la cooperación entre el sistema asistencial y el paleógrafo para obtener la transcripción perfecta. La realimentación multimodal se puede utilizar en el sistema asistencial para proporcionar otras fuentes de información adicionales con señales que representen la misma secuencia de palabras a transcribir (por ejemplo, una imagen de texto, o la señal de habla del dictado del contenido de dicha imagen de texto), o señales que representen sólo una palabra o carácter a corregir (por ejemplo, una palabra manuscrita mediante una pantalla táctil). · Crowdsourcing: La colaboración distribuida y abierta surge como una poderosa herramienta para la transcripción masiva a un costo relativamente bajo, ya que el esfuerzo de supervisión de los paleógrafos puede ser drásticamente reducido. La combinación multimodal permite utilizar el dictado del contenido de líneas de texto manuscrito en una plataforma de crowdsourcing multimodal, donde los colaboradores pueden proporcionar las muestras de habla utilizando su propio dispositivo móvil en lugar de usar ordenadores,El Processament del Llenguatge Natural (PLN) és un camp de recerca interdisciplinar de les Ciències de la Computació, la Lingüística i el Reconeixement de Patrons que estudia, entre d'altres, l'ús del llenguatge natural humà en la interacció Home-Màquina. La majoria de les tasques de recerca del PLN es poden aplicar per resoldre problemes del món real. Aquest és el cas del reconeixement i la traducció del llenguatge natural, que es poden utilitzar per construir sistemes automàtics per a la transcripció i traducció de documents. Quant als documents manuscrits digitalitzats, la transcripció s'utilitza per facilitar l'accés digital als continguts, ja que la simple digitalització d'imatges només proporciona, en la majoria dels casos, la cerca per imatge i no per continguts lingüístics (paraules clau, expressions, categories sintàctiques o semàntiques). La transcripció és encara més important en el cas dels manuscrits històrics, ja que la majoria d'aquests documents són únics i la preservació del seu contingut és crucial per raons culturals i històriques. La transcripció de manuscrits històrics sol ser realitzada per paleògrafs, els quals són persones expertes en escriptura i vocabulari antics. Recentment, els sistemes de Reconeixement d'Escriptura (RES) s'han convertit en una eina comuna per ajudar els paleògrafs en la seua tasca, la qual proporciona un esborrany de la transcripció que els paleògrafs poden esmenar amb mètodes més o menys sofisticats. Aquest esborrany de transcripció és útil quan presenta una taxa d'error prou reduïda perquè el procés de correcció siga més còmode que una completa transcripció des de zero. Per tant, l'obtenció d'un esborrany de transcripció amb un baixa taxa d'error és crucial perquè aquesta tecnologia del PLN siga incorporada en el procés de transcripció. El treball descrit en aquesta tesi se centra en la millora de l'esborrany de la transcripció ofert per un sistema RES, amb l'objectiu de reduir l'esforç realitzat pels paleògrafs per obtenir la transcripció de manuscrits històrics digitalitzats. Aquest problema s'enfronta a partir de tres escenaris diferents, però complementaris: · Multimodalitat: L'ús de sistemes RES permet als paleògrafs accelerar el procés de transcripció manual, ja que són capaços de corregir un esborrany de la transcripció. Una altra alternativa és obtenir l'esborrany de la transcripció dictant el contingut a un sistema de Reconeixement Automàtic de la Parla. Quan les dues fonts (imatge i parla) estan disponibles, una combinació multimodal és possible i es pot realitzar un procés iteratiu per refinar la hipòtesi final. · Interactivitat: L'ús de tecnologies assistencials en el procés de transcripció permet reduir el temps i l'esforç humà requerits per obtenir la transcripció real, gràcies a la cooperació entre el sistema assistencial i el paleògraf per obtenir la transcripció perfecta. La realimentació multimodal es pot utilitzar en el sistema assistencial per proporcionar fonts d'informació addicionals amb senyals que representen la mateixa seqüencia de paraules a transcriure (per exemple, una imatge de text, o el senyal de parla del dictat del contingut d'aquesta imatge de text), o senyals que representen només una paraula o caràcter a corregir (per exemple, una paraula manuscrita mitjançant una pantalla tàctil). · Crowdsourcing: La col·laboració distribuïda i oberta sorgeix com una poderosa eina per a la transcripció massiva a un cost relativament baix, ja que l'esforç de supervisió dels paleògrafs pot ser reduït dràsticament. La combinació multimodal permet utilitzar el dictat del contingut de línies de text manuscrit en una plataforma de crowdsourcing multimodal, on els col·laboradors poden proporcionar les mostres de parla utilitzant el seu propi dispositiu mòbil en lloc d'utilitzar ordinadors d'escriptori o portàtils, la qual cosa permet ampliar el nombrGranell Romero, E. (2017). Advances on the Transcription of Historical Manuscripts based on Multimodality, Interactivity and Crowdsourcing [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86137TESI

Advances in unlimited-vocabulary speech recognition for morphologically rich languages

Automatic speech recognition systems are devices or computer programs that convert human speech into text or make actions based on what is said to the system. Typical applications include dictation, automatic transcription of large audio or video databases, speech-controlled user interfaces, and automated telephone services, for example. If the recognition system is not limited to a certain topic and vocabulary, covering the words in the target languages as well as possible while maintaining a high recognition accuracy becomes an issue. The conventional way to model the target language, especially in English recognition systems, is to limit the recognition to the most common words of the language. A vocabulary of 60 000 words is usually enough to cover the language adequately for arbitrary topics. On the other hand, in morphologically rich languages, such as Finnish, Estonian and Turkish, long words can be formed by inflecting and compounding, which makes it difficult to cover the language adequately by vocabulary-based approaches. This thesis deals with methods that can be used to build efficient speech recognition systems for morphologically rich languages. Before training the statistical n-gram language models on a large text corpus, the words in the corpus are automatically segmented into smaller fragments, referred to as morphs. The morphs are then used as modelling units of the n-gram models instead of whole words. This makes it possible to train the model on the whole text corpus without limiting the vocabulary and enables the model to create even unseen words by joining morphs together. Since the segmentation algorithm is unsupervised and data-driven, it can be readily used for many languages. Speech recognition experiments are made on various Finnish recognition tasks and some of the experiments are also repeated on an Estonian task. It is shown that the morph-based language models reduce recognition errors when compared to word-based models. It seems to be important, however, that the n-gram models are allowed to use long morph contexts, especially if the morphs used by the model are short. This can be achieved by using growing and pruning algorithms to train variable-length n-gram models. The thesis also presents data structures that can be used for representing the variable-length n-gram models efficiently in recognition systems. By analysing the recognition errors made by Finnish recognition systems it is found out that speaker adaptive training and discriminative training methods help to reduce errors in different situations. The errors are also analysed according to word frequencies and manually defined error classes

Advances in Character Recognition

This book presents advances in character recognition, and it consists of 12 chapters that cover wide range of topics on different aspects of character recognition. Hopefully, this book will serve as a reference source for academic research, for professionals working in the character recognition field and for all interested in the subject

Human interaction with digital ink : legibility measurement and structural analysis

Literature suggests that it is possible to design and implement pen-based computer interfaces that resemble the use of pen and paper. These interfaces appear to allow users freedom in expressing ideas and seem to be familiar and easy to use. Different ideas have been put forward concerning this type of interface, however despite the commonality of aims and problems faced, there does not appear to be a common approach to their design and implementation. This thesis aims to progress the development of pen-based computer interfaces that resemble the use of pen and paper. To do this, a conceptual model is proposed for interfaces that enable interaction with "digital ink". This conceptual model is used to organize and analyse the broad range of literature related to pen-based interfaces, and to identify topics that are not sufficiently addressed by published research. Two issues highlighted by the model: digital ink legibility and digital ink structuring, are then investigated. In the first investigation, methods are devised to objectively and subjectively measure the legibility of handwritten script. These methods are then piloted in experiments that vary the horizontal rendering resolution of handwritten script displayed on a computer screen. Script legibility is shown to decrease with rendering resolution, after it drops below a threshold value. In the second investigation, the clustering of digital ink strokes into words is addressed. A method of rating the accuracy of clustering algorithms is proposed: the percentage of words spoiled. The clustering error rate is found to vary among different writers, for a clustering algorithm using the geometric features of both ink strokes, and the gaps between them. The work contributes a conceptual interface model, methods of measuring digital ink legibility, and techniques for investigating stroke clustering features, to the field of digital ink interaction research