36 research outputs found

    Apunts sobre l鈥檈laboraci贸 i l鈥檃plicaci贸 de tints sobre fibres naturals

    Get PDF
    En principi, podem tenyir permanentment amb subst脿ncies naturals qualsevol fibra que estigui inclosa dins la categoria de 芦proteica禄 鈥撁﹕ a dir, formada per prote茂nes. Entre aquestes podem trobar les que provenen d鈥檃nimals (com ara la llana o la seda) i les d鈥檕rigen vegetal (com s贸n el cot贸 i el lli). Aquelles fibres que no tenen un origen natural, les sint猫tiques com el poli猫ster, necessiten normalment un tint qu铆mic per poder tenyir-se 鈥揹els que podem trobar en la secci贸 pertinent del supermercat. Pel que respecta a nosaltres i a aquest llibret, ens centrarem en treballar amb els primers i a tenyir amb productes que, en moltes ocasions, podem obtenir de l鈥檈ntorn immediat o de la nostra pr貌pia cuina

    Les indianes, un regal per als sentits. Notes sobre els processos de producci贸

    Get PDF

    Re - imaginant : aproximaci贸 a l鈥檃plicaci贸 de la impressi贸 digital t猫xtil en tractaments de conservaci贸 - restauraci贸 de teixits

    Get PDF
    M脿ster Oficial de Direcci贸 de Projectes de Conservaci贸-Restauraci贸, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2017-2018, Tutor: Iris Bautista[cat] El present treball presenta una recerca amb base te貌rica i experimental per aproximar-se al coneixement de la impressi贸 digital com a eina d鈥檃coloriment de teixits, explorant les aplicacions i limitacions que ofereix amb l鈥檕bjectiu d鈥檈stablir la seva idone茂tat en l鈥檃plicaci贸 en el tractament del patrimoni t猫xtil. En els tractaments de conservaci贸 i restauraci贸 dels teixits, sovint 茅s necessari aplicar nous teixits per estabilitzar, consolidaro completar 脿rees perdudes. Aquestes aplicacions han de ser estructural i est猫ticament apropiades, assegurant la correcta integraci贸 del color amb l鈥檕bjecte original. Existeixen t猫cniques d鈥檃coloriment dels teixits ben arrelades a la pr脿ctica de la conservaci贸-restauraci贸, basades en processos anal貌gics de tinci贸, pintura i impressi贸 per貌 a difer猫ncia d鈥檃questes, la impressi贸 digital directa, una t猫cnica relativament nova, permet la impressi贸 de teixits de forma directa amb tintes amb base d鈥檃igua, aconseguint reproduccions de qualitat fotogr脿fica. S鈥檌dentifiquen els diversos sistemes d鈥檌mpressi贸 disponibles i com aquests poden ser aplicats a la conservaci贸-restauraci贸. Fruit de l鈥檈xperi猫ncia adquirida amb aquest treball, s鈥檌nclou un recull d鈥檌ndicacions, per als professionals que desitgin posar en pr脿ctica aquesta t猫cnica, Es duen a terme proves de resist猫ncia a la llum ultraviolada i al rentat de dos tipus de tinta. Els resultats d鈥檃quests tests mostren que els teixits testats serien aptes per a la seva aplicaci贸 a tractaments de conservaci贸 i restauraci贸 t猫xtil, tenint en compte certes mesures de revenci贸.[eng] This research explores digital printing as a colouring textiles tool, deepen into its potential uses and limitations aiming to establish its suitability as a textile conservation treatment, based on theoretical and experimental knowledge. When conserving textiles, it is often necessary to apply new fabrics to stabilize, consolidate or fill areas of loss. These additions must be both structurally and aesthetically adequate, ensuring the proper colour Integration with the original object. Exists different techniques for colouring textiles widely used in textile conservation practice. Those are based on dyeing, painting or printing analogic procedures. Digital printing, a relatively new technique, enables the direct textile printing with water based inks, producing photographic quality prints. The different digital printing systems available are investigated and the potential uses in textile conservation identified. As a result of the experience gained with this study a summary of indications and suggestions for those professionals willing to put in place this technique is attached. Light-fastness and wash-fastness tests were carried out in two different inks. The results of this tests show that this printed fabrics would be suitable for textile conservation treatments, although preventive measures must be acknowledged

    H貌mens feiners i d'ind煤stria

    Get PDF
    Abstract not availabl

    Despatxar els draps : Una aproximaci贸 als mercats i les formes de comercialitzaci贸 de la draperia alcoiana del set-cents

    Get PDF
    L'article s'aproxima a l'estudi de la draperia alcoiana del segle xvm des del vessant de la demanda. Alcoi va esdevindre al llarg d'aquell segle el principal centre productor de draps d'Espanya. Aquesta posici贸 es va obtindre gr谩cies a les seues privilegiades relacions amb la monarqu铆a absoluta, que li va proporcionar tant exempcions fiscals com comandes adreades, basicament, a l'ex茅rcit. En aquest proc茅s hi va intervindre decisivament la corporaci贸 gremial controlada pels paraires-fabricants, que va rebre el t铆tol de Reial F谩brica ben aviat (1731). Tot i que es va especialitzar en la producci贸 de qualitats mitjanes i baixes, la fabricaci贸 de draps fans tamb茅 va assolir-hi una relativa importancia en alguns mercats com l'americ谩, que, 茅n diversos moments (sobretot a inicis del segle XIX), va resultar una destinaci贸 clau per als draps alcoians.The article is a demand-side approach to the study of Alcoi's cloth industry in the eighteenth century. This Valencian town became in that century the biggest centre of cloth production in Spain by taking advantage of its privileged relationship with the government, which granted it tax exemptions and placed big orders with it, mainly for the Army. The leading role in this process of expanding production was played by the master-clothiers' guild, which was granted the title of Real F谩brica in 1731. Although Alcoi specialized in middle- and low-quality stuffs, production of high-quality cloth also took on some importance at times, especially in connection with American colonial markets, which became a crucial outlet at the beginning of the nineteenth century.El present treball forma part d鈥檜n projecte de recerca titulat 鈥淟os or铆genes de la industrializaci贸n valenciana鈥 DGES(PB96-0340)

    Reintegraci贸 crom脿tica d鈥檜n esp猫cimen naturalitzat i estudi de productes

    Get PDF
    Treballs Finals de Grau de Conservaci贸-Restauraci贸 de B茅ns Culturals. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Mart铆 Beltr谩n, Gonzalo[cat] La manca de valor que es dona a les col路leccions d鈥檋ist貌ria natural fa que aquestes quedin despla莽ades a un segon terme, accelerant el seu deteriorament o sent intervingudes amb poc criteri. Un exemple seria la degradaci贸 crom脿tica dels esp猫cimens que integren aquest tipus de col路leccions. L鈥檈sc脿s rigor cient铆fic amb la que han estat triats al llarg de l鈥檋istoria els materials destinats a la reintegraci贸 crom脿tica del pelatge d鈥檃questes peces, unit a la inexist猫ncia de cap producte de refer猫ncia per a aquest tipus d鈥檌ntervencions, ha estat el punt de partida del present treball. En ell, a partir de l鈥檈studi comparatiu de les principals subst脿ncies emprades fins ara i d鈥檜n assaig pr脿ctic, es pret茅n trobar la m茅s adient per a la seva aplicaci贸 en taxid猫rmies.[eng] The lack of value that is given to collections of natural history causes them to be displaced to a second term, accelerating their deterioration or being intervened with little discretion. An example would be the chromatic degradation of the specimens that make up this type of collection. The scarce scientific rigor with which materials destined for the chromatic reintegration of the coatings of these pieces have been chosen throughout history, coupled with the absence of any product of reference for this kind of interventions, has been the starting point of this work. In it, from the comparative study of the main substances used to date and from a practical essay, it is intended to find the most appropriate for its application in taxidermy

    Estudi de l'optimitzaci贸 del temps d'un proc茅s de tintura t猫xtil del colorant Blau Reactiu 19 i 21 mitjan莽ant auxiliars reguladors de pH

    Get PDF
    L鈥檕bjectiu d鈥檃quest estudi ha sigut l鈥檕ptimitzaci贸 d鈥檜n proc茅s t猫xtil de tintura amb colorants reactius, concretament de la gama Remazol庐, que es porta a terme a l鈥檈mpresa Acabats Lloret S. L. L鈥檕ptimitzaci贸 que s鈥檋a previst fer 茅s des del punt de vista del temps que, conseq眉entment, s鈥檋a pogut traduir en un estalvi energ猫tic. El proc茅s estudiat ha constat inicialment en l鈥櫭簊 d鈥檜n auxiliar regulador de pH que reacciona progressivament dins del bany, permeten la seva adici贸 a l鈥檌nici del proc茅s de tintura, reduint aix铆 el temps total del proc茅s en m茅s de dues hores. Addicionalment, tamb茅 s鈥檋a volgut estudiar la implementaci贸 d鈥檜na millora en les operacions de rentat final, posteriors al proc茅s de tintura, mitjan莽ant l鈥櫭簊 d鈥檜ns nous tensioactius que tenen una major afinitat pel colorant no fixat i que actuen a baixa temperatura. Totes les accions de millora que s鈥檋an estudiat, han sigut primer analitzades a nivell de laboratori i despr茅s s鈥檋an traslladat a producci贸 industrial. Finalment s鈥檋a comprovat si aquestes han complert amb les expectatives de qualitat esperades, des del punt de vista d'intensitat de tintura i solideses. Les tintures que s鈥檕btenen han complert amb satisfacci贸 l鈥檕bjectiu, presenten tonalitats caracter铆stiques dels colorant escollits, aix铆 com intensitats crom脿ticament fortes. Els controls de qualitat aix铆 com els de solideses han superat les expectative

    La manufactura t猫xtil en l'脿mbit rural dels Ports de Morella (segles XIV-XV)

    Get PDF
    L鈥檃rticle analitza l鈥檈voluci贸 i caracter铆stiques de la manufactura t猫xtil que es desenvolupa en les aldees de Morella per oposici贸 a la que t茅 seu en la mateixa vila. Veiem aix铆 un cert retard cronol貌gic, per貌 tamb茅 unes funcions industrials diferents caracteritzades per la jerarquitzaci贸 d鈥檈spais econ貌mics. El pas a una producci贸 per al mercat el datem en els dos 煤ltims decennis del XIV, quan les pressions dels mercaders de les aldees acaba per trencar el r猫gim de monopoli en el qual s鈥檈xercia l鈥檕fici de paraire a nivell local, i permet l鈥檃uge de la producci贸 t猫xtil rural.The article analyzes the evolution and characteristics of the textile manufacture that develops in Morella鈥檚 villages in contrast with that they have his headquarters in the same Morella. We see a certain chronological delay like that, but also a few industrial different functions characterized by the hierarchial structuring of economic spaces.El art铆culo analiza la evoluci贸n y caracter铆sticas de la manufactura textil que se desarrolla en las aldeas de Morella en contraste con la que tienen su sede en la misma villa de Morella. Vemos as铆 un cierto retraso cronol贸gico, pero tambi茅n unas funciones industriales diferentes caracterizadas por la jerarquizaci贸n de espacios econ贸micos. El paso a una producci贸n orientada al mercado lo datamos en los dos 煤ltimos decenios del siglo XIV, cuando las presiones de los mercaderes de las aldeas acaba por romper el r茅gimen de monopolio en el que hasta entonces se ejerc铆a el oficio de pelaire a nivel local, permitiendo as铆 el auge de la producci贸n textil rural

    鈥...y reducidas a cenizas las m谩quinas鈥. Reconsiderant el luddisme a Alcoi 200 anys despr茅s*

    Get PDF
    Els avalots luddites a Alcoi del 1821 i els anys seg眉ents han estat tradicionalment interpretats com una reacci贸 primitiva contra els inicis de la mecanitzaci贸 del sector t猫xtil llaner; la primera de grans dimensions, de fet, dins el context espanyol. La causa directa s鈥檋a atribu茂t a la mis猫ria generada per la desocupaci贸 dels treballadors expulsats per les m脿quines. Aquest article revisa aquesta interpretaci贸 gr脿cies a alguna nova informaci贸 sobre els fets, l鈥檈structura productiva de la draperia a Alcoi i la seua comarca i de la confl ictivitat preexistent a la seua manufactura preindustrial. En emprar un marc de refer猫ncia internacional i, especialment, la comparaci贸 amb el luddisme brit脿nic, s鈥檃rriben a noves conclusions que remarquen la continu茂tat amb la conflictivitat gremial, una resposta comunit脿ria encap莽alada pels teixidors i un probable component pol铆tic contrari a la pol铆tica assistencial liberal que es va tractar d鈥檌ntroduir durant el trienniThe Luddite riots in Alcoy in 1821 and the following years have traditionally been interpreted as a primitive reaction against the beginnings of the mechanisation of the textile sector in Alcoy; the fi rst of large dimensions, in fact, within the Spanish context. The direct cause has been attributed to the misery generated by the unemployment of the workers expelled by the machines. This article revises this interpretation thanks to some new information on the facts, the productive structure of cloth-making in Alcoy y and its region and the pre-existing confl ict in pre-industrial manufacturing in the area. An international frame of reference and, especially, a comparison with British Luddism, leads to new conclusions that highlight the continuity with the guild confl ictivity, a community response led by the weavers and a probable political issue contrary to the liberal welfare policy that was tried to be introduced during the Liberal Triennium
    corecore