Time-domain concatenative text-to-speech synthesis.

A concatenation framework for time-domain concatenative speech synthesis (TDCSS) is presented and evaluated. In this framework, speech segments are extracted from CV, VC, CVC and CC waveforms, and abutted. Speech rhythm is controlled via a single duration parameter, which specifies the initial portion of each stored waveform to be output. An appropriate choice of segmental durations reduces spectral discontinuity problems at points of concatenation, thus reducing reliance upon smoothing procedures. For text-to-speech considerations, a segmental timing system is described, which predicts segmental durations at the word level, using a timing database and a pattern matching look-up algorithm. The timing database contains segmented words with associated duration values, and is specific to an actual inventory of concatenative units. Segmental duration prediction accuracy improves as the timing database size increases. The problem of incomplete timing data has been addressed by using `default duration' entries in the database, which are created by re-categorising existing timing data according to articulation manner. If segmental duration data are incomplete, a default duration procedure automatically categorises the missing speech segments according to segment class. The look-up algorithm then searches the timing database for duration data corresponding to these re-categorised segments. The timing database is constructed using an iterative synthesis/adjustment technique, in which a `judge' listens to synthetic speech and adjusts segmental durations to improve naturalness. This manual technique for constructing the timing database has been evaluated. Since the timing data is linked to an expert judge's perception, an investigation examined whether the expert judge's perception of speech naturalness is representative of people in general. Listening experiments revealed marked similarities between an expert judge's perception of naturalness and that of the experimental subjects. It was also found that the expert judge's perception remains stable over time. A synthesis/adjustment experiment found a positive linear correlation between segmental durations chosen by an experienced expert judge and duration values chosen by subjects acting as expert judges. A listening test confirmed that between 70% and 100% intelligibility can be achieved with words synthesised using TDCSS. In a further test, a TDCSS synthesiser was compared with five well-known text-to-speech synthesisers, and was ranked fifth most natural out of six. An alternative concatenation framework (TDCSS2) was also evaluated, in which duration parameters specify both the start point and the end point of the speech to be extracted from a stored waveform and concatenated. In a similar listening experiment, TDCSS2 stimuli were compared with five well-known text-tospeech synthesisers, and were ranked fifth most natural out of six

A Prosodic Turkish text-to-speech synthesizer

Naturalness in Text-to-Speech systems is very important in achieving high quality waveform. The naturalness of the waveform is highly correlated with phonetic coverage and prosodic features such as, duration and F0 contour. Duration determines the timing for the synthesized phoneme, whereas F0 contour determines fundamental frequency component of the waveform. This thesis presents the development of a prosodic Text-to-Speech System for Turkish Language using the Festival Tool [31]. We describe a complete realization of a new male voice, covering allophones of Turkish using duration and F0 parameters. The duration of the allophones and the word stress have been studied extensively. Sentence stress and phrasal stress are also discussed by in less detail. Carrier words are designed approximately for all allophone-allophone combinations. 1680 carrier words are recorded in a sound-proof recording studio. LPC (linear predictive coding) and RES (residual) parameters are computed. The text normalisation module is implemented for abbreviations and numbers. Durations for the allophones are entered. Sentence level and word level F0 generation modules are implemented. By increasing the number of phonemes and giving prosody we obtained a more natural sounding Text-to-Speech System for Turkish Language

Introducing nativization to Spanish TTS systems

In the modern world, speech technologies must be flexible and adaptable to any framework. Mass media globalization introduces multilingualism as a challenge for the most popular speech applications such as text-to-speech synthesis and automatic speech recognition. Mixed-language texts vary in their nature and when processed, some essential characteristics must be considered. In Spain and other Spanish-speaking countries, the use of Anglicisms and other words of foreign origin is constantly growing. A particularity of peninsular Spanish is that there is a tendency to nativize the pronunciation of non-Spanish words so that they fit properly into Spanish phonetic patterns. In our previous work, we proposed to use hand-crafted nativization tables that were capable of nativizing correctly 24% of words from the test data. In this work, our goal was to approach the nativization challenge by data-driven methods, because they are transferable to other languages and do not drop in performance in comparison with explicit rules manually written by experts. Training and test corpora for nativization consisted of 1000 and 100 words respectively and were crafted manually. Different specifications of nativization by analogy and learning from errors focused on finding the best nativized pronunciation of foreign words. The best obtained objective nativization results showed an improvement from 24% to 64% in word accuracy in comparison to our previous work. Furthermore, a subjective evaluation of the synthesized speech allowed for the conclusion that nativization by analogy is clearly the preferred method among listeners of different backgrounds when comparing to previously proposed methods. These results were quite encouraging and proved that even a small training corpus is sufficient for achieving significant improvements in naturalness for English inclusions of variable length in Spanish utterances.Peer ReviewedPostprint (published version

Grapheme-to-phoneme conversion in the era of globalization

This thesis focuses on the phonetic transcription in the framework of text-to-speech conversion, especially on improving adaptability, reliability and multilingual support in the phonetic module. The language is constantly evolving making the adaptability one of major concerns in phonetic transcription. The phonetic transcription has been addressed from a data- based approach. On one hand, several classifiers such as Decision Trees, Finite State Transducers, Hidden Markov Models were studied and applied to the grapheme-to-phoneme conversion task. In addition, we analyzed a method of generation of pronunciation by analogy, considering different strategies. Further improvements were obtained by means of application of the transformation-based error-driven learning algorithm. The most significant improvements were obtained for classifiers with higher error rates. The experimental results show that the adaptability of phonetic module was improved, having obtained word error rates as low as 12% (for English). Next, steps were taken towards increasing reliability of the output of the phonetic module. Although, the G2P results were quite good, in order to achieve a higher level of reliability we propose using dictionary fusion. The ways the pronunciations are represented in different lexica depend on many factors such as: expert¿s opinion, local accent specifications, phonetic alphabet chosen, assimilation level (for proper names), etc. There are often discrepancies between pronunciations of the same word found in different lexica. The fusion system is a system that learns phoneme-to-phoneme transformations and converts pronunciations from the source lexicon into pronunciations from the target lexicon. Another important part of this thesis consisted in acing the challenge of multilingualism, a phenomenon that is becoming a usual part of our daily lives. Our goal was to obtain such pronunciations for foreign inclusions that would not be totally unfamiliar either to a native or proficient speakers of the language to be adapted, or to speakers of this language with average to low proficiency. Nativization by analogy was applied to both orthographic and phonetic forms of the word. The results obtained show that phonetic analogy gives better performance than analogy in the orthographic domain for both proper names and common nouns. Both objective and perceptual results obtained show the validity of this proposal.Fa tan sols uns deu anys les aplicacions de sistemes TTS eren molt més limitades, encara que un passat tan recent sembla més llunyà a causa dels canvis produïts en les nostres vides per la invasió massiva de les tecnologies intel·ligents. Els processos d’automatització de serveis també han assolit nous nivells. Què és el que defineix un bon sistema TTS avui dia? El mercat exigeix que aquest sigui molt adaptable a qualsevol tipus d’àmbit. També és imprescindible un alt nivell de fiabilitat ja que un simple error d’un TTS pot causar problemes seriosos en el nostre dia a dia. La nostra agenda és cada vegada més exigent i hem de fer front a més volums d’informació en menys temps. Deleguem les nostres tasques quotidianes als nostres dispositius intel·ligents que ens ajuden a llegir llibres, triar productes, trobar un lloc al mapa, etc. A més viatgem més i més cada dia. Aprenem a parlar noves llengües, les barregem, en un món més i més globalitzat. Un sistema TTS que no és capaç de fer front a les entrades multilingües no serà capaç de sostenir la competència. Els sistemes TTS moderns han de ser multilingües. La transcripció fonètica és el primer mòdul del TTS per la qual cosa el seu correcte funcionament és fonamental. Aquesta tesi se centra en la millora de l’adaptabilitat, fiabilitat i suport multilingüe del mòdul fonètic del nostre sistema TTS. El mòdul de transcripció fonètica del TTS va passar de ser basat en regles o diccionaris a ser automàtic, derivat de dades. La llengua està en constant evolució, igual que tots els organismes vius. És per això que l’adaptabilitat és un dels principals problemes de la transcripció fonètica. Per millorar-la es necessita un mètode basat en dades que funcioni bé per a derivar la pronunciació de paraules no trobades al lèxic del sistema. En aquesta tesi es comparen diferents mètodes G2P impulsats per dades que utilitzen les mateixes dades d’entrenament i test i es proposen millores. S’han aplicat diversos classificadors basats en dades, com ara arbres de decisió, traductors d’estats finits i models de Markov, a la tasca de transcripció fonètica, analitzant i comparant els resultats. L’algorisme TBL, basat en aprenentatge dels errors proporciona millores adicionals als classificadors esmentats. Aquest mètode permet capturar patrons d’errors i corregir-los. Les millores més significatives s’obtenen per classificadors amb taxes d’errors més gran. Els millors resultats s’obtenen mitjançant l’aplicació del millor classificador FST amb posterior correcció dels errors pel TBL. Els resultats obtingut per altres classificadors i corregits pel TBL mostren millores entre 2-4 punts percentuals en la taxa d’error de les paraules. La millora que s’obté mitjançant l’aplicació del TBL per als resultats del classificador més simple basat només en correspondències lletra-fonema presents en el corpus d’entrenament, ML, és enorme (77-83 punts percentuals depenent del lèxic), el que demostra l’eficàcia del TBL per si sol. L’èxit de l’algorisme TBL demostra l’eficàcia de l’aprenentatge basat en els errors, que és bastant similar a l’aprenentatge de llengües pels humans. Una altra tècnica que els éssers humans utilitzen de forma regular en l’aprenentatge d’idiomes és la pronunciació per analogia. Això és encara més cert per a llengües amb ortografia profunda, on la correspondència entre la forma escrita i parlada és bastant ambigua. Per millorar encara més la capacitat d’adaptació del nostre mòdul de pronunciació fonètica, es va desenvolupar un algorisme de pronunciació per analogia. Aquest algorisme troba arcs de lletres als quals correspon la mateixa pronunciació i calcula la seva freqüència. La pronunciació d’una nova paraula es construeix amb els arcs més llargs que constitueixen el camí més curt a través del graf de totes les pronunciacions disponibles per a aquesta paraula. Es basa en paràmetres com ara la freqüència d’arc, posició en la paraula, etc. Les pronunciacions que contenen el menor nombre d’arcs (si hi ha més d’una) es donen un rang i les estratègies de puntuació escullen la millor opció. En aquest treball s’han proposat noves estratègies de puntuació i s’han obtingut resultats prometedors. Una de les noves estratègies propostes clarament supera a les altres. Les noves estratègies propostes també apareixen a la llista de les millors combinacions d’estratègies. Els millors resultats per al PbA són entre 63 i 88 % paraules correctes segons el lèxic. S’han avaluat els G2P no solament per a l’anglès, si no també per altres idiomes europeus. També s’ha considerat el cas de la parla contínua. Per L’anglès, La adaptació de la pronunciació a la parla contínua considera les formes febles. Els resultats generals mostren que la capacitat d’adaptació del mòdul fonètic ha estat millorada. També s’ha actuat en línies que permeten augmentar la fiabilitat del mòdul fonètic. Tot i que els resultats experimentals per al G2P són bastant bons, encara hi ha errors que poden impedir que la intel·ligibilitat de certes paraules i, per tant, reduir la qualitat de la parla en general. Es proposa aconseguir un major nivell de fiabilitat a través de fusió de diccionaris. Les pronunciació de les paraules presents en els diccionaris depèn de molts factors, per exemple: opinió experta, especificacions de l’accent local, alfabet fonètic triat, nivell d’assimilació (per a noms propis), etc. Sovint hi ha discrepàncies entre la pronunciació de la mateixa paraula en diferents lèxics. En general, aquestes discrepàncies, encara que de vegades significatives, no obstaculitzen greument la pronunciació global de la paraula ja que totes les pronunciacions lèxic han estat prèviament validades per un lingüista expert. Aquestes discrepàncies normalment es troben a la pronunciació de vocals i diftongs. La substitució de vocals per similars no es considera un error greu perquè no afecta la intel·ligibilitat i per tant la qualitat de veu. El sistema de fusió proposat es basa en el mètode P2P, que transforma les pronunciacions del lèxic d’origen a les pronunciacions del lèxic de destí (el sistema està capacitat per aprendre aquestes transformacions). Per entrenar el classificador, es seleccionen les entrades comunes entre el lèxic font i destí. Els experiments es duen a terme tant per paraules comuns com per a noms propis. Els experiment realitzat s’han basat en les tècniques DT i FST. Els resultats mostren que la qualitat de la parla en general es pot millorar significativament donadas les baixes taxes d’error de G2P i una àmplia cobertura del diccionari del sistema. El sistema TTS final és més adaptable i fiable, més preparat per afrontar el repte del multilingüisme, el fenomen que ja forma part habitual de les nostres vides quotidianes. Aquesta tesi considera contextos que contenen la barreja de llengües, on la llengua pot canviar de forma inesperada. Aquestes situacions abunden en les xarxes socials, fòrums, etc. Es proposa un esquema de G2P multilingüe incloent la nativització. El primer component d’un TTS multilingüe és el mòdul d’identificació d’idioma. S’ha desenvolupat un identificador d’idioma basat en n -gramas (de lletres) obtenint bons resultats. Els contextos amb llengües mixtes han de ser tractats amb especial delicadesa. En general, cada frase o paràgraf tenen una llengua principal i les paraules estrangeres presents s’hi consideren inclusions. A l’hora de decidir com pronunciar frases en diverses llengües es poden considerar dos escenaris: 1) aplicar, per cada llengua el diferents G2P classificadors propis de la llengua (es produiria canvis fonètics bruscs que sonarien molt poc natural); 2) aplicar el classificador G2P per a l’idioma principal de la frase suposant que aquesta pronunciació seria més acceptable que la que conté fonemes estrangers. I si cap de les propostes anteriors es acceptada? Per països com Espanya, on el domini de llengües estrangeres per la població general és bastant limitat, proposem nativitzar la pronunciació de paraules estrangeres en frases espanyoles. Quins criteris s’han d’utilitzar tenint en compte les significatives diferències en l’inventari de fonemes? El nostre objectiu és obtenir pronunciacions que no són del tot desconegudes i que siguin acceptades tant per parlants nadius o amb alt domini de l’idioma estranger com per parlants d’aquesta llengua amb nivell mitjà o baix. En aquest treball la nativització es porta a terme per a les inclusions angleses i catalanes en frases en castellà. Quan hi ha diferències significatives en els inventaris de fonemes entre les llengües nativització presenta reptes addicionals. Per tal de validar ràpidament la idea de nativització es van crear taules de mapeig de fonemes estrangers als nativizats, també es va dur a terme una avaluació perceptual. La nativització basada en taules mostra un major nivell d’acceptació per part del públic que la síntesi sense cap nativiztació. Per tal de millorar encara més els resultats de nativització de forma eficaç es necessita un mètode basat en dades. Com a gran part de pronunciacions estrangeres s’aprenen per analogia, l’aplicació del PbA a aquesta tasca és idoni, sobretot perquè ja ha demostrat excel·lents resultats per a la tasca de transcripció fonètica. Per a això s’explora l’analogia tant en el domini ortogràfic com fonètic. Tots els mètodes basats en dades requereixen un corpus d’entrenament i PbA, per descomptat, no és una excepció. Ja que cap corpus de nativització adequat per a la tasca estava disponible es va prendre la decisió de crear un corpus d’entrenament i test per entrenar i validar el nostre classificador per inclusions angleses en castellà, i un altre joc per a les catalanes. Tots els dos corpus d’entrenament contenen 1.000 paraules i són ortogràficament equilibrats. S’aplica la nativització per analogia basada en la forma ortogràfica de la paraula G2Pnat i també basada en la forma fonètica acs ppnat per tal d’nativitzar paraules comunes i noms propis en anglès i paraules comunes en català en frases en castellà. Els resultats obtinguts mostren que l’analogia fonètica dóna un millor rendiment que l’analogia en el domini ortogràfic pels noms propis i paraules comunes. No obstant això, els resultats obtinguts per als noms propis anglesos es troben uns 12 punts percentuals per sota dels obtinguts per a les paraules comunes en anglès. Això és degut al fet que la pronunciació noms propis està influenciada per factors més complexos i fins i tot per als éssers humans presenta importants reptes. L’algorisme TBL també s’ha aplicat per millorar els resultats de nativización per inclusions angleses. S’obtenen millores per als resultats obtinguts per P2Pnat, així com per als resultats obtinguts per les taules de nativiztació. Els bons resultats obtinguts per l’algorisme TBL aplicat a la predicció del mètode ML demostra l’eficàcia del mètode d’aprenentatge a partir d’errors, també per a aquesta tasca. A l’avaluació perceptual duta a terme per inclusions angleses en castellà, es va demanar als oients que votessin el millor dels tres mètodes disponibles: G2P (per castellà), NatTAB i P2Pnat. P2Pnat és triat com el millor en el 50 % dels casos mentre que el G2P per a espanyol obté la majoria de vots negatius (45 % dels casos). Aquests resultats perceptuals i els encoratjadors resultats objectius demostren la idoneïtat de nativització per sistemes TTS multilingüesHace tan sólo unos diez años, las aplicaciones de sistemas TTS estaban mucho más limitadas, aunque un pasado tan reciente parece más lejano debido a los cambios producidos en nuestras vidas por la invasión masiva de las tecnologías inteligentes. Los procesos de automatización de los servicios han alcanzado a nuevos niveles. ¿Qué es lo que define un buen sistema TTS hoy en día? El mercado exige que éste sea muy adaptable a cualquier tipo de ámbito. También es imprescindible un alto nivel de fiabilidad, ya que un simple error de un TTS puede causar problemas serios en nuestro día a día. Nuestra agenda es cada vez más exigente y tenemos que hacer frente a un volumen cada vez mayor de información en menos tiempo. Delegamos nuestras tareas cotidianas a nuestros dispositivos inteligentes que nos ayudan a leer libros, elegir productos, encontrar un lugar en el mapa, etc. Además, cada día viajamos más, aprendemos a hablar nuevas lenguas, las mezclamos, volviéndonos más y más globalizados. Un sistema TTS que no sea capaz de hacer frente a las entradas multilngües no será capaz de sostener la competencia. Los sistemas TTS modernos tienen que ser multilngües. La transcripción fonética es el primer módulo del TTS por lo cual su correcto funcionamiento es fundamental. Esta tesis se centra en la mejora de la adaptabilidad, fiabilidad y soporte del módulo fonético de nuestro sistema TTS. El módulo de transcripción fonética del TTS pasó de ser basado en reglas o diccionarios a ser automática, basada en datos. La lengua está en constante evolución al igual que todos los organismos vivos. Es por eso que la adaptabilidad es uno de los principales problemas de la transcripción fonética. Para mejorarla se necesita un método basado en datos que funcione bien para derivar la pronunciación de palabras no encontradas en el léxico del sistema. En esta tesis se comparan diferentes métodos G2P basados en datos, utilizando los mismos datos de entrenamiento y test y se proponen mejoras. Se han estudiado clasificadores basados en datos, tales como árboles de decisión, traductores de estados finitos y modelos de Markov, aplicados a la tarea de transcripción fonética y comparando los resultados. El algoritmo TBL, basado en aprendizaje de los errores y que permite capturar patrones de errores y corregirlos ha aportado nuevas mejoras, que han sido especialmente significativas para los clasificadores con tasa de error más alta. Los mejores resultados se obtienen mediante la aplicación del mejor clasificador FST con posterior corrección de los errores por el TBL. Los resultados obtenido por otros clasificadores y corregidos por el TBL muestran mejoras entre 2-4 puntos porcentuales en la tasa de error de las palabras. La mejora que se obtiene mediante la aplicación del TBL para a los resultados del clasificador más simple, basado solamente en correspondencias letra-fonema presentes en el corpus de entrenamiento, ML, es enorme (77-83 puntos porcentuales dependiendo del léxico), lo que demuestra la eficacia del TBL por si solo. El éxito del algoritmo TBL demuestra la eficacia del aprendizaje basado en los errores, que es bastante similar al aprendizaje de lenguas por los humanos. Otra técnica que los seres humanos utilizan de forma regular en el aprendizaje de idiomas es pronunciación por analogía. Esto es aún más cierto para lenguas con ortografía profunda, donde la correspondencia entre la forma escrita y hablada es bastante ambigua. Para mejorar aún más la capacidad de adaptación de nuestro módulo de pronunciación fonética, se ha estudiado un algoritmo de pronunciación por analogía. Este algoritmo encuentra arcos de letras a los que corresponde la misma pronunciación y calcula su frecuencia. La pronunciación de una nueva palabra se construye con los arcos más largos que constituyen el camino más corto a través del grafo de todas las pronunciaciones disponibles para esta palabra. Se basa en parámetros tales como la frecuencia de arco, posición en la palabra, etc., las pronunciaciones que contienen el menor número de arcos (si hay más de una ) se dan un rango y las estrategias de puntuación escogen la mejor opción. En esta tesis se han propuesto nuevas estrategias de puntuación, obteniéndose resultados prometedores. Una de las nuevas estrategias propuestas claramente supera a los demás. Además, las estrategias propuestas también aparecen seleccionadas al observar las mejores combinaciones de estrategias. Los mejores resultados para PbA son entre 63 y 88% palabras correctas según el léxico. Se obtienen resultados G2P no solamente para el inglés, sino también para otros idiomas europeos. También se ha considerado el caso del habla continua, adaptando la pronunciación para el habla continua del inglés, utilizando las llamadas formas débiles. Los resultados generales muestran que la capacidad de adaptación del módulo fonético ha sido mejorada. Otra línea de investigación en esta tesis se encamina a aumentar la fiabilidad del módulo fonético. Aunque, los resultados experimentales para el G2P son bastante buenos, todavía existen errores que pueden impedir que la inteligibilidad de ciertas palabras y, por lo tanto, reducir la calidad del habla en general. Para lograr un mayor nivel de fiabilidad se propone utilizar la fusión de diccionarios. Las pronunciación de las palabras presentes en los distintos diccionarios depende de muchos factores, por ejemplo: opinión experta, especificaciones del acento local, alfabeto fonético elegido, nivel de asimilación (para nombres propios), etc. A menudo hay discrepancias entre la pronunciación de la misma palabra en diferentes léxicos. Por lo general, estas discrepancias, aunque a veces significativas, no obstaculizan gravemente la pronunciación global de la palabra ya que todas las pronunciaciones léxico han sido previamente validadas por un lingüista experto. Estas discrepancias normalmente se encuentran en la pronunciación de vocales y diptongos. La sustitución de vocales por otras similares no se considera un error grave porque no afecta la inteligibilidad y por lo tanto la calidad de voz. El sistema de fusión estudiado es un sistema P2P que transforma las pronunciaciones del léxico de origen en pronunciaciones del léxico destino (el sistema está capacitado para aprender estas transformaciones). Para entrenar el clasificador, se seleccionan las entradas comunes entre el léxico fuente y destino. Se han realizado experimentos tanto para las palabras comunes como para los nombres propios, considerando los métodos de transformación basados en DT y FST. Los resultados experimentales muestran que la calidad del habla en general se puede mejorar significativamente dadas las bajas tasas de error de G2P y la amplia cobertura del diccionario del sistema. Un sistema TTS adaptable y fiable tiene que estar preparado para afrontar el reto del multilingüísmo, fenómeno que ya forma parte habitual de nuestras vidas cotidianas. Esta tesis también ha considerado contextos que contienen la mezcla de lenguas, en los que la lengua puede cambiar de forma inesperada. Este tipo de contextos abundan en las redes sociales, foros, etc. Se propone un esquema de G2P multilngüe incluyendo la nativización. El primer componente de un TTS multilngüe es el módulo de identificación de idioma. Se ha desarrollado un identificador de idioma basado n -gramas (de letras) que proporciona buenos resultados. Los contextos en los que intervienen varias lenguas deben ser tratados con especial delicadeza. Por lo general, cada frase o párrafo tienen una lengua principal y las palabras extranjeras presentes en ella se consideran inclusiones. Al definir la estrategia sobre cómo pronunciar frases en varias lenguas puede partirse de dos escenarios: 1) aplicar a cada lengua un clasificador G2P distinto e independiente (que produciría cambios fonéticos bruscos que sonarían muy poco natural); 2) aplicar el clasificador G2P para el idioma principal de la frase suponiendo que es

Discovering Dynamic Visemes

Abstract This thesis introduces a set of new, dynamic units of visual speech which are learnt using computer vision and machine learning techniques. Rather than clustering phoneme labels as is done traditionally, the visible articulators of a speaker are tracked and automatically segmented into short, visually intuitive speech gestures based on the dynamics of the articulators. The segmented gestures are clustered into dynamic visemes, such that movements relating to the same visual function appear within the same cluster. Speech animation can then be generated on any facial model by mapping a phoneme sequence to a sequence of dynamic visemes, and stitching together an example of each viseme in the sequence. Dynamic visemes model coarticulation and maintain the dynamics of the original speech, so simple blending at the concatenation boundaries ensures a smooth transition. The efficacy of dynamic visemes for computer animation is formally evaluated both objectively and subjectively, and compared with traditional phoneme to static lip-pose interpolation

Malay articulation system for early screening diagnostic using hidden markov model and genetic algorithm

Speech recognition is an important technology and can be used as a great aid for individuals with sight or hearing disabilities today. There are extensive research interest and development in this area for over the past decades. However, the prospect in Malaysia regarding the usage and exposure is still immature even though there is demand from the medical and healthcare sector. The aim of this research is to assess the quality and the impact of using computerized method for early screening of speech articulation disorder among Malaysian such as the omission, substitution, addition and distortion in their speech. In this study, the statistical probabilistic approach using Hidden Markov Model (HMM) has been adopted with newly designed Malay corpus for articulation disorder case following the SAMPA and IPA guidelines. Improvement is made at the front-end processing for feature vector selection by applying the silence region calibration algorithm for start and end point detection. The classifier had also been modified significantly by incorporating Viterbi search with Genetic Algorithm (GA) to obtain high accuracy in recognition result and for lexical unit classification. The results were evaluated by following National Institute of Standards and Technology (NIST) benchmarking. Based on the test, it shows that the recognition accuracy has been improved by 30% to 40% using Genetic Algorithm technique compared with conventional technique. A new corpus had been built with verification and justification from the medical expert in this study. In conclusion, computerized method for early screening can ease human effort in tackling speech disorders and the proposed Genetic Algorithm technique has been proven to improve the recognition performance in terms of search and classification task

Challenges in analysis and processing of spontaneous speech

Selected and peer-reviewed papers of the workshop entitled Challenges in Analysis and Processing of Spontaneous Speech (Budapest, 2017

Proceedings of the Fifth International Workshop on the History of Speech Communication Research Porto, May 28–29, 2022

UIDB/04209/2020 UIDP/04209/2020publishersversionpublishe

A grammar of Choguita Rarámuri: In collaboration with Luz Elena León Ramírez, Sebastián Fuentes Holguín, Bertha Fuentes Loya and other Choguita Rarámuri language experts

This book provides the first comprehensive grammatical description of Choguita Rarámuri, a Uto-Aztecan language spoken in the Sierra Tarahumara, a mountainous range in the northern Mexican state of Chihuahua belonging to the Sierra Madre Occidental. A documentary corpus developed between 2003 and 2018 with Choguita Rarámuri language experts informs the analysis and is the source of the examples presented in this grammar. The documentary corpus, which consists of over 200 hours of recordings of elicited data, narratives, conversations, interviews, and other speech genres, is available in two archival collections housed at the  Endangered Languages Archive  and at UC Berkeley’s Survey of California and Other Indian Languages. Choguita Rarámuri is a highly synthetic, agglutinating language with a complex morphological system. It displays many of the recurrent structural features documented across Uto-Aztecan, including a predominance of suffixation, head-marking, and patterns of noun-incorporation and compounding (Sapir 1921; Whorf 1935; Haugen 2008b). Other features of typological and theoretical interest include a complex word prosodic system, a wide range of morphologically conditioned phonological processes, and patterns of variable affix order and multiple exponence. Choguita Rarámuri is also of great comparative/historical importance: while several analytical works of Uto-Aztecan languages of Northern Mexico have been produced in the last years (Guerrero Valenzuela 2006, García Salido 2014, Reyes Taboada 2014, Morales Moreno 2016, Villalpando Quiñonez 2019,  inter alia), many varieties still lack comprehensive linguistic description and documentation.   Contributor biographies Choguita elder †Luz Elena León Ramírez was a master storyteller and an invaluable source of linguistic, cultural and historical knowledge. She contributed many narratives to the corpus, including procedural texts, historical narratives, descriptions of culturally relevant events in the community, and personal history from her childhood. She also collaborated in elicitation sessions and translating and annotating her own and other language experts' texts.   Bertha Fuentes Loya has authored narratives, and has contributed to the corpus as a consultant for elicitation sessions and has collaborated in the annotation of texts recorded with other language experts. She has shared her expertise about variation between Choguita Rarámuri and neighboring Rarámuri varieties. She is also an expert seamstress and authored several narratives and procedural texts about her art   Sebastián Fuentes Holguín is a passionate advocate for the language and one of the main leaders of the community-based initiative to document the cultural, historical and linguistic heritage of Choguita. He has authored several monologic narratives and ceremonial speeches and has participated as consultant and teacher in elicitation sessions.

A grammar of Choguita Rarámuri: In collaboration with Luz Elena León Ramírez, Sebastián Fuentes Holguín, Bertha Fuentes Loya and other Choguita Rarámuri language experts

This book provides the first comprehensive grammatical description of Choguita Rarámuri, a Uto-Aztecan language spoken in the Sierra Tarahumara, a mountainous range in the northern Mexican state of Chihuahua belonging to the Sierra Madre Occidental. A documentary corpus developed between 2003 and 2018 with Choguita Rarámuri language experts informs the analysis and is the source of the examples presented in this grammar. The documentary corpus, which consists of over 200 hours of recordings of elicited data, narratives, conversations, interviews, and other speech genres, is available in two archival collections housed at the  Endangered Languages Archive  and at UC Berkeley’s Survey of California and Other Indian Languages. Choguita Rarámuri is a highly synthetic, agglutinating language with a complex morphological system. It displays many of the recurrent structural features documented across Uto-Aztecan, including a predominance of suffixation, head-marking, and patterns of noun-incorporation and compounding (Sapir 1921; Whorf 1935; Haugen 2008b). Other features of typological and theoretical interest include a complex word prosodic system, a wide range of morphologically conditioned phonological processes, and patterns of variable affix order and multiple exponence. Choguita Rarámuri is also of great comparative/historical importance: while several analytical works of Uto-Aztecan languages of Northern Mexico have been produced in the last years (Guerrero Valenzuela 2006, García Salido 2014, Reyes Taboada 2014, Morales Moreno 2016, Villalpando Quiñonez 2019,  inter alia), many varieties still lack comprehensive linguistic description and documentation.   Contributor biographies Choguita elder †Luz Elena León Ramírez was a master storyteller and an invaluable source of linguistic, cultural and historical knowledge. She contributed many narratives to the corpus, including procedural texts, historical narratives, descriptions of culturally relevant events in the community, and personal history from her childhood. She also collaborated in elicitation sessions and translating and annotating her own and other language experts' texts.   Bertha Fuentes Loya has authored narratives, and has contributed to the corpus as a consultant for elicitation sessions and has collaborated in the annotation of texts recorded with other language experts. She has shared her expertise about variation between Choguita Rarámuri and neighboring Rarámuri varieties. She is also an expert seamstress and authored several narratives and procedural texts about her art   Sebastián Fuentes Holguín is a passionate advocate for the language and one of the main leaders of the community-based initiative to document the cultural, historical and linguistic heritage of Choguita. He has authored several monologic narratives and ceremonial speeches and has participated as consultant and teacher in elicitation sessions.