Babeling: Language, Meter, and Mysticism in Amelia Rosselli's Poetry

Amelia Rosselli has often been considered an obscure and impenetrable author, whose language may be identified with the expression of the unconscious. In this study I argue, on the contrary, that a strong cognitive tension underlies the poet's multilingual production (in Italian, English, and French). I therefore explore its imaginative and philosophical depth, by reconstructing Rosselli's project to transpose into writing the complexity of human experience in a fickle, chaotic, and contradictory world. In the first chapter I focus on language, in particular on lexical fusions and distortions, mainly questioning Pasolini's interpretation based on of the notion of freudian slip. With the aid of hermeneutical tools borrowed from the philosophy of language, I claim that Rosselli's language aims on the one hand at mirroring reality, and on the other at making textual experience potentially infinite, thus engaging the reader in a never-ending interpretation. I also maintain that the category of the baroque allows us to appreciate Rosselli's aesthetics from an original point of view. In the second chapter I investigate Rosselli's elaboration of a new metrical form, stressing its relations to the poet's studies in musicology, ethnomusicology and acoustics. Through the meter Rosselli tries to restrain subjectivity, hence accessing a more objective and universal poetic dimension. The last chapter is devoted to Rosselli's mysticism. The mystic tradition offers a vivid imagery and a refined rhetoric to an author who wants to put the subject aside and depict the unstable (or vain?) nature of the world. However, Rosselli's attempt to find a metaphysical or divine remedy to violence and chaos does not succeed. Her longing for transcendency remains unfulfilled

Il Mediterraneo interiore. Un nuovo paradigma transculturale

La incapacitat de l'actual model societari de prospectar solucions viables a les derives terroristes, a la concentració de la riquesa, a la degradació ambiental, als desequilibris socioeconòmics entre Nord i Sud, als problemes de convivència multicultural i a la degeneració del mòn de la política invoquen la necessitat d'un nou paradigma que reestructuri, a llur arrel més profunda, els nostres esquemes col·lectius de relació amb la realitat. Encara que en aquests últims anys s'hagin multiplicat les veus que demanen un canvi ètic dels nostres models de convivència, la trasformació paradigmàtica esperada es podrà fer només amb una nova manera de pensar les relacions entre els clàssics dualismes d'oposició: Occident vs Islam, raó vs irracionalitat, ciència vs religió, etc. En aquest estudi proposem un nou enfocament d'interpretació de la realitat, una lògica contradictorial capaç d'acollir amb nou rigor científic la dimensió del Sagrat i obrir-se amb ulls renovats a les tradicions religioses. A partir d'un estudi aprofundit i crític de la filosofía de S. Lupasco, i amb la contribució del pensament de A. N. Whitehead i R. Panikkar, intentem l'elaboració d'allò que, amb l'ajuda de les paraules de L. Duch, anomenem una «Logomítica musical», una lectura filosòfica, epistemològica i ontològica del real capaç d'acollir la dimensió del Sagrat com a una triple experiència a-lògica reclamant un paper fonamental també en els dominis de les ciències exactes (física quàntica, cosmologia i biologia): l'experiència tímbrica, rítmica i melòdica de l'Ésser. Aquesta perspectiva experiencial ens permet també definir un nou enfocament d'estudi sobre les religions, moltes de les quals prenen part en aquest estudi a l'elaboració d'un model filosòfic transcultural. Acabem amb un exercici d'hermenèutica contradictorial dirigit a descobrir l'articulació simfònica entre els monoteismes i a deliniar, d'aquesta manera, els rastres d'un possible renaixement transcultural que podria veure la llum en el Mediterrani.La incapacidad del modelo societario actual de prospectar soluciones viables a las derivas terroristas, a la concentración de la riqueza, a la degradación ambiental, a los desequilibrios socioeconómicos entre Norte y Sur, a los problemas de convivencia multicultural y a la degeneración del mundo de la política, invocan la necesidad de un nuevo paradigma que reestructure nuestros esquemas colectivos de relación con la realidad. Aunque en estos últimos años se hayan multiplicado las voces que piden un cambio ético de nuestros modelos de convivencia, la transformación paradigmática esperada se podrá hacer sólo con una nueva manera de pensar las relaciones entre los clásicos dualismos de oposición: Occidente vs Islam, razón vs irracionalidad, ciencia vs religión, etc. En este estudio proponemos un nuevo enfoque de interpretación de la realidad, una lógica contradictorial capaz de acoger con nuevo rigor científico la dimensión del Sagrado y abrirse con ojos renovados a las tradiciones religiosas. A partir de un estudio profundizado y crítico de la filosofía de S. Lupasco, y con la contribución del pensamiento de A.N. Whitehead y R. Panikkar, intentamos la elaboración de lo que, con la ayuda de las palabras de L. Duch, llamamos una «logomítica musical», una lectura filosófica, epistemológica y ontológica de lo real capaz de acoger la dimensión de lo Sagrado como una triple experiencia a-lógica reclamando un papel fundamental también en los dominios de las ciencias exactas (física cuántica, cosmología y biología): la experiencia tímbrica, rítmica y melódica del Ser. Esta perspectiva experiencial nos permite también definir un nuevo enfoque de estudio sobre las religiones, muchas de las cuales toman parte en este estudio a la elaboración de un modelo filosófico transcultural. Acabamos con un ejercicio de hermenéutica contradictorial dirigido a descubrir la articulación sinfónica entre los monoteísmos y a delinear, de esta manera, los rastros de un posible renacimiento transcultural que podría ver la luz en el Mediterráneo.The inadequacy of the present society model to prospect viable solutions to terrorist drifts, concentration of wealth, environmental degradation, socio-economic imbalances between North and South, problems of multicultural coexistence and degeneration of the world of politics invoke the need for a new paradigm able to restructure, in their deepest roots, our relational collective schemes regarding to reality. Although in recent years there have been a lot of voices calling for ethical change of our coexistence models, the expected paradigmatic transformation can be attained only through a new way of conceiving the relation between classical dualist oppositions: West vs. Islam, reason vs. irrationality, science vs. religion, etc. In this study we propose a new approach to reality, a contradictorial logic able to host in itself the Holy through a new scientific rigor, and therefore open with renewed eyes to religious traditions. Starting from a profound and critical study of S. Lupasco's philosophy, we try to carry out – with the contribution of A. N. Whitehead's and R. Panikkar's thought – the elaboration of what we call a "musical logomitica" (a development of a L. Duch's neologism): a philosophical, epistemological and ontological interpretation of reality capable of hosting the holy dimension as a triple a-logical experience claiming a key role also in the domain of hard sciences (quantum physics, cosmology and biology): the timber, rhythm and melody experience of Being. This experiential perspective also allows us to define a new approach to religions, many of which are taken into account in this study looking for a definition of a new transcultural philosophical model. We ended up with a contradictorial hermeneutic exercise aimed at discovering a symphonic articulation between monotheisms and outline, thus, the traits of a possible transcultural renaissance that might take place in the Mediterranean world