Adaptive runtime-assisted block prefetching on chip-multiprocessors

Memory stalls are a significant source of performance degradation in modern processors. Data prefetching is a widely adopted and well studied technique used to alleviate this problem. Prefetching can be performed by the hardware, or be initiated and controlled by software. Among software controlled prefetching we find a wide variety of schemes, including runtime-directed prefetching and more specifically runtime-directed block prefetching. This paper proposes a hybrid prefetching mechanism that integrates a software driven block prefetcher with existing hardware prefetching techniques. Our runtime-assisted software prefetcher brings large blocks of data on-chip with the support of a low cost hardware engine, and synergizes with existing hardware prefetchers that manage locality at a finer granularity. The runtime system that drives the prefetch engine dynamically selects which cache to prefetch to. Our evaluation on a set of scientific benchmarks obtains a maximum speed up of 32 and 10 % on average compared to a baseline with hardware prefetching only. As a result, we also achieve a reduction of up to 18 and 3 % on average in energy-to-solution.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

PRISM: an intelligent adaptation of prefetch and SMT levels

Current microprocessors include hardware to optimize some specifics workloads. In general, these hardware knobs are set on a default configuration on the booting process of the machine. This default behavior cannot be beneficial for all types of workloads and they are not controlled by anyone but the end user, who needs to know what configuration is the best one for the workload running. Some of these knobs are: (1) the Simultaneous MultiThreading level, which specifies the number of threads that can run simultaneously on a physical CPU, and (2) the data prefetch engine, that manages the prefetches on memory. Parallel programming models are here to stay, and one programming model that succeed in allowing programmers to easily parallelize applications is Open Multi Processing (OMP). Also, the architecture of microprocessors is getting more complex that end users cannot afford to optimize their workloads for all the architectural details. These architectural knobs can help to increase performance but it is needed an automatic and adaptive system managing them. In this work we propose an independent library for OpenMP runtimes to increase performance up to 220% (14.7% on average) while reducing dynamic power consumption up to 13% (2% on average) on a real POWER8 processor

Improving the efficiency of multicore systems through software and hardware cooperation

Increasing processors' clock frequency has traditionally been one of the largest drivers of performance improvements for computing systems. In the first half of the 2000s, however, it became clear that continuing to increase frequency was not a viable solution anymore. Power consumption and power density became prohibitively costly, and processor manufacturers moved to multicore designs. This new paradigm introduced multiple challenges not present in single-threaded processors. Applications running on multicore systems share different resources such as the cache hierarchy and the memory bus. Resource sharing occurs at much finer degree when cores support multithreading as well. In this case, applications share the processor¿s pipeline too. Running multiple applications on the same processor allows for better utilization of its resources¿which otherwise may just lie idle if an application does not use them. But sharing resources may create interferences between applications running on the system. While the degree of these interferences depends on the nature of the applications, it is typically desirable to reduce them in order to improve efficiency. Most currently available processors expose a set of sensors and actuators that software can use to monitor and control resource sharing among the applications running on a system. But it is typically up to end users to analyze their workloads of interest and to manually use the actuators provided by the processor. Because of this, in many cases the different mechanisms for controlling resource sharing are simply left unused. In this thesis we present different techniques that rely on software/hardware interaction to monitor and improve application interference¿and thus improve system efficiency. First we conduct a quantitative study showing the benefits of hardware/software cooperation on system efficiency. Then we narrow our focus on a given hardware knob: data prefetching. Specifically we develop and evaluate several adaptive solutions for improving the efficiency of hardware data prefetching on multicore systems. The impact of the solutions presented in this thesis, however, goes beyond the particular case of data prefetching. They serve as illustrative examples for developing software/hardware cooperation schemes that enable the efficient sharing of resources in multicore systems.L'increment de la freqüència dels processadors ha estat tradicionalment un dels majors responsables de la millora de rendiment dels sistemes de computació. Tanmateix, a la primera meitat del segle XXI es va fer evident que continuar incrementant la freqüència ja no era una solució viable. El consum de potència i la densitat de potència van esdevenir massa costosos, i els dissenyadors de processadors van adoptar dissenys "multicore". Aquest nou paradigma va introduir molts reptes que no eren presents als processadors "single-threaded". Les aplicacions que s'executen a processadors multicore comparteixen diferent recursos tal i com la jerarquia de "cache" i el bus de memòria. En processadors que suporten "multi-threading" encara comparteixen més recursos: en aquest cas les aplicacions també comparteixen els recursos del "pipeline". Executar diverses aplicacions en un processador permet una millor utilització dels seus recursos, que d'altra forma podrien no tenir cap utilitat si l'aplicació en execució no els utilitzés. Compartir recursos, però, pot crear interferències entre les aplicacions executant-se al sistema. Encara que el nivell d'aquestes interferències depèn de les aplicacions que s'executen conjuntament, normalment és desitjable reduir-les per tal de millorar la eficiència. Molts dels processadors actuals exposen un conjunt sensors i actuadors que el software pot utilitzar per supervisar i controlar la compartició de recursos entre les diferents aplicacions executant-se al sistema. En general és responsabilitat dels usuaris analitzar les aplicacions del seu interès i després configurar els actuadors de forma manual. Això suposa una dificultat afegida i per aquest motiu, en molts casos els diferents mecanismes per controlar com es comparteixen els recursos senzillament no es fan servir. En aquesta tesi, presentem diferents tècniques basades en la interacció del software i el hardware per supervisar i reduir la interferència entre aplicacions, i d'aquesta forma millorar la eficiència del sistema. Primer es presenta un estudi quantitatiu que mostra els beneficis de la cooperació entre software i hardware en la eficiència del sistema. Després el focus es centra en un actuador en concret: "data prefetching". En concret, desenvolupem i avaluem diferents solucions adaptatives per millorar la eficiència de hardware data prefetching a sistemes multicore. L'impacte de les solucions presentades a aquesta tesi, però, no es limiten a aquest cas concret. Al contrari, serveixen com exemples il·lustratius per desenvolupar tècniques de cooperació software i hardware que permetin compartir els recursos en sistemes multicore de forma eficient. La compartició de recursos en un processador és un factor crucial que afecta significativament a la seva eficiència. Però, altres nivells d'un sistema de computació també comparteixen recursos. En grans instal·lacions de computació com els "datacenters", les aplicacions també poden compartir altres recursos com la xarxa o l'emmagatzemament. Com a cas d'estudi considerem el disseny d'un sistema d'un sistema de comptabilitat d'energia basat en la cooperació entre el software i el hardware per a grans instal·lacions de computació. En aquest context, explorem diverses alternatives per als sensors i actuadors que es requereixen, així com també analitzem els diferents aspectes claus en el disseny d'un sistema d'aquestes característiques

Fast Key-Value Lookups with Node Tracker

Lookup operations for in-memory databases are heavily memory bound, because they often rely on pointer-chasing linked data structure traversals. They also have many branches that are hard-to-predict due to random key lookups. In this study, we show that although cache misses are the primary bottleneck for these applications, without a method for eliminating the branch mispredictions only a small fraction of the performance benefit is achieved through prefetching alone. We propose the Node Tracker (NT), a novel programmable prefetcher/pre-execution unit that is highly effective in exploiting inter key-lookup parallelism to improve single-thread performance. We extend NT with branch outcome streaming (BOS) to reduce branch mispredictions and show that this achieves an extra 3× speedup. Finally, we evaluate the NT as a pre-execution unit and demonstrate that we can further improve the performance in both single- and multi-threaded execution modes. Our results show that, on average, NT improves single-thread performance by 4.1× when used as a prefetcher; 11.9× as a prefetcher with BOS; 14.9× as a pre-execution unit and 18.8× as a pre-execution unit with BOS. Finally, with 24 cores of the latter version, we achieve a speedup of 203× and 11× over the single-core and 24-core baselines, respectively

Software caching techniques and hardware optimizations for on-chip local memories

Despite the fact that the most viable L1 memories in processors are caches, on-chip local memories have been a great topic of consideration lately. Local memories are an interesting design option due to their many benefits: less area occupancy, reduced energy consumption and fast and constant access time. These benefits are especially interesting for the design of modern multicore processors since power and latency are important assets in computer architecture today. Also, local memories do not generate coherency traffic which is important for the scalability of the multicore systems. Unfortunately, local memories have not been well accepted in modern processors yet, mainly due to their poor programmability. Systems with on-chip local memories do not have hardware support for transparent data transfers between local and global memories, and thus ease of programming is one of the main impediments for the broad acceptance of those systems. This thesis addresses software and hardware optimizations regarding the programmability, and the usage of the on-chip local memories in the context of both single-core and multicore systems. Software optimizations are related to the software caching techniques. Software cache is a robust approach to provide the user with a transparent view of the memory architecture; but this software approach can suffer from poor performance. In this thesis, we start optimizing traditional software cache by proposing a hierarchical, hybrid software-cache architecture. Afterwards, we develop few optimizations in order to speedup our hybrid software cache as much as possible. As the result of the software optimizations we obtain that our hybrid software cache performs from 4 to 10 times faster than traditional software cache on a set of NAS parallel benchmarks. We do not stop with software caching. We cover some other aspects of the architectures with on-chip local memories, such as the quality of the generated code and its correspondence with the quality of the buffer management in local memories, in order to improve performance of these architectures. Therefore, we run our research till we reach the limit in software and start proposing optimizations on the hardware level. Two hardware proposals are presented in this thesis. One is about relaxing alignment constraints imposed in the architectures with on-chip local memories and the other proposal is about accelerating the management of local memories by providing hardware support for the majority of actions performed in our software cache.Malgrat les memòries cau encara son el component basic pel disseny del subsistema de memòria, les memòries locals han esdevingut una alternativa degut a les seves característiques pel que fa a l’ocupació d’àrea, el seu consum energètic i el seu rendiment amb un temps d’accés ràpid i constant. Aquestes característiques son d’especial interès quan les properes arquitectures multi-nucli estan limitades pel consum de potencia i la latència del subsistema de memòria.Les memòries locals pateixen de limitacions respecte la complexitat en la seva programació, fet que dificulta la seva introducció en arquitectures multi-nucli, tot i els avantatges esmentats anteriorment. Aquesta tesi presenta un seguit de solucions basades en programari i maquinari específicament dissenyat per resoldre aquestes limitacions.Les optimitzacions del programari estan basades amb tècniques d'emmagatzematge de memòria cau suportades per llibreries especifiques. La memòria cau per programari és un sòlid mètode per proporcionar a l'usuari una visió transparent de l'arquitectura, però aquest enfocament pot patir d'un rendiment deficient. En aquesta tesi, es proposa una estructura jeràrquica i híbrida. Posteriorment, desenvolupem optimitzacions per tal d'accelerar l’execució del programari que suporta el disseny de la memòria cau. Com a resultat de les optimitzacions realitzades, obtenim que el nostre disseny híbrid es comporta de 4 a 10 vegades més ràpid que una implementació tradicional de memòria cau sobre un conjunt d’aplicacions de referencia, com son els “NAS parallel benchmarks”.El treball de tesi inclou altres aspectes de les arquitectures amb memòries locals, com ara la qualitat del codi generat i la seva correspondència amb la qualitat de la gestió de memòria intermèdia en les memòries locals, per tal de millorar el rendiment d'aquestes arquitectures. La tesi desenvolupa propostes basades estrictament en el disseny de nou maquinari per tal de millorar el rendiment de les memòries locals quan ja no es possible realitzar mes optimitzacions en el programari. En particular, la tesi presenta dues propostes de maquinari: una relaxa les restriccions imposades per les memòries locals respecte l’alineament de dades, l’altra introdueix maquinari específic per accelerar les operacions mes usuals sobre les memòries locals

Energy Efficiency and Performance in Multiprocessors Systems on Chip

As process technology shrinks, the transistor count on CPUs has increased. The breakdown of Dennard scaling has led to diminishing returns in terms of performance per power. A trend which promises to impact future CPU designs. This breakdown is due in part to the increase in transistor leakage driven static power. We, now, have constrained energy and power budgets. Thus, energy consumption has to be justified by an increased in performance. Simultaneously, architects have shifted to chip multiprocessors(CMPs) designs with large shared last level cache(LLC) to mitigate the cost of long latency off-chip memory access. A primary reason for that shift is the power efficiency of CMPs. Additionally, technology scaling has allowed the integration of platform components on the chip; a design referred to as multiprocessors system on chip (MpSoC). This integration improves the system performance as the communication latency between the components is reduced. Memory subsystems are essential to CPUs performance. Larger caches provide the CPU faster access to a larger data set. Consequently, the size of last level caches have increased to become a significant leakage power dissipation source. We propose a technique to facilitate power gating a partition of the LLC by migrating the high temporal blocks to a live partition; Thus reducing the performance impact. Given the high latency of memory subsystems, prefetching improves CPU performance by speculating future memory accesses and requesting the data ahead of the demand. In the context of CMPs running multiple concurrent processes, prefetching accuracy is critical to prevent cache pollution effects. Furthermore, given the current constraint energy environment, there is a need for lightweight prefetchers with high accuracy. To this end, we present BFetch a lightweight and accurate prefetcher driven by control flow predictions and effective address speculation. MpSoCs have mostly been used in mobile devices. The energy constraint is more pronounced in MpSoCs-based, battery powered mobile devices. The need to address the energy consumption in MpSoCs is further accentuated by the proliferation of mobile devices. This dissertation presents a framework to optimize the energy in MpSoCs. The proposed framework minimizes the energy consumption while meeting performance and power budgets constraints. We first apply this framework to the CPU then extend it to accommodate the GPU

Improving prefetching mechanisms for tiled CMP platforms

Recently, high performance processor designs have evolved toward Chip-Multiprocessor (CMP) architectures to deal with instruction level parallelism limitations and, more important, to manage the power consumption that is becoming unaffordable due to the increased transistor count and clock frequency. At the present moment, this architecture, which implements multiple processing cores on a single die, is commercially available with up to twenty four processors on a single chip and there are roadmaps and research trends that suggest that number of cores will increase in the near future. The increasing on number of cores has converted the interconnection network in a key issue that will have significant impact on performance. Moreover, as the number of cores increases, tiled architectures are foreseen to provide a scalable solution to handle design complexity. Network-on-Chip (NoC) emerges as a solution to deal with growing on-chip wire delays. On the other hand, CMP designs are likely to be equipped with latency hiding techniques like prefetching in order to reduce the negative impact on performance that, otherwise, high cache miss rates would lead to. Unfortunately, the extra number of network messages that prefetching entails can drastically increase power consumption and the latency in the NoC. In this thesis, we do not develop a new prefetching technique for CMPs but propose improvements applicable to any of them. Specifically, we analyze the behavior of the prefetching in the CMPs and its impact to the interconnect. We propose several dynamic management techniques to improve the performance of the prefetching mechanism in the system. Furthermore, we identify the main problems when implementing prefetching in distributed memory systems like tiled architectures and propose directions to solve them. Finally, we propose several research lines to continue the work done in this thesis.Recentment l'arquitectura dels processadors d'altes prestacions ha evolucionat cap a processadors amb diversos nuclis per a concordar amb les limitacions del paral·lelisme a nivell d'instrucció i, mes important encara, per tractar el consum d'energia que ha esdevingut insostenible degut a l'increment de transistors i la freqüència de rellotge. Ara mateix, aquestes arquitectures, que implementes varis nuclis en un sol xip, estan a la venta amb mes de vint-i-quatre processadors en un sol xip i hi ha previsions que suggereixen que aquest nombre de nuclis creixerà en un futur pròxim. Aquest increment del nombre de nuclis, ha convertit la xarxa que els connecta en un punt clau que tindrà un impacte important en el seu rendiment. Una topologia de xarxa que sembla que serà capaç de proveir una solució escalable per aquestes arquitectures ha estat la topologia tile. Les xarxes en el xip (NoC) es presenten com la solució del increment de la latència dels cables del xip. Per altre banda, els dissenys de multiprocessadors seguiran disposant de tècniques de reducció de latència de memòria com el prefetch per tal de reduir l'impacte negatiu en rendiment que, altrament, tindríem degut als elevats temps de latència en fallades a memòria cache. Desafortunadament, el gran nombre de peticions destinades a prefetch, pot augmentar dràsticament la congestió a la xarxa i el consum d'energia. En aquesta tesi, no desenvolupem cap tècnica nova de prefetching, però proposem millores aplicables a qualsevol d'ells. Concretament analitzem el comportament del prefetching en multiprocessadors i el seu impacte a la xarxa. Proposem diverses tècniques de control dinàmic per millor el rendiment del prefetcher al sistema. A més, identifiquem els problemes principals d'implementar el prefetching en els sistemes de memòria distribuïts com els de les arquitectures tile i proposem línies d'investigació per solucionar-los. Finalment, també proposem diverses línies d'investigació per continuar amb el treball fet en aquesta tesi.Postprint (published version

Adaptive Prefetching and Cache Partitioning for Multicore Processors

El acceso a la memoria principal en los procesadores actuales supone un importante cuello de botella para las prestaciones, dado que los diferentes núcleos compiten por el limitado ancho de banda de memoria, agravando la brecha entre las prestaciones del procesador y las de la memoria principal. Distintas técnicas atacan este problema, siendo las más relevantes el uso de jerarquías de caché multinivel y la prebúsqueda. Las cachés jerárquicas aprovechan la localidad temporal y espacial que en general presentan los programas en el acceso a los datos, para mitigar las enormes latencias de acceso a memoria principal. Para limitar el número de accesos a la memoria DRAM, fuera del chip, los procesadores actuales cuentan con grandes cachés de último nivel (LLC). Para mejorar su utilización y reducir costes, estas cachés suelen compartirse entre todos los núcleos del procesador. Este enfoque mejora significativamente el rendimiento de la mayoría de las aplicaciones en comparación con el uso de cachés privados más pequeños. Compartir la caché, sin embargo, presenta una problema importante: la interferencia entre aplicaciones. La prebúsqueda, por otro lado, trae bloques de datos a las cachés antes de que el procesador los solicite, ocultando la latencia de memoria principal. Desafortunadamente, dado que la prebúsqueda es una técnica especulativa, si no tiene éxito puede contaminar la caché con bloques que no se usarán. Además, las prebúsquedas interfieren con los accesos a memoria normales, tanto los del núcleo que emite las prebúsquedas como los de los demás. Esta tesis se centra en reducir la interferencia entre aplicaciones, tanto en las caché compartidas como en el acceso a la memoria principal. Para reducir la interferencia entre aplicaciones en el acceso a la memoria principal, el mecanismo propuesto en esta disertación regula la agresividad de cada prebuscador, activando o desactivando selectivamente algunos de ellos, dependiendo de su rendimiento individual y de los requisitos de ancho de banda de memoria principal de los otros núcleos. Con respecto a la interferencia en cachés compartidos, esta tesis propone dos técnicas de particionado para la LLC, las cuales otorgan más espacio de caché a las aplicaciones que progresan más lentamente debido a la interferencia entre aplicaciones. La primera propuesta de particionado de caché requiere hardware específico no disponible en procesadores comerciales, por lo que se ha evaluado utilizando un entorno de simulación. La segunda propuesta de particionado de caché presenta una familia de políticas que superan las limitaciones en el número de particiones y en el número de vías de caché disponibles mediante la agrupación de aplicaciones en clústeres y la superposición de particiones de caché, por lo que varias aplicaciones comparten las mismas vías. Dado que se ha implementado utilizando los mecanismos para el particionado de la LLC que presentan algunos procesadores Intel modernos, esta propuesta ha sido evaluada en una máquina real. Los resultados experimentales muestran que el mecanismo de prebúsqueda selectiva propuesto en esta tesis reduce el número de solicitudes de memoria principal en un 20%, cosa que se traduce en mejoras en la equidad del sistema, el rendimiento y el consumo de energía. Por otro lado, con respecto a los esquemas de partición propuestos, en comparación con un sistema sin particiones, ambas propuestas reducen la iniquidad del sistema en un promedio de más del 25%, independientemente de la cantidad de aplicaciones en ejecución, y esta reducción en la injusticia no afecta negativamente al rendimiento.Accessing main memory represents a major performance bottleneck in current processors, since the different cores compete among them for the limited offchip bandwidth, aggravating even more the so called memory wall. Several techniques have been applied to deal with the core-memory performance gap, with the most preeminent ones being prefetching and hierarchical caching. Hierarchical caches leverage the temporal and spacial locality of the accessed data, mitigating the huge main memory access latencies. To limit the number of accesses to the off-chip DRAM memory, current processors feature large Last Level Caches. These caches are shared between all the cores to improve the utilization of the cache space and reduce cost. This approach significantly improves the performance of most applications compared to using smaller private caches. Cache sharing, however, presents an important shortcoming: the interference between applications. Prefetching, on the other hand, brings data blocks to the caches before they are requested, hiding the main memory latency. Unfortunately, since prefetching is a speculative technique, inaccurate prefetches may pollute the cache with blocks that will not be used. In addition, the prefetches interfere with the regular memory requests, both the ones from the application running on the core that issued the prefetches and the others. This thesis focuses on reducing the inter-application interference, both in the shared cache and in the access to the main memory. To reduce the interapplication interference in the access to main memory, the proposed approach regulates the aggressiveness of each core prefetcher, and selectively activates or deactivates some of them, depending on their individual performance and the main memory bandwidth requirements of the other cores. With respect to interference in shared caches, this thesis proposes two LLC partitioning techniques that give more cache space to the applications that have their progress diminished due inter-application interferences. The first cache partitioning proposal requires dedicated hardware not available in commercial processors, so it has been evaluated using a simulation framework. The second proposal dealing with cache partitioning presents a family of partitioning policies that overcome the limitations in the number of partitions and the number of available ways by grouping applications and overlapping cache partitions, so multiple applications share the same ways. Since it has been implemented using the cache partitioning features of modern Intel processors it has been evaluated in a real machine. Experimental results show that the proposed selective prefetching mechanism reduces the number of main memory requests by 20%, which translates to improvements in unfairness, performance, and energy consumption. On the other hand, regarding the proposed partitioning schemes, compared to a system with no partitioning, both reduce unfairness more than 25% on average, regardless of the number of applications running in the multicore, and this reduction in unfairness does not negatively affect the performance.L'accés a la memòria principal en els processadors actuals suposa un important coll d'ampolla per a les prestacions, ja que els diferents nuclis competeixen pel limitat ample de banda de memòria, agreujant la bretxa entre les prestacions del processador i les de la memòria principal. Diferents tècniques ataquen aquest problema, sent les més rellevants l'ús de jerarquies de memòria cau multinivell i la prebusca. Les memòries cau jeràrquiques aprofiten la localitat temporal i espacial que en general presenten els programes en l'accés a les dades per mitigar les enormes latències d'accés a memòria principal. Per limitar el nombre d'accessos a la memòria DRAM, fora del xip, els processadors actuals compten amb grans caus d'últim nivell (LLC). Per millorar la seva utilització i reduir costos, aquestes memòries cau solen compartir-se entre tots els nuclis del processador. Aquest enfocament millora significativament el rendiment de la majoria de les aplicacions en comparació amb l'ús de caus privades més menudes. Compartir la memòria cau, no obstant, presenta una problema important: la interferencia entre aplicacions. La prebusca, per altra banda, porta blocs de dades a les memòries cau abans que el processador els sol·licite, ocultant la latència de memòria principal. Desafortunadament, donat que la prebusca és una técnica especulativa, si no té èxit pot contaminar la memòria cau amb blocs que no fan falta. A més, les prebusques interfereixen amb els accessos normals a memòria, tant els del nucli que emet les prebusques com els dels altres. Aquesta tesi es centra en reduir la interferència entre aplicacions, tant en les cau compartides com en l'accés a la memòria principal. Per reduir la interferència entre aplicacions en l'accés a la memòria principal, el mecanismo proposat en aquesta dissertació regula l'agressivitat de cada prebuscador, activant o desactivant selectivament alguns d'ells, en funció del seu rendiment individual i dels requisits d'ample de banda de memòria principal dels altres nuclis. Pel que fa a la interferència en caus compartides, aquesta tesi proposa dues tècniques de particionat per a la LLC, les quals atorguen més espai de memòria cau a les aplicacions que progressen més lentament a causa de la interferència entre aplicacions. La primera proposta per al particionat de memòria cau requereix hardware específic no disponible en processadors comercials, per la qual cosa s'ha avaluat utilitzant un entorn de simulació. La segona proposta de particionat per a memòries cau presenta una família de polítiques que superen les limitacions en el nombre de particions i en el nombre de vies de memòria cau disponibles mitjan¿ cant l'agrupació d'aplicacions en clústers i la superposició de particions de memòria cau, de manera que diverses aplicacions comparteixen les mateixes vies. Atès que s'ha implementat utilitzant els mecanismes per al particionat de la LLC que ofereixen alguns processadors Intel moderns, aquesta proposta s'ha avaluat en una màquina real. Els resultats experimentals mostren que el mecanisme de prebusca selectiva proposat en aquesta tesi redueix el nombre de sol·licituds a la memòria principal en un 20%, cosa que es tradueix en millores en l'equitat del sistema, el rendiment i el consum d'energia. Per altra banda, pel que fa als esquemes de particiónat proposats, en comparació amb un sistema sense particions, ambdues propostes redueixen la iniquitat del sistema en més d'un 25% de mitjana, independentment de la quantitat d'aplicacions en execució, i aquesta reducció en la iniquitat no afecta negativament el rendiment.Selfa Oliver, V. (2018). Adaptive Prefetching and Cache Partitioning for Multicore Processors [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/112423TESI