Foreign ownership and robot adoption

This paper shows that multinational enterprises (MNEs) spur the adoption of industrial robots. First, I document a positive and robust correlation between multinational production and robot adoption using a new cross-country industry-level panel. Second, using detailed data about Spanish manufacturing, I combine a difference-in-differences approach with a propensity score reweighing estimator and provide evidence that firms switching from domestic to foreign ownership become about 10% more likely to employ robots. The ability of expanding into foreign markets via the parental network is the key driver of the adoption choice. An empirical model of firm investment reveals that MNEs generate significant industry-level productivity gains but decreases the labor share by boosting robot adoption. However, the first effect is one order of magnitude larger than the second. These results provide new evidence about the efficiency versus equity trade-off that policymakers face when attracting MNEs

Subject-Independent Frameworks for Robotic Devices: Applying Robot Learning to EMG Signals

The capability of having human and robots cooperating together has increased the interest in the control of robotic devices by means of physiological human signals. In order to achieve this goal it is crucial to be able to catch the human intention of movement and to translate it in a coherent robot action. Up to now, the classical approach when considering physiological signals, and in particular EMG signals, is to focus on the specific subject performing the task since the great complexity of these signals. This thesis aims to expand the state of the art by proposing a general subject-independent framework, able to extract the common constraints of human movement by looking at several demonstration by many different subjects. The variability introduced in the system by multiple demonstrations from many different subjects allows the construction of a robust model of human movement, able to face small variations and signal deterioration. Furthermore, the obtained framework could be used by any subject with no need for long training sessions. The signals undergo to an accurate preprocessing phase, in order to remove noise and artefacts. Following this procedure, we are able to extract significant information to be used in online processes. The human movement can be estimated by using well-established statistical methods in Robot Programming by Demonstration applications, in particular the input can be modelled by using a Gaussian Mixture Model (GMM). The performed movement can be continuously estimated with a Gaussian Mixture Regression (GMR) technique, or it can be identified among a set of possible movements with a Gaussian Mixture Classification (GMC) approach. We improved the results by incorporating some previous information in the model, in order to enriching the knowledge of the system. In particular we considered the hierarchical information provided by a quantitative taxonomy of hand grasps. Thus, we developed the first quantitative taxonomy of hand grasps considering both muscular and kinematic information from 40 subjects. The results proved the feasibility of a subject-independent framework, even by considering physiological signals, like EMG, from a wide number of participants. The proposed solution has been used in two different kinds of applications: (I) for the control of prosthesis devices, and (II) in an Industry 4.0 facility, in order to allow human and robot to work alongside or to cooperate. Indeed, a crucial aspect for making human and robots working together is their mutual knowledge and anticipation of other’s task, and physiological signals are capable to provide a signal even before the movement is started. In this thesis we proposed also an application of Robot Programming by Demonstration in a real industrial facility, in order to optimize the production of electric motor coils. The task was part of the European Robotic Challenge (EuRoC), and the goal was divided in phases of increasing complexity. This solution exploits Machine Learning algorithms, like GMM, and the robustness was assured by considering demonstration of the task from many subjects. We have been able to apply an advanced research topic to a real factory, achieving promising results

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

Aplicat embargament entra la data de defensa i el dia 31 d'agost de 2019This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamentPostprint (published version

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamen

Slowbalization: an analysis of the investments in robotics and their impact on GVC

Nowadays, slowbalization is an important phenomenon influencing the global value chain. Therefore, the purpose of the thesis is to analyse the impact of investments in automation on the GVC participation indices. The research is supported by an empirical analysis which relies on the use of Panel Vector Autoregressive (PVAR) models. The investigation of past trends of robotics investments allowed to predict short-term forecast of global value chain participation, observing that a higher degree of automation leads to an overall reduction in GVC participation, encouraging reshoring

Innovation and inequality in Europe and Italy

In a phase of large increases in innovations and structural changes with lower economic growth and higher inequality and polarization, it is important to know and study the theories on the effects of innovations on inequality. In this paper we will examine the different theories on the link between these two variables, namely the skill-biased and the routine-biased technological change theories, the evolutionary theory and the geographical theories, with particular focuses on the roles of indirect effects and new technologies and on the empirical evidence. Innovations and income inequality have been increasing over time. Is there a link between the increasing trend of these variables? In this paper we will focus on these trends investigating whether patterns of innovations affect income inequality. To this aim we use two new databases (TechEvo and ARDECO) for data on, respectively, patents and other socioeconomic variables, from several European countries for the period 2003-2015 and carry out estimates on the associations of innovativeness with income inequality (quintile ratios). We find that innovations and population density, differently from other studies, are not correlated with income inequality in the European regions. Italy is less innovative and more unequal than the rest of Europe. At the same time, it has probably the worst performance in terms of growth and employment. In this paper we will study the link between innovations and inequality in Italy. We use four different panel models, two with the Arellano-Bover/Blundell-Bond GMM system estimator and two Dynamic Durbin Spatial Models and several different variables to measure different kinds of inequality (total income inequality from 2003 to 2015 at the regional level, inequality of taxpayers from 2000 to 2011 at the provincial level), finding that the relationship between innovations and inequality depends on the measure of inequality employed and on the geographical level analysed and that other factors, such as population density, are more important

Cognitive Task Planning for Smart Industrial Robots

This research work presents a novel Cognitive Task Planning framework for Smart Industrial Robots. The framework makes an industrial mobile manipulator robot Cognitive by applying Semantic Web Technologies. It also introduces a novel Navigation Among Movable Obstacles algorithm for robots navigating and manipulating inside a firm. The objective of Industrie 4.0 is the creation of Smart Factories: modular firms provided with cyber-physical systems able to strong customize products under the condition of highly flexible mass-production. Such systems should real-time communicate and cooperate with each other and with humans via the Internet of Things. They should intelligently adapt to the changing surroundings and autonomously navigate inside a firm while moving obstacles that occlude free paths, even if seen for the first time. At the end, in order to accomplish all these tasks while being efficient, they should learn from their actions and from that of other agents. Most of existing industrial mobile robots navigate along pre-generated trajectories. They follow ectrified wires embedded in the ground or lines painted on th efloor. When there is no expectation of environment changes and cycle times are critical, this planning is functional. When workspaces and tasks change frequently, it is better to plan dynamically: robots should autonomously navigate without relying on modifications of their environments. Consider the human behavior: humans reason about the environment and consider the possibility of moving obstacles if a certain goal cannot be reached or if moving objects may significantly shorten the path to it. This problem is named Navigation Among Movable Obstacles and is mostly known in rescue robotics. This work transposes the problem on an industrial scenario and tries to deal with its two challenges: the high dimensionality of the state space and the treatment of uncertainty. The proposed NAMO algorithm aims to focus exploration on less explored areas. For this reason it extends the Kinodynamic Motion Planning by Interior-Exterior Cell Exploration algorithm. The extension does not impose obstacles avoidance: it assigns an importance to each cell by combining the efforts necessary to reach it and that needed to free it from obstacles. The obtained algorithm is scalable because of its independence from the size of the map and from the number, shape, and pose of obstacles. It does not impose restrictions on actions to be performed: the robot can both push and grasp every object. Currently, the algorithm assumes full world knowledge but the environment is reconfigurable and the algorithm can be easily extended in order to solve NAMO problems in unknown environments. The algorithm handles sensor feedbacks and corrects uncertainties. Usually Robotics separates Motion Planning and Manipulation problems. NAMO forces their combined processing by introducing the need of manipulating multiple objects, often unknown, while navigating. Adopting standard precomputed grasps is not sufficient to deal with the big amount of existing different objects. A Semantic Knowledge Framework is proposed in support of the proposed algorithm by giving robots the ability to learn to manipulate objects and disseminate the information gained during the fulfillment of tasks. The Framework is composed by an Ontology and an Engine. The Ontology extends the IEEE Standard Ontologies for Robotics and Automation and contains descriptions of learned manipulation tasks and detected objects. It is accessible from any robot connected to the Cloud. It can be considered a data store for the efficient and reliable execution of repetitive tasks; and a Web-based repository for the exchange of information between robots and for the speed up of the learning phase. No other manipulation ontology exists respecting the IEEE Standard and, regardless the standard, the proposed ontology differs from the existing ones because of the type of features saved and the efficient way in which they can be accessed: through a super fast Cascade Hashing algorithm. The Engine lets compute and store the manipulation actions when not present in the Ontology. It is based on Reinforcement Learning techniques that avoid massive trainings on large-scale databases and favors human-robot interactions. The overall system is flexible and easily adaptable to different robots operating in different industrial environments. It is characterized by a modular structure where each software block is completely reusable. Every block is based on the open-source Robot Operating System. Not all industrial robot controllers are designed to be ROS-compliant. This thesis presents the method adopted during this research in order to Open Industrial Robot Controllers and create a ROS-Industrial interface for them