In/Visibility in the Internet’s Third Age

Current research (see, for example, Cheong, Martin and Macfadyen, 2012) on patterns of global and intercultural new media penetration and use nevertheless reveal the thinness of earlier utopian hopes for a technologically mediated “global village.” Nevertheless, new media are transforming local, political and cultural landscapes. What has (and who have) been made newly in/visible by new media and technologies? Participants in this panel will present\ud and discuss aspects of their current research that shed light, in different ways, on questions of in/visibility in this, the Internet’s ‘Third Age’ (Wellman, 2011)

Neurocognitive Informatics Manifesto.

Informatics studies all aspects of the structure of natural and artificial information systems. Theoretical and abstract approaches to information have made great advances, but human information processing is still unmatched in many areas, including information management, representation and understanding. Neurocognitive informatics is a new, emerging field that should help to improve the matching of artificial and natural systems, and inspire better computational algorithms to solve problems that are still beyond the reach of machines. In this position paper examples of neurocognitive inspirations and promising directions in this area are given

Optical tomography: Image improvement using mixed projection of parallel and fan beam modes

Mixed parallel and fan beam projection is a technique used to increase the quality images. This research focuses on enhancing the image quality in optical tomography. Image quality can be defined by measuring the Peak Signal to Noise Ratio (PSNR) and Normalized Mean Square Error (NMSE) parameters. The findings of this research prove that by combining parallel and fan beam projection, the image quality can be increased by more than 10%in terms of its PSNR value and more than 100% in terms of its NMSE value compared to a single parallel beam

“The Sum of All Human Knowledge”: A Systematic Review of Scholarly Research on the Content of Wikipedia

Wikipedia might possibly be the best-developed attempt thus far of the enduring quest to gather all human knowledge in one place. Its accomplishments in this regard have made it an irresistible point of inquiry for researchers from various fields of knowledge. A decade of research has thrown light on many aspects of the Wikipedia community, its processes, and content. However, due to the variety of the fields inquiring about Wikipedia and the limited synthesis of the extensive research, there is little consensus on many aspects of Wikipedia’s content as an encyclopedic collection of human knowledge. This study addresses the issue by systematically reviewing 110 peer-reviewed publications on Wikipedia content, summarizing the current findings, and highlighting the major research trends. Two major streams of research are identified: the quality of Wikipedia content (including comprehensiveness, currency, readability and reliability) and the size of Wikipedia. Moreover, we present the key research trends in terms of the domains of inquiry, research design, data source, and data gathering methods. This review synthesizes scholarly understanding of Wikipedia content and paves the way for future studies

The web 2.0 Internet: Democratized Internet collaborations in the healthcare sector

Les col•laboracions democratitzades a Internet, entenent-les com les eines participatives de la xarxa, o la Web 2.0, afecten en l'actualitat a nombrosos aspectes la nostra vida. Els acadèmics destaquen el potencial de la Web 2.0 per millorar l’aprenentatge o la salut, així com el seu continu impacte en sectors com el de la tecnologia de mitjans de comunicació. També plantegen un gran nombre de qüestions importants als professionals i estudiosos. Per exemple, la consideració crítica de la Web 2.0 com una bombolla o bé com un element més del màrqueting, que necessita d'una determinació del seu abast i naturalesa. Aquest mateix punt és aplicable a l'ús de la Web 2.0 en el sector sanitari, també anomenat com Medicina 2.0 o Sanitat 2.0. Referent a això, considerant el risc que el contingut generat per altres usuaris sigui utilitzat per prendre decisions relatives a la salut, i tenint en compte l'eficàcia no provada de la Web 2.0 com a instrument de la política sanitària, els acadèmics del tema conviden a la definició de millors models que es puguin aplicar a l'ús pràctic d'aquesta eina. Aquesta tesi es centra en l'estudi d'aquestes qüestions fonamentals, en un camp que es mou a gran velocitat, per darrera de la pràctica real, i que requereix la concertació d'una investigació interdisciplinària. Per tant, aquesta tesi incorpora set obres diferents que ofereixen àmplies perspectives sobre l'ús d'eines de col•laboració en la xarxa en el camp de l'atenció sanitària, cadascuna analitzant el tema amb una profunditat suficient com per seguir sent rellevant en un camp en ràpida evolució. Aquestes obres inclouen un examen d'(1) la Web 2.0 i (2) la Medicina 2.0, utilitzant l'anàlisi del contingut de milions de converses de la xarxa per identificar les principals qüestions pràctiques o teòriques i les tensions subjacents a cada concepte. Dos estudis addicionals analitzen (3) com i per què els metges fan servir les eines de la Web 2.0, i (4) com els metges busquen la informació en aquest context en constant moviment com és el d'Internet. Aquests dos estudis es basen en enquestes, diaris i entrevistes amb els metges que treballen en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit. Tots dos destaquen resultats importants com ara models per a l'ús de la Medicina 2.0, o contribucions importants a la literatura com la connexió de la recerca cognitiva en la xarxa i la valoració de la informació en xarxa, tots dos camps sense connexió amb anterioritat a aquest treball. Tres estudis addicionals analitzen la web 2.0 des d'una perspectiva organitzacional, incloent (5) un estudi dels models de disseny de l'ús de la Web 2.0 en el sector farmacèutic, el qual detalla els millors models de pràctiques d'ús, i la seva clara relació amb els models de disseny de codi obert, i (6) també les estratègies d'innovació oberta al sector farmacèutic, on les eines de col•laboració en la xarxa permeten aquest tipus d'estratègies. Els dos últims estudis fan servir entrevistes amb 120 executius del sector farmacèutic analitzats a través d'anàlisi temàtic. Tots dos fan contribucions importants a la literatura mitjançant la caracterització de les estratègies d'innovació oberta i les implicacions per generar la capacitat d'absorció en el context d'innovació oberta. L'últim estudi (7) examina la Medicina 2.0 des de la perspectiva dels proveïdors de serveis de salut, per ajudar a la gestió d'ús de la Web 2.0 com un instrument per a millorar l’atenció sanitària. En general, hi ha moltes contribucions importants a la literatura, que en conjunt aconsegueixen ampliar el panorama de la Web 2.0 en l'assistència sanitària, i aporten consideracions especifiques a la literatura que abasta els sistemes d'informació, les ciències de la informació i la informàtica mèdica , així com la innovació oberta i l'estratègia. Las colaboraciones democratizadas en Internet, entendiéndolas como las herramientas participativas de la red o la Web 2.0, afectan en la actualidad a numerosos aspectos nuestra vida. Los académicos destacan el potencial de la Web 2.0 para mejorar el eAprendizaje o la salud, así como su continuo impacto en sectores como el de la tecnología de medios de comunicación. También plantean un gran número de cuestiones importantes a los profesionales y estudiosos. Por ejemplo, la consideración crítica de la Web 2.0 como una burbuja o bien como un elemento más del marketing, que necesita de una determinación de su alcance y naturaleza. Este mismo punto es aplicable al uso de la Web 2.0 en el sector sanitario, también denominado como Medicina 2.0 o Sanitad 2.0. A este respecto y considerando el riesgo de que el contenido generado por otros usuarios sea utilizado para tomar decisiones relativas a la salud, y la eficacia no probada de la Web 2.0 como instrumento de la política sanitaria; los académicos del tema invitan a la definición de mejores modelos que se puedan aplicar al uso práctico de esta herramienta. Esta tesis se centra en el estudio de estas cuestiones fundamentales, en un campo que se mueve a gran velocidad, por detrás de la práctica real, y que requiere la concertación de una investigación interdisciplinaria. Por lo tanto, esta tesis incorpora siete obras distintas que ofrecen amplias perspectivas sobre el uso de herramientas de colaboración en la red en el campo de la atención sanitaria, cada una analizando el tema con una profundidad suficiente como para seguir siendo relevante en un campo en rápida evolución. Estas obras incluyen un examen de (1) la Web 2.0 y (2) la Medicina 2.0, utilizando el análisis del contenido de millones de conversaciones de la red, para identificar las principales cuestiones prácticas o teóricas y las tensiones que subyacen a cada concepto. Dos estudios adicionales analizan (3) cómo y por qué los médicos usan las herramientas de la Web 2.0, y (4) cómo los médicos buscan la información en este contexto en constante movimiento como es el de Internet. Estos dos estudios se basan en encuestas, diarios y entrevistas con los médicos que trabajan en el Servicio Nacional de Salud del Reino Unido. Ambos destacan resultados importantes tales como modelos para el uso de la Medicina 2.0, o contribuciones importantes a la literatura como la conexión de la búsqueda cognitiva en la red y la valoración de la información en red, ambos campos sin conexión con anterioridad al presente trabajo.Tres estudios adicionales analizan la Web 2.0 desde una perspectiva organizacional, incluyendo (5) un estudio de los modelos de diseño del uso de la Web 2.0 en el sector farmacéutico, el cual detalla los mejores modelos de prácticas de uso, y su clara relación con los modelos de diseño de la open source, y (6) y también las estrategias de innovación abierta en el sector farmacéutico donde las herramientas de colaboración en la red permiten este tipo de estrategias. Los dos últimos estudios emplean entrevistas con 120 ejecutivos del sector farmacéutico analizados a través de análisis temático. Ambos hacen contribuciones importantes a la literatura mediante la caracterización de las estrategias de innovación abierta y las implicaciones para generar la capacidad de absorción en el contexto de innovación abierta. El último estudio (7) examina la Medicina 2.0 desde la perspectiva de los proveedores de servicios de salud, para ayudar a la gestión de uso de la Web 2.0 como un instrumento para la gestión de una mejor atención sanitaria. En general, hay muchas contribuciones importantes a la literatura, que en conjunto logran ampliar el panorama de la Web 2.0 en la asistencia sanitaria, y aportan consideraciones específicas a la literatura que abarca los sistemas de información, las ciencias de la información, la informática médica, así como la innovación abierta y la estrategia.Democratized internet collaborations, referring to participatory online tools or Web 2.0, now impact many aspects of people’s lives. Scholars note Web 2.0’s potential to improve eLearning or healthcare, and its ongoing impact in sectors such as tech-media. They also raise a plethora of important questions for practitioners and scholars, such as the criticism of Web 2.0 as hype or marketing term, which necessitates some determination of the scope and nature of Web 2.0. This holds equally for Web 2.0’s use in health care, denoted as Medicine 2.0 or Health 2.0. Moreover, given the risks of people using user-generated content for health decisions, and its unproven effectiveness as a health policy tool, scholars have called for best practice models of use. This thesis addresses these fundamental issues, in a field that is fast moving, behind actual practice, and that requires concerted inter-disciplinary research. Therefore, this thesis incorporates seven distinct works that provide broad perspectives on the use of online collaboration tools in healthcare, each analyzing a specific topic in enough depth to remain relevant in a fast moving field. These works include an examination of (1) Web 2.0 and (2) Medicine 2.0, using content analysis of millions of online conversations to surface the major practical or theoretical issues and tensions that underpin each concept. Two further studies examine (3) how and why doctors use Web 2.0 tools, and (4) how doctors search or forage for information in this evolving internet environment. These two studies rely on surveys, diaries and interviews from doctors working in the UK’s National Health Service (NHS). Both highlight important results, such as models for Medicine 2.0 use, or make important contributions to literature such as connecting the previously separate cognitive online search and internet information judgment literatures. Three further studies examine Web 2.0 from an organizational perspective, including (5) design patterns of Web 2.0’s use in global Pharma, which details best practice models of use and its clear link to Open Source design patterns, and (6) global Pharma’s Open Innovation strategies, where online collaboration tools enable these strategies. The latter two studies employ interviews with 120 pharmaceutical executives analyzed through thematic analysis. They make major contributions to literature by characterizing open innovation strategies and gleaning implications for Absorptive Capacity in the Open Innovation context. The final study (7) examines Medicine 2.0 form the perspective of health service providers, informing management using eHealth as an instrument for improved healthcare management. Overall, there are many major contributions to literature, which together achieve both a broad overview of Web 2.0 in healthcare, but also make specific additions to literature encompassing information systems, information science, medical informatics, and open innovation and strategy