The Epistemology of Anger in Argumentation

While anger can derail argumentation, it can also help arguers and audiences to reason together in argumentation. Anger can provide information about premises, biases, goals, discussants, and depth of disagreement that people might otherwise fail to recognize or prematurely dismiss. Anger can also enhance the salience of certain premises and underscore the importance of related inferences. For these reasons, we claim that anger can serve as an epistemic resource in argumentation

Cultivating Partnerships/Realizing Diversity

Academic librarians should not only seek methods for continuous learning about an increasingly diverse college student body, they are encouraged to pursue partnerships with campus agencies that work directly with students, especially those charged with building a diverse community of students. The authors present two examples to illustrate strategies-in-action

On the Relationship between People, Objects, & Interactive Technologies: Transforming Digital & Physical experiences through the process of Realizing Empathy

La manera com les persones es relacionen amb el seu entorn, ja sigui físic o digital, és cada cop més complexa i fugaç, fent que la relació de l'usuari amb els seus objectes i eines digitals, de vegades, sigui extrema i de curta durada. Tanmateix, la propietat d'objectes i objectes tecnològics interactius no és buida de significat, són mostres de reflexió i representació per als altres i del seu paper a la societat. La clau per mantenir una relació i el significat amb aquests objectes rau en el disseny i la intenció de l'experiència interactiva creada. Inspirats en les disciplines de la psicologia, el procés de disseny, la interacció humà-ordinador i els models de negoci, aquesta tesi explora, analitza, crea i prova els fonaments teòrics sobre l'empatia i el concepte d'entaular una relació de llarga durada entre les persones i les tecnologies interactives.  Amb aquesta finalitat, aquesta tesi es divideix en 4 fases: (1) l’estudi en profunditat de les referències bibliogràfiques dins del sector HCI, amb especial atenció al rol del disseny i la psicologia amb la intenció de respondre preguntes com: “Com podem construir relacions de llarga durada entre persones i objectes intel·ligents?” (2) Recopilar i adoptar definicions, eines i terminologia de treballs relacionats que aportin a la construcció de la contribució principal d'aquesta tesi, (3) Crear i presentar un model d'interacció entre persones i tecnologia que aporti a una interacció de llarga durada, i (4) presentar un cas d’estudi on s’implementi el model proposat.  Després del treball bibliogràfic, al sector de l'HCI, s'ha identificat un buit, fruit de les principals preocupacions expressades: la manca de connexió entre la teoria i la pràctica del disseny, així com una mancança en l’àmbit de l'Empatia. El resultat fa que molts dels models d’interacció amb intenció empàtica i afectiva no se sustentin entre si. Això ens ha portat a la segona fase de la tesi on aprofitem les referències de múltiples disciplines per estudiar què és l'empatia, com s'implementa, com es percep i com evoluciona cap a l'objectiu d'una relació a llarg termini, com a punt focal cap a les principals contribucions de la tesi. .  Després de reunir i analitzar exhaustivament les referències al voltant de l'empatia, entrem a la tercera fase on presentem el model teòric d'interacció amb el potencial d'establir una interacció a llarg termini i l’anomenat Procés de realització de l'empatia (RE). Més que intentar definir què és l'empatia, aquesta proposta intenta oferir una perspectiva diferent de l'empatia i visualitza el seu abast com un procés influenciat per models de diàleg i col·laboració amb el propòsit de crear comprensió mútua i donar significat a aquest intercanvi.  Amb un model clar i una sòlida base teòrica, la fase final de la tesi cerca provar el model proposat amb l'objectiu d'observar si es poden detectar indicadors d'afecció afectiva i confiança entre una persona i el seu objecte tecnològic. En aquest cas, vam tenir l'oportunitat de treballar amb robots socials com el nostre “altre actor” per dissenyar les proves del model. Aquestes proves pretenien capturar els indicadors d'empatia entre un humà i un robot que abraça: l'aferrament afectiu, la confiança, la regulació de les expectatives i la reflexió sobre la perspectiva de l'altre dins un conjunt d'estratègies de col·laboració. Plantegem la hipòtesi que una estratègia de col·laboració activa condueix a un compromís més significatiu de generar empatia entre un humà i un robot en comparació amb una estratègia passiva. Els resultats són encoratjadors i clarament estableixen un camí per a futures investigacions sobre el disseny d'aquest model. La forma en que las personas se relacionan con su entorno, ya sea físico o digital, se vuelve cada vez más compleja y fugaz, haciendo que la relación del usuario con sus objetos y herramientas digitales, en ocasiones, sea extrema y de corta duración. Sin embargo, la propiedad de objetos y objetos tecnológicos interactivos no es vacía de significado, son muestras de reflexión y representación para los demás y de su papel en la sociedad. La clave para mantener una relación y significado con estos objetos radica en el diseño y la intención de la experiencia interactiva creada. Inspirados en las disciplinas de la psicología, el proceso de diseño, la interacción humano-ordenador y los modelos de negocio, esta tesis explora, analiza, crea y prueba los fundamentos teóricos sobre la empatía y el concepto de entablar una relación de larga duración entre las personas y las tecnologías interactivas.  Con este fin, esta tesis se divide en 4 fases: (1) estudio en profundidad de las referencias bibliográficas dentro del sector HCI, con especial atención al rol del diseño y la psicología con la intención de responder a preguntas como: “¿Cómo podemos construir relaciones de larga duración entre personas y objetos inteligentes?”(2) Recopilar y adoptar definiciones, herramientas y terminología de trabajos relacionados que aporten a la construcción de la contribución principal de esta tesis, (3) Crear y presentar un modelo de interacción entre personas y tecnología que aporte a una interacción de larga duración, y (4) presentar un caso de estudio donde se implemente el modelo propuesto.  Tras el trabajo bibliográfico en el sector del HCI se ha identificado un vacío, fruto de las principales preocupaciones expresadas: la falta de conexión entre la teoría y la práctica del diseño, así como una falta en el tema de la Empatía. El resultado hace que muchos de los modelos de interacción con intención empática y afectiva no se sustenten entre sí. Esto nos ha llevado a la segunda fase de la tesis en la que aprovechamos las referencias de múltiples disciplinas para estudiar qué es la empatía, cómo se implementa, cómo se percibe y cómo evoluciona hacia el objetivo de una relación a largo plazo, como punto focal hacia las principales contribuciones de la tesis. .  Después de una reunir y analizar exhaustivamente las referencias en torno a la empatía, entramos en la tercera fase donde presentamos el modelo teórico de interacción con el potencial de entablar una interacción a largo plazo y denominado Proceso de realización de la empatía (RE). Más que intentar definir qué es la empatía, esta propuesta trata de ofrecer una perspectiva diferente a la empatía y visualiza su alcance como un proceso influenciado por modelos de diálogo y colaboración con el propósito de crear comprensión mutua y dar significado a ese intercambio.  Con un modelo claro y una sólida base teórica, la fase final de la tesis busca probar el modelo propuesto con el objetivo de observar si el modelo puede detectar indicadores de Apego Afectivo y Confianza entre una persona y su objeto tecnológico. En el caso de este trabajo, tuvimos la oportunidad de trabajar con robots sociales como nuestro “otro actor” para diseñar las pruebas del modelo. Estas pruebas pretendían capturar los indicadores de de empatía entre un humano y un robot que abarca: el apego afectivo, la confianza, la regulación de las expectativas y la reflexión sobre la perspectiva del otro dentro de un conjunto de estrategias de colaboración. Planteamos la hipótesis de que una estrategia de colaboración activa conduce a un compromiso más significativo de generar empatía entre un humano y un robot en comparación con una estrategia pasiva. Los resultados son alentadores y claramente establecen un camino para futuras investigaciones sobre el diseño de este modelo. How people engage with their surroundings, whether physical or digital, becomes increasingly complex and rapid, making the user’s relationship with their objects and digital tools, at times, extreme and short-lived. Yet, there is still meaning in ownership of objects and interactive technological objects, they are tokens of reflection and representation to others and their role in society. The key to sustaining a relationship and sense of meaning with these objects lies in the design and intention of the interactive experience created. Inspired by disciplines of psychology, design, Human-computer interaction, and business modeling, this thesis explored, analyzed, created, and tested theoretical foundations on Empathy and the concept of initiating a long-term relationship between people and their interactive technologies.  To that end, the thesis book was managed in 4 main stages: (1) presenting a deeper dive into bibliographic references within HCI and the role of both design and psychology in the attempt to tackle questions like: “How can we build long-term relationships between people and their smart objects?” (2) Collect and adopt from related works that helped build the main contributions of the thesis book, (3) Create an interaction model between humans and their technology that lent itself for potential long-term engagement, and (4) a case study that implemented and instantiated the model designed.     After mapping the HCI bibliographical works in the first phase, a gap was revealed indicative of the main concerns expressed: a lack of connection between theory and design practice as well as a lack in the topic of Empathy. The result makes many of the models of interaction with empathetic and affective intention unsupported between each other. This has led us to the second phase of the thesis where we leveraged references across multiple disciplines to survey what empathy is, how it is implemented, perceived and evolved toward the goal of long-term relationship, as a focal point toward the main thesis contributions.   After an exhaustive gathering and analysis of the work around Empathy, we entered the third phase where we present the proposed theoretical model of interaction with the potential for long-term engagement named the Process of Realizing Empathy (RE). Rather than attempting to further define empathy, this proposal is about offering a different perspective to empathy that visualizes its scope as a process influenced by dialogue and collaborative models with the goal to reach meaning between the actors involved.  With a clear model in place and a strong theoretical foundation, the final phase of the thesis looked to test the proposed model with the goal of observing if the model can provoke its indicators of Affective Attachment and Trust between a person and their technological object. In the case of this thesis work, we had the opportunity to work with social robots as our “other actor” to design the tests for the model. This testbed meant to capture the indicators of early empathy realization between a human and a robot encompassing affective attachment, trust, expectation regulation, and reflecting on the other’s perspective within a set of collaborative strategies. We hypothesized that an active collaboration strategy is conducive to a more meaningful and purposeful engagement of realizing empathy between a human and a robot compared to a passive one. The results are encouraging and clearly establish a path for further research on this model’s design.

What to Conserve? Heritage, Memory, and Management of Meanings

This Paper explores and criticizes different theories and perceptions concerning ‘cultural heritage’ to explore the definitions of ‘heritage’ throughout history, and questions how the conflicts in considering and identifying ‘heritage’ might have affected the approaches to its conservation. In such process, the paper investigates the relation between ‘place’ and ‘memory’ and how place has been always the medium through which history was written, resulting in two inseparable faces, tangible and the intangible, forming the two-faced coin of ‘cultural heritage’. This research assists understanding the complex construct of heritage places; stressing the growing awareness of intangible heritage’s importance, which represents a remarkable turn in heritage conservation realm in the twenty-first century, and emphasizing the notion of heritage as a coefficient of society, which is understood through experience, learnt through performance, and represented through ‘activities’ formed in the present maintaining and developing the identity of place and preserving its spirit, rather than a past oriented vision that tends to ‘pickle’ images from the past in a picturesque manner that is only tourism-oriented

Dialectical Profiles and Indicators of Argumentative Moves

In this paper the authors give a brief overview of the theoretical background of their research project “Linguistic indicators of argumentative moves.” Starting from the pragma-dialectical ideal model of a critical discussion, they design dialectical profiles for capturing the moves that may or must be made at a particular stage or sub-stage of such a discussion. They explain how these dialectical profiles can be methodically exploited for systematically identifying the verbal expressions that can be indicative of any of these moves in argumentative practice

Collaborative Poetic Inquiry as Micro-Resistance: Reconciling Art Educators’ Identity Dissonance in Professional Spaces

Two teachers explore conflicts at the intersection of their personal and professional identities in public university spaces, examining reconciliation of identities in dissonance using collaborative poetic inquiry. Normative expectations permeate the academy, defined in the United States through White, male, middle class, non-disabled, able-minded, heterosexual, and Christian values, requiring teachers operating outside of these frameworks to perform in ways which place them in contradiction. This article proposes a collaborative, experimental poetic process to reflect on marginalized aspects of identity, intellectualize power dynamics involved in workplace conflicts, explore dynamics of privilege-oppression, and assess which parts of identity to sustain and which to reconcile to enable coexistence. Suggestions for art teacher outliers include finding tertiary relationships, creating collaborative poetic assemblages to bring clarification to workplace conflicts, and creating opportunities to reposition oneself within new narratives. This research provides a space for all teachers to build resilience in education spaces

Proceedings ICPW'07: 2nd International Conference on the Pragmatic Web, 22-23 Oct. 2007, Tilburg: NL

Proceedings ICPW'07: 2nd International Conference on the Pragmatic Web, 22-23 Oct. 2007, Tilburg: N

Antagonism, social critique and the ‘violent reverie’

This paper opens up a series of windows on racialised life in past and present South Africa as a way arguing for the value of antagonism as a mode of critical enquiry. Sampling a cross-section of recent writing on South African race politics, the paper calls attention both to strident critiques of white privilege, and to concerns over allegedly anti-white populism. Chabani Manganyi’s notion of the violent reverie is used to argue that such oppositional critique affords a crucial expressive modality which –perhaps unexpectedly – lessens the subjective (self-directed) violence of the historically oppressed and decreases rather than increases the possibility of objective violence between oppressor and oppressed. The paper also draws on a series of philosophical, psychoanalytic and political motifs – the ideas of ‘no hope’, Lacanian concept of the imaginary, and Mngxitama’s notion of the failure of interracial dialogue - as a means of drawing attention to the readiness with which we often succumb to comforting social myths