425 research outputs found

    Josep Puig i Cadafalch

    Get PDF
    Tot i que durant el segle XIX té diverses activitats notables, serà al XX que Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867- Barcelona, 1956) tindrà la seva labor central

    Lleis històriques de la vida dels estils arquitectònics

    Get PDF
    Forma part del projecte: Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic (UAB)Localització de l'original: Universitat Autònoma de Barcelon

    La Basílica de Tarragona : períodes paleocristià i visigòtic

    Get PDF
    Forma part del projecte: Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic (UAB)Localització de l'original: Universitat Autònoma de Barcelon

    Josep Puig i Cadafalch, un esportista científic

    Get PDF
    La portada d’aquest últim número d’apunts de l’any 2001 és un homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Després d’un any 2000 dedicat a Domenech i Montaner i a l’espera d’un 2002 gaudinià, l’any 2001 ha estat declarat any Josep Puig i Cadafalch , el tercer del grans arquitectes modernistes. Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867. Va estudiar en aquesta ciutat en el Col·legi de Santa Anna de les Escoles Pies, on va acabar el batxillerat als setze anys. En 1883 va iniciar simultàniament la carrera d’arquitecte a l’Escola Provincial d’Arquitectura, i la de Ciències Físico-Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. El 1884 va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts, on va freqüentar les classes de pintura, escultura, gravat, estètica i historia de l’art. Com a arquitecte, las seves realitzacions són nombroses i una gran part encara enriqueix els carrers de Barcelona. S’ha escrit molt sobre les seves obres i també sobre projectes no consumats, com el de la Plaça de Catalunya i el de l’Exposició Universal. Pot ser considerat justament com un dels pares de la Pàtria. La seva vida política, des que, d’estudiant, va militar en el Centre Escolar Catalanista fins que el 1917, a la mort de Prat de la Riba, va ser designat President de la Mancomunitat de Catalunya, es va manifestar essencialment per la seva catalanitat. La seva tasca al front de la Mancomunitat, especialment en el camp cultural, va ser extraordinària. Després, l’exili fins l’any 1942, essent aleshores primordial el seu paper actiu en la recuperació de tradicions catalanes, com la festa de Sant Jordi, i d’institucions, com l’Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch posseïa un esperit despert, ple de nobles inquietuds, però, al mateix temps, tenia un caràcter sec, amb reaccions imprevisibles, a vegades fins i tot violentes, en el qual destacaven la tenacitat i la intransigència

    Editorial

    Get PDF

    Els Banys de Girona i la influència moresca a Catalunya

    Get PDF
    Separata de: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any V, 1913-1914Forma part del projecte: Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic (UAB)Localització de l'original: Universitat Autònoma de Barcelon

    Josep Puig i Cadafalch, un deportista científico

    Get PDF
    La cubierta de este último número de apunts del año 2001 es un homenaje a Josep Puig i Cadafalch. Después de un año 2000 dedicado a Domènech i Montaner y a la espera de un 2002 gaudiniano, el año 2001 ha sido declarado año Josep Puig i Cadafalch, el tercero de los grandes arquitectos modernistas. Josep Puig i Cafafalch nació en Mataró el año 1867. Estudio en esta ciudad en el Colegio de Santa Ana de las Escuelas Pías, donde terminó el bachillerato a los dieciséis años. En 1883 inició simultáneamente la carrera de arquitecto en la Escuela Provincial de Arquitectura y la de Ciencias Físico-Matemáticas en la Universidad de Barcelona. En 1884 ingresó en la Academia de Bellas Artes, donde frecuentó las clases de pintura, escultura, grabado, estética e historia del arte. Como arquitecto sus realizaciones son numerosas y una gran parte de ellas enriquece todavía las calles de Barcelona. Se ha escrito mucho sobre sus obras y también sobre proyectos no consumados, como el de la Plaza de Cataluña y el de la Exposición Universal. Puede ser considerado como uno de los padres de la Patria. Su vida política, desde que de estudiante, militaba en el Centre Escolar Catalanista hasta que en 1917, a la muerte de Prat de la Riba, fue designado Presidente de la Mancomunidad de Cataluña, se manifestó esencialmente por su catalanidad. Su labor al frente de la Mancomunidad, especialmente en el campo cultural, fue extraordinaria. Después, el exilio hasta el año 1942, siendo primordial su activo papel en la recuperación de tradiciones catalanas, como la fiesta de Sant Jordi, y de instituciones, como el Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch poseía un espíritu despierto, lleno de nobles inquietudes, pero al mismo tiempo tenía un carácter seco, con reacciones imprevisibles, a veces incluso violentas, en el cual destacaban la tenacidad y la intransigencia..

    Le Modernisme Arcitectonique

    Get PDF

    El modernismo arquitectónico

    Get PDF

    Modernist architecture

    Get PDF
    • …
    corecore