Adding expressiveness to unit selection speech synthesis and to numerical voice production

La parla és una de les formes de comunicació més naturals i directes entre éssers humans, ja que codifica un missatge i també claus paralingüístiques sobre l’estat emocional del locutor, el to o la seva intenció, esdevenint així fonamental en la consecució d’una interacció humà-màquina (HCI) més natural. En aquest context, la generació de parla expressiva pel canal de sortida d’HCI és un element clau en el desenvolupament de tecnologies assistencials o assistents personals entre altres aplicacions. La parla sintètica pot ser generada a partir de parla enregistrada utilitzant mètodes basats en corpus com la selecció d’unitats (US), que poden aconseguir resultats d’alta qualitat però d’expressivitat restringida a la pròpia del corpus. A fi de millorar la qualitat de la sortida de la síntesi, la tendència actual és construir bases de dades de veu cada cop més grans, seguint especialment l’aproximació de síntesi anomenada End-to-End basada en tècniques d’aprenentatge profund. Tanmateix, enregistrar corpus ad-hoc per cada estil expressiu desitjat pot ser extremadament costós o fins i tot inviable si el locutor no és capaç de realitzar adequadament els estils requerits per a una aplicació donada (ex: cant en el domini de la narració de contes). Alternativament, nous mètodes basats en la física de la producció de veu s’han desenvolupat a la darrera dècada gràcies a l’increment en la potència computacional. Per exemple, vocals o diftongs poden ser obtinguts utilitzant el mètode d’elements finits (FEM) per simular la propagació d’ones acústiques a través d’una geometria 3D realista del tracte vocal obtinguda a partir de ressonàncies magnètiques (MRI). Tanmateix, atès que els principals esforços en aquests mètodes de producció numèrica de veu s’han focalitzat en la millora del modelat del procés de generació de veu, fins ara s’ha prestat poca atenció a la seva expressivitat. A més, la col·lecció de dades per aquestes simulacions és molt costosa, a més de requerir un llarg postprocessament manual com el necessari per extreure geometries 3D del tracte vocal a partir de MRI. L’objectiu de la tesi és afegir expressivitat en un sistema que genera veu neutra, sense haver d’adquirir dades expressives del locutor original. Per un costat, s’afegeixen capacitats expressives a un sistema de conversió de text a parla basat en selecció d’unitats (US-TTS) dotat d’un corpus de veu neutra, per adreçar necessitats específiques i concretes en l’àmbit de la narració de contes, com són la veu cantada o situacions de suspens. A tal efecte, la veu és parametritzada utilitzant un model harmònic i transformada a l’estil expressiu desitjat d’acord amb un sistema expert. Es presenta una primera aproximació, centrada en la síntesi de suspens creixent per a la narració de contes, i es demostra la seva viabilitat pel que fa a naturalitat i qualitat de narració de contes. També s’afegeixen capacitats de cant al sistema US-TTS mitjançant la integració de mòduls de transformació de parla a veu cantada en el pipeline del TTS, i la incorporació d’un mòdul de generació de prosòdia expressiva que permet al mòdul de US seleccionar unitats més properes a la prosòdia cantada obtinguda a partir de la partitura d’entrada. Això resulta en un framework de síntesi de conversió de text a parla i veu cantada basat en selecció d’unitats (US-TTS&S) que pot generar veu parlada i cantada a partir d'un petit corpus de veu neutra (~2.6h). D’acord amb els resultats objectius, l’estratègia de US guiada per la partitura permet reduir els factors de modificació de pitch requerits per produir veu cantada a partir de les unitats de veu parlada seleccionades, però en canvi té una efectivitat limitada amb els factors de modificació de les durades degut a la curta durada de les vocals parlades neutres. Els resultats dels tests perceptius mostren que tot i òbviament obtenir una naturalitat inferior a la oferta per un sintetitzador professional de veu cantada, el framework pot adreçar necessitats puntuals de veu cantada per a la síntesis de narració de contes amb una qualitat raonable. La incorporació d’expressivitat s’investiga també en la simulació numèrica 3D de vocals basada en FEM mitjançant modificacions de les senyals d’excitació glotal utilitzant una aproximació font-filtre de producció de veu. Aquestes senyals es generen utilitzant un model Liljencrants-Fant (LF) controlat amb el paràmetre de forma del pols Rd, que permet explorar el continu de fonació lax-tens a més del rang de freqüències fonamentals, F0, de la veu parlada. S’analitza la contribució de la font glotal als modes d’alt ordre en la síntesis FEM de les vocals cardinals [a], [i] i [u] mitjançant la comparació dels valors d’energia d’alta freqüència (HFE) obtinguts amb geometries realistes i simplificades del tracte vocal. Les simulacions indiquen que els modes d’alt ordre es preveuen perceptivament rellevants d’acord amb valors de referència de la literatura, particularment per a fonacions tenses i/o F0s altes. En canvi, per a vocals amb una fonació laxa i/o F0s baixes els nivells d’HFE poden resultar inaudibles, especialment si no hi ha soroll d’aspiració en la font glotal. Després d’aquest estudi preliminar, s’han analitzat les característiques d’excitació de vocals alegres i agressives d’un corpus paral·lel de veu en castellà amb l’objectiu d’incorporar aquests estils expressius de veu tensa en la simulació numèrica de veu. Per a tal efecte, s’ha usat el vocoder GlottDNN per analitzar variacions d’F0 i pendent espectral relacionades amb l’excitació glotal en vocals [a]. Aquestes variacions es mapegen mitjançant la comparació amb vocals sintètiques en valors d’F0 i Rd per simular vocals que s’assemblin als estils alegre i agressiu. Els resultats mostren que és necessari incrementar l’F0 i disminuir l’Rd respecte la veu neutra, amb variacions majors per a alegre que per agressiu, especialment per a vocals accentuades. Els resultats aconseguits en les investigacions realitzades validen la possibilitat d’afegir expressivitat a la síntesi basada en corpus US-TTS i a la simulació numèrica de veu basada en FEM. Tanmateix, encara hi ha marge de millora. Per exemple, l’estratègia aplicada a la producció numèrica de veu es podria millorar estudiant i desenvolupant mètodes de filtratge invers així com incorporant modificacions del tracte vocal, mentre que el framework US-TTS&S es podria beneficiar dels avenços en tècniques de transformació de veu incloent transformacions de la qualitat de veu, aprofitant l’experiència adquirida en la simulació numèrica de vocals expressives.El habla es una de las formas de comunicación más naturales y directas entre seres humanos, ya que codifica un mensaje y también claves paralingüísticas sobre el estado emocional del locutor, el tono o su intención, convirtiéndose así en fundamental en la consecución de una interacción humano-máquina (HCI) más natural. En este contexto, la generación de habla expresiva para el canal de salida de HCI es un elemento clave en el desarrollo de tecnologías asistenciales o asistentes personales entre otras aplicaciones. El habla sintética puede ser generada a partir de habla gravada utilizando métodos basados en corpus como la selección de unidades (US), que pueden conseguir resultados de alta calidad, pero de expresividad restringida a la propia del corpus. A fin de mejorar la calidad de la salida de la síntesis, la tendencia actual es construir bases de datos de voz cada vez más grandes, siguiendo especialmente la aproximación de síntesis llamada End-to-End basada en técnicas de aprendizaje profundo. Sin embargo, gravar corpus ad-hoc para cada estilo expresivo deseado puede ser extremadamente costoso o incluso inviable si el locutor no es capaz de realizar adecuadamente los estilos requeridos para una aplicación dada (ej: canto en el dominio de la narración de cuentos). Alternativamente, nuevos métodos basados en la física de la producción de voz se han desarrollado en la última década gracias al incremento en la potencia computacional. Por ejemplo, vocales o diptongos pueden ser obtenidos utilizando el método de elementos finitos (FEM) para simular la propagación de ondas acústicas a través de una geometría 3D realista del tracto vocal obtenida a partir de resonancias magnéticas (MRI). Sin embargo, dado que los principales esfuerzos en estos métodos de producción numérica de voz se han focalizado en la mejora del modelado del proceso de generación de voz, hasta ahora se ha prestado poca atención a su expresividad. Además, la colección de datos para estas simulaciones es muy costosa, además de requerir un largo postproceso manual como el necesario para extraer geometrías 3D del tracto vocal a partir de MRI. El objetivo de la tesis es añadir expresividad en un sistema que genera voz neutra, sin tener que adquirir datos expresivos del locutor original. Per un lado, se añaden capacidades expresivas a un sistema de conversión de texto a habla basado en selección de unidades (US-TTS) dotado de un corpus de voz neutra, para abordar necesidades específicas y concretas en el ámbito de la narración de cuentos, como son la voz cantada o situaciones de suspense. Para ello, la voz se parametriza utilizando un modelo harmónico y se transforma al estilo expresivo deseado de acuerdo con un sistema experto. Se presenta una primera aproximación, centrada en la síntesis de suspense creciente para la narración de cuentos, y se demuestra su viabilidad en cuanto a naturalidad y calidad de narración de cuentos. También se añaden capacidades de canto al sistema US-TTS mediante la integración de módulos de transformación de habla a voz cantada en el pipeline del TTS, y la incorporación de un módulo de generación de prosodia expresiva que permite al módulo de US seleccionar unidades más cercanas a la prosodia cantada obtenida a partir de la partitura de entrada. Esto resulta en un framework de síntesis de conversión de texto a habla y voz cantada basado en selección de unidades (US-TTS&S) que puede generar voz hablada y cantada a partir del mismo pequeño corpus de voz neutra (~2.6h). De acuerdo con los resultados objetivos, la estrategia de US guiada por la partitura permite reducir los factores de modificación de pitch requeridos para producir voz cantada a partir de las unidades de voz hablada seleccionadas, pero en cambio tiene una efectividad limitada con los factores de modificación de duraciones debido a la corta duración de las vocales habladas neutras. Los resultados de las pruebas perceptivas muestran que, a pesar de obtener una naturalidad obviamente inferior a la ofrecida por un sintetizador profesional de voz cantada, el framework puede abordar necesidades puntuales de voz cantada para la síntesis de narración de cuentos con una calidad razonable. La incorporación de expresividad se investiga también en la simulación numérica 3D de vocales basada en FEM mediante modificaciones en las señales de excitación glotal utilizando una aproximación fuente-filtro de producción de voz. Estas señales se generan utilizando un modelo Liljencrants-Fant (LF) controlado con el parámetro de forma del pulso Rd, que permite explorar el continuo de fonación laxo-tenso además del rango de frecuencias fundamentales, F0, de la voz hablada. Se analiza la contribución de la fuente glotal a los modos de alto orden en la síntesis FEM de las vocales cardinales [a], [i] y [u] mediante la comparación de los valores de energía de alta frecuencia (HFE) obtenidos con geometrías realistas y simplificadas del tracto vocal. Las simulaciones indican que los modos de alto orden se prevén perceptivamente relevantes de acuerdo con valores de referencia de la literatura, particularmente para fonaciones tensas y/o F0s altas. En cambio, para vocales con una fonación laxa y/o F0s bajas los niveles de HFE pueden resultar inaudibles, especialmente si no hay ruido de aspiración en la fuente glotal. Después de este estudio preliminar, se han analizado las características de excitación de vocales alegres y agresivas de un corpus paralelo de voz en castellano con el objetivo de incorporar estos estilos expresivos de voz tensa en la simulación numérica de voz. Para ello, se ha usado el vocoder GlottDNN para analizar variaciones de F0 y pendiente espectral relacionadas con la excitación glotal en vocales [a]. Estas variaciones se mapean mediante la comparación con vocales sintéticas en valores de F0 y Rd para simular vocales que se asemejen a los estilos alegre y agresivo. Los resultados muestran que es necesario incrementar la F0 y disminuir la Rd respecto la voz neutra, con variaciones mayores para alegre que para agresivo, especialmente para vocales acentuadas. Los resultados conseguidos en las investigaciones realizadas validan la posibilidad de añadir expresividad a la síntesis basada en corpus US-TTS y a la simulación numérica de voz basada en FEM. Sin embargo, hay margen de mejora. Por ejemplo, la estrategia aplicada a la producción numérica de voz se podría mejorar estudiando y desarrollando métodos de filtrado inverso, así como incorporando modificaciones del tracto vocal, mientras que el framework US-TTS&S desarrollado se podría beneficiar de los avances en técnicas de transformación de voz incluyendo transformaciones de la calidad de la voz, aprovechando la experiencia adquirida en la simulación numérica de vocales expresivas.Speech is one of the most natural and direct forms of communication between human beings, as it codifies both a message and paralinguistic cues about the emotional state of the speaker, its mood, or its intention, thus becoming instrumental in pursuing a more natural Human Computer Interaction (HCI). In this context, the generation of expressive speech for the HCI output channel is a key element in the development of assistive technologies or personal assistants among other applications. Synthetic speech can be generated from recorded speech using corpus-based methods such as Unit-Selection (US), which can achieve high quality results but whose expressiveness is restricted to that available in the speech corpus. In order to improve the quality of the synthesis output, the current trend is to build ever larger speech databases, especially following the so-called End-to-End synthesis approach based on deep learning techniques. However, recording ad-hoc corpora for each and every desired expressive style can be extremely costly, or even unfeasible if the speaker is unable to properly perform the styles required for a given application (e.g., singing in the storytelling domain). Alternatively, new methods based on the physics of voice production have been developed in the last decade thanks to the increase in computing power. For instance, vowels or diphthongs can be obtained using the Finite Element Method (FEM) to simulate the propagation of acoustic waves through a 3D realistic vocal tract geometry obtained from Magnetic Resonance Imaging (MRI). However, since the main efforts in these numerical voice production methods have been focused on improving the modelling of the voice generation process, little attention has been paid to its expressiveness up to now. Furthermore, the collection of data for such simulations is very costly, besides requiring manual time-consuming postprocessing like that needed to extract 3D vocal tract geometries from MRI. The aim of the thesis is to add expressiveness into a system that generates neutral voice, without having to acquire expressive data from the original speaker. One the one hand, expressive capabilities are added to a Unit-Selection Text-to-Speech (US-TTS) system fed with a neutral speech corpus, to address specific and timely needs in the storytelling domain, such as for singing or in suspenseful situations. To this end, speech is parameterised using a harmonic-based model and subsequently transformed to the target expressive style according to an expert system. A first approach dealing with the synthesis of storytelling increasing suspense shows the viability of the proposal in terms of naturalness and storytelling quality. Singing capabilities are also added to the US-TTS system through the integration of Speech-to-Singing (STS) transformation modules into the TTS pipeline, and by incorporating an expressive prosody generation module that allows the US to select units closer to the target singing prosody obtained from the input score. This results in a Unit Selection based Text-to-Speech-and-Singing (US-TTS&S) synthesis framework that can generate both speech and singing from the same neutral speech small corpus (~2.6 h). According to the objective results, the score-driven US strategy can reduce the pitch scaling factors required to produce singing from the selected spoken units, but its effectiveness is limited regarding the time-scale requirements due to the short duration of the spoken vowels. Results from the perceptual tests show that although the obtained naturalness is obviously far from that given by a professional singing synthesiser, the framework can address eventual singing needs for synthetic storytelling with a reasonable quality. The incorporation of expressiveness is also investigated in the 3D FEM-based numerical simulation of vowels through modifications of the glottal flow signals following a source-filter approach of voice production. These signals are generated using a Liljencrants-Fant (LF) model controlled with the glottal shape parameter Rd, which allows exploring the tense-lax continuum of phonation besides the spoken vocal range of fundamental frequency values, F0. The contribution of the glottal source to higher order modes in the FEM synthesis of cardinal vowels [a], [i] and [u] is analysed through the comparison of the High Frequency Energy (HFE) values obtained with realistic and simplified 3D geometries of the vocal tract. The simulations indicate that higher order modes are expected to be perceptually relevant according to reference values stated in the literature, particularly for tense phonations and/or high F0s. Conversely, vowels with a lax phonation and/or low F0s can result in inaudible HFE levels, especially if aspiration noise is not present in the glottal source. After this preliminary study, the excitation characteristics of happy and aggressive vowels from a Spanish parallel speech corpus are analysed with the aim of incorporating this tense voice expressive styles into the numerical production of voice. To that effect, the GlottDNN vocoder is used to analyse F0 and spectral tilt variations associated with the glottal excitation on vowels [a]. These variations are mapped through the comparison with synthetic vowels into F0 and Rd values to simulate vowels resembling happy and aggressive styles. Results show that it is necessary to increase F0 and decrease Rd with respect to neutral speech, with larger variations for happy than aggressive style, especially for the stressed [a] vowels. The results achieved in the conducted investigations validate the possibility of adding expressiveness to both corpus-based US-TTS synthesis and FEM-based numerical simulation of voice. Nevertheless, there is still room for improvement. For instance, the strategy applied to the numerical voice production could be improved by studying and developing inverse filtering approaches as well as incorporating modifications of the vocal tract, whereas the developed US-TTS&S framework could benefit from advances in voice transformation techniques including voice quality modifications, taking advantage of the experience gained in the numerical simulation of expressive vowels

Spanish Expressive Voices: corpus for emotion research in Spanish

A new emotional multimedia database has been recorded and aligned. The database comprises speech and video recordings of one actor and one actress simulating a neutral state and the Big Six emotions: happiness, sadness, anger, surprise, fear and disgust. Due to a careful design and its size (more than 100 minutes per emotion), the recorded database allows comprehensive studies on emotional speech synthesis, prosodic modelling, speech conversion, far-field speech recognition and speech and video-based emotion identification. The database has been automatically labelled for prosodic purposes (5% was manually revised). The whole database has been validated thorough objective and perceptual tests, achieving a validation score as high as 89%

Synthesizing mood-affected signed messages: Modifications to the parametric synthesis

This is the author’s version of a work that was accepted for publication in International Journal of Human-Computer Studies. Changes resulting from the publishing process, such as peer review, editing, corrections, structural formatting, and other quality control mechanisms may not be reflected in this document. Changes may have been made to this work since it was submitted for publication. A definitive version was subsequently published in International Journal of Human-Computer Studies,70, 4 (2012) DOI: 10.1016/j.ijhcs.2011.11.003This paper describes the first approach in synthesizing mood-affected signed contents. The research focuses on the modifications applied to a parametric sign language synthesizer (based on phonetic descriptions of the signs). We propose some modifications that will allow for the synthesis of different perceived frames of mind within synthetic signed messages. Three of these proposals focus on modifications to three different signs' phonologic parameters (the hand shape, the movement and the non-hand parameter). The other two proposals focus on the temporal aspect of the synthesis (sign speed and transition duration) and the representation of muscular tension through inverse kinematics procedures. These resulting variations have been evaluated by Spanish deaf signers, who have concluded that our system can generate the same signed message with three different frames of mind, which are correctly identified by Spanish Sign Language signers

Ctrl-P:Temporal control of prosodic variation for speech synthesis

Text does not fully specify the spoken form, so text-to-speech models must be able to learn from speech data that vary in ways not explained by the corresponding text. One way to reduce the amount of unexplained variation in training data is to provide acoustic information as an additional learning signal. When generating speech, modifying this acoustic information enables multiple distinct renditions of a text to be produced. Since much of the unexplained variation is in the prosody, we propose a model that generates speech explicitly conditioned on the three primary acoustic correlates of prosody: $F_{0}$, energy and duration. The model is flexible about how the values of these features are specified: they can be externally provided, or predicted from text, or predicted then subsequently modified. Compared to a model that employs a variational auto-encoder to learn unsupervised latent features, our model provides more interpretable, temporally-precise, and disentangled control. When automatically predicting the acoustic features from text, it generates speech that is more natural than that from a Tacotron 2 model with reference encoder. Subsequent human-in-the-loop modification of the predicted acoustic features can significantly further increase naturalness.Comment: To be published in Interspeech 2021. 5 pages, 4 figure

Building and Designing Expressive Speech Synthesis

We know there is something special about speech. Our voices are not just a means of communicating. They also give a deep impression of who we are and what we might know. They can betray our upbringing, our emotional state, our state of health. They can be used to persuade and convince, to calm and to excite. As speech systems enter the social domain they are required to interact, support and mediate our social relationships with 1) each other, 2) with digital information, and, increasingly, 3) with AI-based algorithms and processes. Socially Interactive Agents (SIAs) are at the fore- front of research and innovation in this area. There is an assumption that in the future “spoken language will provide a natural conversational interface between human beings and so-called intelligent systems.” [Moore 2017, p. 283]. A considerable amount of previous research work has tested this assumption with mixed results. However, as pointed out “voice interfaces have become notorious for fostering frustration and failure” [Nass and Brave 2005, p.6]. It is within this context, between our exceptional and intelligent human use of speech to communicate and interact with other humans, and our desire to leverage this means of communication for artificial systems, that the technology, often termed expressive speech synthesis uncomfortably falls. Uncomfortably, because it is often overshadowed by issues in interactivity and the underlying intelligence of the system which is something that emerges from the interaction of many of the components in a SIA. This is especially true of what we might term conversational speech, where decoupling how things are spoken, from when and to whom they are spoken, can seem an impossible task. This is an even greater challenge in evaluation and in characterising full systems which have made use of expressive speech. Furthermore when designing an interaction with a SIA, we must not only consider how SIAs should speak but how much, and whether they should even speak at all. These considerations cannot be ignored. Any speech synthesis that is used in the context of an artificial agent will have a perceived accent, a vocal style, an underlying emotion and an intonational model. Dimensions like accent and personality (cross speaker parameters) as well as vocal style, emotion and intonation during an interaction (within-speaker parameters) need to be built in the design of a synthetic voice. Even a default or neutral voice has to consider these same expressive speech synthesis components. Such design parameters have a strong influence on how effectively a system will interact, how it is perceived and its assumed ability to perform a task or function. To ignore these is to blindly accept a set of design decisions that ignores the complex effect speech has on the user’s successful interaction with a system. Thus expressive speech synthesis is a key design component in SIAs. This chapter explores the world of expressive speech synthesis, aiming to act as a starting point for those interested in the design, building and evaluation of such artificial speech. The debates and literature within this topic are vast and are fundamentally multidisciplinary in focus, covering a wide range of disciplines such as linguistics, pragmatics, psychology, speech and language technology, robotics and human-computer interaction (HCI), to name a few. It is not our aim to synthesise these areas but to give a scaffold and a starting point for the reader by exploring the critical dimensions and decisions they may need to consider when choosing to use expressive speech. To do this, the chapter explores the building of expressive synthesis, highlighting key decisions and parameters as well as emphasising future challenges in expressive speech research and development. Yet, before these are expanded upon we must first try and define what we actually mean by expressive speech

Voice Quality Modelling for Expressive Speech Synthesis

This paper presents the perceptual experiments that were carried out in order to validate the methodology of transforming expressive speech styles using voice quality (VoQ) parameters modelling, along with the well-known prosody (F0, duration, and energy), from a neutral style into a number of expressive ones. The main goal was to validate the usefulness of VoQ in the enhancement of expressive synthetic speech in terms of speech quality and style identification. A harmonic plus noise model (HNM) was used to modify VoQ and prosodic parameters that were extracted from an expressive speech corpus. Perception test results indicated the improvement of obtained expressive speech styles using VoQ modelling along with prosodic characteristics

Voice Quality Modelling for Expressive Speech Synthesis

This paper presents the perceptual experiments that were carried out in order to validate the methodology of transforming expressive speech styles using voice quality (VoQ) parameters modelling, along with the well-known prosody ( 0 , duration, and energy), from a neutral style into a number of expressive ones. The main goal was to validate the usefulness of VoQ in the enhancement of expressive synthetic speech in terms of speech quality and style identification. A harmonic plus noise model (HNM) was used to modify VoQ and prosodic parameters that were extracted from an expressive speech corpus. Perception test results indicated the improvement of obtained expressive speech styles using VoQ modelling along with prosodic characteristics

Towards glottal source controllability in expressive speech synthesis

In order to obtain more human like sounding humanmachine interfaces we must first be able to give them expressive capabilities in the way of emotional and stylistic features so as to closely adequate them to the intended task. If we want to replicate those features it is not enough to merely replicate the prosodic information of fundamental frequency and speaking rhythm. The proposed additional layer is the modification of the glottal model, for which we make use of the GlottHMM parameters. This paper analyzes the viability of such an approach by verifying that the expressive nuances are captured by the aforementioned features, obtaining 95% recognition rates on styled speaking and 82% on emotional speech. Then we evaluate the effect of speaker bias and recording environment on the source modeling in order to quantify possible problems when analyzing multi-speaker databases. Finally we propose a speaking styles separation for Spanish based on prosodic features and check its perceptual significance

Prosodic and Voice Quality Cross-Language Analysis of Storytelling Expressive Categories Oriented to Text-To-Speech Synthesis

Durant segles, la interpretació oral de contes i històries ha sigut una tradició mundial lligada a l’entreteniment, la educació, i la perpetuació de la cultura. En les últimes dècades, alguns treballs s’han centrat en analitzar aquest estil de parla ric en matisos expressius caracteritzats per determinats patrons acústics. En relació a això, també hi ha hagut un interès creixent en desenvolupar aplicacions de contar contes, com ara les de contacontes interactius. Aquesta tesi està orientada a millorar aspectes claus d’aquest tipus d’aplicacions: millorar la naturalitat de la parla sintètica expressiva a partir d’analitzar la parla de contacontes en detall, a més a més de proporcionar un millor llenguatge no verbal a un avatar parlant mitjançant la sincronització de la parla i els gestos. Per aconseguir aquests objectius és necessari comprendre les característiques acústiques d’aquest estil de parla i la interacció de la parla i els gestos. Pel que fa a característiques acústiques de la parla de contacontes, la literatura relacionada ha treballat en termes de prosòdia, mentre que només ha estat suggerit que la qualitat de la veu pot jugar un paper important per modelar les subtileses d’aquest estil. En aquesta tesi, el paper tant de la prosòdia com de la qualitat de la veu en l’estil indirecte de la parla de contacontes en diferents idiomes és analitzat per identificar les principal categories expressives que la composen i els paràmetres acústics que les caracteritzen. Per fer-ho, es proposa una metodologia d’anotació per aquest estil de parla a nivell de oració basada en modes de discurs dels contes (mode narratiu, descriptiu, i diàleg), introduint a més sub-modes narratius. Considerant aquesta metodologia d’anotació, l’estil indirecte d’una història orientada a una audiència jove (cobrint versions en castellà, anglès, francès, i alemany) és analitzat en termes de prosòdia i qualitat de la veu mitjançant anàlisis estadístics i discriminants, després de classificar els àudios de les oracions de la història en les seves categories expressives. Els resultats confirmen l’existència de les categories de contes amb diferències expressives subtils en tots els idiomes més enllà dels estils personals dels narradors. En aquest sentit, es presenten evidències que suggereixen que les categories expressives dels contes es transmeten amb matisos expressius més subtils que en les emocions bàsiques, després de comparar els resultats obtinguts amb aquells de parla emocional. Els anàlisis també mostren que la prosòdia i la qualitat de la veu contribueixen pràcticament de la mateixa manera a l’hora de discriminar entre les categories expressives dels contes, les quals son expressades amb patrons acústics similars en tots els idiomes analitzats. Cal destacar també la gran relació observada en la selecció de categoria per cada oració que han fet servir els diferents narradors encara quan, que sapiguem, no se’ls hi va donar cap indicació. Per poder traslladar totes aquestes categories a un sistema de text a parla basat en corpus, caldria enregistrar un corpus per cada categoria. No obstant, crear diferents corpus ad-hoc esdevé un tasca molt laboriosa. En la tesi, s’introdueix una alternativa basada en una metodologia d’anàlisi orientada a síntesi dissenyada per derivar models de regles des de un petit però representatiu conjunt d’oracions, que poden poder ser utilitzats per generar parla amb estil de contacontes a partir de parla neutra. Els experiments sobre suspens creixent com a prova de concepte mostren la viabilitat de la proposta en termes de naturalitat i similitud respecte un narrador de contes real. Finalment, pel que fa a interacció entre parla i gestos, es realitza un anàlisi de sincronia i èmfasi orientat a controlar un avatar de contacontes en 3D. Al tal efecte, es defineixen indicadors de força tant per els gestos com per la parla. Després de validar-los amb tests perceptius, una regla d’intensitat s’obté de la seva correlació. A més a més, una regla de sincronia es deriva per determinar correspondències temporals entre els gestos i la parla. Aquests anàlisis s’han dut a terme sobre interpretacions neutres i agressives per part d’un actor per cobrir un gran rang de nivells d’èmfasi, com a primer pas per avaluar la integració d’un avatar parlant després del sistema de text a parla.Durante siglos, la interpretación oral de cuentos e historias ha sido una tradición mundial ligada al entretenimiento, la educación, y la perpetuación de la cultura. En las últimas décadas, algunos trabajos se han centrado en analizar este estilo de habla rico en matices expresivos caracterizados por determinados patrones acústicos. En relación a esto, también ha habido un interés creciente en desarrollar aplicaciones de contar cuentos, como las de cuentacuentos interactivos. Esta tesis está orientada a mejorar aspectos claves de este tipo de aplicaciones: mejorar la naturalidad del habla sintética expresiva a partir de analizar el habla de cuentacuentos en detalle, además de proporcionar un mejor lenguaje no verbal a un avatar parlante mediante la sincronización del habla y los gestos. Para conseguir estos objetivos es necesario comprender las características acústicas de este estilo de habla y la interacción del habla y los gestos. En cuanto a características acústicas del habla de narradores de cuentos, la literatura relacionada ha trabajado en términos de prosodia, mientras que sólo ha sido sugerido que la calidad de la voz puede jugar un papel importante para modelar las sutilezas de este estilo. En esta tesis, el papel tanto de la prosodia como de la calidad de la voz en el estilo indirecto del habla de cuentacuentos en diferentes idiomas es analizado para identificar las principales categorías expresivas que componen este estilo de habla y los parámetros acústicos que las caracterizan. Para ello, se propone una metodología de anotación a nivel de oración basada en modos de discurso de los cuentos (modo narrativo, descriptivo, y diálogo), introduciendo además sub-modos narrativos. Considerando esta metodología de anotación, el estilo indirecto de una historia orientada a una audiencia joven (cubriendo versiones en castellano, inglés, francés, y alemán) es analizado en términos de prosodia y calidad de la voz mediante análisis estadísticos y discriminantes, después de clasificar los audios de las oraciones de la historia en sus categorías expresivas. Los resultados confirman la existencia de las categorías de cuentos con diferencias expresivas sutiles en todos los idiomas más allá de los estilos personales de los narradores. En este sentido, se presentan evidencias que sugieren que las categorías expresivas de los cuentos se transmiten con matices expresivos más sutiles que en las emociones básicas, tras comparar los resultados obtenidos con aquellos de habla emocional. Los análisis también muestran que la prosodia y la calidad de la voz contribuyen prácticamente de la misma manera a la hora de discriminar entre las categorías expresivas de los cuentos, las cuales son expresadas con patrones acústicos similares en todos los idiomas analizados. Cabe destacar también la gran relación observada en la selección de categoría para cada oración que han utilizado los diferentes narradores aun cuando, que sepamos, no se les dio ninguna indicación. Para poder trasladar todas estas categorías a un sistema de texto a habla basado en corpus, habría que grabar un corpus para cada categoría. Sin embargo, crear diferentes corpus ad-hoc es una tarea muy laboriosa. En la tesis, se introduce una alternativa basada en una metodología de análisis orientada a síntesis diseñada para derivar modelos de reglas desde un pequeño pero representativo conjunto de oraciones, que pueden ser utilizados para generar habla de cuentacuentos a partir de neutra. Los experimentos sobre suspense creciente como prueba de concepto muestran la viabilidad de la propuesta en términos de naturalidad y similitud respecto a un narrador de cuentos real. Finalmente, en cuanto a interacción entre habla y gestos, se realiza un análisis de sincronía y énfasis orientado a controlar un avatar cuentacuentos en 3D. Al tal efecto, se definen indicadores de fuerza tanto para gestos como para habla. Después de validarlos con tests perceptivos, una regla de intensidad se obtiene de su correlación. Además, una regla de sincronía se deriva para determinar correspondencias temporales entre los gestos y el habla. Estos análisis se han llevado a cabo sobre interpretaciones neutras y agresivas por parte de un actor para cubrir un gran rango de niveles de énfasis, como primer paso para evaluar la integración de un avatar parlante después del sistema de texto a habla.For ages, the oral interpretation of tales and stories has been a worldwide tradition tied to entertainment, education, and perpetuation of culture. During the last decades, some works have focused on the analysis of this particular speaking style rich in subtle expressive nuances represented by specific acoustic cues. In line with this fact, there has also been a growing interest in the development of storytelling applications, such as those related to interactive storytelling. This thesis deals with one of the key aspects of audiovisual storytellers: improving the naturalness of the expressive synthetic speech by analysing the storytelling speech in detail, together with providing better non-verbal language to a speaking avatar by synchronizing that speech with its gestures. To that effect, it is necessary to understand in detail the acoustic characteristics of this particular speaking style and the interaction between speech and gestures. Regarding the acoustic characteristics of storytelling speech, the related literature has dealt with the acoustic analysis of storytelling speech in terms of prosody, being only suggested that voice quality may play an important role for the modelling of its subtleties. In this thesis, the role of both prosody and voice quality in indirect storytelling speech is analysed across languages to identify the main expressive categories it is composed of together with the acoustic parameters that characterize them. To do so, an analysis methodology is proposed to annotate this particular speaking style at the sentence level based on storytelling discourse modes (narrative, descriptive, and dialogue), besides introducing narrative sub-modes. Considering this annotation methodology, the indirect speech of a story oriented to a young audience (covering the Spanish, English, French, and German versions) is analysed in terms of prosody and voice quality through statistical and discriminant analyses, after classifying the sentence-level utterances of the story in their corresponding expressive categories. The results confirm the existence of storytelling categories containing subtle expressive nuances across the considered languages beyond narrators' personal styles. In this sense, evidences are presented suggesting that such storytelling expressive categories are conveyed with subtler speech nuances than basic emotions by comparing their acoustic patterns to the ones obtained from emotional speech data. The analyses also show that both prosody and voice quality contribute almost equally to the discrimination among storytelling expressive categories, being conveyed with similar acoustic patterns across languages. It is also worth noting the strong relationship observed in the selection of the expressive category per utterance across the narrators even when, up to our knowledge, no previous indications were given to them. In order to translate all these expressive categories to a corpus-based Text-To-Speech system, the recording of a speech corpus for each category would be required. However, building ad-hoc speech corpora for each and every specific expressive style becomes a very daunting task. In this work, we introduce an alternative based on an analysis-oriented-to-synthesis methodology designed to derive rule-based models from a small but representative set of utterances, which can be used to generate storytelling speech from neutral speech. The experiments conducted on increasing suspense as a proof of concept show the viability of the proposal in terms of naturalness and storytelling resemblance. Finally, in what concerns the interaction between speech and gestures, an analysis is performed in terms of time and emphasis oriented to drive a 3D storytelling avatar. To that effect, strength indicators are defined for speech and gestures. After validating them through perceptual tests, an intensity rule is obtained from their correlation. Moreover, a synchrony rule is derived to determine temporal correspondences between speech and gestures. These analyses have been conducted on aggressive and neutral performances to cover a broad range of emphatic levels as a first step to evaluate the integration of a speaking avatar after the expressive Text-To-Speech system