Evaluating Information Retrieval and Access Tasks

This open access book summarizes the first two decades of the NII Testbeds and Community for Information access Research (NTCIR). NTCIR is a series of evaluation forums run by a global team of researchers and hosted by the National Institute of Informatics (NII), Japan. The book is unique in that it discusses not just what was done at NTCIR, but also how it was done and the impact it has achieved. For example, in some chapters the reader sees the early seeds of what eventually grew to be the search engines that provide access to content on the World Wide Web, today’s smartphones that can tailor what they show to the needs of their owners, and the smart speakers that enrich our lives at home and on the move. We also get glimpses into how new search engines can be built for mathematical formulae, or for the digital record of a lived human life. Key to the success of the NTCIR endeavor was early recognition that information access research is an empirical discipline and that evaluation therefore lay at the core of the enterprise. Evaluation is thus at the heart of each chapter in this book. They show, for example, how the recognition that some documents are more important than others has shaped thinking about evaluation design. The thirty-three contributors to this volume speak for the many hundreds of researchers from dozens of countries around the world who together shaped NTCIR as organizers and participants. This book is suitable for researchers, practitioners, and students—anyone who wants to learn about past and present evaluation efforts in information retrieval, information access, and natural language processing, as well as those who want to participate in an evaluation task or even to design and organize one

Cross-language Information Retrieval

Two key assumptions shape the usual view of ranked retrieval: (1) that the searcher can choose words for their query that might appear in the documents that they wish to see, and (2) that ranking retrieved documents will suffice because the searcher will be able to recognize those which they wished to find. When the documents to be searched are in a language not known by the searcher, neither assumption is true. In such cases, Cross-Language Information Retrieval (CLIR) is needed. This chapter reviews the state of the art for CLIR and outlines some open research questions.Comment: 49 pages, 0 figure

Report from Dagstuhl Seminar 23031: Frontiers of Information Access Experimentation for Research and Education

This report documents the program and the outcomes of Dagstuhl Seminar 23031 ``Frontiers of Information Access Experimentation for Research and Education'', which brought together 37 participants from 12 countries. The seminar addressed technology-enhanced information access (information retrieval, recommender systems, natural language processing) and specifically focused on developing more responsible experimental practices leading to more valid results, both for research as well as for scientific education. The seminar brought together experts from various sub-fields of information access, namely IR, RS, NLP, information science, and human-computer interaction to create a joint understanding of the problems and challenges presented by next generation information access systems, from both the research and the experimentation point of views, to discuss existing solutions and impediments, and to propose next steps to be pursued in the area in order to improve not also our research methods and findings but also the education of the new generation of researchers and developers. The seminar featured a series of long and short talks delivered by participants, who helped in setting a common ground and in letting emerge topics of interest to be explored as the main output of the seminar. This led to the definition of five groups which investigated challenges, opportunities, and next steps in the following areas: reality check, i.e. conducting real-world studies, human-machine-collaborative relevance judgment frameworks, overcoming methodological challenges in information retrieval and recommender systems through awareness and education, results-blind reviewing, and guidance for authors.Comment: Dagstuhl Seminar 23031, report

Knowledge-based and data-driven approaches for geographical information access

Geographical Information Access (GeoIA) can be defined as a way of retrieving information from textual collections that includes the automatic analysis and interpretation of the geographical constraints and terms present in queries and documents. This PhD thesis presents, describes and evaluates several heterogeneous approaches for the following three GeoIA tasks: Geographical Information Retrieval (GIR), Geographical Question Answering (GeoQA), and Textual Georeferencing (TG). The GIR task deals with user queries that search over documents (e.g. ¿vineyards in California?) and the GeoQA task treats questions that retrieve answers (e.g. ¿What is the capital of France?). On the other hand, TG is the task of associate one or more georeferences (such as polygons or coordinates in a geodetic reference system) to electronic documents. Current state-of-the-art AI algorithms are not yet fully understanding the semantic meaning and the geographical constraints and terms present in queries and document collections. This thesis attempts to improve the effectiveness results of GeoIA tasks by: 1) improving the detection, understanding, and use of a part of the geographical and the thematic content of queries and documents with Toponym Recognition, Toponym Disambiguation and Natural Language Processing (NLP) techniques, and 2) combining Geographical Knowledge-Based Heuristics based on common sense with Data-Driven IR algorithms. The main contributions of this thesis to the state-of-the-art of GeoIA tasks are: 1) The presentation of 10 novel approaches for GeoIA tasks: 3 approaches for GIR, 3 for GeoQA, and 4 for Textual Georeferencing (TG). 2) The evaluation of these novel approaches in these contexts: within official evaluation benchmarks, after evaluation benchmarks with the test collections, and with other specific datasets. Most of these algorithms have been evaluated in international evaluations and some of them achieved top-ranked state-of-the-art results, including top-performing results in GIR (GeoCLEF 2007) and TG (MediaEval 2014) benchmarks. 3) The experiments reported in this PhD thesis show that the approaches can combine effectively Geographical Knowledge and NLP with Data-Driven techniques to improve the efectiveness measures of the three Geographical Information Access tasks investigated. 4) TALPGeoIR: a novel GIR approach that combines Geographical Knowledge ReRanking (GeoKR), NLP and Relevance Feedback (RF) that achieved state-of-the-art results in official GeoCLEF benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2015a). This approach has been evaluated with the full GeoCLEF corpus (100 topics) and showed that GeoKR, NLP, and RF techniques evaluated separately or in combination improve the results in MAP and R-Precision effectiveness measures of the state-of-the-art IR algorithms TF-IDF, BM25 and InL2 and show statistical significance in most of the experiments. 5) GeoTALP-QA: a scope-based GeoQA approach for Spanish and English and its evaluation with a set of questions of the Spanish geography (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Four state-of-the-art Textual Georeferencing approaches for informal and formal documents that achieved state-of-the-art results in evaluation benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2014) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).L'Accés a la Informació Geogràfica (GeoAI) pot ser definit com una forma de recuperar informació de col·lecions textuals que inclou l'anàlisi automàtic i la interpretació dels termes i restriccions geogràfiques que apareixen en consultes i documents. Aquesta tesi doctoral presenta, descriu i avalua varies aproximacions heterogènies a les seguents tasques de GeoAI: Recuperació de la Informació Geogràfica (RIG), Cerca de la Resposta Geogràfica (GeoCR), i Georeferenciament Textual (GT). La tasca de RIG tracta amb consultes d'usuari que cerquen documents (e.g. ¿vinyes a California?) i la tasca GeoCR tracta de recuperar respostes concretes a preguntes (e.g. ¿Quina és la capital de França?). D'altra banda, GT es la tasca de relacionar una o més referències geogràfiques (com polígons o coordenades en un sistema de referència geodètic) a documents electrònics. Els algoritmes de l'estat de l'art actual en Intel·ligència Artificial encara no comprenen completament el significat semàntic i els termes i les restriccions geogràfiques presents en consultes i col·leccions de documents. Aquesta tesi intenta millorar els resultats en efectivitat de les tasques de GeoAI de la seguent manera: 1) millorant la detecció, comprensió, i la utilització d'una part del contingut geogràfic i temàtic de les consultes i documents amb tècniques de reconeixement de topònims, desambiguació de topònims, i Processament del Llenguatge Natural (PLN), i 2) combinant heurístics basats en Coneixement Geogràfic i en el sentit comú humà amb algoritmes de Recuperació de la Informació basats en dades. Les principals contribucions d'aquesta tesi a l'estat de l'art de les tasques de GeoAI són: 1) La presentació de 10 noves aproximacions a les tasques de GeoAI: 3 aproximacions per RIG, 3 per GeoCR, i 4 per Georeferenciament Textual (GT). 2) L'avaluació d'aquestes noves aproximacions en aquests contexts: en el marc d'avaluacions comparatives internacionals, posteriorment a avaluacions comparatives internacionals amb les col·lections de test, i amb altres conjunts de dades específics. La majoria d'aquests algoritmes han estat avaluats en avaluacions comparatives internacionals i alguns d'ells aconseguiren alguns dels millors resultats en l'estat de l'art, com per exemple els resultats en comparatives de RIG (GeoCLEF 2007) i GT (MediaEval 2014). 3) Els experiments descrits en aquesta tesi mostren que les aproximacions poden combinar coneixement geogràfic i PLN amb tècniques basades en dades per millorar les mesures d'efectivitat en les tres tasques de l'Accés a la Informació Geogràfica investigades. 4) TALPGeoIR: una nova aproximació a la RIG que combina Re-Ranking amb Coneixement Geogràfic (GeoKR), PLN i Retroalimentació de Rellevancia (RR) que aconseguí resultats en l'estat de l'art en comparatives oficials GeoCLEF (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2015a). Aquesta aproximació ha estat avaluada amb el conjunt complert del corpus GeoCLEF (100 topics) i ha mostrat que les tècniques GeoKR, PLN i RR avaluades separadament o en combinació milloren els resultats en les mesures efectivitat MAP i R-Precision dels algoritmes de l'estat de l'art en Recuperació de la Infomació TF-IDF, BM25 i InL2 i a més mostren significació estadística en la majoria dels experiments. 5) GeoTALP-QA: una aproximació basada en l'àmbit geogràfic per espanyol i anglès i la seva avaluació amb un conjunt de preguntes de la geografía espanyola (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Quatre aproximacions per al georeferenciament de documents formals i informals que obtingueren resultats en l'estat de l'art en avaluacions comparatives (Ferrés and Rodríguez, 2014) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b)

Knowledge-based and data-driven approaches for geographical information access

Geographical Information Access (GeoIA) can be defined as a way of retrieving information from textual collections that includes the automatic analysis and interpretation of the geographical constraints and terms present in queries and documents. This PhD thesis presents, describes and evaluates several heterogeneous approaches for the following three GeoIA tasks: Geographical Information Retrieval (GIR), Geographical Question Answering (GeoQA), and Textual Georeferencing (TG). The GIR task deals with user queries that search over documents (e.g. ¿vineyards in California?) and the GeoQA task treats questions that retrieve answers (e.g. ¿What is the capital of France?). On the other hand, TG is the task of associate one or more georeferences (such as polygons or coordinates in a geodetic reference system) to electronic documents. Current state-of-the-art AI algorithms are not yet fully understanding the semantic meaning and the geographical constraints and terms present in queries and document collections. This thesis attempts to improve the effectiveness results of GeoIA tasks by: 1) improving the detection, understanding, and use of a part of the geographical and the thematic content of queries and documents with Toponym Recognition, Toponym Disambiguation and Natural Language Processing (NLP) techniques, and 2) combining Geographical Knowledge-Based Heuristics based on common sense with Data-Driven IR algorithms. The main contributions of this thesis to the state-of-the-art of GeoIA tasks are: 1) The presentation of 10 novel approaches for GeoIA tasks: 3 approaches for GIR, 3 for GeoQA, and 4 for Textual Georeferencing (TG). 2) The evaluation of these novel approaches in these contexts: within official evaluation benchmarks, after evaluation benchmarks with the test collections, and with other specific datasets. Most of these algorithms have been evaluated in international evaluations and some of them achieved top-ranked state-of-the-art results, including top-performing results in GIR (GeoCLEF 2007) and TG (MediaEval 2014) benchmarks. 3) The experiments reported in this PhD thesis show that the approaches can combine effectively Geographical Knowledge and NLP with Data-Driven techniques to improve the efectiveness measures of the three Geographical Information Access tasks investigated. 4) TALPGeoIR: a novel GIR approach that combines Geographical Knowledge ReRanking (GeoKR), NLP and Relevance Feedback (RF) that achieved state-of-the-art results in official GeoCLEF benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2015a). This approach has been evaluated with the full GeoCLEF corpus (100 topics) and showed that GeoKR, NLP, and RF techniques evaluated separately or in combination improve the results in MAP and R-Precision effectiveness measures of the state-of-the-art IR algorithms TF-IDF, BM25 and InL2 and show statistical significance in most of the experiments. 5) GeoTALP-QA: a scope-based GeoQA approach for Spanish and English and its evaluation with a set of questions of the Spanish geography (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Four state-of-the-art Textual Georeferencing approaches for informal and formal documents that achieved state-of-the-art results in evaluation benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2014) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).L'Accés a la Informació Geogràfica (GeoAI) pot ser definit com una forma de recuperar informació de col·lecions textuals que inclou l'anàlisi automàtic i la interpretació dels termes i restriccions geogràfiques que apareixen en consultes i documents. Aquesta tesi doctoral presenta, descriu i avalua varies aproximacions heterogènies a les seguents tasques de GeoAI: Recuperació de la Informació Geogràfica (RIG), Cerca de la Resposta Geogràfica (GeoCR), i Georeferenciament Textual (GT). La tasca de RIG tracta amb consultes d'usuari que cerquen documents (e.g. ¿vinyes a California?) i la tasca GeoCR tracta de recuperar respostes concretes a preguntes (e.g. ¿Quina és la capital de França?). D'altra banda, GT es la tasca de relacionar una o més referències geogràfiques (com polígons o coordenades en un sistema de referència geodètic) a documents electrònics. Els algoritmes de l'estat de l'art actual en Intel·ligència Artificial encara no comprenen completament el significat semàntic i els termes i les restriccions geogràfiques presents en consultes i col·leccions de documents. Aquesta tesi intenta millorar els resultats en efectivitat de les tasques de GeoAI de la seguent manera: 1) millorant la detecció, comprensió, i la utilització d'una part del contingut geogràfic i temàtic de les consultes i documents amb tècniques de reconeixement de topònims, desambiguació de topònims, i Processament del Llenguatge Natural (PLN), i 2) combinant heurístics basats en Coneixement Geogràfic i en el sentit comú humà amb algoritmes de Recuperació de la Informació basats en dades. Les principals contribucions d'aquesta tesi a l'estat de l'art de les tasques de GeoAI són: 1) La presentació de 10 noves aproximacions a les tasques de GeoAI: 3 aproximacions per RIG, 3 per GeoCR, i 4 per Georeferenciament Textual (GT). 2) L'avaluació d'aquestes noves aproximacions en aquests contexts: en el marc d'avaluacions comparatives internacionals, posteriorment a avaluacions comparatives internacionals amb les col·lections de test, i amb altres conjunts de dades específics. La majoria d'aquests algoritmes han estat avaluats en avaluacions comparatives internacionals i alguns d'ells aconseguiren alguns dels millors resultats en l'estat de l'art, com per exemple els resultats en comparatives de RIG (GeoCLEF 2007) i GT (MediaEval 2014). 3) Els experiments descrits en aquesta tesi mostren que les aproximacions poden combinar coneixement geogràfic i PLN amb tècniques basades en dades per millorar les mesures d'efectivitat en les tres tasques de l'Accés a la Informació Geogràfica investigades. 4) TALPGeoIR: una nova aproximació a la RIG que combina Re-Ranking amb Coneixement Geogràfic (GeoKR), PLN i Retroalimentació de Rellevancia (RR) que aconseguí resultats en l'estat de l'art en comparatives oficials GeoCLEF (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2015a). Aquesta aproximació ha estat avaluada amb el conjunt complert del corpus GeoCLEF (100 topics) i ha mostrat que les tècniques GeoKR, PLN i RR avaluades separadament o en combinació milloren els resultats en les mesures efectivitat MAP i R-Precision dels algoritmes de l'estat de l'art en Recuperació de la Infomació TF-IDF, BM25 i InL2 i a més mostren significació estadística en la majoria dels experiments. 5) GeoTALP-QA: una aproximació basada en l'àmbit geogràfic per espanyol i anglès i la seva avaluació amb un conjunt de preguntes de la geografía espanyola (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Quatre aproximacions per al georeferenciament de documents formals i informals que obtingueren resultats en l'estat de l'art en avaluacions comparatives (Ferrés and Rodríguez, 2014) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).Postprint (published version

Computational Argumentation for the Automatic Analysis of Argumentative Discourse and Human Persuasion

Tesis por compendio[ES] La argumentación computacional es el área de investigación que estudia y analiza el uso de distintas técnicas y algoritmos que aproximan el razonamiento argumentativo humano desde un punto de vista computacional. En esta tesis doctoral se estudia el uso de distintas técnicas propuestas bajo el marco de la argumentación computacional para realizar un análisis automático del discurso argumentativo, y para desarrollar técnicas de persuasión computacional basadas en argumentos. Con estos objetivos, en primer lugar se presenta una completa revisión del estado del arte y se propone una clasificación de los trabajos existentes en el área de la argumentación computacional. Esta revisión nos permite contextualizar y entender la investigación previa de forma más clara desde la perspectiva humana del razonamiento argumentativo, así como identificar las principales limitaciones y futuras tendencias de la investigación realizada en argumentación computacional. En segundo lugar, con el objetivo de solucionar algunas de estas limitaciones, se ha creado y descrito un nuevo conjunto de datos que permite abordar nuevos retos y investigar problemas previamente inabordables (e.g., evaluación automática de debates orales). Conjuntamente con estos datos, se propone un nuevo sistema para la extracción automática de argumentos y se realiza el análisis comparativo de distintas técnicas para esta misma tarea. Además, se propone un nuevo algoritmo para la evaluación automática de debates argumentativos y se prueba con debates humanos reales. Finalmente, en tercer lugar se presentan una serie de estudios y propuestas para mejorar la capacidad persuasiva de sistemas de argumentación computacionales en la interacción con usuarios humanos. De esta forma, en esta tesis se presentan avances en cada una de las partes principales del proceso de argumentación computacional (i.e., extracción automática de argumentos, representación del conocimiento y razonamiento basados en argumentos, e interacción humano-computador basada en argumentos), así como se proponen algunos de los cimientos esenciales para el análisis automático completo de discursos argumentativos en lenguaje natural.[CA] L'argumentació computacional és l'àrea de recerca que estudia i analitza l'ús de distintes tècniques i algoritmes que aproximen el raonament argumentatiu humà des d'un punt de vista computacional. En aquesta tesi doctoral s'estudia l'ús de distintes tècniques proposades sota el marc de l'argumentació computacional per a realitzar una anàlisi automàtic del discurs argumentatiu, i per a desenvolupar tècniques de persuasió computacional basades en arguments. Amb aquestos objectius, en primer lloc es presenta una completa revisió de l'estat de l'art i es proposa una classificació dels treballs existents en l'àrea de l'argumentació computacional. Aquesta revisió permet contextualitzar i entendre la investigació previa de forma més clara des de la perspectiva humana del raonament argumentatiu, així com identificar les principals limitacions i futures tendències de la investigació realitzada en argumentació computacional. En segon lloc, amb l'objectiu de sol$\cdot$lucionar algunes d'aquestes limitacions, hem creat i descrit un nou conjunt de dades que ens permet abordar nous reptes i investigar problemes prèviament inabordables (e.g., avaluació automàtica de debats orals). Conjuntament amb aquestes dades, es proposa un nou sistema per a l'extracció d'arguments i es realitza l'anàlisi comparativa de distintes tècniques per a aquesta mateixa tasca. A més a més, es proposa un nou algoritme per a l'avaluació automàtica de debats argumentatius i es prova amb debats humans reals. Finalment, en tercer lloc es presenten una sèrie d'estudis i propostes per a millorar la capacitat persuasiva de sistemes d'argumentació computacionals en la interacció amb usuaris humans. D'aquesta forma, en aquesta tesi es presenten avanços en cada una de les parts principals del procés d'argumentació computacional (i.e., l'extracció automàtica d'arguments, la representació del coneixement i raonament basats en arguments, i la interacció humà-computador basada en arguments), així com es proposen alguns dels fonaments essencials per a l'anàlisi automàtica completa de discursos argumentatius en llenguatge natural.[EN] Computational argumentation is the area of research that studies and analyses the use of different techniques and algorithms that approximate human argumentative reasoning from a computational viewpoint. In this doctoral thesis we study the use of different techniques proposed under the framework of computational argumentation to perform an automatic analysis of argumentative discourse, and to develop argument-based computational persuasion techniques. With these objectives in mind, we first present a complete review of the state of the art and propose a classification of existing works in the area of computational argumentation. This review allows us to contextualise and understand the previous research more clearly from the human perspective of argumentative reasoning, and to identify the main limitations and future trends of the research done in computational argumentation. Secondly, to overcome some of these limitations, we create and describe a new corpus that allows us to address new challenges and investigate on previously unexplored problems (e.g., automatic evaluation of spoken debates). In conjunction with this data, a new system for argument mining is proposed and a comparative analysis of different techniques for this same task is carried out. In addition, we propose a new algorithm for the automatic evaluation of argumentative debates and we evaluate it with real human debates. Thirdly, a series of studies and proposals are presented to improve the persuasiveness of computational argumentation systems in the interaction with human users. In this way, this thesis presents advances in each of the main parts of the computational argumentation process (i.e., argument mining, argument-based knowledge representation and reasoning, and argument-based human-computer interaction), and proposes some of the essential foundations for the complete automatic analysis of natural language argumentative discourses.This thesis has been partially supported by the Generalitat Valenciana project PROME- TEO/2018/002 and by the Spanish Government projects TIN2017-89156-R and PID2020- 113416RB-I00.Ruiz Dolz, R. (2023). Computational Argumentation for the Automatic Analysis of Argumentative Discourse and Human Persuasion [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194806Compendi

Leveraging Semantic Annotations for Event-focused Search & Summarization

Today in this Big Data era, overwhelming amounts of textual information across different sources with a high degree of redundancy has made it hard for a consumer to retrospect on past events. A plausible solution is to link semantically similar information contained across the different sources to enforce a structure thereby providing multiple access paths to relevant information. Keeping this larger goal in view, this work uses Wikipedia and online news articles as two prominent yet disparate information sources to address the following three problems: • We address a linking problem to connect Wikipedia excerpts to news articles by casting it into an IR task. Our novel approach integrates time, geolocations, and entities with text to identify relevant documents that can be linked to a given excerpt. • We address an unsupervised extractive multi-document summarization task to generate a fixed-length event digest that facilitates efficient consumption of information contained within a large set of documents. Our novel approach proposes an ILP for global inference across text, time, geolocations, and entities associated with the event. • To estimate temporal focus of short event descriptions, we present a semi-supervised approach that leverages redundancy within a longitudinal news collection to estimate accurate probabilistic time models. Extensive experimental evaluations demonstrate the effectiveness and viability of our proposed approaches towards achieving the larger goal.Im heutigen Big Data Zeitalters existieren überwältigende Mengen an Textinformationen, die über mehrere Quellen verteilt sind und ein hohes Maß an Redundanz haben. Durch diese Gegebenheiten ist eine Retroperspektive auf vergangene Ereignisse für Konsumenten nur schwer möglich. Eine plausible Lösung ist die Verknüpfung semantisch ähnlicher, aber über mehrere Quellen verteilter Informationen, um dadurch eine Struktur zu erzwingen, die mehrere Zugriffspfade auf relevante Informationen, bietet. Vor diesem Hintergrund benutzt diese Dissertation Wikipedia und Onlinenachrichten als zwei prominente, aber dennoch grundverschiedene Informationsquellen, um die folgenden drei Probleme anzusprechen: • Wir adressieren ein Verknüpfungsproblem, um Wikipedia-Auszüge mit Nachrichtenartikeln zu verbinden und das Problem in eine Information-Retrieval-Aufgabe umzuwandeln. Unser neuartiger Ansatz integriert Zeit- und Geobezüge sowie Entitäten mit Text, um relevante Dokumente, die mit einem gegebenen Auszug verknüpft werden können, zu identifizieren. • Wir befassen uns mit einer unüberwachten Extraktionsmethode zur automatischen Zusammenfassung von Texten aus mehreren Dokumenten um Ereigniszusammenfassungen mit fester Länge zu generieren, was eine effiziente Aufnahme von Informationen aus großen Dokumentenmassen ermöglicht. Unser neuartiger Ansatz schlägt eine ganzzahlige lineare Optimierungslösung vor, die globale Inferenzen über Text, Zeit, Geolokationen und mit Ereignis-verbundenen Entitäten zieht. • Um den zeitlichen Fokus kurzer Ereignisbeschreibungen abzuschätzen, stellen wir einen semi-überwachten Ansatz vor, der die Redundanz innerhalb einer langzeitigen Dokumentensammlung ausnutzt, um genaue probabilistische Zeitmodelle abzuschätzen. Umfangreiche experimentelle Auswertungen zeigen die Wirksamkeit und Tragfähigkeit unserer vorgeschlagenen Ansätze zur Erreichung des größeren Ziels

Geographic information extraction from texts

A large volume of unstructured texts, containing valuable geographic information, is available online. This information – provided implicitly or explicitly – is useful not only for scientific studies (e.g., spatial humanities) but also for many practical applications (e.g., geographic information retrieval). Although large progress has been achieved in geographic information extraction from texts, there are still unsolved challenges and issues, ranging from methods, systems, and data, to applications and privacy. Therefore, this workshop will provide a timely opportunity to discuss the recent advances, new ideas, and concepts but also identify research gaps in geographic information extraction

Salience Estimation and Faithful Generation: Modeling Methods for Text Summarization and Generation

This thesis is focused on a particular text-to-text generation problem, automatic summarization, where the goal is to map a large input text to a much shorter summary text. The research presented aims to both understand and tame existing machine learning models, hopefully paving the way for more reliable text-to-text generation algorithms. Somewhat against the prevailing trends, we eschew end-to-end training of an abstractive summarization model, and instead break down the text summarization problem into its constituent tasks. At a high level, we divide these tasks into two categories: content selection, or “what to say” and content realization, or “how to say it” (McKeown, 1985). Within these categories we propose models and learning algorithms for the problems of salience estimation and faithful generation. Salience estimation, that is, determining the importance of a piece of text relative to some context, falls into a problem of the former category, determining what should be selected for a summary. In particular, we experiment with a variety of popular or novel deep learning models for salience estimation in a single document summarization setting, and design several ablation experiments to gain some insight into which input signals are most important for making predictions. Understanding these signals is critical for designing reliable summarization models. We then consider a more difficult problem of estimating salience in a large document stream, and propose two alternative approaches using classical machine learning techniques from both unsupervised clustering and structured prediction. These models incorporate salience estimates into larger text extraction algorithms that also consider redundancy and previous extraction decisions. Overall, we find that when simple, position based heuristics are available, as in single document news or research summarization, deep learning models of salience often exploit them to make predictions, while ignoring the arguably more important content features of the input. In more demanding environments, like stream summarization, where heuristics are unreliable, more semantically relevant features become key to identifying salience content. In part two, content realization, we assume content selection has already been performed and focus on methods for faithful generation (i.e., ensuring that output text utterances respect the semantics of the input content). Since they can generate very fluent and natural text, deep learning- based natural language generation models are a popular approach to this problem. However, they often omit, misconstrue, or otherwise generate text that is not semantically correct given the input content. In this section, we develop a data augmentation and self-training technique to mitigate this problem. Additionally, we propose a training method for making deep learning-based natural language generation models capable of following a content plan, allowing for more control over the output utterances generated by the model. Under a stress test evaluation protocol, we demonstrate some empirical limits on several neural natural language generation models’ ability to encode and properly realize a content plan. Finally, we conclude with some remarks on future directions for abstractive summarization outside of the end-to-end deep learning paradigm. Our aim here is to suggest avenues for constructing abstractive summarization systems with transparent, controllable, and reliable behavior when it comes to text understanding, compression, and generation. Our hope is that this thesis inspires more research in this direction, and, ultimately, real tools that are broadly useful outside of the natural language processing community