On the Detection of False Information: From Rumors to Fake News

Tesis por compendio[ES] En tiempos recientes, el desarrollo de las redes sociales y de las agencias de noticias han traído nuevos retos y amenazas a la web. Estas amenazas han llamado la atención de la comunidad investigadora en Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) ya que están contaminando las plataformas de redes sociales. Un ejemplo de amenaza serían las noticias falsas, en las que los usuarios difunden y comparten información falsa, inexacta o engañosa. La información falsa no se limita a la información verificable, sino que también incluye información que se utiliza con fines nocivos. Además, uno de los desafíos a los que se enfrentan los investigadores es la gran cantidad de usuarios en las plataformas de redes sociales, donde detectar a los difusores de información falsa no es tarea fácil. Los trabajos previos que se han propuesto para limitar o estudiar el tema de la detección de información falsa se han centrado en comprender el lenguaje de la información falsa desde una perspectiva lingüística. En el caso de información verificable, estos enfoques se han propuesto en un entorno monolingüe. Además, apenas se ha investigado la detección de las fuentes o los difusores de información falsa en las redes sociales. En esta tesis estudiamos la información falsa desde varias perspectivas. En primer lugar, dado que los trabajos anteriores se centraron en el estudio de la información falsa en un entorno monolingüe, en esta tesis estudiamos la información falsa en un entorno multilingüe. Proponemos diferentes enfoques multilingües y los comparamos con un conjunto de baselines monolingües. Además, proporcionamos estudios sistemáticos para los resultados de la evaluación de nuestros enfoques para una mejor comprensión. En segundo lugar, hemos notado que el papel de la información afectiva no se ha investigado en profundidad. Por lo tanto, la segunda parte de nuestro trabajo de investigación estudia el papel de la información afectiva en la información falsa y muestra cómo los autores de contenido falso la emplean para manipular al lector. Aquí, investigamos varios tipos de información falsa para comprender la correlación entre la información afectiva y cada tipo (Propaganda, Trucos / Engaños, Clickbait y Sátira). Por último, aunque no menos importante, en un intento de limitar su propagación, también abordamos el problema de los difusores de información falsa en las redes sociales. En esta dirección de la investigación, nos enfocamos en explotar varias características basadas en texto extraídas de los mensajes de perfiles en línea de tales difusores. Estudiamos diferentes conjuntos de características que pueden tener el potencial de ayudar a discriminar entre difusores de información falsa y verificadores de hechos.[CA] En temps recents, el desenvolupament de les xarxes socials i de les agències de notícies han portat nous reptes i amenaces a la web. Aquestes amenaces han cridat l'atenció de la comunitat investigadora en Processament de Llenguatge Natural (PLN) ja que estan contaminant les plataformes de xarxes socials. Un exemple d'amenaça serien les notícies falses, en què els usuaris difonen i comparteixen informació falsa, inexacta o enganyosa. La informació falsa no es limita a la informació verificable, sinó que també inclou informació que s'utilitza amb fins nocius. A més, un dels desafiaments als quals s'enfronten els investigadors és la gran quantitat d'usuaris en les plataformes de xarxes socials, on detectar els difusors d'informació falsa no és tasca fàcil. Els treballs previs que s'han proposat per limitar o estudiar el tema de la detecció d'informació falsa s'han centrat en comprendre el llenguatge de la informació falsa des d'una perspectiva lingüística. En el cas d'informació verificable, aquests enfocaments s'han proposat en un entorn monolingüe. A més, gairebé no s'ha investigat la detecció de les fonts o els difusors d'informació falsa a les xarxes socials. En aquesta tesi estudiem la informació falsa des de diverses perspectives. En primer lloc, atès que els treballs anteriors es van centrar en l'estudi de la informació falsa en un entorn monolingüe, en aquesta tesi estudiem la informació falsa en un entorn multilingüe. Proposem diferents enfocaments multilingües i els comparem amb un conjunt de baselines monolingües. A més, proporcionem estudis sistemàtics per als resultats de l'avaluació dels nostres enfocaments per a una millor comprensió. En segon lloc, hem notat que el paper de la informació afectiva no s'ha investigat en profunditat. Per tant, la segona part del nostre treball de recerca estudia el paper de la informació afectiva en la informació falsa i mostra com els autors de contingut fals l'empren per manipular el lector. Aquí, investiguem diversos tipus d'informació falsa per comprendre la correlació entre la informació afectiva i cada tipus (Propaganda, Trucs / Enganys, Clickbait i Sàtira). Finalment, però no menys important, en un intent de limitar la seva propagació, també abordem el problema dels difusors d'informació falsa a les xarxes socials. En aquesta direcció de la investigació, ens enfoquem en explotar diverses característiques basades en text extretes dels missatges de perfils en línia de tals difusors. Estudiem diferents conjunts de característiques que poden tenir el potencial d'ajudar a discriminar entre difusors d'informació falsa i verificadors de fets.[EN] In the recent years, the development of social media and online news agencies has brought several challenges and threats to the Web. These threats have taken the attention of the Natural Language Processing (NLP) research community as they are polluting the online social media platforms. One of the examples of these threats is false information, in which false, inaccurate, or deceptive information is spread and shared by online users. False information is not limited to verifiable information, but it also involves information that is used for harmful purposes. Also, one of the challenges that researchers have to face is the massive number of users in social media platforms, where detecting false information spreaders is not an easy job. Previous work that has been proposed for limiting or studying the issue of detecting false information has focused on understanding the language of false information from a linguistic perspective. In the case of verifiable information, approaches have been proposed in a monolingual setting. Moreover, detecting the sources or the spreaders of false information in social media has not been investigated much. In this thesis we study false information from several aspects. First, since previous work focused on studying false information in a monolingual setting, in this thesis we study false information in a cross-lingual one. We propose different cross-lingual approaches and we compare them to a set of monolingual baselines. Also, we provide systematic studies for the evaluation results of our approaches for better understanding. Second, we noticed that the role of affective information was not investigated in depth. Therefore, the second part of our research work studies the role of the affective information in false information and shows how the authors of false content use it to manipulate the reader. Here, we investigate several types of false information to understand the correlation between affective information and each type (Propaganda, Hoax, Clickbait, Rumor, and Satire). Last but not least, in an attempt to limit its spread, we also address the problem of detecting false information spreaders in social media. In this research direction, we focus on exploiting several text-based features extracted from the online profile messages of those spreaders. We study different feature sets that can have the potential to help to identify false information spreaders from fact checkers.Ghanem, BHH. (2020). On the Detection of False Information: From Rumors to Fake News [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158570TESISCompendi

Researchers eye-view of sarcasm detection in social media textual content

The enormous use of sarcastic text in all forms of communication in social media will have a physiological effect on target users. Each user has a different approach to misusing and recognising sarcasm. Sarcasm detection is difficult even for users, and this will depend on many things such as perspective, context, special symbols. So, that will be a challenging task for machines to differentiate sarcastic sentences from non-sarcastic sentences. There are no exact rules based on which model will accurately detect sarcasm from many text corpus in the current situation. So, one needs to focus on optimistic and forthcoming approaches in the sarcasm detection domain. This paper discusses various sarcasm detection techniques and concludes with some approaches, related datasets with optimal features, and the researcher's challenges.Comment: 8 page

IDAT@FIRE2019: Overview of the Track on Irony Detection in Arabic Tweets

[EN] This overview paper describes the first shared task on irony detection for the Arabic language. The task consists of a binary classification of tweets as ironic or not using a dataset composed of 5,030 Arabic tweets about different political issues and events related to the Middle East and the Maghreb. Tweets in our dataset are written in Modern Standard Arabic but also in different Arabic language varieties including Egypt, Gulf, Levantine and Maghrebi dialects. Eighteen teams registered to the task among which ten submitted their runs. The methods of participants ranged from feature-based to neural networks using either classical machine learning techniques or ensemble methods. The best performing system achieved F-score value of 0.844, showing that classical feature-based models outperform the neural ones.This publication was made possible by NPRP grant 9-175-1-033 from the Qatar National Research Fund (a member of Qatar Foundation). The findings achieved herein are solely the responsibility of the last author. The work of Paolo Rosso was also partially funded by Generalitat Valenciana under grant PROMETEO/2019/121.Ghanem, B.; Karoui, J.; Benamara, F.; Moriceau, V.; Rosso, P. (2019). IDAT@FIRE2019: Overview of the Track on Irony Detection in Arabic Tweets. CEUR-WS.org. 380-390. http://hdl.handle.net/10251/180744S38039

A review of sentiment analysis research in Arabic language

Sentiment analysis is a task of natural language processing which has recently attracted increasing attention. However, sentiment analysis research has mainly been carried out for the English language. Although Arabic is ramping up as one of the most used languages on the Internet, only a few studies have focused on Arabic sentiment analysis so far. In this paper, we carry out an in-depth qualitative study of the most important research works in this context by presenting limits and strengths of existing approaches. In particular, we survey both approaches that leverage machine translation or transfer learning to adapt English resources to Arabic and approaches that stem directly from the Arabic language

Dependency Syntax in the Automatic Detection of Irony and Stance

[ES] The present thesis is part of the broad panorama of studies of Natural Language Processing (NLP). In particular, it is a work of Computational Linguistics (CL) designed to study in depth the contribution of syntax in the field of sentiment analysis and, therefore, to study texts extracted from social media or, more generally, online content. Furthermore, given the recent interest of the scientific community in the Universal Dependencies (UD) project, which proposes a morphosyntactic annotation format aimed at creating a "universal" representation of the phenomena of morphology and syntax in a manifold of languages, in this work we made use of this format, thinking of a study in a multilingual perspective (Italian, English, French and Spanish). In this work we will provide an exhaustive presentation of the morphosyntactic annotation format of UD, in particular underlining the most relevant issues regarding their application to UGC. Two tasks will be presented, and used as case studies, in order to test the research hypotheses: the first case study will be in the field of automatic Irony Detection and the second in the area of Stance Detection. In both cases, historical notes will be provided that can serve as a context for the reader, an introduction to the problems faced will be outlined and the activities proposed in the computational linguistics community will be described. Furthermore, particular attention will be paid to the resources currently available as well as to those developed specifically for the study of the aforementioned phenomena. Finally, through the description of a series of experiments, both within evaluation campaigns and within independent studies, I will try to describe the contribution that syntax can provide to the resolution of such tasks. This thesis is a revised collection of my three-year PhD career and collocates within the growing trend of studies devoted to make Artificial Intelligence results more explainable, going beyond the achievement of highest scores in performing tasks, but rather making their motivations understandable and comprehensible for experts in the domain. The novel contribution of this work mainly consists in the exploitation of features that are based on morphology and dependency syntax, which were used in order to create vectorial representations of social media texts in various languages and for two different tasks. Such features have then been paired with a manifold of machine learning classifiers, with some neural networks and also with the language model BERT. Results suggest that fine-grained dependency-based syntactic information is highly informative for the detection of irony, and less informative for what concerns stance detection. Nonetheless, dependency syntax might still prove useful in the task of stance detection if firstly irony detection is considered as a preprocessing step. I also believe that the dependency syntax approach that I propose could shed some light on the explainability of a difficult pragmatic phenomenon such as irony.[CA] La presente tesis se enmarca dentro del amplio panorama de estudios relacionados con el Procesamiento del Lenguaje Natural (NLP). En concreto, se trata de un trabajo de Lingüística Computacional (CL) cuyo objetivo principal es estudiar en profundidad la contribución de la sintaxis en el campo del análisis de sentimientos y, en concreto, aplicado a estudiar textos extraídos de las redes sociales o, más en general, de contenidos online. Además, dado el reciente interés de la comunidad científica por el proyecto Universal Dependencies (UD), en el que se propone un formato de anotación morfosintáctica destinado a crear una representación "universal" de la morfología y sintaxis aplicable a diferentes idiomas, en este trabajo se utiliza este formato con el propósito de realizar un estudio desde una perspectiva multilingüe (italiano, inglés, francés y español). En este trabajo se presenta una descripción exhaustiva del formato de anotación morfosintáctica de UD, en particular, subrayando las cuestiones más relevantes en cuanto a su aplicación a los UGC generados en las redes sociales. El objetivo final es analizar y comprobar si estas anotaciones morfosintácticas sirven para obtener información útil para los modelos de detección de la ironía y del stance o posicionamiento. Se presentarán dos tareas y se utilizarán como ejemplos de estudio para probar las hipótesis de la investigación: el primer caso se centra en el área de la detección automática de la ironía y el segundo en el área de la detección del stance o posicionamiento. En ambos casos, se proporcionan los antecendentes y trabajos relacionados notas históricas que pueden servir de contexto para el lector, se plantean los problemas encontrados y se describen las distintas actividades propuestas para resolver estos problemas en la comunidad de la lingüística computacional. Se presta especial atención a los recursos actualmente disponibles, así como a los desarrollados específicamente para el estudio de los fenómenos antes mencionados. Finalmente, a través de la descripción de una serie de experimentos, llevados a cabo tanto en campañas de evaluación como en estudios independientes, se describe la contribución que la sintaxis puede brindar a la resolución de esas tareas. Esta tesis es el resultado de toda la investigación que he llevado a cabo durante mi doctorado en una colección revisada de mi carrera de doctorado de los últimos tres años y medio, y se ubica dentro de la tendencia creciente de estudios dedicados a hacer que los resultados de la Inteligencia Artificial sean más explicables, yendo más allá del logro de puntajes más altos en la realización de tareas, sino más bien haciendo comprensibles sus motivaciones y qué los procesos sean más comprensibles para los expertos en el dominio. La contribución principal y más novedosa de este trabajo consiste en la explotación de características (o rasgos) basadas en la morfología y la sintaxis de dependencias, que se utilizaron para crear las representaciones vectoriales de textos procedentes de redes sociales en varios idiomas y para dos tareas diferentes. A continuación, estas características se han combinado con una variedad de clasificadores de aprendizaje automático, con algunas redes neuronales y también con el modelo de lenguaje BERT. Los resultados sugieren que la información sintáctica basada en dependencias utilizada es muy informativa para la detección de la ironía y menos informativa en lo que respecta a la detección del posicionamiento. No obstante, la sintaxis basada en dependencias podría resultar útil en la tarea de detección del posicionamiento si, en primer lugar, la detección de ironía se considera un paso previo al procesamiento en la detección del posicionamiento. También creo que el enfoque basado casi completamente en sintaxis de dependencias que propongo en esta tesis podría ayudar a explicar mejor un fenómeno prag[EN] La present tesi s'emmarca dins de l'ampli panorama d'estudis relacionats amb el Processament del Llenguatge Natural (NLP). En concret, es tracta d'un treball de Lingüística Computacional (CL), l'objectiu principal del qual és estudiar en profunditat la contribució de la sintaxi en el camp de l'anàlisi de sentiments i, en concret, aplicat a l'estudi de textos extrets de les xarxes socials o, més en general, de continguts online. A més, el recent interès de la comunitat científica pel projecte Universal Dependències (UD), en el qual es proposa un format d'anotació morfosintàctica destinat a crear una representació "universal" de la morfologia i sintaxi aplicable a diferents idiomes, en aquest treball s'utilitza aquest format amb el propòsit de realitzar un estudi des d'una perspectiva multilingüe (italià, anglès, francès i espanyol). En aquest treball es presenta una descripció exhaustiva del format d'anotació morfosintàctica d'UD, en particular, posant més èmfasi en les qüestions més rellevants pel que fa a la seva aplicació als UGC generats a les xarxes socials. L'objectiu final és analitzar i comprovar si aquestes anotacions morfosintàctiques serveixen per obtenir informació útil per als sistemes de detecció de la ironia i del stance o posicionament. Es presentaran dues tasques i s'utilitzaran com a exemples d'estudi per provar les hipòtesis de la investigació: el primer cas se centra en l'àrea de la detecció automàtica de la ironia i el segon en l'àrea de la detecció del stance o posicionament. En tots dos casos es proporcionen els antecedents i treballs relacionats que poden servir de context per al lector, es plantegen els problemes trobats i es descriuen les diferents activitats proposades per resoldre aquests problemes en la comunitat de la lingüística computacional. Es fa especialment referència als recursos actualment disponibles, així com als desenvolupats específicament per a l'estudi dels fenòmens abans esmentats. Finalment, a través de la descripció d'una sèrie d'experiments, duts a terme tant en campanyes d'avaluació com en estudis independents, es descriu la contribució que la sintaxi pot oferir a la resolució d'aquestes tasques. Aquesta tesi és el resultat de tota la investigació que he dut a terme durant el meu doctorat els últims tres anys i mig, i se situa dins de la tendència creixent d'estudis dedicats a fer que els resultats de la Intel·ligència Artificial siguin més explicables, que vagin més enllà de l'assoliment de puntuacions més altes en la realització de tasques, sinó més aviat fent comprensibles les seves motivacions i què els processos siguin més comprensibles per als experts en el domini. La contribució principal i més nova d'aquest treball consisteix en l'explotació de característiques (o trets) basades en la morfologia i la sintaxi de dependències, que s'utilitzen per crear les representacions vectorials de textos procedents de xarxes socials en diversos idiomes i per a dues tasques diferents. A continuació, aquestes característiques s'han combinat amb una varietat de classificadors d'aprenentatge automàtic, amb algunes xarxes neuronals i també amb el model de llenguatge BERT. Els resultats suggereixen que la informació sintàctica utilitzada basada en dependències és molt informativa per a la detecció de la ironia i menys informativa pel que fa a la detecció del posicionament. Malgrat això, la sintaxi basada en dependències podria ser útil en la tasca de detecció del posicionament si, en primer lloc, la detecció d'ironia es considera un pas previ al processament en la detecció del posicionament. També crec que l'enfocament basat gairebé completament en sintaxi de dependències que proposo en aquesta tesi podria ajudar a explicar millor un fenomen pragmàtic tan difícil de detectar i d'interpretar com la ironia.Cignarella, AT. (2021). Dependency Syntax in the Automatic Detection of Irony and Stance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177639TESI