El Call de la Ciutat de Mallorca a l'entorn de 1350 : espai urbà i població

Què se sap realment dels jueus del període immediatament anterior a 1391? Trobem una resposta a partir de l'anàlisi del Monedatge del Call de la Ciutat de Mallorca, de l'any 1350, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El call de Ciutat de Mallorca, era un espai urbà que es trobava delimitat al nord per la plaça de Sant Francesc i l'actual carrer de Ramon Llull. A l'est, pels carrers de Botons, Caldes i Salom. Al sud, pels actuals carrers de Montserrat i el Born de Santa Clara (actual Sant Alonso). Per l'oest, el carrer de Santa Clara El Call es trobava tancat per un mur i s'hi accedia per quatre portes; constava, de sis macroilletes Els registres del monedatge de 1350 contenen un total de 735 ítems. Segons els coeficients tradicionals de 4-5 persones per foc, obtenim una població jueva que oscil·laria entre les 2.940 i les 3.675 persones, és a dir, un 20% de la població de Ciutat de Mallorca.Although the presence of Jews on the island is documented since the the socalled Dark Ages, their role during the period of al-Andalus is completely unknown, and of the time before the Christian conquest only a few sporadic details are known. With regard to the Middle Ages, the raids on the Jewish quarters of the City of Majorca and Inca in 1391 would seem to have eclipsed any other focus of attention. What in fact is known about the Jews in the period immediately preceding 1391? The answer, albeit only partial, can be found by analysing a very specific source which has hitherto been little used in historical analysis, namely, the transcription by J. Miralles i Montserrat, published in 1997, of the Monedatge del Call de la Ciutat de Mallorca, dating from 1359, which is conserved in the Archives of the Crown of Aragon. The urban area of the Jewish quarter. Our most frequent image of the Jewish quarter of the City of Majorca comes from the 19th century and does not entirely agree with the one that emerges from the document under study, although it does more or less conform to the vague definition of an area «qui est intre frates minores et sorores santa Clare», according to the plans of 1286, and those of 1290, which identify it as the «partita vocata Templum et Calatrava». The information provided in the property register of the Monedatge, or tax roll, of 1350 enables this description to be verified and more clearly defined. Analysis of the document in question shows that the Jewish quarter of the City of Majorca in the year 1350 was an urban area (see Map 1) bounded on the north by Plaça de Sant Francesc and what is now Carrer Ramon Llull, and on the south by the modern-day streets Montserrat and Born de Santa Clara (the latter now known as Sant Alonso); on the east side it was bounded by the streets Botons, Caldes and Salom, while on the west it was bounded by the present-day street Santa Clara, which runs into Carrer del Sol and finally opens into the modern Carr

La crisi rural mallorquina els segles XV i XVI

Una de les característiques més significatives de la societat mallorquina medieval és l'estreta vinculació entre la Ciutat i el camp, és a dir, la part forana, de tal manera que es fa difícil d'aïllar la problemàtica d'aquesta sense tenir en compte alhora la de la Ciutat. J. M. Quadrado destacava encertadament en el seu estudi sobre de Forenses y ciudadanos) que la prosperitat de l'illa, els segles XIII i XIV, es degué precisament al fet que els interessos d'ambdues parts no solament coincidien, sinó que es complementaven: del camp procedia una bona part de la riquesa que la Ciutat comercialitzava. Però la vinculació no era només econòmica, sinó també política: els jurats de la Ciutat tenien jurisdicció sobre tota l'illa; la part forana formava un organisme estructurat que tenia la seva representació en el sindicat fora que residia a la Ciutat i formava part, encara que minoritàriament, del Gran i General Consell, amb jurisdicció sobre tota l'illa. El sistema impositiu establert el segle XIV distribuïa les càrregues segons la proporció fixada de 2:1 entre la Ciutat i el camp respectivament

La contribución confesional: musulmanes y judíos en el reino de Mallorca

In 1246-1247, the monarchy began to impose on Jews and emancipated Muslim slaves an annual tax, known as the morabetín, in return for protection. The Jewish quarters paid the tax collectively, while the emancipated Muslim slaves paid it individually since no civil body existed, nor was created, to give them the legal means to do so. Toward the end of the Thirteenth Century, the morabetín was extended to apply to free Muslims who traveled to and from the island, and further taxes were imposed on Jews

APUNTS SOBRE ELS NOMS DELS MUSULMANS DE BENISSANET (S.XIV IXV)

ELS MUSULMANS DE NOU POBLES DE LA RIBERA D'EBRE, ENTRE ELS QUALS BENISSANET, NO VAN EMIGRAR DESPRÉS DE LA CONQUESTA CRISTIANA I ES VAN MANTENIR DURANT TRES-CENTS CINQUANTA ANYS A LA COMARCA. VAN CONSERVAR LA RELIGIÓ, ELS COSTUMS, LES LLEIS, LA LLENGUA I ELS SEUS NOMS PROPIS, DIFERENTS DELS NOMS CRISTIANS. AMB EL PAS DELS ANYS EL PODER FEUDAL I EL CONTRACTE AMB EL CATALÀ VA MODIFICAR L'ESTRUCTURA DELS SEUS NOMS, DE GRAT O PER FORÇA, I JA EN EL SEGLE XIV LA MAJORIA DELS NOMS DELS MUSULMANS QUE APAREIXEN A LA DOCUMENTACIÓ DE L'ÈPOCA SEGUEIX L'ESTRUCTURA DEL PRONOM I COGNOM, COM SI FOS UN NOM ROMÀNIC. EN CANVI EL PRENOM, NOM ÍNTIM I FAMILIAR, ÉS SEMPRE DE TRADICIÓ ÀRAB, I ELS COGNOMS, MÉS INFLUÏTS PEL CATALÀ, VAN ADQUIRINT FORMES ROMÀNIQUES. PER CONÈIXER L'ESTAT DE L'ANTROPONÍMIA ÀRAB EN ELS SEGLES XIV I XV S'HA PARTIT DE CINC RELACIONS NOMINALS, LA MAJORIA D'ORIGEN FISCAL, DE VEÏNS DE BENISSANET D'ANYS DIVERSOS, I SE N'HAN DESTACAT ELS ASPECTES MÉS CARACTERÍSTICS. LOS MUSULAMANES DE NUEVE PUEBLOS DE LA RIBERA D'EBRE, ENTRE ELLOS BENISSANET, NO EMIGRARON TRAS LA CONQUISTA CRISTIANA Y SE MANTUVIERON EN LA COMARCA DURANTE TRESCIENTOS CINCUENTA AÑOS. CONSERVARON LA RELIGIÓN, LAS COSTUMBRES, LAS LEYES, LA LENGUA Y SUS NOMBRES PROPIOS, DISTINTOS DE LOS NOMBRES CRISTIANOS. CON EL PASO DE LOS AÑOS, EL PODER FEUDAL Y EL CONTACTO CON EL CATALÁN MODIFICÓ LA ESTRUCTURA DE SUS NOMBRES, DE BUEN GRADO O A LA FUERZA, Y YA EN EL SIGLE XIV LA MAYORÍA DE LOS NOMBRES DE LOS MUSULMANES QUE APARECEN EN LA DOCUMENTACIÓN DE LA ÉPOCA SIGUE LA ESTRUCTURA DE PRONOMBRE Y APELLIDO, COMO SI FUERA UN NOMBRE ROMÁNICO. EN CAMBIO, EL PRENOMBRE, NOMBRE ÍNTIMI Y FAMILIAR, ES SIEMPRE DE TRADICIÓN ÁRABE, Y LOS APELLIDOS, MÁS INFLUIDOS POR EL CATALÁN, VAN ADQUIRIENDO FORMAS ROMÁNICAS. PARA CONOCER EL ESTADO DE LA ANTROPONIMIA ÁRABE EN LOS SIGLOS XIV Y XV SE HA PARTIDO DE CINCO RELACIONES NOMINALES, LA MAYORÍA DE ORÍGEN FISCAL, DE VECINOSDE BENISSANET DE AÑOS DIVERSOSO, Y SE HAN DESTACADO SUS ASPECTOS MÁS CARACTERÍSTICOS. THE MUSLIMS OF NINE TOWNS OF RIBERA D'EBRE, INCLUDING BENISSANET, DID NOT EMIGRATE AFETR THE CHRISTIAN CONQUEST AND STAYED IN THE COUNTY FOR THREE HUNDRED FIFTY YEARS. THEY RETAINED THEIR RELIGION, CUSTOMS, LAWS. LANGUAGE AND THEIR PROPER NAMES, WHICH ARE DIFFERENT FROM CHRISTIAN NAMES. OVER TIME FEUDAL POWER AND CONTACT WITH CATALAN MODIFIELD THE STRUCTURE OF THEIR NAMES, FORCEDLY OR VOLUNTARILY, AND IN THE FOURTEENTH CENTURY MOST OF THE NAMES OF THE MUSLIMS THAT APPEAR IN THE DOCUMENTATION AT THAT TIME FOLLOW THE STRUCTURE OF FISRT NAME AND SURNAME, AS IF THEY WERE ROMANESQUE NAMES. ON THE CONTRARY, THE FIRST NAME, THE PERSONAL, INFORMAL NAME, IS ALWAYS TRACIONALLY ARABIC, AND THE SUNAMES, MORE INFLUENCED BY CATALAN, BEGAN ACQUIRING ROMANESQUE FORMS. IN ORDER TO LEARN ABOUT THE STATE OF ARABIC ANTHROPONYMY IN THE FOURTEENTH AND FITEENTH CENTURIES, LIVE LIST OF NAMES WERE USED, MOST OF FISCAL ORIGIN, OF INHABITANTS OF BENISSANET IN DIFFERENT YEARS, AND THE MOST CHARACTERRISTIC ASPECTS WERE HIGHLIGHTED

Un análisis formal sobre los Llibres del Compte, de Reebudes i de Dades de la Procuración Real del Reino de Mallorca (1310-30). (A formal analysis about the Llibres del Compte, de Reebudes i de Dades of the Royal Offices of the Kingdom of Mallorca (1310-30)).

El período 1310-1330 coincide con la época de máximo esplendor del Reino Privativo de Mallorca, incluyendo el reinado de Jaime II, la totalidad del de Sanxo I, y parte de la minoría de edad de Jaime III; y siendo un período con escasos estudios contables. En este trabajo se analizan los principales libros de cuentas de la institución de la Procuración Real del Reino de Mallorca. Los “Llibres del Compte, de Reebudes i de Dades” contabilizan las rentas y gastos derivados de los bienes del Rey en Mallorca a fin de obtener un saldo que finalmente le era entregado. The period of 1310-1330 coincides with the magnificent era of the Particular Kingdom of Mallorca, including the kingdom of Jaime II, the entire kingdom of Sanxo I, and part of Jaime III’s coming of age (which was a period with limited accounting studies). In this study we are analyzing the most important ledgers of the Institution of the Royal Offices of the Kingdom of Mallorca. The “Llibres del Compte de Reebudes i Dades” are accounting the revenues and expenses derived from the wealth of the King of Mallorca in order to obtain a balance that finally would be given to him.Reino de Mallorca, Historia de la Contabilidad, siglo XIV, Contabilidad Pública. Kingdom of Mallorca, History of the Accountability, 14th Century, and Public Accountability.