3,240 research outputs found

    Medida y evolución de la movilidad residencial en las áreas metropolitanas españolas

    Get PDF
    El objetivo del artículo es cuantificar la evolución de la movilidad residencial a lo largo de tres decenios en las áreas metropolitanas españolas, para lo que hay que superar distintos obstáculos conceptuales y, sobre todo, metodológicos, que constituyen, por tanto, el núcleo del artículo. El primero es la definición de movilidad residencial, que conviene distinguir de la muy afín de migración. El segundo es entrar en los pormenores de la cuantificación de la movilidad residencial partiendo de la única fuente existente en España que lo permite: el censo. En último lugar, se trata de reconstruir el comportamiento de la movilidad residencial y migratoria en España a dos escalas de análisis: una nacional y otra metropolitana. El resultado nos ofrece una evolución, a lo largo de treinta años, de la movilidad residencial, paralela, aunque distinta, de la migratoria.The goal of this article is to quantify the evolution of residential mobility over three decades in metropolitan areas of Spain, for which it is necessary to overcome different conceptual and, above all, methodological obstacles that constitute the core of the paper. The first task is to define residential mobility, which should be differentiated from the close phenomenon of migration. The second is to delve deeper into the details of the quantification of residential mobility using the only data source in Spain that allows doing so: the census. Lastly, the evolution of residential and migratory mobility in Spain is studied at two different scales of analysis: the national level and the metropolitan level. Thus, we have reconstructed the evolution of residential mobility over thirty years, which runs parallel but different from migrations.L'objectiu de l'article és quantificar l'evolució de la mobilitat residencial al llarg de tres decennis en les àrees metropolitanes espanyoles, per a la qual cosa cal superar diferents obstacles conceptuals i, sobretot, metodològics, que constitueixen, per tant, el nucli de l'article. El primer és la definició de mobilitat residencial, que convé distingir de la de migració, molt afí. El segon és entrar en els detalls de la quantificació de la mobilitat residencial partint de l'única font existent a Espanya que ho permet: el cens. En darrer lloc, es tracta de reconstruir el comportament de la mobilitat residencial i migratòria a Espanya a dues escales d'anàlisi: una de nacional i una altra de metropolitana. El resultat ens ofereix una evolució, al llarg de trenta anys, de la mobilitat residencial, paral·lela, tot i que diferent, de la migratòria

    Relacions socioterritorials i mobilitat residencial a l'àrea de Barcelona

    Get PDF
    La present comunicació vol aportar algunes idees a l'anàlisi de la interrelació dels individus amb l'espai urbà, associant la diversitat social amb variables demogràfiques, com ara l'edat o la situació familiar, i geogràfiques, com el lloc de residència. Explorarem el comportament territorial que presenta la població de l'àrea de Barcelona quan canvia de domicili segons l'etapa concreta de la seva evolució vital, de la seva posició social6 i també del context d'inserció espacial

    Mobilitat quotidiana, consum de carburants i forma urbana a la regió metropolitana de Barcelona

    Get PDF
    El consum de carburants produït per la mobilitat laboral a la regió metropolitana de Barcelona està estretament relacionat amb la morfologia dels teixits urbans. Per demostrar-ho, el present treball desenvolupa una metodologia destinada a 1) superar les mancances de dades de mobilitat actuals amb un elevat nivell de desagregació territorial; 2) assignar un consum de carburant a cada flux de mobilitat en funció del seu volum, de la distància recorreguda i dels mitjans de transport utilitzats, i 3) creuar els resultats de cada municipi amb una classificació del seu sòl residencial. Els resultats permeten constatar l'existència de diferències notables en el consum de carburants dels municipis que poden explicar-se, en bona part, per les característiques del sòl residencial.Fuel consumption produced by travel to work in the metropolitan region of Barcelona is closely linked to the morphology of the urban fabric. In order to demonstrate this affirmation, this paper develops a methodology to 1) overcome the lack of mobility data at the local scale; 2) assign fuel consumption to each mobility flow depending on its size, the distance travelled and the transport mode used, and 3) cross results by municipalities with a classification of their residential land. The results confirm that municipalities show significant differences in fuel consumption, which can be explained to a large extent by the characteristics of the residential land.El consumo de carburantes producido por la movilidad laboral en la región metropolitana de Barcelona está estrechamente relacionado con la morfología de los tejidos urbanos. Para demostrarlo, el presente trabajo desarrolla una metodología destinada a 1) superar las carencias de datos de movilidad actuales con un elevado nivel de desagregación territorial; 2) asignar un consumo de carburante a cada flujo de movilidad en función de su volumen, de la distancia recorrida y de los medios de transporte utilizados, y 3) cruzar los resultados de cada municipio con una clasificación de su suelo residencial. Los resultados permiten constatar la existencia de notables diferencias en el consumo de carburantes de los municipios que pueden ser explicadas, en buena medida, por las características de su suelo residencial.La consommation de carburant produite par la mobilité professionnelle dans la région métropolitaine de Barcelone est étroitement liée à la morphologie du tissu urbain. Pour le démontrer, l'article développe une méthodologie dans l'objectif de 1) combler les lacunes des données actuelles de mobilité avec un niveau de découpage territorial élevé; 2) attribuer la consommation de carburant à chaque flux de mobilité en fonction de son volume, de la distance parcourue et des moyens de transport utilisés, et 3) recouper les résultats obtenus dans les municipalités avec une classification de leur terrain résidentiel. Les résultats permettent de déterminer l'existence de différences significatives dans la consommation de carburant des municipalités qui peuvent être expliquées en grande partie par les caractéristiques de leur terrain résidentiel

    Habitatge i mobilitat residencial a la Regió Metropolitana i a la Província de Barcelona

    Get PDF
    L'informe està estructurat en quatre parts, que poden llegir-se de forma independent, tot i que tenen un fil conductor que es recull en les conclusions que tanquen l'anàlisi. La primera part explica les característiques dels habitatges en què viu la població pel que fa al règim de tinença, a la superfície, a l'any de construcció i a la tipologia. També es donen algunes dades relacionades amb les segones residències. Un tema de gran rellevància es tracta en la segona part, la mobilitat residencial en relació als canvis d'habitatge que s'han produït en els cinc o sis anys anteriors a cada una de les edicions de l'Enquesta. Pels territoris abans esmentats, se'n pot conèixer el volum i l'evolució, les causes i la relació que existeix entre canvis residencials i cicle vital. En la tercera part, més enllà de donar informació del conjunt de la població, els autors han volgut focalitzar l'anàlisi en dos dels col·lectius que tenen més dificultats per trobar un habitatge, els joves i la gent gran. Per motius força diversos aquests dos grups de població, que es defineixen per l'edat i que és cert que no són homogenis internament, tenen més problemes que la població en general a l'hora d'enfrontar-se al mercat de l'habitatge. La darrera part de l'article tracta els canvis de residència que també impliquen un canvi de municipi, el que s'anomena les migracions intermunicipals internes, analitzant-les tant entre els diferents àmbits territorials que es consideren com en funció de la grandària del nucli de població d'origen i de destinació. Es dedica també un apartat a la població nouvinguda i, en funció de tot plegat, s'apunten les principals tendències en la redistribució de la població segons les canvis d'habitatge detectats en l'Enquesta. L'article conclou amb un resum i conclusions on es perfilen, de forma sintètica, les característiques dels habitatges i de la població que hi resideix, posant l'èmfasi en els joves i la gent gran, per les dificultats específiques que tenen. També s'ha donat un relleu especial als canvis d'habitatge i a la consegüent redistribució de la població a escala metropolitana

    Dinàmica residencial de la població estrangera a les principals regions metropolitanes d'Espanya

    Get PDF
    El text analitza els canvis en les dinàmiques residencials metropolitanes de les quatre regions metropolitanes més grans d'Espanya (Barcelona, Madrid, Sevilla i València) com a producte de la incorporació de la població de nacionalitat estrangera. Aquesta arribada s'ha produït amb una alta intensitat i en un espai temporal curt, amb diferents impactes en el territori. Als principals centres urbans aquest fet significa el trencament de la dinàmica precedent d'estancament i disminució de la població, cosa que n'impulsa la recuperació demogràfica. D'una situació en què els centres urbans perdien població a causa de processos de suburbanització residencial, es passa a una de nova caracteritzada pel creixement d'aquests centres, mentre al mateix temps continuen, i fins i tot s'intensifiquen, les dinàmiques residencials metropolitanes, a les quals els estrangers també s'afegeixen. Les quatre regions considerades agrupen fins a 13,6 milions de persones, el 30 % de la població espanyola, i gairebé dos milions d'estrangers, el 35 % dels estrangers a Espanya.The residential dynamics of foreign populations in Spain’s main metropolitan regions. The main goal of this paper is to analyse the population dynamics of Spain’s four largest metropolitan regions (Barcelona, Madrid, Seville and Valencia) which have recently been characterised by a significant and rapid increase in residents of foreign origin. This increase has reversed the pre-existing situation of population stagnation and decline in these key urban nuclei, the populations of which are now increasing. If suburbanisation was the main cause of the previous phase, currently urban growth runs in parallel to an intensified suburbanisation process in which foreign residents are increasingly present. This paper studies these dynamics in the four main metropolitan areas of Spain that have a total population of 13.6 million residents (30 % of Spain’s population) of which nearly two million are of foreign origin

    Les dinàmiques territorials a la Regió Metropolitana de Barcelona (1985-2006) : hipòtesis interpretatives

    Get PDF
    L'article analitza el procés de metropolitanització del territori català a partir de la interpretació de les dades que l'Enquesta proporciona en relació amb l'ús de l'espai, la mobilitat de les persones i l'habitatge. Enuncia les principals hipòtesis interpretatives que proporcionen les claus per entendre l'evolució del territori metropolità i l'eixamplament de l'espai que els ciutadans usen quotidianament en l'accés als serveis i al mercat de treball així com en els àmbits dels usos del sòl i de l'habitatge

    L'ús de l'espai

    Get PDF
    L'article analitza les pautes d'assentament de la població al llarg del temps i en els canvis en la localització de les activitats productives en la Regió Metropolitana de Barcelona, per acabar definint els patrons territorials que deriven de la interrelació d'ambdós factors -poblament i ocupació

    Tendències recents de la migració i dels canvis residencials a la ciutat de Barcelona i els municipis del Pla Estratègic Metropolità

    Get PDF
    En aquesta contribució s'analitza de forma sintètica l'evolució de la intensitat i les característiques demogràfiques i territorials de la migració interna de la ciutat de Barcelona en el context del 36 municipis del Pla Estratègic Metropolità (PEM). El període d'estudi s'estén des de començaments de la dècada dels noranta fins a les últimes dades disponibles, que corresponen a l'any 2004. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren entre els seus principals resultats que: a) El model d'intercanvis de la ciutat de Barcelona té un caràcter bipolar. Per un costat, l'estratègia residencial preferent de la població de Barcelona és la de romandre a la ciutat (6 de cada 10 canvis d'habitatge finalitzen el seu recorregut a l'interior del municipi de Barcelona). Per altra banda, una vegada es creua la frontera municipal els canvis residencials es localitzen preferentment més enllà dels municipis més propers (en el nostre estudi, fora l'àmbit del PEM). b) El procés de desconcentració urbana en què s'insereix la ciutat de Barcelona des de mitjans de la dècada dels setanta, caracteritzat per la pèrdua de població dels municipis del nucli central (Barcelonès) cap l'àmbit metropolità i que insinuava símptomes d'haver arribat a la màxima intensitat, cobra una nova dimensió per l'arribada de la immigració estrangera, cada vegada més protagonista dels fluxos d'entrades i sortides de la ciutat de Barcelona cap a el seu espai més pròxim. c) Malgrat el manteniment d'una migració neta negativa en els seus intercanvis amb la resta de municipis espanyols, la ciutat de Barcelona no presenta les taxes d'emigració més intenses en el context dels municipis del Pla Estratègic Metropolità. Ben al contrari, és la seva baixa taxa d'immigració interna la principal responsable del saldo negatiu final

    Migració i segregació residencial a la Regió Metropolitana de Barcelona: Sant Cugat del Vallès com a elecció residencial per a les categories professionals altes

    Get PDF
    En aquest article pretenem analitzar el binomi mobilitat residencial i segregació social a partir de la singularitat d'un cas, el de Sant Cugat del Vallès, que ha esdevingut el municipi amb major volum d'immigrants de categories professionals altes dins de la Regió Metropolitana de Barcelona, en els darrers vinti- cinc anys. Efectivament els màxims creixements d'habitants, d'habitatges i d'immigrants d'estatus social elevat fan de Sant Cugat un exemple interessant d'estudi. L'article està estructurat en tres parts ben diferenciades. En la primera es presenten les noves dinàmiques demogràfiques i migratòries de la Regió Metropolitana de Barcelona per tal de comparar les zones emigratòries amb les immigratòries i de mostrar la importància de Sant Cugat del Vallès en aquesta etapa de redistribució de la població cap a municipis de baixa densitat. A la segona part, s'expliquen les relacions migratòries de Sant Cugat del Vallès amb la resta de la regió metropolitana, relació marcada per la dependència amb Barcelona i Rubí separadament. A la darrera, s'analitzen els comportaments migratoris segons les categories professionals i la seva implicació territorial per tal d'interpretar els processos d'elecció residencial i de segregació social dels nous espais residencials. Analitzarem els fluxos dels migrants per nivells professionals i diferenciarem la immigració de l'emigració per tal de separar el perfil professional dels antics i dels nous residents.En este artículo pretendemos analizar el binomio movilidad residencial y segregación social a partir de la singularidad que presenta el caso de Sant Cugat del Vallès, que se ha convertido en el municipio con mayor número de inmigrantes de categorías profesionales altas dentro de la Región Metropolitana de Barcelona, a lo largo de los últimos veinticinco años. Efectivamente, los máximos crecimientos de habitantes, de viviendas y de inmigrantes de estatus social elevado hacen de Sant Cugat del Vallès un caso interesante para su estudio. El artículo se estructura en tres partes bien diferenciadas. En la primera parte, se presentan las nuevas dinámicas demográficas y migratorias de la Región Metropolitana de Barcelona para, de este modo, poder comparar las zonas emigratorias con las inmigratorias y demostrar el protagonismo que este municipio ha tenido en esta etapa de redistribución de la población hacia municipios de baja densidad. En la segunda parte, se explican las relaciones migratorias de Sant Cugat del Vallès con el resto de la Región Metropolitana, relación marcada por la dependencia con Barcelona y Rubí, separadamente. En la última parte, se analizan los componentes migratorios según las categorías profesionales y su implicación territorial, para así poder interpretar los procesos de elección residencial y de segregación social de estos nuevos espacios residenciales. Analizaremos los flujos de los migrantes por niveles profesionales y diferenciaremos la inmigración de la emigración, para poder separar el perfil profesional de los antiguos y de los nuevos residentes.In this paper the singularity of Sant Cugat del Vallès, a municipality from the Metropolitan Area of Barcelona will be analyzed. Sant Cugat del Vallès shows a pronounced urban expansion together with the maximum absolute values in its population growth rate compared with the remaining municipalities of the Area. Additionally it has attracted a great proportion of the emigration of Barcelona, especially people belonging to the high professional category or people with a high degree of education. Therefore this municipality shows two particularities that motivate its study: a high population growth and a very selective migration characterized by the high professional level of the migrants. The paper has been structured into three clearly differentiated parts. In the first part the new demographic and migratory dynamics from the Metropolitan Area of Barcelona will be presented, with the purpose to compare the emigratory and the immigratory areas between them and to evidence the relevance of Sant Cugat del Vallès in this period of redistribution of the population towards low-density municipalities. In the second part the migratory relations between Sant Cugat del Vallès and the remaining municipalities of the Metropolitan Area will be described. In the last part of this paper, several migratory behaviours will be distinguished, according to the socio-professional categories and their territorial implications, in order to study the processes of residential choice and which is the impact of these processes in the new metropolitan zones. The migratory fluxes will be analyzed basing on the different professional levels, distinguishing immigration from emigration in order to evidence how the arrival of the new residents, having in general a high socioprofessional category, is accompanied by the emigration of a great number of the former inhabitants of Sant Cugat del Vallès towards new residential destinations with more reasonable prices
    • …
    corecore