Evolució dels coneixements sobre metalls en toxicología

Els metalls han estat utilitzats per la humanitat només des de fa pocs millers d'anys. Alguns han tingut tanta importància que han donat nom a períodes històrics: edat del bronze, edat del ferro. Se'ls utilitzava àmpliament i era natural que d'aquest Ús se'n derivés alguna patologia. Però el nombre de metalls i de compostos era reduït. El seu increment fou molt lent, i podríem destriar-ne, en una visió molt general, tres etapes: a) utilització d'un nombre molt petit de metalls, i encara de pocs compostos, que va des de l'antiguitat fins pràcticament molt avançat el segle XVIIL. b) període d'increment 'no excessiu' del nombre de metalls que poden tenir alguna acció tòxica, que se centra sobre tot en el segle XIX; amb una cua fins ben entrat el segle XX. c) descripció extensa de la patologia de molts metalls i molts compostos, junt amb el coneixement del risc d'impregnació dels éssers vius. Correspon al nostre temps

Determinació del contingut de metalls pesants en fangs residuals per a poder ésser aplicats al sòl

Hom anomena fangs residuals el subproducte de la depuració d'aigües. Són materials molt heterogènis que, per llur riquesa en matèria orgànica, nitrogen, fòsfor i altres nutrients, poden esser emprats com a fertilitzants i condicionadors de sòls; però aquesta aplicació resta limitada per llur contingut en metalls pesants, el qual pot ésser variable principalment en funció de l'origen de 1'aigua. En aquest treball hom ha estudiat, al llarg d'un any, la concentració en diferents metalls, de fangs procedents de catorze depuradores, la majoria de Catalunya, i n'han estat preses mostres cada dos mesos; ha estat posat de manifest que són materials molt heterogenis respecte a llur contingut en metalls pesants, i que la majoria de fangs estudiats podrien ésser reutilitzats a través del sòl per la baixa concentració que presenten en metalls pesants

Neteja d'aigua contaminada amb ferro

A molts processos químics industrials, com poden ser les extraccions mineres o les fàbriques de bateries, s'obté com a residu aigua que conté ions metàl·lics dissolts. L'aigua contaminada amb metalls és nociva si entra a formar part d'una xarxa tròfica. Per exemple, si s'utilitza aquesta aigua residual per a regar horts pot provocar una acumulació de metalls en cadena en els organismes vius, molt perjudicial. Així doncs, cal eliminar els metalls abans d'abocar l'aigua a la claveguera

Determinació de metalls en aerosols atmosfèrics pel mètode de combustió en matràs tancat

In this work a new filter destruction method for the determination of metals in atmospheric aerosols is proposed. This methods is based with the closed flask combustion for mixed cellulose esters filters descomposition. For this purpose optimum operating conditions are established. The results obtained by the new method are compared with those found by wet attack (recomended for standard methods). The accuracy and precision of the proposed method ussing AAS for the measurements is given. The method proposed is rapid, has a low reagent contamination, has a low cost and is simple. This method has been employed to the determination of Pb, Cu, Fe and Mn in atmospheric aerosols in Pedralbes area from Barcelona

Les plantes usen metalls contra l'estrès biòtic

Les plantes són atacades continuament per fongs, virus i herbívors i sotmeses a un estrès biòtic que pot arribar a matar-les. Davant d'aquests atacs, s'ha comprovat que hi han plantes que acumulen els metalls del sòl per defensar-se. El treball present ha estudiat l'acció de les plantes "hiperacumuladores" de metalls contra patogens i herbívorsLas plantas son atacadas continuamente por hongos, virus y herbívorosy sometidas a un estrés biótico que puede llegar a matarlas. Ante estosataques, se ha comprobado que hay plantas que acumulan metales delsuelo para defenderse. El presente trabajo ha estudiado la acción de lasplantas "hiperacumuladoras" de metales contra patógenos y herbívoros

Sofre i metalls pesants en fulles de Platanus x hybrida com a indicadors de la contaminació atmosfèrica a Barcelona

Results are presented from de measurement of the content of sulphur and of five heavy metals found in Platanus x hybrida leaf samples gathered from 37 stations throughout the city of Barcelona in 1986. The means found for the elements are (mg kg-' dw): S, 5366; Fe, 216: Zn. 51; Pb, 27; Cu. 21; Cd. 0.15. The relationship is analyzed between these variables and the urban traffic variable as an indicator of the emission of pollutants. This analysis is done based on the construction of simple linear regression models. In the case of lead, an exponencial function is proposed. Subsequently, the data obtained is synthesized in two factors (traffic and industry) by means of factor analysis of the correlations. It has been concluded that the behaviour of the samples from the various stations with respect to these factors, is consistent with the type of emission of pollutants predominating in the respective areas. Finally, by means of cluster analysis, the degree of similarity between the stations is quantified, and the stations are broken down into groups according to similar behaviour of samples.Es presenten els resultats de les mesures dels continguts de sofre i cinc metalls pesants, en mostres foliars de Platanus x hybrida recollides el 1986 a 37 estacions de mostreig de la ciutat de Barcelona. Les mitjanes trobades pels elements són, en mg kg-', pes sec: S. 5366; Fe, 216; Zn, 51; Pb, 27; Cu, 21; Cd. 0.15. S'analitza la relació entre aquestes variables i el trànsit urbà com a indicador d'emissió de contaminants mitjançant regressions lineals simples, i es proposa una funció logarítmica per al cas del plom. A continuació, la informació disponible és sintetitzada en dos factors (transit i indústria). mitjançant una anàlisi factorial de correlacions. Es conclou que el comportament de les estacions de mostreig respecte als esmentats factors és coherent amb el tipus d'emissió de contaminants que predomina en cada zona. Finalment, una anàlisi de grups (cluster), quantifica el grau de similitud entre les estacions i les agrupa en conjunts de comportament semblant

Una experiència amb JiTT

El TFM pretén presentar una experiència d'una metodologia anomenada Just in time teaching (JITT), a una classe de 1r de la ESO. Aquesta metodologia té com a objectius maximitzar l'eficàcia de la sessió d'aula, estructurar el temps fora de classe per obtenir màxim benefici i crear i mantenir l'esperit d'equip entre els alumnes i el docent. Tots aquests objectius s'estableixen a partir de petites activitats que proposa el tutor per desenvolupar 24 hores abans de fer la classe, i així els alumne poden aprofitar més les classes. Aquest TFM ha intentat provar el benefici d'aquesta metodologia, que segons l'estat de l'art és bastant satisfactòria. Els resultats que s'han obtingut han estat millors que els resultats anteriors dels alumnes, sense fer ús de cap tipus de metodologia. El JITT s'ha usat en un tema concret de la classe de 1r de la ESO i s'han comparat els resultats amb els exàmens anteriors del curs actual i amb els exàmens del mateix tema del últims tres cursos, totes les qualificacions obtingudes fent la mitjana i mediana d'aquestes han estat més gran que qualsevol altre examen