Les cançons i la construcció de la memòria

Les cançons narratives i les balades s’han mostrat socialment importants en els estudis del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. L’observació de com els cantadors articulaven la memòria, la capacitat recreativa i l’imaginari musical entorn d’aquests gèneres permet formular una sèrie de reflexions comparatives entre «vells baladistes» i nous usos tecnològics. L’autor formula hipòtesis sobre la memòria flexible i la memòria fixada, i sobre com podem equiparar la memòria interna amb la memòria traslladada a dispositius tecnològics externs. Acaba amb els reptes que planteja el futu

El reconeixement del pluralisme identitari en l’escriptura de la història: el cas del Quebec

Actualment, la memòria no és només objecte d’un deure, sinó que evoca cada vegada més la idea d’un dret a la memòria, o encara més, el reconeixement a la memòria. Hom pot, en aquest sentit, parlar d’una «politització» de la memòria. Potser la manifestació més sorprenent d’aquesta «politització» de la memòria rau en l’escriptura de la història. Les nostres societats tenen la necessitat de reescriure la història, per tal de posar-la al servei del present

Memòria, història i identitat: el debat teòric

Una societat desmemoriada, o amb la seva memòria manipulada, és una societat sense identitat. La pèrdua de la memòria afecta directament a la pèrdua de la identitat. A partir d’aquestes premisses, l’autor ressegueix els diferents enfocaments teòrics que han nodrit el debat sobre les relaciones entre memòria, història i identitat al llarg del segle xx i principis del xxi

Memòria i oblit en la història de l’educació

[email protected]és de posar de manifest el caràcter de la memòria i l’oblit en la seua relació amb la història i després d’assenyalar la importància i els riscos de la memòria en el quefer històric, aquest article fixa la seua atenció en l’estudi de la manipulació i confiscació que pateix la memòria escolar sobretot durant el franquisme, centrant el seu interès tant en la justificació política i en les actuacions sobre els llocs i depositaris de la memòria en què s’executa aquella confiscació, com en la conseqüència d’eixa política repressiva: la rectificació de la memòria escolar i la invenció d’una memòria nova. La dimensió moral dels usos de la memòria i de l’oblit referida a les polítiques i a les persones tanca aquest treball.After highlighting the nature of memory and oblivion in its relationship with history and indicating the importance and the risks on memory in the events of history, this article focuses on the study of the manipulation and confiscation of school memory, particularly during Francoism, focusing its interest on both the political justification and the actions carried out on the places and on the depositaries of the memory in which the confiscation is implemented and the consequence of this repressive policy: the rectification of the school memory and the invention of a new memory. The moral dimension of the uses of memory and oblivion with regard to policies and people closes this work