Inflamació i macròfags

Els macròfags tenen un paper clau en la inflamació. Durant l'inici del procés inflamatori aquestes cèl·lules s'activen i mostren una potent funció fagocítica i microbicida que pot tenir efectes destructius en els teixits on actua. L'activació dels macròfags implica la inducció de més de quatre-cents gens, i dóna com a resultat més capacitat per eliminar els bacteris i per regular moltes altres cèl·lules a través de l'alliberament de citocines i quimiocines. L'activació excessiva d'aquestes cèl·lules té efectes perjudicials, com ara el xoc sèptic, que pot conduir a la síndrome de disfunció orgànica múltiple i a la mort. En altres situacions la persistència dels resultats de l'activitat proinflamatòria pot contribuir al desenvolupament de processos d'inflamació crònica, com l'artritis reumatoide, la psoriasi i la malaltia inflamatòria de l'intestí. Per evitar aquests efectes indesitjables els macròfags han desenvolupat diversos mecanismes per regular l'excés d'activació, de manera que es condueix a la desactivació dels macròfags i a la resolució de la inflamació.Macrophages play key roles in inflammation. During the onset of the inflammatory process, these phagocytic cells become activated and have destructive effects. Macrophage activation, which involves the induction of more than 400 genes, results in an increased capacity to eliminate bacteria and to regulate many other cells through the release of cytokines and chemokines. However, excessive activation has damaging effects, such as septic shock, which can lead to multiple organ dysfunction syndrome and death. In other situations, persistence of pro-inflammatory activity results in the development of chronic inflammation, such as rheumatoid arthritis, psoriasis and inflammatory bowel disease. To prevent undesirable effects, several mechanisms have evolved to control excess activation, thereby leading to macrophage deactivation and the resolution of inflammation. In this review we will discuss the molecular mechanisms of proliferation, activation and survival of macrophages

Hèrnia discal, una malaltia infecciosa?

Estudi prospectiu de casos-controls on s'intenta determinar el paper de P.acnes en l'etiopatogènia de la hèrnia discal. Es van analitzar a microbiologia i anatomia patològica les mostres de teixit de disc intervertebral extretes en cirurgia d'hèrnia discal en 40 pacients, i en 27 pacients intervinguts per altres patologies de columna vertebral. Els nostres resultats recolzen la hipòtesi de que la troballa de P.acnes en el disc és un contaminant, ja que no hem trobat evidència de que el procés inflamatori associat a l'hèrnia discal i la ciatàlgia tingui una etiopatogènia infecciosa

Prostaglandines per tractar l'asma

Aproximadament 150 milions de persones arreu del món pateixen asma, sent a les societats més avançades on la incidència és més elevada. I no s'atura. Dades que s'han de tenir molt presents, donat que actualment manquem d'un fàrmac curatiu. A més, si no és correctament avaluada i tractada, aquesta malaltia pot mermar considerablement la qualitat de vida de les persones afectades. En la recerca de nous camins terapèutics, les prostaglandines (PG) han aparegut a escena. Mol·lècules en origen, constitueixen tota una família de mediadors cel·lulars amb múltiples funcions: intervenen en la resposta inflamatòria, provoquen la contracció de la musculatura llisa o regulen la temperatura corporal, entre d'altres. Aquest article analitza la possibilitat que la PGE2 (la dinoprostona, un tipus de PG) actuï com una molècula antiasmàtica a la regió pulmonar. Per estudiar-ho, d'una banda han exposat ratolins a extractes d'àcars de la pols com a nou model d'asma al·lèrgica induïda. I de l'altra, els han inoculat agonistes de receptors de PGE2. Els resultats de l'experiment evidencien una disminució inflamatòria i una inhibició de l'activitat mastocitària en els pulmons, és a dir, la PGE2 disminueix la sensibilització de l'organisme davant la presència d'un al·lèrgen. Aquests resultats permeten consolidar el model d'estudi, i obren les portes a futurs tractaments.Aproximadamente 150 millones de personas en todo el mundo padecen asma, siendo en las sociedades más avanzadas donde la incidencia es más elevada. Y no se detiene. Datos que deben tenerse muy presentes, dado que actualmente carecemos de un fármaco curativo. Además, si no es correctamente evaluada y tratada, esta enfermedad puede mermar considerablemente la calidad de vida de las personas afectadas. En la búsqueda de nuevos caminos terapéuticos, las prostaglandinas (PG) han aparecido en escena. Moléculas en origen, constituyen toda una familia de mediadores celulares con múltiples funciones: intervienen en la respuesta inflamatoria, provocan la contracción de la musculatura lisa o regulan la temperatura corporal, entre otras. Este artículo analiza la posibilidad de que la PGE2 (la dinoprostona, un tipo de PG) actúe como una molécula antiasmática en la región pulmonar. Para estudiarlo, por un lado han expuesto ratones a extractos de ácaros del polvo como nuevo modelo de asma alérgica inducida. Y por otro, les han inoculado agonistas de receptores de PGE2.Los resultados del experimento evidencian una disminución inflamatoria y una inhibición de la actividad mastocitaria en los pulmones, es decir, la PGE2 disminuye la sensibilización del organismo ante la presencia de un alérgeno. Estos resultados permiten consolidar el modelo de estudio, y abren las puertas a futuros tratamientos

Els immunomoduladors davant la inflamació i el dany muscular originat per l’exercici

Les ajudes ergogèniques (farmacològiques i nutricionals) en l’esport, com els immunomoduladors, seria convenient que s’utilitzessin per reduir els efectes nocius del dany muscular i la inflamació, acompanyats d’un estat de fatiga. Aquestes ajudes, en accelerar el procés de recuperació, poden ser importants per millorar el rendiment mitjançant la prevenció de les respostes perjudicials per l’exercici extenuant i modular els processos homeostàtics d’adaptació que condueixen a la recuperació i remodelació. Amb l’ús d’aquestes ajudes, augmentaria la càrrega d’entrenament que podrien tolerar els esportistes, i a més de ser molt beneficiós per al seu rendiment competitiu, també seria un element important que caldria considerar com a mecanisme per preservar la seva salut. Per últim, s’ha de recordar que aquests requeriments extres hauran de ser avaluats i recomanats per un professional idoni

Rerefons lingüístic i mèdic d'un text sobre l'epidèmia del 1678 a Oriola (i 2: Rerefons mèdic)

En aquest article estudiem, des del punt de vista mèdic, el text on es recull l'enquesta sobre les malalties que s'havien produït a la ciutat d'Oriola l'any 1678 i que, a la fi, van obligar a declarar l'estat d'epidèmia en la ciutat. Es completa així un treball que vam començar en el número 34 d'aquesta revista (any 2012), on vam fer l'estudi lingüístic del manuscrit. A la primera part de l'article s'ofereix l'explicació dels conceptes mèdics exposats en el document, cosa que implica l'anàlisi, sota el paradigma clínic propi del segle xvii, de la patologia esmentada en el text. El treball es clou amb un glossari on els mots mèdics, escrits com apareixen en el text original, s'acaren amb la forma correcta segons la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, i s'exposa el seu significat dintre dels conceptes mèdics vigents en l'època en què es van escriure.This paper is the study of a text, from a medical standpoint, that contains an inquiry into the illnesses that afflicted Oriola during 1678, finally making it necessary to declare a state of emergency in the city, and thus completes our contribution to the 2012 issue of Estudis Romànics (vol. 34), where wemade a linguistic analysis of thismanuscript. In the first part of the paper, we explain the medical concepts in the document, which involves an examination of the pathology mentioned in the text in accordance with the paradigm of clinical practice prevailing in the 17th century. The work is concluded with a glossary that lists the medical terms as they appear in the original text, together with their correct spelling according to the rules established by the Institut dEstudis Catalans, along with their meanings based on the medical beliefs existing at the time they were written

Fibrosi quística. Coneixements i paper del farmacèutic

Treballs d'Educació Farmacètica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2014/2015, Tutors: Anna Mas Comas i Marian March Pujol.La Fibrosi Quística és una malaltia hereditària que es desenvolupa des del naixement i afecta a la majoria dels òrgans, sent el pàncrees i els pulmons els més perjudicats. En els últims anys la supervivència dels pacients amb FQ ha augmentat degut a que es disposa de més fàrmacs i més efectius pel seu tractament. Tot i així, el tractament d’aquesta malaltia es molt complex, raó per la qual el pacient ha de disposar de la informació necessària per al bon compliment d’aquest. Amb la realització d’aquest treball s’ha intentat informar als pacients i familiars sobre la malaltia, donar les eines necessàries per aprofitar al màxim el seu tractament i exemplificar com els farmacèutics, com a professionals sanitaris, poden ajudar als pacients en aquesta tasca

Mecanismes de control negatiu de la inflamació vehiculats per receptors nuclears

Els receptors nuclears són una família de factors de transcripció dependents de lligand que regulen la reproducció, el desenvolupament, el metabolisme i la resposta immunitària. Diversos membres de la família dels receptors nuclears tenen un paper important en el control negatiu de la inflamació. Centrarem aquesta revisió en alguns dels receptors nuclears que presenten una activitat repressora de la inflamació ben caracteritzada i revisarem els mecanismes moleculars involucrats en aquestes accions antiinflamatòries.Nuclear receptors are a superfamily of ligand-dependent transcription factors that regulate reproduction, development, metabolism and immune responses. Several nuclear receptors play an important role in the negative control of inflammation. In this review we will focus on those nuclear receptors with better characterised anti-inflammatory roles and the molecular mechanisms underlying their actions

Els processos neuroinflamatoris associats a les malalties neurodegeneratives. Si se m’inflama el cervell, se m’oblida el teu nom?

Aquest assaig és una revisió sobre els processos neuroinflamatoris que esdevenen en les malalties neurodegeneratives. Es descriuen les diferents estructures cel·lulars que trobem en el sistema nerviós, i farem especial èmfasi en les cèl·lules de micròglia. Enunciarem breument què se sap sobre l’associació entre aquests processos inflamatoris i diferents malalties com ara la malaltia d’Alzheimer, la malaltia de Parkinson i la malaltia de Huntington. Estudis clínics han intentat associar l’ús d’antiinflamatoris amb la prevenció o alentiment d’aquestes malalties neurodegeneratives, sense que els resultats hagen estat suficientment concloents. Davant l’escàs èxit d’aquest abordatge, s’analitzarà finalment la nova possibilitat d’introduir teràpies immunomoduladores dels processos inflamatoris en aquestes malalties neurodegeneratives.This article provides an overview of the neuroinflammatory processes that occur in neurodegenerative diseases. The different cell structures found in the nervous system are described, with special emphasis on microglia cells. This is followed by a brief review of what is currently known about the link between these inflammatory processes and various diseases such as Alzheimer’s, Parkinson’s and Huntington’s. Some clinical studies have attempted to establish whether the use of anti-inflammatory drugs can prevent or slow down these neurodegenerative diseases, but results have not been sufficiently conclusive. Finally, given the lack of success of this approach, the possibility of developing new immunomodulatory therapies for the treatment of inflammatory processes associated with these neurodegenerative diseases is discussed.Este ensayo es una revisión de los procesos neuroniflamatorios que ocurren en las enfermedades neurodegenerativas. Se describen las diferentes estructuras celulares que encontramos en el sistema nervioso, con especial énfasis en las células de la microglia. Se repasa brevemente lo que se sabe sobre la asociación entre estos procesos inflamatorios u diferentes enfermedades como la enfermedad de Alzhéimer, la enfermedad de Parkinson y la enfermedad de Huntington. Estudios clínicos han intentado asociar el uso de antiinflamatorios con la prevención o alineamiento de estas enfermedades neurodegenerativas, sin que los resultados hayan estado suficientemente concluyentes. Frente al escaso éxito de este abordaje, se analiza finalmente la nueva posibilidad de introducir terapias inmunomoduladoras de los procesos inflamatorios en estas enfermedades neurodegenerativas