El Mètode de Newton-Raphson... i Simpson: una aplicació d'eines de programació per a analitzar textos matemàtics històrics

The Newton-Raphson method is a well-known numerical method for finding approximations to the real roots of a real-valued function. It is named after Isaac Newton (1643-1727) and Joseph Raphson (1668-1715), who, towards the end of the 17th century, elaborated their methods for finding the approximate roots of polynomial equations. However, from the original sources, it is clear that both methods differ not only from each other, but also from the algorithm used at present.Postprint (published version

Un Bifoli d'uns «Officia Sanctorum» de la Canònica de Sant Feliu de Girona, estampats a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527

En aparèixer els breviaris impresos, al final del segle XV, també s'imprimiren, a part, els oficis propis del santoral específic de l'església concreta on el breviari havia de ser utilitzat. D'aquests petits llibrets, de tipus força fràgil, no se n'han conservat gaires. Entre ells sobresurt un bifoli de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, objecte d'aquest estudi i publicació. Fou estampat a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527, per a ús de la canònica agustiniana de Sant Feliu de Girona.With the upcoming of printed breviaries towards the end of the 15th century, so did the offices of the sanctoral appurtenant to the specific church where the breviary was to be used. Not many of these tiny, quite fragile booklets have been preserved. Among them is a bifolio of the Archive of the Crown of Aragon that has been the object of this study and publication. It was printed in Barcelona by Carles Amorós towards 1527 for the use of the community of Augustinian canons of Sant Feliu at Girona

Història del producte bibliogràfic: dues aproximacions contrastades

-

Un Bifoli d'uns «Officia Sanctorum» de la Canònica de Sant Feliu de Girona, estampats a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527

En aparèixer els breviaris impresos, al final del segle XV, també s'imprimiren, a part, els oficis propis del santoral específic de l'església concreta on el breviari havia de ser utilitzat. D'aquests petits llibrets, de tipus força fràgil, no se n'han conservat gaires. Entre ells sobresurt un bifoli de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, objecte d'aquest estudi i publicació. Fou estampat a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527, per a ús de la canònica agustiniana de Sant Feliu de Girona.With the upcoming of printed breviaries towards the end of the 15th century, so did the offices of the sanctoral appurtenant to the specific church where the breviary was to be used. Not many of these tiny, quite fragile booklets have been preserved. Among them is a bifolio of the Archive of the Crown of Aragon that has been the object of this study and publication. It was printed in Barcelona by Carles Amorós towards 1527 for the use of the community of Augustinian canons of Sant Feliu at Girona