441 research outputs found

    Cap a l'autosuficiència energètica : barri La Plana, Sitges

    Get PDF
    En el present estudi s'ha analitzat si és possible l'autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d'energia. S'ha realitzat un anàlisi de l'oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s'ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa d'ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d'energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l'estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d'un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d'oferta i demanda, s'han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l'autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d'emissions derivades de la utilització de l'energia. El primer escenari és l'estàndard i és el resultat d'analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d'Ecobarri on l'Oferta és renovable i la Demanda eficient.En el presente estudio se ha analizado si es posible la autosuficiencia energética en el barrio proyectado de La Plana de Sitges a partir de fuentes renovables de energía.In the present study it has been analyzed if the energetic self-sufficiency is possible in the neighborhood projected of La Plana in Sitges from renewable energy sources. There has been realized an analysis of the potential offer of the neighborhood of La Plana, formed by unifamily and multifamily houses, services and equipment and there has been compared the potential of energetic production of the renewable local resources of each system and for the system of La Plana. Differing if they are a standard Offer (4.000 MWh/a) following the ecoeficiency Regulation of Sitges or renewable Offer (19.000 MWh/a) in an ecologic neighborhood proposed in this project from solar photovoltaic and thermal energy. In the study of demand, differing between a standard Demand (39.000 MWh/a), answers to the whole of La Plana following a home type of catalan average (ICAEN, 2002) and an efficient Demand (20.800 MWh/a) following a model of low consumption projected in an ecologic neighborhood of Barcelona (Vallbona, 2009). To analyze in detail the variables of offer and demand, it has proposed four different scenes where there are valued the energetic self-sufficiency of the system of La Plana and environmental aspects of emission derived from energy use

    Espai públic enjardinat : impactes ambientals, model urbà i individualització a la Regió Metropolitana de Barcelona

    Get PDF
    En un context de segona modernitat en què té lloc un procés de difusió de la ciutat, mitjançant l'establiment d'un model urbà basat en la privacitat a través del predomini d'habitatges unifamiliars, l'espai públic enjardinat desenvolupa un paper de gran rellevància a l'hora de potenciar la col·lectivitat i les relacions socials. Però la concentració d'aquests espais en zones de ciutat compacta limita els seus efectes en el difús, d'aquesta manera es mostren dos models d'individualització diferenciats en funció del teixit urbà. A més, l'espai públic enjardinat té uns impactes ambientals que cal conèixer, especialment pel que fa als recursos hídrics, i cal veure fins a quin punt els beneficis socials de la jardineria pública poden compensar els seus impactes ambientals.En un contexto de segunda modernidad donde tiene lugar un proceso de difusión de la ciudad, en que se desarrolla un modelo urbano sustentado en la privacidad a través del predominio de viviendas unifamiliares, el espacio público ajardinado tiene un papel de gran relevancia a la hora de potenciar la colectividad y las relaciones sociales. Sin embargo, la concentración de estos espacios públicos en zonas de ciudad compacta limita sus efectos en el difuso, mostrando así dos modelos de individualización diferenciados en función del tejido urbano. Además, el espacio público ajardinado tiene unos impactos ambientales que deben conocerse, especialmente en cuanto a los recursos hídricos se refiere. Será conveniente averiguar hasta qué punto los beneficios sociales de la jardinería pública pueden compensar sus impactos ambientales.En un contexte de seconde modernité où il y a eu lieu un procès de diffusion de la citée, établissant un model urbain basé en la intimité avec une majorité de maisons unifamiliaux, l'espace public jardiné a un rôle de grande relevance favorisant la collectivité et les relations sociales. Mais la concentration de ces espaces à la citée compacte limite leur effets à la citée diffuse, montrant deux models d'individualisation selon le model urbain. En plus, l'espace publique jardiné a des impacts sur l'environnement qu'il faut connaître, en spécial ceux qui affectent les ressources hydriques, et il faut analyser si les avantages sociaux des jardins publics peuvent compenser leurs impacts sur l'environnement.In a second modernity context where a process of city diffusion is taking place, with the establishment of an urban model based on the privacy through a majority presence of singlefamily houses, public gardened space plays an important role favouring collectivity and social relationships. But the concentration of these spaces in compact city areas limits its effects into the diffuse city, showing two models of individualization depending on the urban model. Furthermore, public gardened space has environmental impacts that should be known, especially in what water resources concerns. Therefore, it is necessary to analyze whether social benefits of public gardening could compensate or not for their environmental impacts

    L'aigua: un dret o un servei?

    Get PDF

    Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals : el cas de Menorca

    Get PDF
    L'objectiu del present estudi és l'anàlisi del metabolisme energètic associat a nuclis turístics litorals de l'illa de Menorca (Mediterrani occidental) i el grau d'autosuficiència a partir d'energies renovables. La caracterització dels nuclis i la definició del perfil del turista s'ha realitzat mitjançant SIG i informació de qualitat a partir d'enquestes. Els principals resultats mostren que els nuclis turístics de Menorca tenen unes emissions associades entre 213 i 318 kg de CO2 per estada. De mitjana, el recorregut del turista fins a la illa (mobilitat externa) és de 1334 km (representant el 80% de les emissions), mentre que la mobilitat interna durant l'estada és de 22 km. A diari, cada turista consumeix entre 8 i 26 kWh d'electricitat, consum que es podria satisfer en un 100% amb la instal·lació de sistemes fotovoltaics a les cobertes del nucli.El objetivo del presente estudio es el análisis del metabolismo energético asociado a los núcleos turísticos litorales de la isla de Menorca (Mediterráneo occidental) y el grado de autosuficiencia a partir de energías renovables. La caracterización de los núcleos y la definición del perfil del turista se ha realizado mediante el SIG e información de cualidad obtenida de las entrevistas. Los principales resultados muestran que los núcleos turísticos de Menorca tienen unas emisiones asociadas de entre 213 y 318 kg de CO2 por estancia. De media, el recorrido del turista para llegar en la isla (movilidad externa) es de 1334 km (el cual representa el 80% de las emisiones totales), mientras que la movilidad interna durante la estancia es de 22 km. A diario, cada turista consume entre 8 i 26 kWh de electricidad, consumo que se podría satisfacer en un 100% con la instalación de sistemas fotovoltaicos en las cubiertas del núcleo.The aim of the present study is the analysis of the energetic metabolism related to the costal tourism nuclei on the island of Minorca (western Mediterranean) and the self-sufficient degree based on renewable energy. The characterization of the nuclei and the definition of tourism profile has been created using GIS and quality information from the interviews. The main results show that the tourism nuclei of Minorca have associated emissions between 213 and 318 kg of CO2 on stay. On average, the tourism route to arrive on the island ( external mobility) is 1334 km ( theese represents the 80% of the emissions), while the internal mobility during the stay is 22km. Every day, each tourist consumes between 8 and 26 kWh of electricity, that consum could be satisfied in a 100% with the installation of photovoltaic systems on the roofs of the nuclei.Lo scopo del presente articolo è l'analisi del metabolismo energetico nei nuclei turistici costieri dell'isola di Minorca (Mediterraneo occidentale) e il grado d'autosufficienza energetica basata sulle energie rinnovabili. La caratterizzazione dei nuclei e la definizione del profilo del turista si è sviluppato con l'utilizzo del GIS e attraverso informazioni di qualità ricavate dalle interviste. I principali risultati mostrano che nei nuclei turistici di Minorca ogni turista ha delle emissioni associate di 213 e 318 kg di CO2 per ogni periodo di soggiorno. In media, il percorso del tursita fino all'isola (mobilità esterna) è di 1334 km (rappresentando l'80% delle emissioni totali), mentre la mobilità interna durante il periodo di soggiorno è di 22 km. Quotidianamente, ogni turista consuma fra 8 e 26 kWh d'elletricità; tale quantità energètica potrebbe essere soddisfata al 100% dall'installazione d'impianti fotovoltaici sui tetti del nucleo

    La gestió del risc al territori: les polítiques d'emergència i protecció civil a la urbanització dispersa

    Get PDF
    Cada cop és més fàcil trobar característiques metropolitanes a llocs que tradicional-ment havien quedat al marge dels processos d'urbanització. Aquesta dinàmica d'urbanització del camp, tal com descriu l'autor, provoca un canvi en el model tradicional del tractament de les emergències en aquestes àrees. Si bé fins ara, aquestes es concebien com quelcom a tractar de manera excepcional i específica, el nou escenari basat en l'increment de l'anomenada urbanització dispersa provoca el replantejament de les polítiques públiques de gestió del risc al territori. La redefinició general de les formes d'urbanització en aquests espais oberts està motivada per quatre grans processos: la localització en sòl no urbanitzable de noves infraestructures de serveis, la presència de noves zones d'oci i descans, l'ampliació sectorial de serveis i equipaments comuns i la redefinició de l'aprofitament dels recursos del territori. La implementació de noves infraestructures i usos suposa la incorporació de noves situacions de risc que afecten les necessitats de seguretat, emergència i protecció civil. La gestió del risc forestal en aquestes àrees permet explicar de quina manera el model tradicional esdevé poc funcional i el repàs al Pla estratègic de Corbera de Llobregat de quina manera abordar-ho.Cada vez es más fácil encontrar características metropolitanas en lugares que tradicionalmente habían quedado al margen de los procesos de urbanización. Esta dinámica de urbanización del campo, tal y como describe el autor, provoca un cambio en el modelo tradicional del tratamiento de las emergencias en estas áreas. Si bien, hasta ahora, estas se concebían como una cuestión que se debía tratar de manera excepcional y específica, el nuevo escenario basado en el incremento de la llamada urbanización dispersa provoca el replanteamiento de las políticas públicas de gestión del riesgo en el territorio. La redefinición general de las formas de urbanización en estos espacios abiertos viene motivada por cuatro grandes procesos como son la localización en suelo no urbanizable de nuevas infraestructuras de servicios, la presencia de nuevas zonas de ocio y descanso, la ampliación sectorial de servicios y equipamientos comunes, y la redefinición del aprovechamiento de los recursos del territorio. La implementación de nuevas infraestructuras y usos supone la incorporación de situaciones nuevas de riesgo que afectan a las necesidades de seguridad, emergencia y protección civil. La gestión del riesgo forestal en estas áreas permite explicar de qué manera el modelo tradicional se convierte en poco funcional y cómo abordar el repaso al Plan Estratégico de Corbera de Llobregat.Nowadays urban characteristics are easier to find in places that traditionally had been put aside of the urbanization development. The urbanization of the country dynamic, as itis described by the author, provokes a change on the traditional treatment of the emergencies in these areas. Although, the emergencies has been seeing until now as a phenomenon to treat in a exceptional and specific way, the new scenario based on the increase of the so-called disperse urbanization drives to a new public policies approach about the management of the territorial risk. Especially fours main factors are the responsible of the general redefinition of the way to urbanize in the opened areas: new infrastructures for services on non-urban areas, new leisure and rest time zones, the sectorial enlargement of services and common equipments and the redefinition of use of the resources of the territory. The implementation of these new infrastructures incorporates new situations of risk, which affect the needs of security, safety and civil defense. The management of the forest risk lets to explain how the traditional model becomes little functional and a revision on the Strategic Planning of Corbera de Llobregat how to face it

    Estudi comparatiu entre habitatges de fusta en vers habitatges/cases convencionals

    Get PDF
    La construcció amb fusta és, avui en dia, un sector en augment, però poc habitual en el nostre país, mentre que la construcció amb formigó és el material majoritari als habitatges. Aquest estudi busca proporcionar una visió completa d’aquests materials pel que fa al seu impacte ambiental, cicle de vida i la seva estètica, per tal d’ajudar a prendre decisions informades en l’elecció de materials. L’objectiu del treball és realitzar una comparativa de la fusta i el formigó com a materials de construcció. Per una banda, s’analitzarà l’impacte mediambiental d’un habitatge de fusta i d’un habitatge convencional, analitzant el seu cicle de vida mitjançant un ACV, amb el mètode del bressol a la tomba. Per a fer-ho, s’utilitza un estudi real de dos habitatges unifamiliars situats a l’Uruguai. S’estudia l’impacte ambiental dels dos habitatges per categoria d’impacte per m2 /any, així com l’impacte per fases i mòduls de l’ACV. A més, s’analitzen els materials que conté cada tipus de construcció per a determinar també l’impacte medi ambiental de cadascun. Un altre dels objectius específics d’aquest treball és analitzar l’estètica dels dos materials, pel que fa a la seva tonalitat, textura i gra, per a aportar una visió més àmplia i donar a conèixer els processos existents per tal d’obtenir l’estètica desitjada en cadascun dels dos tipus d’habitatge, així com també s’exposen els defectes que pot tenir cada material. Finalment, podrem afirmar que l’impacte ambiental de cada tipus d’habitatge dependrà de varis factors, com pot ser el transport, el volum de material per m2 necessari per a la construcció de l’habitatge, el consum d’energia operativa (que dependrà de l’usuari), així com també dels recursos i normatives d’un país. Pel que fa a l’estètica, podem concloure que per a ambdós materials tenim moltes opcions pel que fa a la textura i aparença desitjada.La construcción con madera es, hoy en día, un sector en aumento, pero poco habitual en el nuestro país, mientras que la construcción con hormigón es el material mayoritario en las viviendas. Este estudio busca proporcionar una visión completa de estos materiales en cuanto a su impacto ambiental, ciclo de vida y su estética, para ayudar a tomar decisiones informadas en la elección de materiales. El objetivo del trabajo es realizar una comparativa de la madera y el hormigón como materiales de construcción. Por un lado, se analizará el impacto medioambiental de una vivienda de madera y de una vivienda convencional, analizando su ciclo de vida mediante un ACV, con el método de la cuna a la tumba. Para ello, se utiliza un estudio real de dos viviendas unifamiliares situadas en Uruguay. Se estudia el impacto ambiental de las dos viviendas por categoría de impacto por m2 /año, así como el impacto por fases y módulos del ACV. Además, se analizan los materiales que contiene cada tipo de construcción para determinar también el impacto medio ambiental de cada uno. Otro de los objetivos específicos de este trabajo es analizar la estética de ambos materiales, en cuanto a su tonalidad, textura y grano, para aportar una visión más amplia y dar a conocer los procesos existentes para obtener la estética deseada en cada uno de los dos tipos de vivienda, así como también se exponen los defectos que puede tener cada material. Por último, podremos afirmar que el impacto ambiental de cada tipo de vivienda dependerá de varios factores, como puede ser el transporte, el volumen de material por m2 necesario para la construcción de la vivienda, el consumo de energía operativa (que dependerá del usuario), así así como de los recursos y normativas de un país. Por lo que respecta a la estética, podemos concluir que para ambos materiales tenemos muchas opciones en cuanto a la textura y apariencia deseada.Nowadays, wood construction is a growing sector, but not common in our country, while concrete construction is the main material in our homes. This study seeks to provide a complete view of these materials in terms of environmental impact, life cycle and aesthetics, in order to help to take decisions in the choice of materials. The aim of this work is to compare wood and concrete as construction materials. On the one hand, it will be analysed the environmental impact of a wooden house and a conventional house, analysing its life cycle through an LCA, with the cradle-to-grave method. To get this, is used a real study of two single-family homes in Uruguay. The environmental impact of the two homes is studied by category of impact per m2 /year, as well as the impact by phases and modules of the LCA. In addition, all the materials contained in each type of construction are analysed to also determine the environmental impact of each one. Another of the specific objectives of this study is to analyse the aesthetics of the two materials, in terms of tonality, texture and grain, to provide a broader vision and to announce the existing processes in order to obtain the desires aesthetics in each of the two types of housing, as well as the defects that each material may have. Finally, we can affirm that the environmental impact of each type of housing will depend on various factors, such as transport, the volume of material per m2 necessary for the construction of the housing, the operational energy use (which will depend on the user), as well as country’s resources and regulations. In terms of aesthetics, we can conclude that for both materials we have many option in terms of texture and desired appearance, but nevertheless, if we do not make into account finishes such as paint and varnishes, we have a limitation for both materials in terms of their tonality

    Eines per una gestió local eficient de l'aigua: l'Ordenança municipal sobre estalvi d'aigua i la Guia per a l'estalvi d'aigua domèstica

    Get PDF
    L’aigua és un bé escàs i preuat; i ara estem en el camí per fer-ne un ús més eficient. És precisament en l’àmbit local i en el sector domèstic on existeix un ampli ventall d’actuació per avançar en aquest camí. L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona presta assistència tècnica als municipis per a la gestió eficient de l’aigua, entesa com una inversió clau en l’adaptació dels ens locals al seu entorn. Per altra banda, la Diputació de Barcelona dóna suport a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en el marc de la qual el Grup de treball de gestió dels Recursos Hídrics elabora diferents eines per fomentar la gestió eficient de l’aigua en els municipis. Aquest treball en xarxa s’ha concretat en dos instruments. La Guia per a l’estalvi d’aigua domèstica és una eina de sensibilització destinada als municipis, que la poden adaptar a les seves singularitats, i que dóna a conèixer a la ciutadania els mecanismes estalviadors d’aigua que es poden instal•lar a casa fàcilment. L’Ordenança municipal sobre estalvi d’aigua és un model a disposició dels municipis, amb l’objectiu ambiciós, més enllà de la normativa vigent i seguint el principi d’autonomia local i de protecció del medi, de regular la incorporació i la utilització dels sistemes d’estalvi d’aigua descrits a la Guia: mecanismes, aprofitament d’aigües pluvials, grises, sobrants de piscines i disseny d’espais verds. En aquest moment més de quaranta municipis de Catalunya tenen aprovades Ordenances que regulen l’estalvi d’aigua, moltes d’elles basades en el model. Des de la Secretaria de la Xarxa s’està iniciant un camp de recerca per tal d’analitzar el grau d’aplicació d’aquestes Ordenances als municipis, amb quines dificultats es troben, quin estalvi d’aigua s’ha produït, quants nous habitatges han incorporat els mecanismes previstos...Peer Reviewe
    • …
    corecore