A Comparison Between STRAIGHT, Glottal, an Sinusoidal Vocoding in Statistical Parametric Speech Synthesis

Speech is a fundamental method of human communication that allows conveying information between people. Even though the linguistic content is commonly regarded as the main information in speech, the signal contains a richness of other information, such as prosodic cues that shape the intended meaning of a sentence. This information is largely generated by quasi-periodic glottal excitation, which is the acoustic speech excitation airflow originating from the lungs that makes the vocal folds oscillate in the production of voiced speech. By regulating the sub-glottal pressure and the tension of the vocal folds, humans learn to affect the characteristics of the glottal excitation in order to signal the emotional state of the speaker for example. Glottal inverse filtering (GIF) is an estimation method for the glottal excitation of a recorded speech signal. Various cues about the speech signal, such as the mode of phonation, can be detected and analyzed from an estimate of the glottal flow, both instantaneously and as a function of time. Aside from its use in fundamental speech research, such as phonetics, the recent advances in GIF and machine learning enable a wider variety of GIF applications, such as emotional speech synthesis and the detection of paralinguistic information. However, GIF is a difficult inverse problem where the target algorithm output is generally unattainable with direct measurements. Thus the algorithms and their evaluation need to rely on some prior assumptions about the properties of the speech signal. A common thread utilized in most of the studies in this thesis is the estimation of the vocal tract transfer function (the key problem in GIF) by temporally weighting the optimization criterion in GIF so that the effect of the main excitation peak is attenuated. This thesis studies GIF from various perspectives---including the development of two new GIF methods that improve GIF performance over the state-of-the-art methods---and furthers basic research in the automated estimation of glottal excitation. The estimation of the GIF-based vocal tract transfer function for formant tracking and perceptually weighted speech envelope estimation is also studied. The central speech technology application of GIF addressed in the thesis is the use of GIF-based spectral envelope models and glottal excitation waveforms as target training data for the generative neural network models used in statistical parametric speech synthesis. The obtained results show that even though the presented studies provide improvements to the previous methodology for all voice types, GIF-based speech processing continues to mainly benefit male voices in speech synthesis applications.Puhe on olennainen osa ihmistenvälistä informaation siirtoa. Vaikka kielellistä sisältöä pidetään yleisesti puheen tärkeimpänä ominaisuutena, puhesignaali sisältää myös runsaasti muuta informaatiota kuten prosodisia vihjeitä, jotka muokkaavat siirrettävän informaation merkitystä. Tämä informaatio tuotetaan suurilta osin näennäisjaksollisella glottisherätteellä, joka on puheen herätteenä toimiva akustinen virtaussignaali. Säätämällä äänihuulten alapuolista painetta ja äänihuulten kireyttä ihmiset muuttavat glottisherätteen ominaisuuksia viestittääkseen esimerkiksi tunnetilaa. Glottaalinen käänteissuodatus (GKS) on laskennallinen menetelmä glottisherätteen estimointiin nauhoitetusta puhesignaalista. Glottisherätteen perusteella puheen laadusta voidaan tunnistaa useita piirteitä kuten ääntötapa, sekä hetkellisesti että ajan funktiona. Puheen perustutkimuksen, kuten fonetiikan, lisäksi viimeaikaiset edistykset GKS:ssä ja koneoppimisessa ovat avaamassa mahdollisuuksia laajempaan GKS:n soveltamiseen puheteknologiassa, kuten puhesynteesissä ja puheen biopiirteistämisessä paralingvistisiä sovelluksia varten. Haasteena on kuitenkin se, että GKS on vaikea käänteisongelma, jossa todellista puhetta vastaavan glottisherätteen suora mittaus on mahdotonta. Tästä johtuen GKS:ssä käytettävien algoritmien kehitystyö ja arviointi perustuu etukäteisoletuksiin puhesignaalin ominaisuuksista. Tässä väitöskirjassa esitetyissä menetelmissä on yhteisenä oletuksena se, että ääntöväylän siirtofunktio voidaan arvioida (joka on GKS:n pääongelma) aikapainottamalla GKS:n optimointikriteeriä niin, että glottisherätteen pääeksitaatiopiikkin vaikutus vaimenee. Tässä väitöskirjassa GKS:ta tutkitaan useasta eri näkökulmasta, jotka sisältävät kaksi uutta GKS-menetelmää, jotka parantavat arviointituloksia aikaisempiin menetelmiin verrattuna, sekä perustutkimusta käänteissuodatusprosessin automatisointiin liittyen. Lisäksi GKS-pohjaista ääntöväylän siirtofunktiota käytetään formanttiestimoinnissa sekä kuulohavaintopainotettuna versiona puheen spektrin verhokäyrän arvioinnissa. Tämän väitöskirjan keskeisin puheteknologiasovellus on GKS-pohjaisten puheen spektrin verhokäyrämallien sekä glottisheräteaaltomuotojen käyttö kohdedatana neuroverkkomalleille tilastollisessa parametrisessa puhesynteesissä. Saatujen tulosten perusteella kehitetyt menetelmät parantavat GKS-pohjaisten menetelmien laatua kaikilla äänityypeillä, mutta puhesynteesisovelluksissa GKS-pohjaiset ratkaisut hyödyttävät edelleen lähinnä matalia miesääniä

Normal-to-Lombard Adaptation of Speech Synthesis Using Long Short-Term Memory Recurrent Neural Networks

In this article, three adaptation methods are compared based on how well they change the speaking style of a neural network based text-to-speech (TTS) voice. The speaking style conversion adopted here is from normal to Lombard speech. The selected adaptation methods are: auxiliary features (AF), learning hidden unit contribution (LHUC), and fine-tuning (FT). Furthermore, four state-of-the-art TTS vocoders are compared in the same context. The evaluated vocoders are: GlottHMM, GlottDNN, STRAIGHT, and pulse model in log-domain (PML). Objective and subjective evaluations were conducted to study the performance of both the adaptation methods and the vocoders. In the subjective evaluations, speaking style similarity and speech intelligibility were assessed. In addition to acoustic model adaptation, phoneme durations were also adapted from normal to Lombard with the FT adaptation method. In objective evaluations and speaking style similarity tests, we found that the FT method outperformed the other two adaptation methods. In speech intelligibility tests, we found that there were no significant differences between vocoders although the PML vocoder showed slightly better performance compared to the three other vocoders.Peer reviewe

Adding expressiveness to unit selection speech synthesis and to numerical voice production

La parla és una de les formes de comunicació més naturals i directes entre éssers humans, ja que codifica un missatge i també claus paralingüístiques sobre l’estat emocional del locutor, el to o la seva intenció, esdevenint així fonamental en la consecució d’una interacció humà-màquina (HCI) més natural. En aquest context, la generació de parla expressiva pel canal de sortida d’HCI és un element clau en el desenvolupament de tecnologies assistencials o assistents personals entre altres aplicacions. La parla sintètica pot ser generada a partir de parla enregistrada utilitzant mètodes basats en corpus com la selecció d’unitats (US), que poden aconseguir resultats d’alta qualitat però d’expressivitat restringida a la pròpia del corpus. A fi de millorar la qualitat de la sortida de la síntesi, la tendència actual és construir bases de dades de veu cada cop més grans, seguint especialment l’aproximació de síntesi anomenada End-to-End basada en tècniques d’aprenentatge profund. Tanmateix, enregistrar corpus ad-hoc per cada estil expressiu desitjat pot ser extremadament costós o fins i tot inviable si el locutor no és capaç de realitzar adequadament els estils requerits per a una aplicació donada (ex: cant en el domini de la narració de contes). Alternativament, nous mètodes basats en la física de la producció de veu s’han desenvolupat a la darrera dècada gràcies a l’increment en la potència computacional. Per exemple, vocals o diftongs poden ser obtinguts utilitzant el mètode d’elements finits (FEM) per simular la propagació d’ones acústiques a través d’una geometria 3D realista del tracte vocal obtinguda a partir de ressonàncies magnètiques (MRI). Tanmateix, atès que els principals esforços en aquests mètodes de producció numèrica de veu s’han focalitzat en la millora del modelat del procés de generació de veu, fins ara s’ha prestat poca atenció a la seva expressivitat. A més, la col·lecció de dades per aquestes simulacions és molt costosa, a més de requerir un llarg postprocessament manual com el necessari per extreure geometries 3D del tracte vocal a partir de MRI. L’objectiu de la tesi és afegir expressivitat en un sistema que genera veu neutra, sense haver d’adquirir dades expressives del locutor original. Per un costat, s’afegeixen capacitats expressives a un sistema de conversió de text a parla basat en selecció d’unitats (US-TTS) dotat d’un corpus de veu neutra, per adreçar necessitats específiques i concretes en l’àmbit de la narració de contes, com són la veu cantada o situacions de suspens. A tal efecte, la veu és parametritzada utilitzant un model harmònic i transformada a l’estil expressiu desitjat d’acord amb un sistema expert. Es presenta una primera aproximació, centrada en la síntesi de suspens creixent per a la narració de contes, i es demostra la seva viabilitat pel que fa a naturalitat i qualitat de narració de contes. També s’afegeixen capacitats de cant al sistema US-TTS mitjançant la integració de mòduls de transformació de parla a veu cantada en el pipeline del TTS, i la incorporació d’un mòdul de generació de prosòdia expressiva que permet al mòdul de US seleccionar unitats més properes a la prosòdia cantada obtinguda a partir de la partitura d’entrada. Això resulta en un framework de síntesi de conversió de text a parla i veu cantada basat en selecció d’unitats (US-TTS&S) que pot generar veu parlada i cantada a partir d'un petit corpus de veu neutra (~2.6h). D’acord amb els resultats objectius, l’estratègia de US guiada per la partitura permet reduir els factors de modificació de pitch requerits per produir veu cantada a partir de les unitats de veu parlada seleccionades, però en canvi té una efectivitat limitada amb els factors de modificació de les durades degut a la curta durada de les vocals parlades neutres. Els resultats dels tests perceptius mostren que tot i òbviament obtenir una naturalitat inferior a la oferta per un sintetitzador professional de veu cantada, el framework pot adreçar necessitats puntuals de veu cantada per a la síntesis de narració de contes amb una qualitat raonable. La incorporació d’expressivitat s’investiga també en la simulació numèrica 3D de vocals basada en FEM mitjançant modificacions de les senyals d’excitació glotal utilitzant una aproximació font-filtre de producció de veu. Aquestes senyals es generen utilitzant un model Liljencrants-Fant (LF) controlat amb el paràmetre de forma del pols Rd, que permet explorar el continu de fonació lax-tens a més del rang de freqüències fonamentals, F0, de la veu parlada. S’analitza la contribució de la font glotal als modes d’alt ordre en la síntesis FEM de les vocals cardinals [a], [i] i [u] mitjançant la comparació dels valors d’energia d’alta freqüència (HFE) obtinguts amb geometries realistes i simplificades del tracte vocal. Les simulacions indiquen que els modes d’alt ordre es preveuen perceptivament rellevants d’acord amb valors de referència de la literatura, particularment per a fonacions tenses i/o F0s altes. En canvi, per a vocals amb una fonació laxa i/o F0s baixes els nivells d’HFE poden resultar inaudibles, especialment si no hi ha soroll d’aspiració en la font glotal. Després d’aquest estudi preliminar, s’han analitzat les característiques d’excitació de vocals alegres i agressives d’un corpus paral·lel de veu en castellà amb l’objectiu d’incorporar aquests estils expressius de veu tensa en la simulació numèrica de veu. Per a tal efecte, s’ha usat el vocoder GlottDNN per analitzar variacions d’F0 i pendent espectral relacionades amb l’excitació glotal en vocals [a]. Aquestes variacions es mapegen mitjançant la comparació amb vocals sintètiques en valors d’F0 i Rd per simular vocals que s’assemblin als estils alegre i agressiu. Els resultats mostren que és necessari incrementar l’F0 i disminuir l’Rd respecte la veu neutra, amb variacions majors per a alegre que per agressiu, especialment per a vocals accentuades. Els resultats aconseguits en les investigacions realitzades validen la possibilitat d’afegir expressivitat a la síntesi basada en corpus US-TTS i a la simulació numèrica de veu basada en FEM. Tanmateix, encara hi ha marge de millora. Per exemple, l’estratègia aplicada a la producció numèrica de veu es podria millorar estudiant i desenvolupant mètodes de filtratge invers així com incorporant modificacions del tracte vocal, mentre que el framework US-TTS&S es podria beneficiar dels avenços en tècniques de transformació de veu incloent transformacions de la qualitat de veu, aprofitant l’experiència adquirida en la simulació numèrica de vocals expressives.El habla es una de las formas de comunicación más naturales y directas entre seres humanos, ya que codifica un mensaje y también claves paralingüísticas sobre el estado emocional del locutor, el tono o su intención, convirtiéndose así en fundamental en la consecución de una interacción humano-máquina (HCI) más natural. En este contexto, la generación de habla expresiva para el canal de salida de HCI es un elemento clave en el desarrollo de tecnologías asistenciales o asistentes personales entre otras aplicaciones. El habla sintética puede ser generada a partir de habla gravada utilizando métodos basados en corpus como la selección de unidades (US), que pueden conseguir resultados de alta calidad, pero de expresividad restringida a la propia del corpus. A fin de mejorar la calidad de la salida de la síntesis, la tendencia actual es construir bases de datos de voz cada vez más grandes, siguiendo especialmente la aproximación de síntesis llamada End-to-End basada en técnicas de aprendizaje profundo. Sin embargo, gravar corpus ad-hoc para cada estilo expresivo deseado puede ser extremadamente costoso o incluso inviable si el locutor no es capaz de realizar adecuadamente los estilos requeridos para una aplicación dada (ej: canto en el dominio de la narración de cuentos). Alternativamente, nuevos métodos basados en la física de la producción de voz se han desarrollado en la última década gracias al incremento en la potencia computacional. Por ejemplo, vocales o diptongos pueden ser obtenidos utilizando el método de elementos finitos (FEM) para simular la propagación de ondas acústicas a través de una geometría 3D realista del tracto vocal obtenida a partir de resonancias magnéticas (MRI). Sin embargo, dado que los principales esfuerzos en estos métodos de producción numérica de voz se han focalizado en la mejora del modelado del proceso de generación de voz, hasta ahora se ha prestado poca atención a su expresividad. Además, la colección de datos para estas simulaciones es muy costosa, además de requerir un largo postproceso manual como el necesario para extraer geometrías 3D del tracto vocal a partir de MRI. El objetivo de la tesis es añadir expresividad en un sistema que genera voz neutra, sin tener que adquirir datos expresivos del locutor original. Per un lado, se añaden capacidades expresivas a un sistema de conversión de texto a habla basado en selección de unidades (US-TTS) dotado de un corpus de voz neutra, para abordar necesidades específicas y concretas en el ámbito de la narración de cuentos, como son la voz cantada o situaciones de suspense. Para ello, la voz se parametriza utilizando un modelo harmónico y se transforma al estilo expresivo deseado de acuerdo con un sistema experto. Se presenta una primera aproximación, centrada en la síntesis de suspense creciente para la narración de cuentos, y se demuestra su viabilidad en cuanto a naturalidad y calidad de narración de cuentos. También se añaden capacidades de canto al sistema US-TTS mediante la integración de módulos de transformación de habla a voz cantada en el pipeline del TTS, y la incorporación de un módulo de generación de prosodia expresiva que permite al módulo de US seleccionar unidades más cercanas a la prosodia cantada obtenida a partir de la partitura de entrada. Esto resulta en un framework de síntesis de conversión de texto a habla y voz cantada basado en selección de unidades (US-TTS&S) que puede generar voz hablada y cantada a partir del mismo pequeño corpus de voz neutra (~2.6h). De acuerdo con los resultados objetivos, la estrategia de US guiada por la partitura permite reducir los factores de modificación de pitch requeridos para producir voz cantada a partir de las unidades de voz hablada seleccionadas, pero en cambio tiene una efectividad limitada con los factores de modificación de duraciones debido a la corta duración de las vocales habladas neutras. Los resultados de las pruebas perceptivas muestran que, a pesar de obtener una naturalidad obviamente inferior a la ofrecida por un sintetizador profesional de voz cantada, el framework puede abordar necesidades puntuales de voz cantada para la síntesis de narración de cuentos con una calidad razonable. La incorporación de expresividad se investiga también en la simulación numérica 3D de vocales basada en FEM mediante modificaciones en las señales de excitación glotal utilizando una aproximación fuente-filtro de producción de voz. Estas señales se generan utilizando un modelo Liljencrants-Fant (LF) controlado con el parámetro de forma del pulso Rd, que permite explorar el continuo de fonación laxo-tenso además del rango de frecuencias fundamentales, F0, de la voz hablada. Se analiza la contribución de la fuente glotal a los modos de alto orden en la síntesis FEM de las vocales cardinales [a], [i] y [u] mediante la comparación de los valores de energía de alta frecuencia (HFE) obtenidos con geometrías realistas y simplificadas del tracto vocal. Las simulaciones indican que los modos de alto orden se prevén perceptivamente relevantes de acuerdo con valores de referencia de la literatura, particularmente para fonaciones tensas y/o F0s altas. En cambio, para vocales con una fonación laxa y/o F0s bajas los niveles de HFE pueden resultar inaudibles, especialmente si no hay ruido de aspiración en la fuente glotal. Después de este estudio preliminar, se han analizado las características de excitación de vocales alegres y agresivas de un corpus paralelo de voz en castellano con el objetivo de incorporar estos estilos expresivos de voz tensa en la simulación numérica de voz. Para ello, se ha usado el vocoder GlottDNN para analizar variaciones de F0 y pendiente espectral relacionadas con la excitación glotal en vocales [a]. Estas variaciones se mapean mediante la comparación con vocales sintéticas en valores de F0 y Rd para simular vocales que se asemejen a los estilos alegre y agresivo. Los resultados muestran que es necesario incrementar la F0 y disminuir la Rd respecto la voz neutra, con variaciones mayores para alegre que para agresivo, especialmente para vocales acentuadas. Los resultados conseguidos en las investigaciones realizadas validan la posibilidad de añadir expresividad a la síntesis basada en corpus US-TTS y a la simulación numérica de voz basada en FEM. Sin embargo, hay margen de mejora. Por ejemplo, la estrategia aplicada a la producción numérica de voz se podría mejorar estudiando y desarrollando métodos de filtrado inverso, así como incorporando modificaciones del tracto vocal, mientras que el framework US-TTS&S desarrollado se podría beneficiar de los avances en técnicas de transformación de voz incluyendo transformaciones de la calidad de la voz, aprovechando la experiencia adquirida en la simulación numérica de vocales expresivas.Speech is one of the most natural and direct forms of communication between human beings, as it codifies both a message and paralinguistic cues about the emotional state of the speaker, its mood, or its intention, thus becoming instrumental in pursuing a more natural Human Computer Interaction (HCI). In this context, the generation of expressive speech for the HCI output channel is a key element in the development of assistive technologies or personal assistants among other applications. Synthetic speech can be generated from recorded speech using corpus-based methods such as Unit-Selection (US), which can achieve high quality results but whose expressiveness is restricted to that available in the speech corpus. In order to improve the quality of the synthesis output, the current trend is to build ever larger speech databases, especially following the so-called End-to-End synthesis approach based on deep learning techniques. However, recording ad-hoc corpora for each and every desired expressive style can be extremely costly, or even unfeasible if the speaker is unable to properly perform the styles required for a given application (e.g., singing in the storytelling domain). Alternatively, new methods based on the physics of voice production have been developed in the last decade thanks to the increase in computing power. For instance, vowels or diphthongs can be obtained using the Finite Element Method (FEM) to simulate the propagation of acoustic waves through a 3D realistic vocal tract geometry obtained from Magnetic Resonance Imaging (MRI). However, since the main efforts in these numerical voice production methods have been focused on improving the modelling of the voice generation process, little attention has been paid to its expressiveness up to now. Furthermore, the collection of data for such simulations is very costly, besides requiring manual time-consuming postprocessing like that needed to extract 3D vocal tract geometries from MRI. The aim of the thesis is to add expressiveness into a system that generates neutral voice, without having to acquire expressive data from the original speaker. One the one hand, expressive capabilities are added to a Unit-Selection Text-to-Speech (US-TTS) system fed with a neutral speech corpus, to address specific and timely needs in the storytelling domain, such as for singing or in suspenseful situations. To this end, speech is parameterised using a harmonic-based model and subsequently transformed to the target expressive style according to an expert system. A first approach dealing with the synthesis of storytelling increasing suspense shows the viability of the proposal in terms of naturalness and storytelling quality. Singing capabilities are also added to the US-TTS system through the integration of Speech-to-Singing (STS) transformation modules into the TTS pipeline, and by incorporating an expressive prosody generation module that allows the US to select units closer to the target singing prosody obtained from the input score. This results in a Unit Selection based Text-to-Speech-and-Singing (US-TTS&S) synthesis framework that can generate both speech and singing from the same neutral speech small corpus (~2.6 h). According to the objective results, the score-driven US strategy can reduce the pitch scaling factors required to produce singing from the selected spoken units, but its effectiveness is limited regarding the time-scale requirements due to the short duration of the spoken vowels. Results from the perceptual tests show that although the obtained naturalness is obviously far from that given by a professional singing synthesiser, the framework can address eventual singing needs for synthetic storytelling with a reasonable quality. The incorporation of expressiveness is also investigated in the 3D FEM-based numerical simulation of vowels through modifications of the glottal flow signals following a source-filter approach of voice production. These signals are generated using a Liljencrants-Fant (LF) model controlled with the glottal shape parameter Rd, which allows exploring the tense-lax continuum of phonation besides the spoken vocal range of fundamental frequency values, F0. The contribution of the glottal source to higher order modes in the FEM synthesis of cardinal vowels [a], [i] and [u] is analysed through the comparison of the High Frequency Energy (HFE) values obtained with realistic and simplified 3D geometries of the vocal tract. The simulations indicate that higher order modes are expected to be perceptually relevant according to reference values stated in the literature, particularly for tense phonations and/or high F0s. Conversely, vowels with a lax phonation and/or low F0s can result in inaudible HFE levels, especially if aspiration noise is not present in the glottal source. After this preliminary study, the excitation characteristics of happy and aggressive vowels from a Spanish parallel speech corpus are analysed with the aim of incorporating this tense voice expressive styles into the numerical production of voice. To that effect, the GlottDNN vocoder is used to analyse F0 and spectral tilt variations associated with the glottal excitation on vowels [a]. These variations are mapped through the comparison with synthetic vowels into F0 and Rd values to simulate vowels resembling happy and aggressive styles. Results show that it is necessary to increase F0 and decrease Rd with respect to neutral speech, with larger variations for happy than aggressive style, especially for the stressed [a] vowels. The results achieved in the conducted investigations validate the possibility of adding expressiveness to both corpus-based US-TTS synthesis and FEM-based numerical simulation of voice. Nevertheless, there is still room for improvement. For instance, the strategy applied to the numerical voice production could be improved by studying and developing inverse filtering approaches as well as incorporating modifications of the vocal tract, whereas the developed US-TTS&S framework could benefit from advances in voice transformation techniques including voice quality modifications, taking advantage of the experience gained in the numerical simulation of expressive vowels

Methods for speaking style conversion from normal speech to high vocal effort speech

This thesis deals with vocal-effort-focused speaking style conversion (SSC). Specifically, we studied two topics on conversion of normal speech to high vocal effort. The first topic involves the conversion of normal speech to shouted speech. We employed this conversion in a speaker recognition system with vocal effort mismatch between test and enrollment utterances (shouted speech vs. normal speech). The mismatch causes a degradation of the system's speaker identification performance. As solution, we proposed a SSC system that included a novel spectral mapping, used along a statistical mapping technique, to transform the mel-frequency spectral energies of normal speech enrollment utterances towards their counterparts in shouted speech. We evaluated the proposed solution by comparing speaker identification rates for a state-of-the-art i-vector-based speaker recognition system, with and without applying SSC to the enrollment utterances. Our results showed that applying the proposed SSC pre-processing to the enrollment data improves considerably the speaker identification rates. The second topic involves a normal-to-Lombard speech conversion. We proposed a vocoder-based parametric SSC system to perform the conversion. This system first extracts speech features using the vocoder. Next, a mapping technique, robust to data scarcity, maps the features. Finally, the vocoder synthesizes the mapped features into speech. We used two vocoders in the conversion system, for comparison: a glottal vocoder and the widely used STRAIGHT. We assessed the converted speech from the two vocoder cases with two subjective listening tests that measured similarity to Lombard speech and naturalness. The similarity subjective test showed that, for both vocoder cases, our proposed SSC system was able to convert normal speech to Lombard speech. The naturalness subjective test showed that the converted samples using the glottal vocoder were clearly more natural than those obtained with STRAIGHT

Speaker-independent raw waveform model for glottal excitation

Recent speech technology research has seen a growing interest in using WaveNets as statistical vocoders, i.e., generating speech waveforms from acoustic features. These models have been shown to improve the generated speech quality over classical vocoders in many tasks, such as text-to-speech synthesis and voice conversion. Furthermore, conditioning WaveNets with acoustic features allows sharing the waveform generator model across multiple speakers without additional speaker codes. However, multi-speaker WaveNet models require large amounts of training data and computation to cover the entire acoustic space. This paper proposes leveraging the source-filter model of speech production to more effectively train a speaker-independent waveform generator with limited resources. We present a multi-speaker ’GlotNet’ vocoder, which utilizes a WaveNet to generate glottal excitation waveforms, which are then used to excite the corresponding vocal tract filter to produce speech. Listening tests show that the proposed model performs favourably to a direct WaveNet vocoder trained with the same model architecture and data.Peer reviewe

Reducing mismatch in training of DNN-based glottal excitation models in a statistical parametric text-to-speech system

Neural network-based models that generate glottal excitation waveforms from acoustic features have been found to give improved quality in statistical parametric speech synthesis. Until now, however, these models have been trained separately from the acoustic model. This creates mismatch between training and synthesis, as the synthesized acoustic features used for the excitation model input differ from the original inputs, with which the model was trained on. Furthermore, due to the errors in predicting the vocal tract filter, the original excitation waveforms do not provide perfect reconstruction of the speech waveform even if predicted without error. To address these issues and to make the excitation model more robust against errors in acoustic modeling, this paper proposes two modifications to the excitation model training scheme. First, the excitation model is trained in a connected manner, with inputs generated by the acoustic model. Second, the target glottal waveforms are re-estimated by performing glottal inverse filtering with the predicted vocal tract filters. The results show that both of these modifications improve performance measured in MSE and MFCC distortion, and slightly improve the subjective quality of the synthetic speech.Peer reviewe

GFM-Voc: A real-time voice quality modification system

International audienc