Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció. Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)

Les lesions musculars són molt freqüents en el món de l'esport, especialment en el futbol. Els estudis epidemiològics més recents mostren que les lesions musculars suposen més del 30% de totes les lesions (1,8-2,2/1.000 hores d'exposició), fet que representa que un equip professional de futbol pateix una mitjana de 12 lesions musculars per temporada, que equivalen a més de 300 dies baixa esportiva1-4. En altres esports professionals, com el bàsquet i l'handbol, la incidència també és alta, però no arriba als valors obtinguts en el futbol. Tot i la seva alta freqüència i el interès per buscar solucions, hi ha poca evidència científica en aspectes tan importants com són la prevenció i el tractament. Alguns punts febles els ressaltem a continuació: • El diagnòstic de les lesions musculars es basa en la clínica, fonamentalment en la simptomatologia i especialment en l'anamnesi del mecanisme lesional i l'exploració física. Els estudis d'imatge mitjançant l'ecografia múscul-esquelètica i la ressonància magnètica (RM) són complementaris, tot i que cada vegada poden ser més útils a l'hora de confirmar un diagnòstic i sobretot emetre un pronòstic5-7. No es disposa d'un marcador bioquímic prou específic que ajudi al diagnòstic de gravetat i al pronòstic definitiu de cadascuna de les diferents lesions musculars8,9. • La pauta de tractament de les lesions musculars no segueix un model únic, tot i que no s'han modificat gaire les diferents alternatives10-12. Darrerament s'han obert noves expectatives gràcies a la recerca en l'àmbit de la reparació i de la regeneració biològica13-15. • Determinats programes de prevenció primària i secundària poden disminuir la incidència de patir lesions musculars, però l'evidència científica encara és limitada i només s'ha pogut comprovar en determinats grups d'esportistes16-20. L'objectiu d'aquest document és protocol·litzar les actituds diagnòstiques, terapèutiques i preventives que cal prendre davant les diferents lesions musculars que pateixen els esportistes del FC Barcelona. No pretén ser una revisió exhaustiva de la patologia muscular en l'esport sinó un document de treball clar, pràctic i complet. Els protocols es basen en el coneixement actual i l'experiència dels darrers anys en el treball diari amb aquest tipus de lesions

Guía de práctica clínica de las tendinopatías: diagnóstico,

El dolor localizado en el tendón, especialmente en el tendón de Aquiles y el tendón rotuliano, conocido como tendinopatía, es muy común en individuos practicantes de deporte ya sea a nivel competitivo o de ocio. Sin embargo, y según diversos estudios, se ha demostrado que individuos físicamente inactivos también lo sufren. Por lo tanto, se puede afirmar que la actividad física no se puede asociar directamente a la histopatología y que el ejercicio físico puede ser más importante en la provocación de los síntomas que en ser el causante de la lesión1,2. Se considera que el sobreuso induce esta condición, pero la etiología y la patogenia no están científicamente clarificadas. La nomenclatura alrededor del dolor crónico en el tendón es confusa. Hasta hace unos años se consideraba que el dolor crónico a nivel de Aquiles y rotuliano comportaba la presencia de un componente inflamatorio, y los términos «tendinitis» y «tendonitis» se usaban de forma habitual. Actualmente, la evaluación histológica de las biopsias, la microdiálisis intratendinosa y los análisis genéticos tecnológicos de las biopsias han mostrado que no hay signos de inflamación por prostaglandina y, por tanto, no deberían utilizarse estas palabras3. Por otro lado también se ha demostrado que los tendones son metabólicamente más activos; hoy en día se usa el término tendinopatía para designar los síntomas dolorosos crónicos en una zona sensible y dolorosa del tendón3. Estos cuadros clínicos pueden verse complicados por la inflamación de la envoltura externa del tendón, llamada paratendón. La inflamación de este envoltorio conjuntivo puede presentarse de forma aislada, recibiendo el nombre de «paratendinitis», o de forma asociada a una tendinopatía o tendinosis, casi siempre caracterizada por una crepitación de la estructura3,4 (tabla 1). Las tendinopatías son una patología de difícil tratamiento. Actualmente varias teorías intentan explicar el origen del dolor; la más aceptada es la basada en el modelo vascular, aunque hay diferentes líneas de investigación en cuanto al mecanismo de producción del dolor. Esta teoría se centra en el desarrollo neovascular local en las patologías crónicas del tendón, lo que ha hecho surgir nuevas ideas en torno a los modelos de tratamiento, como el uso de las inyecciones esclerosantes5. Se ha demostrado que el tratamiento conservador utilizando ejercicios excéntricos (con o sin dolor) proporciona resultados muy buenos a corto y medio plazo en pacientes que presentan tendinosis, asociándose a una disminución de la fragilidad y adelgazamiento, favoreciendo una hipertrofia y un aspecto más normal de la estructura del tendón. Sin embargo, no existe evidencia científica de las adaptaciones histológicas provocadas por el entrenamiento excéntrico6. Hay ciertos indicios que hacen pensar que el régimen de entrenamiento mediante ejercicios excéntricos puede actuar interfiriendo la transmisión vasculonerviosa, lo que le aproximaría a la acción que se busca mediante las inyecciones esclerosantes. También se plantea si la propia destrucción del tendón degenerado puede iniciar un proceso de remodelación con la ayuda del programa de ejercicios excéntricos y los agentes esclerosantes. Estas y otras cuestiones aún están por resolver. El objetivo de esta guía de práctica clínica de los Servicios Médicos del FC Barcelona ha sido protocolizar las actitudes diagnósticas, terapéuticas y preventivas a tomar ante las diferentes tendinopatías, especialmente la tendinopatía aquilea y rotuliana. Esta guía no pretende ser una revisión exhaustiva de la patología tendinosa en el deporte sino un documento de trabajo, claro, práctico y completo. Así pues, los protocolos que se presentan se basan en el conocimiento científico actual y la experiencia de los últimos años en el trabajo diario ante este tipo de lesiones. Tabla 1 Clasificación de las tendinopatías Diagnóstico Hallazgos microscópicos Tendinosis Degeneración tendinosa causada por la edad, el envejecimiento del tejido conjuntivo, el sobreuso y el compromiso vascular Tendinopatía/ Degeneración sintomática Rotura parcial con disrupción vascular Paratendinitis Inflamación del paratendón, sin tener en cuenta si está cubierto o no de sinovial Paratendinitis Paratendinitis asociada con tendinosis con degeneración intratendinosa Adaptado de Brukner y Khan (1993)21

La investigación del futbol y sus nexos con los estudios de comunicación. Aproximaciones y ejemplos

La investigación del futbol desde las ciencias sociales tuvo un proceso lento a lo largo del siglo xx y los estudios de comunicación también lo abordaron tardíamente. Sin embargo existen vínculos temáticos, conceptuales y metodológicos. El artículo hace una revisión de la literatura más significativa, construye una proble- matización del futbol mediatizado y propone algunos elementos para construir la agenda futura

Les retransmissions esportives televisives com a gènere periodístic espectacular i dramàtic : influència de les innovacions tècniques i tecnològiques en la percepció de l'espectacularitat visual de les retransmissions esportives televisives

La meva afició per l'esport, l'anterior pràctica professional i l'eclosió dels Jocs Olímpics el 1992 a Barcelona van influir decisivament en el meu intent per conèixer millor aquestes interessants produccions televisives que són les retransmissions esportives. Creia i crec encara que resulten un producte audiovisual idoni per entendre el mode i el perquè d'una forma de producció, però també una ocasió extraordinària per saber una mica més del públic al qual sedueix, del receptor; per saber, en definitiva, una mica més sobre l'home. Les retransmissions esportives a Espanya, i diria a gran part del món, s'han convertit en les produccions més rendibles per al mitjà televisiu. A Espanya, la importància per fer-se amb els drets de retransmissió del futbol ha tingut repercussions polítiques, a més d'econòmiques i socials. El futbol és utilitzat com el principal atractiu per promocionar l'abonament a les plataformes digitals existents. I de tots és conegut, per exemple, el cas de la Ley Orgánica Reguladora de Emisiones y Retransmisiones de Competiciones y Acontecimientos Deportivos aprovada el febrer del 1999 que va acabar essent coneguda com «la llei del futbol»

Influència de l’estatus professional dels jugadors de futbol en la freqüència i la gravetat de les lesions: estudi pilot comparatiu

Objectiu El propòsit d’aquest estudi fou avaluar la freqüència i la gravetat de les lesions sofertes en un mateix equip de futbol durant 2 temporades, en 2 divisions. Mètode Estudi comparatiu entre 2 estatus de futbol professional: primera divisió (PD) i segona divisió (SD). La mostra consistí en jugadors professionals d’un mateix equip les lesions dels quals s’enregistraren prospectivament durant les temporades 2006-2007 (SD) i 2008-2009 (PD). Resultats De les 101 lesions registrades, 64 (63,4%) foren considerades lleus, 26 (25,7%) moderades i 11 (10,9%) greus. La incidència de lesions moderades o greus durant l’entrenament fou 3 vegades superior a la PD (3,36 vs 1,01; RR = 3,30), així com el total de lesions durant el partit (52,82 vs 16,01; RR = 3,30). Quant als dies de baixa, la incidència fou major a la PD, tant en els entrenaments (60%) com en els partits (30%). El nombre de dies per cada 1.000 h d’exposició fou un 50% major a la PD (129,60 vs 85,01 dies/1.000 h d’exposició). Conclusions Els resultats obtinguts mostren que en el futbol espanyol l’estatus professional pot ser un factor determinant de lesions. A més, aquests resultats confirmen el fet que el risc de lesió en el lloc de treball és considerablement més alt en el futbol professional que en la majoria dels altres sectors. Caldria que els clubs analitzessin la importància de desenvolupar estratègies de prevenció de les lesions i que empressin els recursos econòmics necessaris per reduir-ne el risc

El futbol femení a Osona: desigualtats, necessitats, demanda i potencialitat d'un campus de futbol per a noies de la comarca

Curs 2012-2013L’objectiu d’aquest treball és determinar si existeix una desigualtat entre el futbol femení i el masculí en esdeveniments esportius i en el seu cas realitzar propostes ajustades a les necessitats actuals. D’una banda, les dades cedides per la Federació Catalana de Futbol permeten comparar l’evolució de futbolistes federats i federades i certifiquen que hi ha un canvi de socialització de la dona dins de l’esport, concretament, del futbol osonenc. D’altra banda, de la literatura es desprèn que és possible detectar que la progressió de la dona en l’esport no va d’acord amb les necessitats d’aquest gènere. És per això, que mitjançant la tècnica de treball dels grups de discussió, integrats per jugadores, entrenadors i pares i mares, ens acostarem a la realitat per tal d’esbrinar la demanda d’un possible campus de futbol femení; els seus objectius i les preferències d’aquest col·lectiu per aconseguir satisfer les seves necessitats.The aim of this study is to determine if there is inequality between male and female football sporting events. If so, it also tries to suggest new proposals adjusted to the current needs. Thank to the data provided by the Catalan Football Federation players, this research compares the evolution of federal and federated footballers and certifies that there is a change in the socialization of women in sport in Osona. Besides that, the bibliography shows that the progression of women in sports doesn’t meet the needs of this genre. That is why, through technical discussion groups, formed by women players, coaches and parents, we will try to find a possible demand for a female football camp. It is crucial to understand their goals and preferences to get to meet their needs