87 research outputs found

    Projecte d’adequació d’una finca hortícola autogestionada de 800 m2 amb labor social a Vallvidrera

    Get PDF
    The design has been carried out to improve the infrastructures and adapt an 800 m2 horticultural farm for people with mental diversity.S'ha fet el disseny per millorar les infraestructures i adaptar una finca hortícola de 800 m2 per a gent amb diversitat psíquica. Per fer-ho s'ha planificat l'espai, dissenyat un reg automatitzat, una rotació de cultius i un sistema de plaques fotovoltàiques.Se ha realizado el diseño para mejorar las infraestructuras y adaptar una finca hortícola de 800 m2 para gente con diversidad psíquica. Para hacerlo se ha planificado el espacio, diseñado un riego automatizado, una rotación de cultivos y un sistema de placas fotovoltaicas

    L’hort escolar ecològic com a mètode educatiu i pedagògic

    Get PDF
    En aquest treball, es presenta l’ús d’horts escolars als centres educatius, com un mètode d’aprenentatge didàctic i pedagògic. Pel que fa als aspectes didàctics, els horts escolars ens permeten adaptar aquest aprenentatge a l’edat, el curs i la diversitat dels alumnes que realitzin aquesta activitat, mentre que els aspectes pedagògics són aplicables a tot tipus d’alumnat. En el cas d’aquest treball, la metodologia, els recursos i la proposta de temporització utilitzada, està pensada per alumnes de Cicles Formatius d’activitats agràries, ja que es basa en aspectes més tècnics i més centrats en que els i les alumnes es preparin per encarar el seu futur laboral amb coneixements pràctics per saber resoldre problemes i enfrontar-se a noves situacions, així com al fet de tenir un espai propi al centre on poder gestionar en grups i de manera organitzada una parcel·la d’aquest espai de la mateixa manera que ho farien en el món laboral. Els aspectes pedagògics, sí que són aplicables a totes les etapes educatives de la mateixa manera, i en aquest cas el que proposa aquest treball, és fomentar l’educació ambiental al centre educatiu per adquirir valors i consciència sobre la gestió dels recursos i el medi ambient, fomentar el reciclatge dels residus que es generen en el centre, potenciar bons hàbits alimentaris i fomentar el treball cooperatiu i la responsabilitat dels i les estudiants en relació amb l’entorn. La proposta de que els horts siguin ecològics, va lligada a la idea de potenciar l’educació ambiental entre l’alumnat. Per tant, el projecte d’instal·lació de horts escolars (en aquest cas ecològics) en els centres educatius, ens permetrà treballar competències bàsiques de l’alumnat i aspectes didàctics i pedagògics utilitzant un treball pràctic concret

    Proposta productiva per a 0'5 ha d'horta en producció ecològica a Santa Maria de Merlès

    Get PDF
    The present proposal aims to organize and improve organic horticultural production on a surface of 0.5 ha of the Masia Escrigas farm, in the municipality of Santa Maria de Merlès, in the province of Barcelona. This proposal arises as a result of the practices carried out by the author for 18 months, and wants to be a guideline for the management of horticultural production of the long-term estate, in order to be a profitable economic supplement for the company and compatible with the agrotouristic project that is under way. A very varied production of vegetables adapted to the edafoclimáticas conditions, that is part of the Catalan Council of ecological production (CCPAE) is established and seeks direct and proximity sales.La presente propuesta tiene el objetivo de organizar y mejorar la producción hortícola ecológica en una superficie de 0,5 ha de la finca Masía Escrigas, en el municipio de Santa Maria de Merlès, en la provincia de Barcelona. Esta propuesta surge fruto de las prácticas realizadas por el autor durante 18 meses, y quiere ser una pauta de gestión de la producción hortícola de la finca a largo plazo, para que sea un complemento económico rentable para la empresa y compatible con el proyecto agroturístico que hay en marcha. Se establece una producción muy variada de hortalizas adaptadas a las condiciones edafoclimáticas, que forma parte del Consejo Catalán de producción ecológica (CCPAE) y busca la venta directa y de proximidad.La present proposta té l’objectiu d’organitzar i millorar la producció hortícola ecològica en una superfície de 0,5 ha de la finca Masia Escrigas, al municipi de Santa Maria de Merlès, a la província de Barcelona. Aquesta proposta sorgeix fruit de les pràctiques realitzades per l’autor durant 18 mesos, i vol ser una pauta de gestió de la producció hortícola de la finca a llarg termini, per tal que sigui un complement econòmic rendible per a l’empresa i compatible amb el projecte agroturístic que hi ha en marxa. S’estableix una producció molt variada d’hortalisses adaptades a les condicions edafoclimàtiques, que forma part del Consell Català de producció ecològica (CCPAE) i cerca la venta directa i de proximitat

    L'hort escolar: guia pràctica d'horticultura ecològica

    Get PDF
    A la coberta: Quaderns de l'escola sostenible [i] Agenda 21 Escola

    Contribució de les varietats locals a la conservació de l'agrobiodiversitat : cas d'estudi en horts d'alta muntanya al Pallars Jussà, Pirineu català

    Get PDF
    Durant les últimes dècades, el paper dels horts familiars en la conservació de la agrobiodiversitat ha adquirit cada vegada més importància a nivell mundial. Les varietats locals que es cultiven en aquests horts tenen propietats intrínseques que les fan superiors a les comercials en molts aspectes, com han demostrat alguns dels estudis sobre aquests agroecosistemes duts a terme als Tròpics, i que posen en evidència l'actual sistema agrícola, alhora que representen una oportunitat per al desenvolupament sostenible de l'agricultura. En aquest treball d'investigació, dut a terme a la Vall Fosca (Pirineus Català d'Espanya) s'ha estudiat el paper les varietats locals dels horts familiars com a mecanisme de millora i manteniment d'aquests agroecosistemes, analitzant quins són els possibles factors sociodemogràfics i ecològics que condicionen el desenvolupament d'aquestes varietats als horts familiars.Durante las últimas décadas, el papel de los huertos familiares en la conservación de la agrobiodiversidad ha ido cobrando cada vez mayor importancia a nivel mundial. Las variedades locales que se cultivan en estos huertos tienen propiedades intrínsecas que las hacen superiores a las comerciales en muchos aspectos, como se ha demostrado en algunos de los trabajos de investigación llevados a cabo en los Trópicos, poniendo en evidencia el actual sistema agrícola y contribuyendo por otra parte, al desarrollo sostenible de los sistemas agrícolas. En este trabajo de investigación llevado a cabo en la Vall Fosca (Pirineo Catalán de España) se ha estudiado el papel de las variedades locales de los huertos familiares como mejora y mantenimiento de estos agroecosistemas, analizando cuáles son los posibles factores sociodemográficos y ecológicos que condicionan el desarrollo de estas variedades en los huertos familiares.During recent decades, the role of home gardens in the conservation of agrobiodiversity has been becoming increasingly important globally. The local varieties that are grown in these gardens have intrinsic properties that make them superior to commercial in many respects, like show some researches in the Tropics, further contributing to the development of sustainable farming systems. In this research work carried out in the Vall Fosca (Catalan Pyrenees of Spain) it has studied the role of the local varieties int the home gardens as improvement and maintenance of these argoecosystems, and the ecological and socio-demographic factors that influence the development of these varieties in home gardens

    Hort urbà modular per la conscienciació d'estudiants d'educació primària

    Get PDF
    El projecte es centra en el disseny i desenvolupament d'un producte destinat a donar a conèixer als nens l'origen i l'evolució de molts dels aliments que arriben a taula, buscant reconnectar la societat infantil urbana amb la natura. El producte ha sigut plantejat aplicant la gamificació, una metodologia d'educació que consisteix en aplicar l'ús de mecàniques de joc en el procés d'aprenentatge, fent-lo divertit, i té la finalitat de potenciar la implicació i la concentració dels estudiants. Seguint la metodologia de disseny de Stuart Pugh (1991), el projecte parteix d'una investigació inicial, d'on s'extreu un briefing per la generació d'idees. Seguidament s'exposa el producte plantejat amb totes les seves especificacions. Finalitza amb una avaluació objectiva del producte a les conclusions

    Comportament de varietats tradicionals i millorades d'enciam (Lactuca sativa L.) en condicions d'agricultura ecològica

    Get PDF
    This project arises due to the importance of the cultivation of lettuce in Catalonia, which occupies the third position of the surface used for the cultivation of vegetables. However, organic farmers face some problems when it comes to cultivating organic lettuce in the winter cycle in Catalonia, mainly caused by the cold and the appearance of pests and diseases (mildew and lettuce aphid). The main objective of the project is to generate knowledge about the agromorphological characteristics of a collection of traditional and improved varieties of lettuce and its adaptation in conditions of organic production during the winter crop cycle in Catalonia. The data must allow selecting the best varieties for their agronomic behaviour and resistance to diseases. The collection of varieties consists of 32 genotypes (16 traditional and 16 improved) belonging to the varietal types Llengua de Bou, Trocader, Maravilla and Fulla de Roure Vermell. The materials were planted in two locations: Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedès) and La Vall (Benifallet, Baix Ebre). Within each location, experimental random block design was used, with 3 blocks and 27 plants per experimental. In order to characterize agronomic behaviour, there were three consecutive harvests, phenotyping 12 plants per variety for the gross weight, net weight and incidence of B. Lactucae and N. Ribisnigri (on a qualitative scale of 0-low incidence to 3-high incidence). At the same time, 191 morphological descriptors were studied in each genotype. The results show that 29% of the morphological descriptors studied are not present in any variety and that there is no morphological marker that allows differentiation between varietal types or between traditional and improved materials. By means of a Hierarchical cluster mapping the varieties were classified in 5 different varietal types, obtaining a better classification of the traditional varieties. Regarding the agronomic characterization between genotypes, the Negre de Reus genotype is the one with the highest gross and net weight. The Rivero variety is the one with the highest mildew effect and the Horix variety is the less affected for this disease. Finally, low temperatures could be one of the factors responsible for the lower production of biomass in La Múnia.Aquest projecte sorgeix degut a la importància del cultiu d'enciam a Catalunya, el qual ocupa la tercera posició respecte a la superfície destinada al conreu d'hortalisses. Però, els agricultors ecològics s'enfronten a una sèrie de problemàtiques a l'hora de conrear enciams ecològics en el cicle d'hivern a Catalunya, principalment causades pel fred i l'aparició de plagues i malalties (míldiu i pugó). L'objectiu principal del projecte és generar coneixement sobre les característiques agromorfològiques d'una col·lecció de varietats tradicionals i millorades d'enciam i la seva adaptació en condicions de producció ecològica durant el cicle de cultiu d'hivern a Catalunya. Les dades han de permetre seleccionar les millors varietats pel seu comportament agronòmic i resistència a malalties. La col·lecció de varietats consta de 32 genotips (16 tradicionals i 16 millorats) pertanyents als tipus varietals Llengua de bou, Llarg, Trocader, Maravilla i Fulla de Roure Vermell. Els materials es van plantar en dues localitats: finca Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedès) i finca la Vall (Benifallet, Baix Ebre). Dins de cada localitat, es va emprar un disseny experimental de blocs a l'atzar, amb 3 blocs i 27 plantes per parcel·la experimental. Per tal de caracteritzar el comportament agronòmic es van fer tres collites consecutives, fenotipant 12 plantes per varietat pel pes brut, pes net i incidència de B. Lactucae i N. Ribisnigri (en una escala qualitativa de 0-baixa incidència a 3-alta incidència). Alhora es van estudiar 191 descriptors morfològics en cada genotip. Els resultats mostren que el 29% dels descriptors morfològics estudiats no són presents en ninguna varietat i que no existeix cap marcador morfològic que permeti diferenciar tipus varietals o entre materials tradicionals i millorats. Mitjançant un Hierarchical cluster mapping es van classificar les varietats en 5 tipus varietals diferents, assolint una millor classificació de les varietats tradicionals. Respecte la caracterització agronòmica entre genotips, el genotip Negre de Reus és el que presenta un pes brut i net més elevat. La varietat Rivero és la que presenta una incidència de míldiu més elevada i la varietat Horix és la varietat menys afectada per aquesta malaltia. Finalment, les temperatures baixes podrien ser un dels factors responsables de la menor producció de biomassa a la localitat de La Múnia.Este proyecto nace de la importancia que tiene en Catalunya el cultivo de la lechuga, el cual ocupa la tercera posición dentro de la superficie total dedicada al cultivo de hortalizas. Los agricultores ecológicos en Catalunya se enfrentan a una serie de adversidades en el cultivo de ciclo de invierno, causadas principalmente por el frío y la aparición de plagas y enfermedades (mildiu y pulgón). El objetivo principal de este proyecto es generar conocimiento respecto a las características morfológicas de una colección de variedades tradicionales y mejoradas de lechugas, y su adaptación a las condiciones de producción ecológica durante el ciclo de cultivo de invierno en Catalunya. Los resultados han de permitir escoger las mejores variedades desde el punto de vista de su comportamiento agronómico y resistencia a enfermedades. La colección de variedades consta de 32 genotipos (16 de tradicionales y 16 mejorados), que pertenecen a las variedades de: Llengua de Bou, Llarg, Trocader, Maravilla y Fulla de Roure Vermell. Los materiales se plantaron en dos localidades: finca Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedés) i finca La Val (Benifallet, Baix Ebre). Dentro de cada localidad se empleó un sistema de diseño experimental de bloques al azar, con 3 bloques y 27 plantas por cada parcela. Con el objetivo de caracterizar el comportamiento agronómico se hicieron 3 cosechas consecutivas, fenotipando 12 plantas por variedad por el peso bruto, peso neto e incidencia de B.Lactucae y N.Ribisnigri. Al mismo tiempo se estudiaron 191 descriptores morfológicos para cada genotipo. Los resultados obtenidos muestran que el 29% de estos no estaban presentes en ninguna variedad, y que no existe ningún marcador morfológico que permita diferenciar entre tipos varietales o entre materiales tradicionales y mejorados. Mediante un Hierarchical cluster mapping se clasificaron las variedades en 5 tipos varietales diferentes, consiguiendo una mejor clasificación de las variedades tradicionales. Respecto a la caracterización agronómica entre genotipos, el genotipo Negre de Reus es el que presenta un peso bruto y neto más elevado. La variedad Rivero es la que presenta una incidencia de mildiu más elevada, y la variedad Horix es la menos afectada por esta enfermedad. Finalmente, las temperaturas bajas podrian ser uno de los factores responsables de la menor producción de biomasa en la localidad de La Múnia
    • …
    corecore