Certifieringar och jordbrukets hållbarhet : en studie om marknadsföringskanaler och jordbrukarnas perception av certifieringar i Katalonien

The use of voluntary policies with the form of certifications or guarantee systems together with Short Marketing Channels seem a consolidated system aiming at ‘resocialize’ and ‘relocalize’ food chain actors which upon a sustainable food system must be built. In the organic food certifications two different approaches coexist in Catalonia, the European organic third-party certification (CCPAE) and a regional Participatory Guarantee System (PGS). The aim of the thesis is to compare on-farm sustainability under the regulatory scheme CCPAE alone and CCPAE + PGS to assess the outcomes of being part of a PGS in Short Marketing Channels of fresh vegetable products in Catalonia. Farmers from five farms in the PGS and four farms in the CCPAE from the Vallès Oriental and Osona counties were interviewed for the study. The study was based in the assessment of farm sustainability using SAFA and the study of certifications using ISEAL credibility principles. The relationships between the PGS and farm sustainability was drawn using DSRP method of systems thinking. PGS farm average and its CCPAE counterfactual presented similar patterns, in exception of the Governance dimension. Some differences could be attributed to the PGS action. Nevertheless, context (microlevel and macrolevel) offered valid explanations too. Relevant differences in economic, social and environmental dimensions were not found. Focusing on the governance dimension, the actions motivated from the certification providing the most important impacts were the participatory process which was used in all actions in the certification. Furthermore, the shared vision around sustainable development and agroecology motivated a close relation between stakeholders with personal communication about marketing issues but also about sustainability issues. Last, general non-compliance situations have been identified affecting the environmental dimension. The study of the PGS and its relation to farm sustainability represents the first study of its kind in Catalonia. The study indicates that the PGS presents a great potential to move towards sustainable development in short marketing channels in the organic Catalan food system, because in addition to the substitution and redesign processes of agroecosystem management is based in consensus democracy, horizontal power relations and a holistic approach to sustainability. Furthermore, the study suggests the detachment among farms and the CCPAE certification and it is just considered as a marketing tool

Information Technologies and Social Media: New Scientific Methods for the Anthropocene

The development of technology during the Anthropocene has affected science and the ways of “doing science”. Nowadays, new technologies help scientists of several disciplines by facilitating knowledge and how to manage it, but also allow for collaborative science, the so-called “Social Science”, where everyone can be a scientist and be involved in providing data and knowledge by using a computer or a smartphone without being a specialist. But is it really that simple? Actually, the daily and integrated use of different digital technologies and sharing platforms, such as social media, requires important reflections. Such reflections can lead to a rethinking of epistemologies and scientific paradigms, both in human geography and social sciences. This volume titled “Information Technologies and Social Media: New Scientific Methods for the Anthropocene” includes 10 chapters exploring some changes related to the way to do science with a multidisciplinary approach. From classroom experiences to the use of Citizen Science, from Artificial Intelligence use to how Social Media can help researchers, the book reflects on the ICT influence during the last few decades, exploring different cases, complementary perspectives and point of views

Opening the black box of coastal inshore waters in the NW Mediterranean Sea : environmental quality tools and assessment

Coastal inshore waters (CIW) are defined as the area of coastal waters between 0 and 200 m from the shoreline. They only represent < 1% of coastal waters, even though they are of main ecological, social, and economic importance. However, studies related to CIW are scarce and, thus, they are very poorly known and understood. The time series data base of the National Catalan Coastal Water Monitoring Program, conducted since 1990, has allowed characterizing the CIW in the NW Mediterranean Sea. CIW receive a larger influence of continental nutrient-rich freshwater inflows than outermost coastal waters. These influences trigger the primary production (chlorophyll-a concentration), which can enhance the eutrophication process. In addition, they are fluvial or urban. The fluvial continental influences are related to natural processes, such as fluvial inflows and submarine groundwater discharges, and are defined by a high freshwater content (inverse of salinity) and a high nitrate, and silicate concentrations. The urban ones are mainly related to urban inflows, thus of anthropogenic origin, and are defined by high phosphate, ammonia, and nitrite concentrations. During the study period (1990-2014), physicochemical and biological data analyses revealed great differences between CIW and outermost coastal waters, in space and time and at national and local scales. CIW showed significantly larger concentrations of dissolved inorganic nutrients and chlorophyll-a than outermost coastal waters. Within CIW, Fluvial continental influences occurred predominantly in coastal zones where rivers flow into, such as in the southwest where the Ebre river discharges, and urban continental influences occurred along the metropolitan Barcelona area and near mostly urban areas. Besides, fluvial continental influences decreased while urban continental influences increased with time. In addition, CIW showed higher variability and heterogeneity, especially at local scale. These evidences had allowed the creation of methods to assess pressures (nutrients) on land and on coastal waters and also the impact they drive (chlorophyll-a) on coastal waters, as required by the Water Framework Directive. The land uses simplified index (LUSI) method assesses the continental pressures measured on land and its influence on coastal waters, based on land uses and coastline morphology. The Phosphate-Ammonium-Nitrite (FAN) and FLUviality (FLU) indexes method, which is based on physicochemical variables, assesses the continental influences, the urban and fluvial ones, the water quality, and the anthropogenic component of the trophic state and the risks of eutrophication and cultural eutrophication on coastal waters. The chlorophyll-a method, which is based on chlorophyll-a concentration (phytoplanktonic biomass) and on salinity, assesses the ecological status of coastal waters and allows to assess the eutrophication on coastal waters. Merging the results of the FAN and FLU indexes and of the Chl-a methods allows to assess the cultural eutrophication on coastal waters. The integrated assessment of the Catalan coast, based on the jointly results of the created methods, revealed that the 42% of the water bodies are at risk of eutrophication, 19% are at risk of cultural eutrophication, 8% show eutrophication, and 2% show cultural eutrophication. Therefore, the assumption regarding the oligotrophy of the Mediterranean Sea is rejected in CIW of the Catalan Coast. The combined evidences of the characterization and assessments of the Catalan coastal waters provide a better understanding of the structure and functioning of coastal waters, especially of CIW, in the Mediterranean Sea, which is essential for decision-makers. In addition, scientific recommendations were provided to achieve in the future the integrated management of the Catalan coast, under the ecosystem approach.Les aigües costaneres interiors (CIW) són aquelles localitzades entre 0 i 200 m del litoral. Representen només un <1% d'aquestes, però tenen una gran importància a nivell ecològic, social i econòmic. Tot i així, no hi ha gaires estudis de les CIW i per tant el coneixement sobre la seva estructura i funcionament és limitat. La base de dades de la sèrie temporal del Programa Nacional de Seguiment i Control de les Aigües Costaneres de Catalunya, que es realitza des del 1990, ha permès caracteritzar les CIW al NO del Mediterrani. Les CIW reben una major influència dels aportaments continentals d'aigua dolça, rics nutrients, que les aigües costaneres més exteriors. Aquests aportaments fan incrementar la producció primària (concentració de clorofil·la-a), que alhora pot desencadenar el procés d'eutrofització de les aigües. Els aportaments continentals són fluvials o urbans. Els fluvials estan relacionats amb processos naturals, com ara fluxos fluvials i descàrregues submarines d'aigües subterrànies, i es defineixen per un contingut alt d'aigua dolça (invers de la salinitat) i unes altes concentracions de nitrat i silicat. Els urbans estan relacionats amb els fluxos urbans, d'origen antropogènic, i es defineixen per unes altes concentracions de fosfat, amoni i nitrit. Durant el període d'estudi (1990-2014), les anàlisis de dades fisicoquímiques i biològiques han revelat grans diferències entre les CIW i les aigües costaneres més exteriors, en l'espai i el temps, a escala nacional i local. Les CIW tenen concentracions significativament més grans de nutrients inorgànics dissolts i clorofil·la-a. L'arribada d'aportaments continentals a les CIW va produir-se predominantment davant la desembocadura de rius (sobretot al SO on desemboca el riu Ebre) i davant d'àrees urbanes (principalment davant l'àrea metropolitana de Barcelona). A més a més, va comprovar-se que en aquestes aigües els aportaments continentals fluvials van disminuir mentre que els urbans van augmentar al llarg del temps. Igualment, les CIW van mostrar més variabilitat i heterogeneïtat especialment a escala local. Aquests coneixement de les aigües costaneres, van permetre la creació de mètodes per avaluar les pressions (nutrients) a terra i a les aigües costaneres i també per avaluar l'impacte que generen (clorofil·la-a), tal i com exigeix la Directiva Marc de l'Aigua. El mètode basat en l'índex simplificat d'usos del sòl (LUSI) avalua les pressions continentals mesurades a terra i la seva influència en les aigües costaneres, segons els usos del sòl i la morfologia del litoral. El mètode basat en els índexs de fosfat-amoni-nitrit (FAN) i fluvialitat (FLU) determina, mitjançant variables fisicoquímiques, els aportaments continentals, els fluvials, els urbans, la qualitat de l'aigua, el component antropogènic de l'estat tròfic i els riscs d'eutrofització i d'eutrofització cultural a les aigües costaneres. El mètode basat en la clorofil·la-a valora l'estat ecològic de les aigües costaneres, segons la concentració de clorofil·la-a (biomassa fitoplanctònica) i la salinitat, i permet avaluar l'eutrofització a les aigües costaneres. Els resultats conjunts dels índexs FAN i FLU i de la clorofil·la-a permeten avaluar l'eutrofització cultural a les aigües costaneres. A la costa catalana, el 42% de les aigües costaneres corren risc d'eutrofització, el 19% risc d'eutrofització cultural, el 8% presenten eutrofització i el 2% eutrofització cultural. Per tant, la hipòtesi sobre l'oligotròfia del Mediterrani és nul·la a les CIW de la costa catalana. La caracterització i l'avaluació d'aquestes aigües contribueixen a una millor comprensió de l'estructura i el funcionament de les aigües costaneres, especialment de les CIW, en el mar Mediterrani, informació essencial per a gestors. A més, les recomanacions científiques nomenades en aquesta tesi contribuiran per a l'assoliment de la gestió integrada de la costa catalana en el futur, sota l'enfoc ecosistèmic

Disseny d'un model d'avaluació de resultats de l'activitat de màrqueting per a empreses competint al mercat català i amb relació contractual amb els seus clients

L’objectiu de la tesi doctoral és el de desenvolupar un model que permeti valorar de forma objectiva les actuacions en matèria de màrqueting portades a terme per una organització. Aquest model està constituït per un conjunt de variables descriptives i quantitatives, anomenades variables de control, juntament amb una metodologia de càlcul i un sistema d’indicadors integrat que facilita la traçabilitat de les inversions de màrqueting i explicita la relació causa-efecte entre aquestes i el valor generat per a l’organització. El model s’utilitza per a valorar dades reals d’organitzacions que operin al mercat català i que compleixin la condició de basar la relació amb els seus clients en un model contractual (com veurem més endavant, és inviable aplicar un model comú per a tot tipus d’empresa). L’objectiu, doncs, és la valoració de l’acompliment dels seus objectius en relació als seus actius de mercat (marca i valor de client) i la creació d’un model específic, no generalitzable, per a aquest tipus d’empreses. Un segon objectiu d’aquest treball és l’anàlisi de les principals publicacions especialitzades referents des d’un punt de vista global i local, proposant en primer lloc una terminologia clara en relació a l’activitat de màrqueting, l’acompliment dels seus objectius i la conceptualització d’actius de mercat, i analitzant, en segon, l’impacte d’aquests àmbits i la seva evolució en els últims quinze anys. Alguns estudis previs (Llonch et al., 2002; Ambler i Xiucun, 2003; entre d’altres) es centren a comparar empreses per sectors, funcionalitats i països. És probable, com apunta Llonch et al. (2002) al fer això, que casuístiques atribuïbles a diferències geogràfiques i nacionals es tractin erròniament com a empresarials. A tal efecte, aquest estudi elimina la variabilitat per país i sector (parcialment, aquest darrer), proposant un model acotat, tal com recomanen Ambler et al., (2001), Llonch et al (2002), entre d’altres, que pugui servir de referència en la metodologia i en la validesa conceptual, i no tant en els resultats del model en un context més genèric. Pauwels (2009) demostra la relació entre la creació d’un model predefinit de variables i la millora del càlcul de l’eficiència en la despesa en màrqueting, pel que la creació d’aquest model integrat té l’objectiu d’esdevenir una eina de Gestió del Rendiment Corporatiu (GRC, en endavant1) (Bauer, 2004) aplicada a la gestió de màrqueting i els seus actius. Aquesta particularització del GRC rep el nom de Gestió del Rendiment de Màrqueting (GRM, en endavant2) (Ambler, 2000) i el seu objectiu és el d’augmentar la usabilitat i faciliti la generació d’informació per a la presa de decisions de la línia directiva de les organitzacions. L’abast de la tesi és el de crear el model des d’una perspectiva d’avaluació de l’activitat de màrqueting per part de la línia directiva, i no pas el desenvolupament informàtic d’una eina de suport a la presa de decisions ja que això, com apunten diversos autors (Dover, 2004; Schiff, 2008) i es tractarà amb més profunditat en el capítol 5, implicaria un nivell de personalització per cada empresa que no és objectiu d’aquesta tesi.The thes is aims to develop a practical model to asses m arketing perform ance within an organization. The model is basically structured around control metrics both from a qualitative and quantitatve approach, together with an integrated system of key performance indicators that enables marketing accountability through different organisational divisions, thus stating a solid cause/effect relationship between marketing activities and the value created for the organisation. The aformentioned model is used to assess marketing activites for catalan com panies with a contract-based customer relationship. Final assessment includes also a dynamic valuation of the company's market as sets . A second objective of the thes is is to review the current state of the art of marketing assessment literature from specialized journals both from a global and a local pers pective, defining a comprehensive list of related terms about marketing performance measurement, market-asset description and valuation and an accurate analysis about its evolution throughout the last 15 years.Postprint (published version

From the projected to the transmitted image: the 2.0 construction of tourist destination image and identity in Catalonia

This thesis aims to explore online projected and perceived images of a tourist destination, to assess their mutual correspondence, and to shed light on the role of online user-generated images in destination image formation. It also seeks to analyse the spatial distribution of image by tourists and the complex image identity issues concerning a destination. To achieve this, online image sources regarding the case study of Catalonia were analysed through massive computerized quantitative content analysis of some 25,000 travel blog and review entries (perceived image) and around 3,000 official tourism webpages (projected image). The results showed significant dissonance between tourists’ images and official images of the destination in several aspects, notably its attraction factors and cultural identity. Tourists' destination images were found to be greatly concentrated on certain elements and spaces. Finally, this thesis proposes the concept of "transmitted image" to reflect the new central role of tourists’ online images in the creation, dissemination and formation of destination image. Keywords: tourist destination image; destination identity; online image; perceived image; projected image; transmitted image; travel blog; travel review; official tourism websites; Web 2.0; quantitative content analysis; Catalonia.Aquesta tesi té com a objectiu explorar les imatges projectades i percebudes online d’una destinació turística, examinar la seva correspondència mútua, i contribuir a aclarir el rol de les imatges online generades pels usuaris en la formació de la imatge d’una destinació. Amb aquests propòsits, es van analitzar fonts d’imatge online sobre el cas d’estudi de Catalunya a través d’una anàlisi computeritzada quantitativa de contingut massiu d’aproximadament 25.000 entrades de travel blogs i travel reviews (imatge percebuda) i aproximadament 3.000 pàgines de webs oficials (imatge projectada). Els resultats mostren que hi ha una dissonància important entre les imatges dels turistes i les imatges oficials de la destinació en diversos aspectes, notablement en els seus factors d’atracció i identitat cultural. S’ha trobat que les imatges dels turistes sobre la destinació estaven altament concentrades en certs elements i espais. Finalment, aquesta tesi proposa el concepte d’ “imatge transmesa” per tal de reflectir el nou rol central de les imatges online dels turistes en la creació, disseminació i formació de la imatge d’una destinació. Paraules clau: imatge d’una destinació turística; identitat de la destinació; imatge online; imatge percebuda; imatge projectada; imatge transmesa; blog de viatges; review de viatges; webs oficials de turisme; web 2.0; anàlisi de contingut quantitatiu; Catalunya.Esta tesis tiene como objetivo explorar las imágenes proyectadas y percibidas online de un destino turístico, examinar su correspondencia mutua, y contribuir a aclarar el rol de las imágenes online generadas por los usuarios en la formación de la imagen de un destino. Con estos propósitos, se analizaron fuentes de imagen online sobre el caso de estudio de Cataluña a través de un análisis computerizado cuantitativo de contenido masivo de aproximadamente 25.000 entradas de travel blogs y travel reviews (imagen percibida) y aproximadamente 3.000 páginas de webs oficiales (imagen proyectada). Los resultados muestran que hay una disonancia importante entre las imágenes de los turistas y las imágenes oficiales del destino en varios aspectos, notablemente en sus factores de atracción e identidad cultural. Se ha encontrado que las imágenes de los turistas sobre el destino estaban altamente concentradas en ciertos elementos y espacios. Finalmente, esta tesis propone el concepto de “imagen transmitida” para reflejar el nuevo rol central de las imágenes online de los turistas en la creación, diseminación y formación de la imagen de un destino. Palabras clave: imagen de un destino turístico; identidad del destino; imagen online; imagen percibida; imagen proyectada; imagen transmitida; blog de viajes; review de viajes; webs oficiales de turismo; web 2.0; análisis de contenido cuantitativo; Cataluña.Cette thèse a pour objectif d’explorer les images projetées et perçues en ligne d'une destination touristique, examiner sa correspondance mutuelle, et contribuer à clarifier le rôle des images en ligne générées par les usagers dans la formation de l'image d'une destination. Dans ce but, des sources d’image en ligne sur le cas d'étude de la Catalogne ont été analysées à travers d'une analyse informatisée quantitative d'un contenu massif d'à peu près 25.000 travel blogs et travel reviews (image perçue) et à peu près 3.000 pages de sites web officiels (image projetée). Les résultats montrent qu'il y a une dissonance importante entre les images des touristes et les images officielles de la destination selon quelques aspects, surtout dans ses facteurs d'attraction et d'identité culturelle. On a trouvé que les images des touristes sur la destination étaient hautement concentrées dans certains éléments et des espaces. Finalement, cette thèse propose le concept d’ "image transmise" pour refléter le nouveau rôle central des images en ligne des touristes dans la création, la dissémination et la formation de l'image d'une destination. Mots clés: image d'une destination touristique; identité de la destination; image en ligne; image perçue; image projetée; image transmise; blog de voyage; review de voyage; sites web officiels de tourisme; web 2.0; analyse de contenu quantitatif; Catalogne