En comptes de «més» democràcia, una democràcia «millor»?

A la llum de l'augment de reivindicacions d’una representació política més responsable amb el rerefons fons del que es percep com una crisi major de la democràcia representativa, aquest article examina les percepcions dels ciutadans sobre la democràcia directa i la democràcia representativa, i ofereix una contextualització històrica mitjançant l'exploració de l'evolució del procés de restabliment de la democràcia directa en l'era moderna com un complement de la democràcia representativa i la dinàmica comparada de les tendències globals en l'augment de l'aplicació dels instruments de la democràcia directa

Democràcia: incompliments i reptes per al segle XXI

A mesura que es va generalitzant la convicció que la democràcia és la millor forma de govern s’estén, en paral·lel, la preocupació per la seva possible crisi. A principis del segle XXI la implantació geogràfica de la democràcia abasta límits mai vistos, però la sensació que la democràcia està en decadència es va escampant entre els ciutadans de les democràcies amb més tradició. Aquest article assenyala els orígens d’aquest estat de coses, així com les possibles alternatives a la democràcia liberal, el model de democràcia actualment predominant

El veritable xoc de civilitzacions

Samuel Huntington tenia raó només en part. La línia de fractura cultural que divideix el món occidental del món musulmà no fa referència a la democràcia sinó al gènere. Segons un nou estudi, els musulmans i els seus homòlegs occidentals volen la democràcia; tanmateix, es tracta de móns molt separats pel que fa a les seves actituds vers el divorci, l’avortament, la igualtat de gènere i els drets dels homosexuals, cosa que no fa presagiar res de bo per al futur de la democràcia a l’Orient Mitjà

More than cheap talk? Euro-Mediterranean cooperation on human rights and democracy

Malgrat els esforços de la UE en la promoció de la democràcia i un compromís comú per la democràcia i els drets humans al EMP, no hi ha signes de convergència cap al model liberal democràtic propugnat per la UE. No obstant això, l'abast i la intensitat de la cooperació multilateral, transnacional i bilateral han augmentat constantment en tota la regió des de mitjans de 1990. La cooperació en el camp de la promoció de la democràcia es caracteritza per la forta dinàmica de normativa sectorial, i la diferenciació geogràfica, però està clarament situada en un marc regional i altament estandarditzat. Si bé la convergència política o la política sembla poc probable en el curt o mitjà termini, democràcia i drets humans estan fermament establerts en una agenda regional comúDespite the EU's democracy promotion efforts and a joint commitment to democracy and human rights in the EMP, there are no signs of convergence towards the liberal democratic model advocated by the EU. However, the scope and intensity of multilateral, transnational, and bilateral cooperation have steadily increased across the region since the mid 1990s. Cooperation in the field of democracy promotion is marked by strong dynamics of sectoral, normative, and geographical differentiation, but it is clearly situated in a regional and highly standardised framework. While policy or polity convergence seems unlikely in the short or medium term, democracy and human rights are firmly established on a joint regional agend

EU's democracy promotion policy in the Mediterranean : Squaring the stability - democracy circle?

Why does the EU have an ambiguous and inconsistent democracy promotion (DP) policy towards the Mediterranean countries? This paper argues that the EU's DP is determined by a crucial conflict of interests conceptualised as a stability - democracy dilemma. The EU has been attempting to promote democracy, but without risking the current stability and in connivance with incumbent autocratic regimes. In view of this dilemma, the four main characteristics of the EU's DP promotion are explored, namely: gradualism, a strong notion of partnership-building, a narrow definition of civil society, and a strong belief in economic liberalisation. A fifth feature, relation of the EU with moderate Islamists, is analysed in the paper as it represents the most striking illustration of its contradictions. The paper concludes by arguing that the definition of a clear DP by the EU that considered engagement with moderate Islamists would represent a major step towards squaring its stability - democracy circle.Per què la UE té una promoció ambigua i inconsistent de la democràcia cap als països mediterranis? Aquest treball sosté que la promoció de la democràcia de la UE està determinada per un conflicte fonamental d'interessos conceptualitzats com l'estabilitat - dilema democràcia. La UE ha estat tractant de promoure la democràcia, però sense posar en risc l'estabilitat actual i en connivència amb els règims autocràtics que incumbeixen. Davant aquest dilema, les quatre característiques principals de promoció de la UE DP són explorats, a saber: el gradualisme, una forta noció de creació d'associacions, una definició estreta de la societat civil, i una forta creença en la liberalització econòmica. Un cinquè aspecte, la relació de la UE amb els islamistes moderats, s'analitza en el document, ja que representa l'exemple més cridaner de les seves contradiccions. El document conclou amb l'argument que la definició d'una clara DP per la UE considera que el compromís amb els islamistes moderats que representaria un pas important per quadrar la seva estabilitat - Cercle de la democràcia

Ressenyes

Obra ressenyada: Jordi BERRIO, La comunicació en democràcia. Una visió sobre l'opinió pública. Barcelona: UAB-UJ-UV-UPF, 2000