562 research outputs found

    Value of Travel Time Reliability Part II: A Study of Tradeoffs Between Travel Reliability, Congestion Mitigation Strategies and Emissions

    Get PDF
    Capacity, demand, and vehicle based emissions reduction strategies are compared for several pollutants employing aggregate US congestion and vehicle fleet condition data. We find that congestion mitigation does not inevitably lead to reduced emissions; the net effect of mitigation depends on the balance of induced travel demand and increased vehicle efficiency that in turn depend on the pollutant, congestion level, and fleet composition. In the long run, capacity-based congestion improvements within certain speed intervals can reasonably be expected to increase emissions of CO2e, CO, and NOx through increased vehicle travel volume. Better opportunities for emissions reductions exist for HC and PM2.5 emissions, and on more heavily congested arterials. Advanced-efficiency vehicles with emissions rates that are less sensitive to congestion than conventional vehicles generate less emissions co-benefits from congestion mitigation

    Data driven low-bandwidth intelligent control of a jet engine combustor

    Get PDF
    This thesis introduces a low-bandwidth control architecture for navigating the input space of an un-modeled combustor system between desired operating conditions while avoiding regions of instability and blow-out. An experimental procedure is discussed for identifying regions of instability and gathering sufficient data to build a data-driven model of the system\u27s operating modes. Regions of instability and blow-out are identified experimentally and a data-driven operating point classifier is designed. This classifier acts as a map of the operating space of the combustor, indicating regions in which the flame is in a good or bad operating mode. A data-driven predictor is also designed that monitors the combustion process in real time and provides a prediction of what operating mode the flame will be in for the next measurement. A path planning algorithm is then discussed for planning an input trajectory from the current operating condition to the desired operating condition that avoids regions of instability or blow-out in the input space. An adaptive layer is incorporated into the path planning algorithm to ensure that the path planner can update its trajectory when new information about the operating space becomes available

    Performance analysis at the crossroad of queueing theory and road traffic

    Get PDF

    Performance analysis at the crossroad of queueing theory and road traffic

    Get PDF

    Modeling present and future freeway management strategies : variable speed limits, lane-changing and platooning of connected autonomous vehicles

    Get PDF
    Freeway traffic management is necessary to improve capacity and reduce congestion, especially in metropolitan freeways where the rush period lasts several hours per day. Traffic congestion implies delays and an increase in air pollutant emissions, both with harmful effects to society. Active management strategies imply regulating traffic demand and improving freeway capacity. While both aspects are necessary, the present thesis only addresses the supply side. Part of the research in traffic flow theory is grounded on empirical data. Today, in order to extend our knowledge on traffic dynamics, detailed and high-quality data is needed. To that end, the thesis presents a pioneering data collection campaign, which was developed in a freeway accessing Barcelona. In a Variable Speed Limits (VSL) environment, different speed limits where posted, in order to observe their real and detailed effects on traffic. All the installed surveillance instruments were set to capture data in the highest possible level of detail, including video recordings, from where to count lane-changing maneuvers. With this objective, a semi-automatic method to reliably count lane changes form video recordings was developed and is presented in the thesis. Data analysis proved that the speed limit fulfillment was only relevant in sections with enforcement devices. In these sections, it is confirmed that, the lower the speed limit, the higher the occupancy to achieve a given flow. In contrast, the usually assumed mainline metering effect of low speed limits was not relevant. This might be different in case of stretch enforcement. These findings mean that, on the one hand, VSL strategies aiming to restrict the mainline flow on a freeway by using low speed limits will need to be applied carefully, avoiding conditions as the ones presented here. On the other hand, VSL strategies trying to get the most from the increased vehicle storage capacity of freeways under low speed limits might be rather promising. Results also show that low speed limits increase the speed differences across lanes for moderate demands. This, in turn, also increases the lane changing rates. In contrast, lower speed limits widen the range of flows under uniform lane flow distributions, so that, even for moderate to low demands, the under-utilization of any lane can be avoided. Further analysis of lane-changing activity allowed unveiling that high lane-changing rates prevent achieving the highest flows. This inverse relationship is modeled in the thesis using a stochastic model based on Bayesian inference. This model could be used as a control tool, in order to determine which level of lane-changing activity can be allowed to achieve a desired capacity with some level of reliability. Previous results identify drivers' fulfillment of traffic regulations as a weak point in order to maximize the benefits of current management strategies, like VSL or lane-changing control. This is likely to change in the near future with the irruption of Autonomous Vehicles (AV) in freeways. V2X communications will allow directly actuating on individual vehicles with high accuracy. This will open the door to new management strategies based on simultaneous communication to groups of AVs and extremely short reaction times, like platooning, which stands out as a strategy with a huge potential to improve freeway traffic. Strings of AVs traveling at extremely short gaps (i.e. platoons) allow achieving higher capacities and lower energy consumption rates. In this context, the thesis presents a parsimonious macroscopic model for AVs platooning in mixed traffic (i.e. platoons of AVs travelling together with human driven vehicles). The model allows determining the average platoon length and reproducing the overall traffic dynamics leading to higher capacities. Results prove that with a 50% penetration rate of AVs in the lane, capacity could reach 3400 veh/h/lane under a cooperative platooning strategy.Per tal de millorar la capacitat i reduir la congestió a les autopistes cal gestionar el trànsit de manera activa. Les estratègies de gestió activa del trànsit són d’especial importància en autopistes metropolitanes. La congestió provoca retards i un increment del consum de combustible que va lligat a unes majors emissions de gasos contaminants, tots amb efectes perniciosos per la societat. La gestió activa del transit requereix regular la demanda i millorar la capacitat de la via. Encara que tots dos aspectes son necessaris, la present tesis només analitza la gestió de l’oferta. Part de la recerca en l’anàlisi i la teoria del trànsit es basa en dades empíriques. Per satisfer el requeriment de dades detallades i d’alta qualitat, aquesta tesis presenta una campanya pionera de recol·lecció de dades. Les dades es van recollir a l’autopista B-23 d’accés a Barcelona. Tots els instruments de mesura es van configurar per tal de registrar les dades amb el major nivell de detall possible, incloent les càmeres de videovigilància, d’on es varen extreure els comptatges de canvi de carril. Amb aquest objectiu, es va desenvolupar una metodologia semiautomàtica per comptar canvis de carril a partir de gravacions de trànsit, que es presenta en el cos de la tesi. L’anàlisi de les dades obtingudes ha demostrat que el compliment dels límits de velocitat només resulta rellevant en aquelles seccions que compten amb un radar. És en aquestes seccions on s’ha confirmat que com menor és el límit de velocitat, major es l’ocupació per a un flux donat. Per contra, la hipòtesi habitual de que uns límits de velocitat baixos produeixen una restricció del flux no es va observar de forma rellevant. Aquest comportament podria esser diferent en el cas d’implantar un radar de tram. Els resultats obtinguts també mostren com les diferències de velocitats entre carrils s’incrementen per a límits de velocitat baixos i en condicions de demanda moderada. Això, alhora, incrementa el nombre de canvis de carril. Per contra, els límits de velocitat baixos contribueixen a una distribució de flux més uniforme entre carrils, de forma que es pot evitar la infrautilització de carrils. L’anàlisi més detallat de l’activitat de canvi de carril demostra que una taxa elevada de canvis de carril impedeix assolir fluxos grans de circulació. En la tesi, aquesta relació inversa entre la taxa de canvis de carril i el flux màxim de trànsit a l’autopista s’ha modelat de forma estocàstica utilitzant un model basat en la inferència Bayesiana. Aquest model es pot utilitzar com una eina de control, per tal de determinar quina taxa de canvi de carril es pot permetre si es vol assolir una capacitat determinada amb una determinada probabilitat de compliment. En vista dels resultats previs, la falta de compliment de les normes de trànsit per part dels conductors s’identifica com un punt dèbil a l’hora de maximitzar els beneficis de les actuals estratègies de gestió del transit. Això probablement canviarà en el futur pròxim amb la irrupció dels Vehicles Autònoms (VA) a les autopistes. Els sistemes de comunicació V2X permetran actuar individualment sobre cada vehicle amb una gran precisió. Això obrirà la porta a noves estratègies de gestió, basades en la comunicació simultània entre diferents grups de VA i en temps de reacció extremadament curts, com per exemple és el “platooning”, que destaca pel seu gran potencial per millorar el trànsit en autopista. Els “platons” son cadenes de VA viatjant amb uns espaiaments extremadament curts que permeten assolir capacitats mes elevades i un menor consum energètic. En aquest context, la tesi presenta un model macroscòpic parsimoniós per a “platons” de VA en condicions de transit mixt, és a dir, compartint la infraestructura amb vehicles tradicionals. El model permet determinar la longitud mitjana del “platons” i reproduir el trànsit global dinàmiques que condueixen a majors capacitats. Els resultats demostren que amb un 50% la velocitat de penetració dels AV al carril, la capacitat podria arribar als 3.400 vehicles / h / carril sota una estratègia cooperativa de “platooning

    Modeling present and future freeway management strategies : variable speed limits, lane-changing and platooning of connected autonomous vehicles

    Get PDF
    Premi Extraordinari de Doctorat, promoció 2018-2019. Àmbit d’Enginyeria Civil i AmbientalFreeway traffic management is necessary to improve capacity and reduce congestion, especially in metropolitan freeways where the rush period lasts several hours per day. Traffic congestion implies delays and an increase in air pollutant emissions, both with harmful effects to society. Active management strategies imply regulating traffic demand and improving freeway capacity. While both aspects are necessary, the present thesis only addresses the supply side. Part of the research in traffic flow theory is grounded on empirical data. Today, in order to extend our knowledge on traffic dynamics, detailed and high-quality data is needed. To that end, the thesis presents a pioneering data collection campaign, which was developed in a freeway accessing Barcelona. In a Variable Speed Limits (VSL) environment, different speed limits where posted, in order to observe their real and detailed effects on traffic. All the installed surveillance instruments were set to capture data in the highest possible level of detail, including video recordings, from where to count lane-changing maneuvers. With this objective, a semi-automatic method to reliably count lane changes form video recordings was developed and is presented in the thesis. Data analysis proved that the speed limit fulfillment was only relevant in sections with enforcement devices. In these sections, it is confirmed that, the lower the speed limit, the higher the occupancy to achieve a given flow. In contrast, the usually assumed mainline metering effect of low speed limits was not relevant. This might be different in case of stretch enforcement. These findings mean that, on the one hand, VSL strategies aiming to restrict the mainline flow on a freeway by using low speed limits will need to be applied carefully, avoiding conditions as the ones presented here. On the other hand, VSL strategies trying to get the most from the increased vehicle storage capacity of freeways under low speed limits might be rather promising. Results also show that low speed limits increase the speed differences across lanes for moderate demands. This, in turn, also increases the lane changing rates. In contrast, lower speed limits widen the range of flows under uniform lane flow distributions, so that, even for moderate to low demands, the under-utilization of any lane can be avoided. Further analysis of lane-changing activity allowed unveiling that high lane-changing rates prevent achieving the highest flows. This inverse relationship is modeled in the thesis using a stochastic model based on Bayesian inference. This model could be used as a control tool, in order to determine which level of lane-changing activity can be allowed to achieve a desired capacity with some level of reliability. Previous results identify drivers' fulfillment of traffic regulations as a weak point in order to maximize the benefits of current management strategies, like VSL or lane-changing control. This is likely to change in the near future with the irruption of Autonomous Vehicles (AV) in freeways. V2X communications will allow directly actuating on individual vehicles with high accuracy. This will open the door to new management strategies based on simultaneous communication to groups of AVs and extremely short reaction times, like platooning, which stands out as a strategy with a huge potential to improve freeway traffic. Strings of AVs traveling at extremely short gaps (i.e. platoons) allow achieving higher capacities and lower energy consumption rates. In this context, the thesis presents a parsimonious macroscopic model for AVs platooning in mixed traffic (i.e. platoons of AVs travelling together with human driven vehicles). The model allows determining the average platoon length and reproducing the overall traffic dynamics leading to higher capacities. Results prove that with a 50% penetration rate of AVs in the lane, capacity could reach 3400 veh/h/lane under a cooperative platooning strategy.Per tal de millorar la capacitat i reduir la congestió a les autopistes cal gestionar el trànsit de manera activa. Les estratègies de gestió activa del trànsit són d’especial importància en autopistes metropolitanes. La congestió provoca retards i un increment del consum de combustible que va lligat a unes majors emissions de gasos contaminants, tots amb efectes perniciosos per la societat. La gestió activa del transit requereix regular la demanda i millorar la capacitat de la via. Encara que tots dos aspectes son necessaris, la present tesis només analitza la gestió de l’oferta. Part de la recerca en l’anàlisi i la teoria del trànsit es basa en dades empíriques. Per satisfer el requeriment de dades detallades i d’alta qualitat, aquesta tesis presenta una campanya pionera de recol·lecció de dades. Les dades es van recollir a l’autopista B-23 d’accés a Barcelona. Tots els instruments de mesura es van configurar per tal de registrar les dades amb el major nivell de detall possible, incloent les càmeres de videovigilància, d’on es varen extreure els comptatges de canvi de carril. Amb aquest objectiu, es va desenvolupar una metodologia semiautomàtica per comptar canvis de carril a partir de gravacions de trànsit, que es presenta en el cos de la tesi. L’anàlisi de les dades obtingudes ha demostrat que el compliment dels límits de velocitat només resulta rellevant en aquelles seccions que compten amb un radar. És en aquestes seccions on s’ha confirmat que com menor és el límit de velocitat, major es l’ocupació per a un flux donat. Per contra, la hipòtesi habitual de que uns límits de velocitat baixos produeixen una restricció del flux no es va observar de forma rellevant. Aquest comportament podria esser diferent en el cas d’implantar un radar de tram. Els resultats obtinguts també mostren com les diferències de velocitats entre carrils s’incrementen per a límits de velocitat baixos i en condicions de demanda moderada. Això, alhora, incrementa el nombre de canvis de carril. Per contra, els límits de velocitat baixos contribueixen a una distribució de flux més uniforme entre carrils, de forma que es pot evitar la infrautilització de carrils. L’anàlisi més detallat de l’activitat de canvi de carril demostra que una taxa elevada de canvis de carril impedeix assolir fluxos grans de circulació. En la tesi, aquesta relació inversa entre la taxa de canvis de carril i el flux màxim de trànsit a l’autopista s’ha modelat de forma estocàstica utilitzant un model basat en la inferència Bayesiana. Aquest model es pot utilitzar com una eina de control, per tal de determinar quina taxa de canvi de carril es pot permetre si es vol assolir una capacitat determinada amb una determinada probabilitat de compliment. En vista dels resultats previs, la falta de compliment de les normes de trànsit per part dels conductors s’identifica com un punt dèbil a l’hora de maximitzar els beneficis de les actuals estratègies de gestió del transit. Això probablement canviarà en el futur pròxim amb la irrupció dels Vehicles Autònoms (VA) a les autopistes. Els sistemes de comunicació V2X permetran actuar individualment sobre cada vehicle amb una gran precisió. Això obrirà la porta a noves estratègies de gestió, basades en la comunicació simultània entre diferents grups de VA i en temps de reacció extremadament curts, com per exemple és el “platooning”, que destaca pel seu gran potencial per millorar el trànsit en autopista. Els “platons” son cadenes de VA viatjant amb uns espaiaments extremadament curts que permeten assolir capacitats mes elevades i un menor consum energètic. En aquest context, la tesi presenta un model macroscòpic parsimoniós per a “platons” de VA en condicions de transit mixt, és a dir, compartint la infraestructura amb vehicles tradicionals. El model permet determinar la longitud mitjana del “platons” i reproduir el trànsit global dinàmiques que condueixen a majors capacitats. Els resultats demostren que amb un 50% la velocitat de penetració dels AV al carril, la capacitat podria arribar als 3.400 vehicles / h / carril sota una estratègia cooperativa de “platooning”Award-winningPostprint (published version
    corecore