Mobile gaming prospects: the challenges to become a serious industry

Mobile games are a main example of both a successful mobile application and the increasing range of platforms for the media and entertainment industries. Against this convergent background, the paper introduces the basic features of the mobile gaming market and its industrial ecosystem with main actors and activities. Its focus lies on the challenges ahead for its evolution into a potentially dominant game platform and on the possible disruptions along this road. The future role of context and the deep personal relationship with the mobile device are considered to further explore mobile games link with users’ perceptions, players’ strategies and pending techno-economic developments

Contribution to the operation of smart rural distribution grid with energy resources for improvement of the quality of service

This Thesis aims for contributing in the deployment and operation of Smart Grid, in isolated rural areas. As it would be expected, technological developments and investments in the electrical field have mainly focused on urban and industrial areas where the energy demand is high, as well as, the possibility to recover easily the investment. Therefore, difficult accessing areas where population and electrical demand are low are less attractive to invest. For this reason, this Thesis, in parallel to the European project known as Smart Rural Grid, has focused on the rural grid development. In this sense, the Thesis contributes directly in the design, conception and justification of an innovate architecture for rural systems. The architecture has been deployed and tested at the end of a medium voltage line of Estabanell Energia in Vallfogona del Ripollès. In addition, the presented architecture is characterised to integrate power electronics with embedded battery systems, an innovative management system and a proper telecommunication network in order to gain robustness, flexibility and hosting capacity for distributed and renewable generation. To sum up, the Thesis has focused on the design and development of new operation modes, algorithms and equipment that allow to manage automatically and optimally the energy resources; like power electronics, energy storage systems, distributed and renewable generation, and controllable loads. These strategies are able to correct common issues in rural grids, such as voltage variations and electrical losses. In addition, they improve and ensure the power quality and supply continuity, contribute to reduce operational costs and infrastructure optimization and deferral.Aquesta tesi vol contribuir en el desplegament de les futures xarxes elèctriques intel.ligents, en entorns rurals que habitualment són oblidats. Cal mencionar que els principals avenços tecnològics i les inversions per part dels gestors de la xarxa s'han centrat en entorns urbans i industrials, ja que aquests solen demandar grans quantitats d'energia, fet que facilita la recuperació de la inversió. Per tant, en un entorn on la densitat de població i la demanda energètica és baixa i a més l'orografia és complexa resulta menys atractiu invertir-hi. Per aquest motiu, la tesi, en paral.lel al projecte Europeu Smart Rural Grid, s'ha centrat en el desenvolupament de les xarxes elèctriques en entorns rurals. El principal objectiu de la tesi i alhora del projecte Smart Rural Grid és desenvolupar tecnologies per concebre les futures xarxes en entorns rurals. Aquestes han de permetre incrementar la baixa eficiència, qualitat i resiliència de la xarxa. En aquest sentit, la tesi ha contribuït en la concepció, disseny i justificació d'una innovadora arquitectura. Aquesta arquitectura, s'ha dut a terme en el final d'una línia de mitja tensió d'Estabanell Energia a Vallfogona del Ripollès. A més, aquesta arquitectura es caracteritza per integrar electrònica de potència, sistemes elèctrics d'emmagatzemament, un innovador sistema de gestió i de telecomunicacions, poden proporcionar a la xarxa una major robustesa, flexibilitat i capacitat per integrar a la nova generació distribuïda i renovable. D'altre banda, la Tesi també s'ha centrat en la concepció i desenvolupament de nous modes d'operació, algoritmes i dispositius que permeten automatitzar i optimitzar la gestió dels recursos distribuïts; és a dir, la electrònica de potència, els sistemes d'emmagatzemament, la generació renovable i distribuïda i les càrregues controlables. Aquestes estratègies permeten solventar els problemes habituals en aquest tipus de xarxes, com per exemple les variacions de tensió i les pèrdues. A més, també milloren i asseguren la qualitat i continuïtat del subministrament, ajuden a reduir els costos d'operació i retrassar la inversió en nova infraestructur

Connecting the nation : an historical institutionalist explanation for divergent communications technology outcomes in Canada and Australia

Australia's slow rate of progress in rolling out broadband technologies became a major election issue in 2007, resulting in the National Broadband Network (NBN), the largest public infrastructure investment in Australia's history. Numerous international comparative reports reveal that Australia's lag in the deployment of broadband technologies in relation to Canada, another geographically large, sparsely populated federal system, is significant. Nevertheless, Australia's poor broadband performance is no different than the sluggish adoption of many other forms of electromagnetic communications technologies since the time of the telegraph. This thesis adopts an historical institutionalist approach to explain why Australia trails behind Canada in the take-up of communications technologies. The thesis identifies the different approaches to enabling, coordinating and regulating communications technologies in each country. Importantly, different federal powers for communications technologies have resulted in longstanding differences in the deployment of communications technologies. The Australian government's exclusive powers to legislate for communications technologies resulted in a series of centralised, top-down, single national solutions. Conversely, Canada's decentralised, bottom-up, provincial and municipal solutions approach stems from the provinces' powers to legislate for communications technologies within the provinces. Constitutionally, the Canadian government's powers are for the most part restricted to issues of interconnection between the provinces. Australian policy-makers favour standardised national systems designed to provide equality of service provision which invariably takes longer to deliver services to citizens. While Canada's approach leads to different standards of service provision, the approach is faster in delivering communications technology services to citizens. In explaining why a decentralised approach to deploying communications technologies results in faster take-up of new communications technologies, the concept of varieties of particularism is developed. The term 'varieties of particularism' refers to the unique social, political, economic, technological and geographical peculiarities that exist at the nexus of government, business and communications technologies. These various characteristics differ for each region, jurisdiction, provider and user and present a complex series of challenges for the deployment of new communications technologies. In the broadband era, the traditional monolithic telecommunications carrier model is increasingly obsolete. The research finds that single national solutions designed to meet citizens' communications technology requirements (such as those adopted by Australian policy makers) do not adequately address the varieties of particularism and therefore are slow to be deployed and to be taken-up by citizens. Further, the centralisation of political power in the communication industries prevents many citizens from participating in policy development - a 'build it and they will come' scenario - which neglects the human element of the 'network society'. Consequently, the centralised approach results in policy focused on particular technologies or devices predetermined by government, rather than user functionality which can be delivered by a mix of available technologies. The research finds that Australia's centralised approach discourages innovative uses of available technologies, whereas the Canadian decentralised approach enables citizens to be active policy and network participants where political issues are resolved at the regional or local level. In light of the NBN, the comparison with Canada demonstrates that Australia's centralised approach has important ramifications for future communications technology deployment

Actas da 10ª Conferência sobre Redes de Computadores

Universidade do MinhoCCTCCentro AlgoritmiCisco SystemsIEEE Portugal Sectio

Architecture and algorithms for the implementation of digital wireless receivers in FPGA and ASIC: ISDB-T and DVB-S2 cases

[EN] The first generation of Terrestrial Digital Television(DTV) has been in service for over a decade. In 2013, several countries have already completed the transition from Analog to Digital TV Broadcasting, most of which in Europe. In South America, after several studies and trials, Brazil adopted the Japanese standard with some innovations. Japan and Brazil started Digital Terrestrial Television Broadcasting (DTTB) services in December 2003 and December 2007 respectively, using Integrated Services Digital Broadcasting - Terrestrial (ISDB-T), also known as ARIB STD-B31. In June 2005 the Committee for the Information Technology Area (CATI) of Brazilian Ministry of Science and Technology and Innovation MCTI approved the incorporation of the IC-Brazil Program, in the National Program for Microelectronics (PNM) . The main goals of IC-Brazil are the formal qualification of IC designers, support to the creation of semiconductors companies focused on projects of ICs within Brazil, and the attraction of semiconductors companies focused on the design and development of ICs in Brazil. The work presented in this thesis originated from the unique momentum created by the combination of the birth of Digital Television in Brazil and the creation of the IC-Brazil Program by the Brazilian government. Without this combination it would not have been possible to make these kind of projects in Brazil. These projects have been a long and costly journey, albeit scientifically and technologically worthy, towards a Brazilian DTV state-of-the-art low complexity Integrated Circuit, with good economy scale perspectives, due to the fact that at the beginning of this project ISDB-T standard was not adopted by several countries like DVB-T. During the development of the ISDB-T receiver proposed in this thesis, it was realized that due to the continental dimensions of Brazil, the DTTB would not be enough to cover the entire country with open DTV signal, specially for the case of remote localizations far from the high urban density regions. Then, Eldorado Research Institute and Idea! Electronic Systems, foresaw that, in a near future, there would be an open distribution system for high definition DTV over satellite, in Brazil. Based on that, it was decided by Eldorado Research Institute, that would be necessary to create a new ASIC for broadcast satellite reception. At that time DVB-S2 standard was the strongest candidate for that, and this assumption still stands nowadays. Therefore, it was decided to apply to a new round of resources funding from the MCTI - that was granted - in order to start the new project. This thesis discusses in details the Architecture and Algorithms proposed for the implementation of a low complexity Intermediate Frequency(IF) ISDB-T Receiver on Application Specific Integrated Circuit (ASIC) CMOS. The Architecture proposed here is highly based on the COordinate Rotation Digital Computer (CORDIC) Algorithm, that is a simple and efficient algorithm suitable for VLSI implementations. The receiver copes with the impairments inherent to wireless channels transmission and the receiver crystals. The thesis also discusses the Methodology adopted and presents the implementation results. The receiver performance is presented and compared to those obtained by means of simulations. Furthermore, the thesis also presents the Architecture and Algorithms for a DVB-S2 receiver targeting its ASIC implementation. However, unlike the ISDB-T receiver, only preliminary ASIC implementation results are introduced. This was mainly done in order to have an early estimation of die area to prove that the project in ASIC is economically viable, as well as to verify possible bugs in early stage. As in the case of ISDB-T receiver, this receiver is highly based on CORDIC algorithm and it was prototyped in FPGA. The Methodology used for the second receiver is derived from that used for the ISDB-T receiver, with minor additions given the project characteristics.[ES] La primera generación de Televisión Digital Terrestre(DTV) ha estado en servicio por más de una década. En 2013, varios países completaron la transición de transmisión analógica a televisión digital, la mayoría de ellas en Europa. En América del Sur, después de varios estudios y ensayos, Brasil adoptó el estándar japonés con algunas innovaciones. Japón y Brasil comenzaron a prestar el servicio de Difusión de Televisión Digital Terrestre (DTTB) en diciembre de 2003 y diciembre de 2007 respectivamente, utilizando Radiodifusión Digital de Servicios Integrados Terrestres (ISDB-T), también conocida como ARIB STD-B31. En junio de 2005, el Comité del Área de Tecnología de la Información (CATI) del Ministerio de Ciencia, Tecnología e Innovación de Brasil - MCTI aprobó la incorporación del Programa CI-Brasil, en el Programa Nacional de Microelectrónica (PNM). Los principales objetivos de la CI-Brasil son la formación de diseñadores de CIs, apoyar la creación de empresas de semiconductores enfocadas en proyectos de circuitos integrados dentro de Brasil, y la atracción de empresas de semiconductores interesadas en el diseño y desarrollo de circuitos integrados. El trabajo presentado en esta tesis se originó en el impulso único creado por la combinación del nacimiento de la televisión digital en Brasil y la creación del Programa de CI-Brasil por el gobierno brasileño. Sin esta combinación no hubiera sido posible realizar este tipo de proyectos en Brasil. Estos proyectos han sido un trayecto largo y costoso, aunque meritorio desde el punto de vista científico y tecnológico, hacia un Circuito Integrado brasileño de punta y de baja complejidad para DTV, con buenas perspectivas de economía de escala debido al hecho que al inicio de este proyecto, el estándar ISDB-T no fue adoptado por varios países como DVB-T. Durante el desarrollo del receptor ISDB-T propuesto en esta tesis, se observó que debido a las dimensiones continentales de Brasil, la DTTB no sería suficiente para cubrir todo el país con la señal de televisión digital abierta, especialmente para el caso de localizaciones remotas, apartadas de las regiones de alta densidad urbana. En ese momento, el Instituto de Investigación Eldorado e Idea! Sistemas Electrónicos, previeron que en un futuro cercano habría un sistema de distribución abierto para DTV de alta definición por satélite en Brasil. Con base en eso, el Instituto de Investigación Eldorado decidió que sería necesario crear un nuevo ASIC para la recepción de radiodifusión por satélite, basada el estándar DVB-S2. En esta tesis se analiza en detalle la Arquitectura y algoritmos propuestos para la implementación de un receptor ISDB-T de baja complejidad y frecuencia intermedia (IF) en un Circuito Integrado de Aplicación Específica (ASIC) CMOS. La arquitectura aquí propuesta se basa fuertemente en el algoritmo Computadora Digital para Rotación de Coordenadas (CORDIC), el cual es un algoritmo simple, eficiente y adecuado para implementaciones VLSI. El receptor hace frente a las deficiencias inherentes a las transmisiones por canales inalámbricos y los cristales del receptor. La tesis también analiza la metodología adoptada y presenta los resultados de la implementación. Por otro lado, la tesis también presenta la arquitectura y los algoritmos para un receptor DVB-S2 dirigido a la implementación en ASIC. Sin embargo, a diferencia del receptor ISDB-T, se introducen sólo los resultados preliminares de implementación en ASIC. Esto se hizo principalmente con el fin de tener una estimación temprana del área del die para demostrar que el proyecto en ASIC es económicamente viable, así como para verificar posibles errores en etapa temprana. Como en el caso de receptor ISDB-T, este receptor se basa fuertemente en el algoritmo CORDIC y fue un prototipado en FPGA. La metodología utilizada para el segundo receptor se deriva de la utilizada para el re[CA] La primera generació de Televisió Digital Terrestre (TDT) ha estat en servici durant més d'una dècada. En 2013, diversos països ja van completar la transició de la radiodifusió de televisió analògica a la digital, i la majoria van ser a Europa. A Amèrica del Sud, després de diversos estudis i assajos, Brasil va adoptar l'estàndard japonés amb algunes innovacions. Japó i Brasil van començar els servicis de Radiodifusió de Televisió Terrestre Digital (DTTB) al desembre de 2003 i al desembre de 2007, respectivament, utilitzant la Radiodifusió Digital amb Servicis Integrats de (ISDB-T), coneguda com a ARIB STD-B31. Al juny de 2005, el Comité de l'Àrea de Tecnologia de la Informació (CATI) del Ministeri de Ciència i Tecnologia i Innovació del Brasil (MCTI) va aprovar la incorporació del programa CI Brasil al Programa Nacional de Microelectrònica (PNM). Els principals objectius de CI Brasil són la qualificació formal dels dissenyadors de circuits integrats, el suport a la creació d'empreses de semiconductors centrades en projectes de circuits integrats dins del Brasil i l'atracció d'empreses de semiconductors centrades en el disseny i desenvolupament de circuits integrats. El treball presentat en esta tesi es va originar en l'impuls únic creat per la combinació del naixement de la televisió digital al Brasil i la creació del programa Brasil CI pel govern brasiler. Sense esta combinació no hauria estat possible realitzar este tipus de projectes a Brasil. Estos projectes han suposat un viatge llarg i costós, tot i que digne científicament i tecnològica, cap a un circuit integrat punter de baixa complexitat per a la TDT brasilera, amb bones perspectives d'economia d'escala perquè a l'inici d'este projecte l'estàndard ISDB-T no va ser adoptat per diversos països, com el DVB-T. Durant el desenvolupament del receptor de ISDB-T proposat en esta tesi, va resultar que, a causa de les dimensions continentals de Brasil, la DTTB no seria suficient per cobrir tot el país amb el senyal de TDT oberta, especialment pel que fa a les localitzacions remotes allunyades de les regions d'alta densitat urbana.. En este moment, l'Institut de Recerca Eldorado i Idea! Sistemes Electrònics van preveure que, en un futur pròxim, no hi hauria a Brasil un sistema de distribució oberta de TDT d'alta definició a través de satèl¿lit. D'acord amb això, l'Institut de Recerca Eldorado va decidir que seria necessari crear un nou ASIC per a la recepció de radiodifusió per satèl¿lit. basat en l'estàndard DVB-S2. En esta tesi s'analitza en detall l'arquitectura i els algorismes proposats per l'execució d'un receptor ISDB-T de Freqüència Intermèdia (FI) de baixa complexitat sobre CMOS de Circuit Integrat d'Aplicacions Específiques (ASIC). L'arquitectura ací proposada es basa molt en l'algorisme de l'Ordinador Digital de Rotació de Coordenades (CORDIC), que és un algorisme simple i eficient adequat per implementacions VLSI. El receptor fa front a les deficiències inherents a la transmissió de canals sense fil i els cristalls del receptor. Esta tesi també analitza la metodologia adoptada i presenta els resultats de l'execució. Es presenta el rendiment del receptor i es compara amb els obtinguts per mitjà de simulacions. D'altra banda, esta tesi també presenta l'arquitectura i els algorismes d'un receptor de DVB-S2 de cara a la seua implementació en ASIC. No obstant això, a diferència del receptor ISDB-T, només s'introdueixen resultats preliminars d'implementació en ASIC. Això es va fer principalment amb la finalitat de tenir una estimació primerenca de la zona de dau per demostrar que el projecte en ASIC és econòmicament viable, així com per verificar possibles errors en l'etapa primerenca. Com en el cas del receptor ISDB-T, este receptor es basa molt en l'algorisme CORDIC i va ser un prototip de FPGA. La metodologia utilitzada per al segon receptor es deriva de la utilitzada per al receptor IRodrigues De Lima, E. (2016). Architecture and algorithms for the implementation of digital wireless receivers in FPGA and ASIC: ISDB-T and DVB-S2 cases [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61967TESI