241 research outputs found

    Reasoning with inconsistent possibilistic description logics ontologies with disjunctive assertions

    Get PDF
    We present a preliminary framework for reasoning with possibilistic description logics ontologies with disjunctive assertions (PoDLoDA ontologies for short). Given a PoDLoDA ontology, its terminological box is expressed in the description logic programming fragment but its assertional box allows four kinds of statements: an individual is a member of a concept, two individuals are related through a role, an individual is a member of the union of two or more concepts or two individuals are related through the union of two or more roles. Axioms and statements in PoDLoDA ontologies have a numerical certainty degree attached. A disjunctive assertion expresses a doubt respect to the membership of either individuals to union of concepts or pairs of individuals to the union of roles. Because PoDLoDA ontologies allow to represent incomplete and potentially inconsistent information, instance checking is addressed through an adaptation of Bodanza’s Suppositional Argumentation System that allows to reason with modus ponens and constructive dilemmas. We think that our approach will be of use for implementers of reasoning systems in the Semantic Web where uncertainty of membership of individuals to concepts or roles is present.Facultad de Informátic

    Reasoning with inconsistent possibilistic description logics ontologies with disjunctive assertions

    Get PDF
    We present a preliminary framework for reasoning with possibilistic description logics ontologies with disjunctive assertions (PoDLoDA ontologies for short). Given a PoDLoDA ontology, its terminological box is expressed in the description logic programming fragment but its assertional box allows four kinds of statements: an individual is a member of a concept, two individuals are related through a role, an individual is a member of the union of two or more concepts or two individuals are related through the union of two or more roles. Axioms and statements in PoDLoDA ontologies have a numerical certainty degree attached. A disjunctive assertion expresses a doubt respect to the membership of either individuals to union of concepts or pairs of individuals to the union of roles. Because PoDLoDA ontologies allow to represent incomplete and potentially inconsistent information, instance checking is addressed through an adaptation of Bodanza’s Suppositional Argumentation System that allows to reason with modus ponens and constructive dilemmas. We think that our approach will be of use for implementers of reasoning systems in the Semantic Web where uncertainty of membership of individuals to concepts or roles is present.Facultad de Informátic

    Every normal logic program has a 2-valued semantics: theory, extensions, applications, implementations

    Get PDF
    Trabalho apresentado no âmbito do Doutoramento em Informática, como requisito parcial para obtenção do grau de Doutor em InformáticaAfter a very brief introduction to the general subject of Knowledge Representation and Reasoning with Logic Programs we analyse the syntactic structure of a logic program and how it can influence the semantics. We outline the important properties of a 2-valued semantics for Normal Logic Programs, proceed to define the new Minimal Hypotheses semantics with those properties and explore how it can be used to benefit some knowledge representation and reasoning mechanisms. The main original contributions of this work, whose connections will be detailed in the sequel, are: • The Layering for generic graphs which we then apply to NLPs yielding the Rule Layering and Atom Layering — a generalization of the stratification notion; • The Full shifting transformation of Disjunctive Logic Programs into (highly nonstratified)NLPs; • The Layer Support — a generalization of the classical notion of support; • The Brave Relevance and Brave Cautious Monotony properties of a 2-valued semantics; • The notions of Relevant Partial Knowledge Answer to a Query and Locally Consistent Relevant Partial Knowledge Answer to a Query; • The Layer-Decomposable Semantics family — the family of semantics that reflect the above mentioned Layerings; • The Approved Models argumentation approach to semantics; • The Minimal Hypotheses 2-valued semantics for NLP — a member of the Layer-Decomposable Semantics family rooted on a minimization of positive hypotheses assumption approach; • The definition and implementation of the Answer Completion mechanism in XSB Prolog — an essential component to ensure XSB’s WAM full compliance with the Well-Founded Semantics; • The definition of the Inspection Points mechanism for Abductive Logic Programs;• An implementation of the Inspection Points workings within the Abdual system [21] We recommend reading the chapters in this thesis in the sequence they appear. However, if the reader is not interested in all the subjects, or is more keen on some topics rather than others, we provide alternative reading paths as shown below. 1-2-3-4-5-6-7-8-9-12 Definition of the Layer-Decomposable Semantics family and the Minimal Hypotheses semantics (1 and 2 are optional) 3-6-7-8-10-11-12 All main contributions – assumes the reader is familiarized with logic programming topics 3-4-5-10-11-12 Focus on abductive reasoning and applications.FCT-MCTES (Fundação para a Ciência e Tecnologia do Ministério da Ciência,Tecnologia e Ensino Superior)- (no. SFRH/BD/28761/2006

    Recycling Computed Answers in Rewrite Systems for Abduction

    Full text link
    In rule-based systems, goal-oriented computations correspond naturally to the possible ways that an observation may be explained. In some applications, we need to compute explanations for a series of observations with the same domain. The question whether previously computed answers can be recycled arises. A yes answer could result in substantial savings of repeated computations. For systems based on classic logic, the answer is YES. For nonmonotonic systems however, one tends to believe that the answer should be NO, since recycling is a form of adding information. In this paper, we show that computed answers can always be recycled, in a nontrivial way, for the class of rewrite procedures that we proposed earlier for logic programs with negation. We present some experimental results on an encoding of the logistics domain.Comment: 20 pages. Full version of our IJCAI-03 pape

    Reasoning about Action: An Argumentation - Theoretic Approach

    Full text link
    We present a uniform non-monotonic solution to the problems of reasoning about action on the basis of an argumentation-theoretic approach. Our theory is provably correct relative to a sensible minimisation policy introduced on top of a temporal propositional logic. Sophisticated problem domains can be formalised in our framework. As much attention of researchers in the field has been paid to the traditional and basic problems in reasoning about actions such as the frame, the qualification and the ramification problems, approaches to these problems within our formalisation lie at heart of the expositions presented in this paper

    The Role of preferences in logic programming: nonmonotonic reasoning, user preferences, decision under uncertainty

    Get PDF
    Intelligent systems that assist users in fulfilling complex tasks need a concise and processable representation of incomplete and uncertain information. In order to be able to choose among different options, these systems also need a compact and processable representation of the concept of preference. Preferences can provide an effective way to choose the best solutions to a given problem. These solutions can represent the most plausible states of the world when we model incomplete information, the most satisfactory states of the world when we express user preferences, or optimal decisions when we make decisions under uncertainty. Several domains, such as, reasoning under incomplete and uncertain information, user preference modeling, and qualitative decision making under uncertainty, have benefited from advances on preference representation. In the literature, several symbolic approaches of nonclassical reasoning have been proposed. Among them, logic programming under answer set semantics offers a good compromise between symbolic representation and computation of knowledge and several extensions for handling preferences. Nevertheless, there are still some open issues to be considered in logic programming. In nonmonotonic reasoning, first, most approaches assume that exceptions to logic program rules are already specified. However, sometimes, it is possible to consider implicit preferences based on the specificity of the rules to handle incomplete information. Secondly, the joint handling of exceptions and uncertainty has received little attention: when information is uncertain, the selection of default rules can be a matter of explicit preferences and uncertainty. In user preference modeling, although existing logic programming specifications allow to express user preferences which depend both on incomplete and contextual information, in some applications, some preferences in some context may be more important than others. Furthermore, more complex preference expressions need to be supported. In qualitative decision making under uncertainty, existing logic programming-based methodologies for making decisions seem to lack a satisfactory handling of preferences and uncertainty. The aim of this dissertation is twofold: 1) to tackle the role played by preferences in logic programming from different perspectives, and 2) to contribute to this novel field by proposing several frameworks and methods able to address the above issues. To this end, we will first show how preferences can be used to select default rules in logic programs in an implicit and explicit way. In particular, we propose (i) a method for selecting logic program rules based on specificity, and (ii) a framework for selecting uncertain default rules based on explicit preferences and the certainty of the rules. Then, we will see how user preferences can be modeled and processed in terms of a logic program (iii) in order to manage user profiles in a context-aware system and (iv) in order to propose a framework for the specification of nested (non-flat) preference expressions. Finally, in the attempt to bridge the gap between logic programming and qualitative decision under uncertainty, (v) we propose a classical- and a possibilistic-based logic programming methodology to compute an optimal decision when uncertainty and preferences are matters of degrees.Els sistemes intel.ligents que assisteixen a usuaris en la realització de tasques complexes necessiten una representació concisa i formal de la informació que permeti un raonament nomonòton en condicions d’incertesa. Per a poder escollir entre les diferents opcions, aquests sistemes solen necessitar una representació del concepte de preferència. Les preferències poden proporcionar una manera efectiva de triar entre les millors solucions a un problema. Aquestes solucions poden representar els estats del món més plausibles quan es tracta de modelar informació incompleta, els estats del món més satisfactori quan expressem preferències de l’usuari, o decisions òptimes quan estem parlant de presa de decisió incorporant incertesa. L’ús de les preferències ha beneficiat diferents dominis, com, el raonament en presència d’informació incompleta i incerta, el modelat de preferències d’usuari, i la presa de decisió sota incertesa. En la literatura, s’hi troben diferents aproximacions al raonament no clàssic basades en una representació simbòlica de la informació. Entre elles, l’enfocament de programació lògica, utilitzant la semàntica de answer set, ofereix una bona aproximació entre representació i processament simbòlic del coneixement, i diferents extensions per gestionar les preferències. No obstant això, en programació lògica es poden identificar diferents problemes pel que fa a la gestió de les preferències. Per exemple, en la majoria d’enfocaments de raonament no-monòton s’assumeix que les excepcions a default rules d’un programa lògic ja estan expressades. Però de vegades es poden considerar preferències implícites basades en l’especificitat de les regles per gestionar la informació incompleta. A més, quan la informació és també incerta, la selecció de default rules pot dependre de preferències explícites i de la incertesa. En el modelatge de preferències del usuari, encara que els formalismes existents basats en programació lògica permetin expressar preferències que depenen d’informació contextual i incompleta, en algunes aplicacions, donat un context, algunes preferències poden ser més importants que unes altres. Per tant, resulta d’interès un llenguatge que permeti capturar preferències més complexes. En la presa de decisions sota incertesa, les metodologies basades en programació lògica creades fins ara no ofereixen una solució del tot satisfactòria pel que fa a la gestió de les preferències i la incertesa. L’objectiu d’aquesta tesi és doble: 1) estudiar el paper de les preferències en la programació lògica des de diferents perspectives, i 2) contribuir a aquesta jove àrea d’investigació proposant diferents marcs teòrics i mètodes per abordar els problemes anteriorment citats. Per a aquest propòsit veurem com les preferències es poden utilitzar de manera implícita i explícita per a la selecció de default rules proposant: (i) un mètode basat en l’especificitat de les regles, que permeti seleccionar regles en un programa lògic; (ii) un marc teòric per a la selecció de default rules incertes basat en preferències explícites i la incertesa de les regles. També veurem com les preferències de l’usuari poden ser modelades i processades usant un enfocament de programació lògica (iii) que suporti la creació d’un mecanisme de gestió dels perfils dels usuaris en un sistema amb reconeixement del context; (iv) que permeti proposar un marc teòric capaç d’expressar preferències amb fòrmules imbricades. Per últim, amb l’objectiu de disminuir la distància entre programació lògica i la presa de decisió amb incertesa proposem (v) una metodologia basada en programació lògica clàssica i en una extensió de la programació lògica que incorpora lògica possibilística per modelar un problema de presa de decisions i per inferir una decisió òptima.Los sistemas inteligentes que asisten a usuarios en tareas complejas necesitan una representación concisa y procesable de la información que permita un razonamiento nomonótono e incierto. Para poder escoger entre las diferentes opciones, estos sistemas suelen necesitar una representación del concepto de preferencia. Las preferencias pueden proporcionar una manera efectiva para elegir entre las mejores soluciones a un problema. Dichas soluciones pueden representar los estados del mundo más plausibles cuando hablamos de representación de información incompleta, los estados del mundo más satisfactorios cuando hablamos de preferencias del usuario, o decisiones óptimas cuando estamos hablando de toma de decisión con incertidumbre. El uso de las preferencias ha beneficiado diferentes dominios, como, razonamiento en presencia de información incompleta e incierta, modelado de preferencias de usuario, y toma de decisión con incertidumbre. En la literatura, distintos enfoques simbólicos de razonamiento no clásico han sido creados. Entre ellos, la programación lógica con la semántica de answer set ofrece un buen acercamiento entre representación y procesamiento simbólico del conocimiento, y diferentes extensiones para manejar las preferencias. Sin embargo, en programación lógica se pueden identificar diferentes problemas con respecto al manejo de las preferencias. Por ejemplo, en la mayoría de enfoques de razonamiento no-monótono se asume que las excepciones a default rules de un programa lógico ya están expresadas. Pero, a veces se pueden considerar preferencias implícitas basadas en la especificidad de las reglas para manejar la información incompleta. Además, cuando la información es también incierta, la selección de default rules pueden depender de preferencias explícitas y de la incertidumbre. En el modelado de preferencias, aunque los formalismos existentes basados en programación lógica permitan expresar preferencias que dependen de información contextual e incompleta, in algunas aplicaciones, algunas preferencias en un contexto puede ser más importantes que otras. Por lo tanto, un lenguaje que permita capturar preferencias más complejas es deseable. En la toma de decisiones con incertidumbre, las metodologías basadas en programación lógica creadas hasta ahora no ofrecen una solución del todo satisfactoria al manejo de las preferencias y la incertidumbre. El objectivo de esta tesis es doble: 1) estudiar el rol de las preferencias en programación lógica desde diferentes perspectivas, y 2) contribuir a esta joven área de investigación proponiendo diferentes marcos teóricos y métodos para abordar los problemas anteriormente citados. Para este propósito veremos como las preferencias pueden ser usadas de manera implícita y explícita para la selección de default rules proponiendo: (i) un método para seleccionar reglas en un programa basado en la especificad de las reglas; (ii) un marco teórico para la selección de default rules basado en preferencias explícitas y incertidumbre. También veremos como las preferencias del usuario pueden ser modeladas y procesadas usando un enfoque de programación lógica (iii) para crear un mecanismo de manejo de los perfiles de los usuarios en un sistema con reconocimiento del contexto; (iv) para crear un marco teórico capaz de expresar preferencias con formulas anidadas. Por último, con el objetivo de disminuir la distancia entre programación lógica y la toma de decisión con incertidumbre proponemos (v) una metodología para modelar un problema de toma de decisiones y para inferir una decisión óptima usando un enfoque de programación lógica clásica y uno de programación lógica extendida con lógica posibilística.Sistemi intelligenti, destinati a fornire supporto agli utenti in processi decisionali complessi, richiedono una rappresentazione dell’informazione concisa, formale e che permetta di ragionare in maniera non monotona e incerta. Per poter scegliere tra le diverse opzioni, tali sistemi hanno bisogno di disporre di una rappresentazione del concetto di preferenza altrettanto concisa e formale. Le preferenze offrono una maniera efficace per scegliere le miglior soluzioni di un problema. Tali soluzioni possono rappresentare gli stati del mondo più credibili quando si tratta di ragionamento non monotono, gli stati del mondo più soddisfacenti quando si tratta delle preferenze degli utenti, o le decisioni migliori quando prendiamo una decisione in condizioni di incertezza. Diversi domini come ad esempio il ragionamento non monotono e incerto, la strutturazione del profilo utente, e i modelli di decisione in condizioni d’incertezza hanno tratto beneficio dalla rappresentazione delle preferenze. Nella bibliografia disponibile si possono incontrare diversi approcci simbolici al ragionamento non classico. Tra questi, la programmazione logica con answer set semantics offre un buon compromesso tra rappresentazione simbolica e processamento dell’informazione, e diversi estensioni per la gestione delle preferenze sono state proposti in tal senso. Nonostante ció, nella programmazione logica esistono ancora delle problematiche aperte. Prima di tutto, nella maggior parte degli approcci al ragionamento non monotono, si suppone che nel programma le eccezioni alle regole siano già specificate. Tuttavia, a volte per trattare l’informazione incompleta è possibile prendere in considerazione preferenze implicite basate sulla specificità delle regole. In secondo luogo, la gestione congiunta di eccezioni e incertezza ha avuto scarsa attenzione: quando l’informazione è incerta, la scelta di default rule può essere una questione di preferenze esplicite e d’incertezza allo stesso tempo. Nella creazione di preferenze dell’utente, anche se le specifiche di programmazione logica esistenti permettono di esprimere preferenze che dipendono sia da un’informazione incompleta che da una contestuale, in alcune applicazioni talune preferenze possono essere più importanti di altre, o espressioni più complesse devono essere supportate. In un processo decisionale con incertezza, le metodologie basate sulla programmazione logica viste sinora, non offrono una gestione soddisfacente delle preferenze e dell’incertezza. Lo scopo di questa dissertazione è doppio: 1) chiarire il ruolo che le preferenze giocano nella programmazione logica da diverse prospettive e 2) contribuire proponendo in questo nuovo settore di ricerca, diversi framework e metodi in grado di affrontare le citate problematiche. Per prima cosa, dimostreremo come le preferenze possono essere usate per selezionare default rule in un programma in maniera implicita ed esplicita. In particolare proporremo: (i) un metodo per la selezione delle regole di un programma logico basato sulla specificità dell’informazione; (ii) un framework per la selezione di default rule basato sulle preferenze esplicite e sull’incertezza associata alle regole del programma. Poi, vedremo come le preferenze degli utenti possono essere modellate attraverso un programma logico, (iii) per creare il profilo dell’utente in un sistema context-aware, e (iv) per proporre un framework che supporti la definizione di preferenze complesse. Infine, per colmare le lacune in programmazione logica applicata a un processo di decisione con incertezza (v) proporremo una metodologia basata sulla programmazione logica classica e una metodologia basata su un’estensione della programmazione logica con logica possibilistica
    • …
    corecore