Quantifying Potential Energy Efficiency Gain in Green Cellular Wireless Networks

Conventional cellular wireless networks were designed with the purpose of providing high throughput for the user and high capacity for the service provider, without any provisions of energy efficiency. As a result, these networks have an enormous Carbon footprint. In this paper, we describe the sources of the inefficiencies in such networks. First we present results of the studies on how much Carbon footprint such networks generate. We also discuss how much more mobile traffic is expected to increase so that this Carbon footprint will even increase tremendously more. We then discuss specific sources of inefficiency and potential sources of improvement at the physical layer as well as at higher layers of the communication protocol hierarchy. In particular, considering that most of the energy inefficiency in cellular wireless networks is at the base stations, we discuss multi-tier networks and point to the potential of exploiting mobility patterns in order to use base station energy judiciously. We then investigate potential methods to reduce this inefficiency and quantify their individual contributions. By a consideration of the combination of all potential gains, we conclude that an improvement in energy consumption in cellular wireless networks by two orders of magnitude, or even more, is possible.Comment: arXiv admin note: text overlap with arXiv:1210.843

Energy-Efficient Resource Allocation in Wireless Networks: An Overview of Game-Theoretic Approaches

An overview of game-theoretic approaches to energy-efficient resource allocation in wireless networks is presented. Focusing on multiple-access networks, it is demonstrated that game theory can be used as an effective tool to study resource allocation in wireless networks with quality-of-service (QoS) constraints. A family of non-cooperative (distributed) games is presented in which each user seeks to choose a strategy that maximizes its own utility while satisfying its QoS requirements. The utility function considered here measures the number of reliable bits that are transmitted per joule of energy consumed and, hence, is particulary suitable for energy-constrained networks. The actions available to each user in trying to maximize its own utility are at least the choice of the transmit power and, depending on the situation, the user may also be able to choose its transmission rate, modulation, packet size, multiuser receiver, multi-antenna processing algorithm, or carrier allocation strategy. The best-response strategy and Nash equilibrium for each game is presented. Using this game-theoretic framework, the effects of power control, rate control, modulation, temporal and spatial signal processing, carrier allocation strategy and delay QoS constraints on energy efficiency and network capacity are quantified.Comment: To appear in the IEEE Signal Processing Magazine: Special Issue on Resource-Constrained Signal Processing, Communications and Networking, May 200

Resource allocation and optimization techniques in wireless relay networks

Relay techniques have the potential to enhance capacity and coverage of a wireless network. Due to rapidly increasing number of smart phone subscribers and high demand for data intensive multimedia applications, the useful radio spectrum is becoming a scarce resource. For this reason, two way relay network and cognitive radio technologies are required for better utilization of radio spectrum. Compared to the conventional one way relay network, both the uplink and the downlink can be served simultaneously using a two way relay network. Hence the effective bandwidth efficiency is considered to be one time slot per transmission. Cognitive networks are wireless networks that consist of different types of users, a primary user (PU, the primary license holder of a spectrum band) and secondary users (SU, cognitive radios that opportunistically access the PU spectrum). The secondary users can access the spectrum of the licensed user provided they do not harmfully affect to the primary user. In this thesis, various resource allocation and optimization techniques have been investigated for wireless relay and cognitive radio networks

Adaptive Communications for Next Generation Broadband Wireless Access Systems

Un dels aspectes claus en el disseny i gestió de les xarxes sense fils d'accés de banda ampla és l'ús eficient dels recursos radio. Des del punt de vista de l'operador, l'ample de banda és un bé escàs i preuat que s´ha d'explotar i gestionar de la forma més eficient possible tot garantint la qualitat del servei que es vol proporcionar. Per altra banda, des del punt de vista del usuari, la qualitat del servei ofert ha de ser comparable al de les xarxes fixes, requerint així un baix retard i una baixa pèrdua de paquets per cadascun dels fluxos de dades entre la xarxa i l'usuari. Durant els darrers anys s´han desenvolupat nombroses tècniques i algoritmes amb l'objectiu d'incrementar l'eficiència espectral. Entre aquestes tècniques destaca l'ús de múltiples antenes al transmissor i al receptor amb l'objectiu de transmetre diferents fluxos de dades simultaneament sense necessitat d'augmentar l'ample de banda. Per altra banda, la optimizació conjunta de la capa d'accés al medi i la capa física (fent ús de l'estat del canal per tal de gestionar de manera optima els recursos) també permet incrementar sensiblement l'eficiència espectral del sistema.L'objectiu d'aquesta tesi és l'estudi i desenvolupament de noves tècniques d'adaptació de l'enllaç i gestió dels recursos ràdio aplicades sobre sistemes d'accés ràdio de propera generació (Beyond 3G). Els estudis realitzats parteixen de la premissa que el transmisor coneix (parcialment) l'estat del canal i que la transmissió es realitza fent servir un esquema multiportadora amb múltiples antenes al transmisor i al receptor. En aquesta tesi es presenten dues línies d'investigació, la primera per casos d'una sola antenna a cada banda de l'enllaç, i la segona en cas de múltiples antenes. En el cas d'una sola antena al transmissor i al receptor, un nou esquema d'assignació de recursos ràdio i priorització dels paquets (scheduling) és proposat i analitzat integrant totes dues funcions sobre una mateixa entitat (cross-layer). L'esquema proposat té com a principal característica la seva baixa complexitat i que permet operar amb transmissions multimedia. Alhora, posteriors millores realitzades per l'autor sobre l'esquema proposat han permès també reduir els requeriments de senyalització i combinar de forma óptima usuaris d'alta i baixa mobilitat sobre el mateix accés ràdio, millorant encara més l'eficiència espectral del sistema. En cas d'enllaços amb múltiples antenes es proposa un nou esquema que combina la selecció del conjunt optim d'antenes transmissores amb la selecció de la codificació espai- (frequència-) temps. Finalment es donen una sèrie de recomanacions per tal de combinar totes dues línies d'investigació, així con un estat de l'art de les tècniques proposades per altres autors que combinen en part la gestió dels recursos ràdio i els esquemes de transmissió amb múltiples antenes.Uno de los aspectos claves en el diseño y gestión de las redes inalámbricas de banda ancha es el uso eficiente de los recursos radio. Desde el punto de vista del operador, el ancho de banda es un bien escaso y valioso que se debe explotar y gestionar de la forma más eficiente posible sin afectar a la calidad del servicio ofrecido. Por otro lado, desde el punto de vista del usuario, la calidad del servicio ha de ser comparable al ofrecido por las redes fijas, requiriendo así un bajo retardo y una baja tasa de perdida de paquetes para cada uno de los flujos de datos entre la red y el usuario. Durante los últimos años el número de técnicas y algoritmos que tratan de incrementar la eficiencia espectral en dichas redes es bastante amplio. Entre estas técnicas destaca el uso de múltiples antenas en el transmisor y en el receptor con el objetivo de poder transmitir simultáneamente diferentes flujos de datos sin necesidad de incrementar el ancho de banda. Por otro lado, la optimización conjunta de la capa de acceso al medio y la capa física (utilizando información de estado del canal para gestionar de manera óptima los recursos) también permite incrementar sensiblemente la eficiencia espectral del sistema.El objetivo de esta tesis es el estudio y desarrollo de nuevas técnicas de adaptación del enlace y la gestión de los recursos radio, y su posterior aplicación sobre los sistemas de acceso radio de próxima generación (Beyond 3G). Los estudios realizados parten de la premisa de que el transmisor conoce (parcialmente) el estado del canal a la vez que se considera que la transmisión se realiza sobre un sistema de transmisión multiportadora con múltiple antenas en el transmisor y el receptor. La tesis se centra sobre dos líneas de investigación, la primera para casos de una única antena en cada lado del enlace, y la segunda en caso de múltiples antenas en cada lado. Para el caso de una única antena en el transmisor y en el receptor, se ha desarrollado un nuevo esquema de asignación de los recursos radio así como de priorización de los paquetes de datos (scheduling) integrando ambas funciones sobre una misma entidad (cross-layer). El esquema propuesto tiene como principal característica su bajo coste computacional a la vez que se puede aplicar en caso de transmisiones multimedia. Posteriores mejoras realizadas por el autor sobre el esquema propuesto han permitido también reducir los requisitos de señalización así como combinar de forma óptima usuarios de alta y baja movilidad. Por otro lado, en caso de enlaces con múltiples antenas en transmisión y recepción, se presenta un nuevo esquema de adaptación en el cual se combina la selección de la(s) antena(s) transmisora(s) con la selección del esquema de codificación espacio-(frecuencia-) tiempo. Para finalizar, se dan una serie de recomendaciones con el objetivo de combinar ambas líneas de investigación, así como un estado del arte de las técnicas propuestas por otros autores que combinan en parte la gestión de los recursos radio y los esquemas de transmisión con múltiples antenas.In Broadband Wireless Access systems the efficient use of the resources is crucial from many points of views. From the operator point of view, the bandwidth is a scarce, valuable, and expensive resource which must be exploited in an efficient manner while the Quality of Service (QoS) provided to the users is guaranteed. On the other hand, a tight delay and link quality constraints are imposed on each data flow hence the user experiences the same quality as in fixed networks. During the last few years many techniques have been developed in order to increase the spectral efficiency and the throughput. Among them, the use of multiple antennas at the transmitter and the receiver (exploiting spatial multiplexing) with the joint optimization of the medium access control layer and the physical layer parameters.In this Ph.D. thesis, different adaptive techniques for B3G multicarrier wireless systems are developed and proposed focusing on the SS-MC-MA and the OFDM(A) (IEEE 802.16a/e/m standards) communication schemes. The research lines emphasize into the adaptation of the transmission having (Partial) knowledge of the Channel State Information for both; single antenna and multiple antenna links. For single antenna links, the implementation of a joint resource allocation and scheduling strategy by including adaptive modulation and coding is investigated. A low complexity resource allocation and scheduling algorithm is proposed with the objective to cope with real- and/or non-real- time requirements and constraints. A special attention is also devoted in reducing the required signalling. However, for multiple antenna links, the performance of a proposed adaptive transmit antenna selection scheme jointly with space-time block coding selection is investigated and compared with conventional structures. In this research line, mainly two optimizations criteria are proposed for spatial link adaptation, one based on the minimum error rate for fixed throughput, and the second focused on the maximisation of the rate for fixed error rate. Finally, some indications are given on how to include the spatial adaptation into the investigated and proposed resource allocation and scheduling process developed for single antenna transmission