Network Function Virtualization over Cloud-Cloud Computing as Business Continuity Solution

Cloud computing provides resources by using virtualization technology and a pay-as-you-go cost model. Network Functions Virtualization (NFV) is a concept, which promises to grant network operators the required flexibility to quickly develop and provision new network functions and services, which can be hosted in the cloud. However, cloud computing is subject to failures which emphasizes the need to address user’s availability requirements. Availability refers to the cloud uptime and the cloud capability to operate continuously. Providing highly available services in cloud computing is essential for maintaining customer confidence and satisfaction and preventing revenue losses. Different techniques can be implemented to increase the system’s availability and assure business continuity. This chapter covers cloud computing as business continuity solution and cloud service availability. This chapter also covers the causes of service unavailability and the impact due to service unavailability. Further, this chapter covers various ways to achieve the required cloud service availability

Information Retrieval Based on DOM Trees

[ES] Desde hace varios años, la cantidad de información disponible en la web crece de manera exponencial. Cada día se genera una gran cantidad de información que prácticamente de inmediato está disponible en la web. Los buscadores e indexadores recorren diariamente la web para encontrar toda esa información que se ha ido añadiendo y así, ponerla a disposición del usuario devolviéndola en los resultados de las búsquedas. Sin embargo, la cantidad de información es tan grande que debe ser preprocesada con anterioridad. Dado que el usuario que realiza una búsqueda de información solamente está interesado en la información relevante, no tiene sentido que los buscadores e indexadores procesen el resto de elementos de las páginas web. El procesado de elementos irrelevantes de páginas web supone un gasto de recursos innecesario, como por ejemplo espacio de almacenamiento, tiempo de procesamiento, uso de ancho de banda, etc. Se estima que entre el 40% y el 50% del contenido de las páginas web son elementos irrelevantes. Por eso, en los últimos 20 años se han desarrollado técnicas para la detección de elementos tanto relevantes como irrelevantes de páginas web. Este objetivo se puede abordar de diversas maneras, por lo que existen técnicas diametralmente distintas para afrontar el problema. Esta tesis se centra en el desarrollo de técnicas basadas en árboles DOM para la detección de diversas partes de las páginas web, como son el contenido principal, la plantilla, y el menú. La mayoría de técnicas existentes se centran en la detección de texto dentro del contenido principal de las páginas web, ya sea eliminando la plantilla de dichas páginas o detectando directamente el contenido principal. Las técnicas que proponemos no sólo son capaces de realizar la extracción de texto, sino que, bien por eliminación de plantilla o bien por detección del contenido principal, son capaces de aislar cualquier elemento relevante de las páginas web, como por ejemplo imágenes, animaciones, videos, etc. Dichas técnicas no sólo son útiles para buscadores y rastreadores, sino que también pueden ser útiles directamente para el usuario que navega por la web. Por ejemplo, en el caso de usuarios con diversidad funcional (como sería una ceguera) puede ser interesante la eliminación de elementos irrelevantes para facilitar la lectura (o escucha) de las páginas web. Para hacer las técnicas accesibles a todo el mundo, las hemos implementado como extensiones del navegador, y son compatibles con navegadores basados en Mozilla o en Chromium. Además, estas herramientas están públicamente disponibles para que cualquier persona interesada pueda acceder a ellas y continuar con la investigación si así lo deseara.[CA] Des de fa diversos anys, la quantitat d'informació disponible en la web creix de manera exponencial. Cada dia es genera una gran quantitat d'informació que immediatament es posa disponible en la web. Els cercadors i indexadors recorren diàriament la web per a trobar tota aqueixa informació que s'ha anat afegint i així, posar-la a la disposició de l'usuari retornant-la en els resultats de les cerques. No obstant això, la quantitat d'informació és tan gran que aquesta ha de ser preprocessada. Atés que l'usuari que realitza una cerca d'informació solament es troba interessat en la informació rellevant, no té sentit que els cercadors i indexadors processen la resta d'elements de les pàgines web. El processament d'elements irrellevants de pàgines web suposa una despesa de recursos innecessària, com per exemple espai d'emmagatzematge, temps de processament, ús d'amplada de banda, etc. S'estima que entre el 40% i el 50% del contingut de les pàgines web són elements irrellevants. Precisament per això, en els últims 20 anys s'han desenvolupat tècniques per a la detecció d'elements tant rellevants com irrellevants de pàgines web. Aquest objectiu es pot afrontar de diverses maneres, per la qual cosa existeixen tècniques diametralment diferents per a afrontar el problema. Aquesta tesi se centra en el desenvolupament de tècniques basades en arbres DOM per a la detecció de diverses parts de les pàgines web, com són el contingut principal, la plantilla, i el menú. La majoria de tècniques existents se centren en la detecció de text dins del contingut principal de les pàgines web, ja siga eliminant la plantilla d'aquestes pàgines o detectant directament el contingut principal. Les tècniques que hi proposem no sols són capaces de realitzar l'extracció de text, sinó que, bé per eliminació de plantilla o bé per detecció del contingut principal, són capaços d'aïllar qualsevol element rellevant de les pàgines web, com per exemple imatges, animacions, vídeos, etc. Aquestes tècniques no sols són útils per a cercadors i rastrejadors, sinó també poden ser útils directament per a l'usuari que navega per la web. Per exemple, en el cas d'usuaris amb diversitat funcional (com ara una ceguera) pot ser interessant l'eliminació d'elements irrellevants per a facilitar-ne la lectura (o l'escolta) de les pàgines web. Per a fer les tècniques accessibles a tothom, les hem implementades com a extensions del navegador, i són compatibles amb navegadors basats en Mozilla i en Chromium. A més, aquestes eines estan públicament disponibles perquè qualsevol persona interessada puga accedir a elles i continuar amb la investigació si així ho desitjara.[EN] For several years, the amount of information available on the Web has been growing exponentially. Every day, a huge amount of data is generated and it is made immediately available on the Web. Indexers and crawlers browse the Web daily to find the new information that has been added, and they make it available to answer the users' search queries. However, the amount of information is so huge that it must be preprocessed. Given that users are only interested in the relevant information, it is not necessary for indexers and crawlers to process other boilerplate, redundant or useless elements of the web pages. Processing such irrelevant elements lead to an unnecessary waste of resources, such as storage space, runtime, bandwidth, etc. Different studies have shown that between 40% and 50% of the data on the Web are noisy elements. For this reason, several techniques focused on the detection of both, relevant and irrelevant data, have been developed over the last 20 years. The problems of identifying the relevant content of a web page, its template, its menu, etc. can be faced in various ways, and for this reason, there exist completely different techniques to address those problems. This thesis is focused on the development of information retrieval techniques based on DOM trees. Its goal is to detect different parts of a web page, such as the main content, the template, and the main menu. Most of the existing techniques are focused on the detection of text inside the main content of the web pages, mainly by removing the template of the web page or by inferring the main content. The techniques proposed in this thesis do not only extract text by eliminating the template or inferring the main content, but also extract any other relevant information from web pages such as images, animations, videos, etc. Our techniques are not only useful for indexers and crawlers but also for the user browsing the Web. For instance, in the case of users with functional diversity problems (such as blindness), removing noisy elements can facilitate them to read (or listen to) the web pages. To make the techniques broadly accessible to everybody, we have implemented them as browser extensions, which are compatible with Mozilla-based and Chromium-based browsers. In addition, these tools are publicly available, so any interested person can access them and continue with the research if they wish to do so.Alarte Aleixandre, J. (2023). Information Retrieval Based on DOM Trees [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/19667

Orchestration de web services fiables

L’Informatique Orienté Services représente un paradigme pour construire des applications distribuées sur Internet. L’Architecture Orientée Services(SOA) est un style architectural qui permet le développement de ces applications à base de services. Au cours de la dernière décennie, l’orchestration des services Web est devenue un domaine très actif dans la recherche scientifique et académique. Bien que de nombreux défis liés à l’orchestration aient été abordés, la fiabilité de l’orchestration et de sa vérification restent encore un sujet ouvert, prérequis et important de fait que ces orchestrations affectent aujourd’hui plusieurs activités quotidiennes. Cette thèse focalise sur le sujet d’orchestration des Services Web Fiables. En particulier, elle contribue avec un ensemble d’approches, de techniques et d’outils pour améliorer la sélection et l’orchestration des services web fiables. Premièrement, elle affine les phases du cycle de vie d’orchestration de services web afin d’assurer une vérification continuée de fiabilité lors des phases de conception et d’exécution. En outre, elle propose une architecture conceptuelle basée sur un registre de service amélioré, pour la mise en œuvre d’orchestrations fiables. Deuxièmement, elle présente une approche de mesure de similarité entre les services web. L’approche repose sur la comparaison des interfaces WSDL de services. L’approche sert à identifier les relations de similarité, de substituabilité et de composabilité entre services. L’outil WSSIM a été développé pour mettre en œuvre l’approche proposée. Pour validation, l’outil a été expérimenté avec un ensemble important de services web réels. Troisièmement, la thèse contribue avec une approche pour l’identification des substituts de services simples et complexes. L’approche utilise les techniques de mesure de similarité, la classification de service avec FCA et l’analyse de fiabilité pour identifier et sélectionner les meilleures substitutes. Un ensemble d’algorithmes aient été proposés pour décrire le processus d’identification. Quatrièmement, pour examiner la réputation des services comme un autre critère de fiabilité, la thèse introduit un Framework et un modèle mathématique pour la gestion de réputation de service We

Towards Designing and Generating User Interfaces by Using Expert Knowledge

[ES] La investigación reportada en la presente tesis doctoral se lleva a cabo a través de la metodología de la ciencia del diseño que se centra en la creación y evaluación de artefactos. En esta tesis, el principal artefacto es el novedoso enfoque para diseñar y generar interfaces de usuario utilizando el conocimiento experto. Con el fin de permitir el uso del conocimiento experto, el enfoque propuesto se basa en la reutilización de patrones de diseño que incorporan el conocimiento experto del diseño de la interfaz y proporcionan soluciones reutilizables a diversos problemas de diseño. El objetivo principal de dicho enfoque es abordar el uso de patrones de diseño a fin de garantizar que los conocimientos especializados se integren en el diseño y la generación de interfaces de usuario para aplicaciones móviles y web. Las contribuciones específicas de esta tesis se resumen a continuación: Una primera contribución consiste en el marco AUIDP que se define para apoyar el diseño y la generación de interfaces adaptativas para aplicaciones web y móviles utilizando patrones de diseño HCI. El marco propuesto abarca tanto la etapa de diseño como la de ejecución de dichas interfaces. En el momento del diseño, los modelos de patrones de diseño junto con la interfaz de usuario y el perfil de usuario se definen siguiendo una metodología de desarrollo específica. En tiempo de ejecución, los modelos creados se utilizan para permitir la selección de patrones de diseño de HCI y para permitir la generación de interfaces de usuario a partir de las soluciones de diseño proporcionadas por los patrones de diseño relevantes. La segunda contribución es un método de especificación para establecer un modelo de ontología que convierte la representación tradicional basada en texto en la representación formal del patrón de diseño de HCI. Este método adopta la metodología Neon para lograr la transición de las representaciones informales a las formales. El modelo de ontología creado se llama MIDEP, que es una ontología modular que captura el conocimiento sobre los patrones de diseño, así como la interfaz de usuario y el perfil del usuario. La tercera contribución es el IDEPAR, que es el primer sistema dentro del marco global del AUIDP. Este sistema tiene como objetivo recomendar automáticamente los patrones de diseño más relevantes para un problema de diseño dado. Se basa en un enfoque híbrido que utiliza una combinación mixta de técnicas de recomendación basadas en texto y ontología para producir recomendaciones de patrones de diseño que proporcionan soluciones de diseño apropiadas. La cuarta contribución es un sistema generador de interfaz llamado ICGDEP, que se propone para generar automáticamente el código fuente de la interfaz de usuario para aplicaciones web y móviles. El ICGDEP es el segundo sistema dentro del marco global de AUIDP y se basa en el uso de patrones de diseño de HCI que son recomendados por el sistema IDEPAR. Su objetivo principal es generar automáticamente el código fuente de la interfaz de usuario a partir de las soluciones de diseño proporcionadas por los patrones de diseño. Para lograr esto, el sistema ICGDEP utiliza un método que permite la generación de código fuente de interfaz de usuario para la aplicación de destino. Las contribuciones aportadas en la presente tesis han sido validadas a través de diferentes perspectivas. En primer lugar, la evaluación de la ontología MIDEP desarrollada se realiza utilizando preguntas de competencia, enfoques de evaluación basados en la tecnología y basados en aplicaciones. En segundo lugar, la evaluación del sistema IDEPAR se establece mediante un patrón producido por expertos y un estudio de evaluación centrado en el usuario. Luego, el sistema ICGDEP es evaluado en términos de ser utilizado efectivamente por los desarrolladores, considerando el factor de productividad. Por último, la evaluación del marco mundial de AUIDP se lleva a cabo mediante estudios de casos y estudios de usabilidad.[CA] La investigació reportada en aquesta tesi doctoral es duu a terme a través de la metodologia de la ciència del disseny que se centra en la creació i avaluació d'artefactes. En aquesta tesi, el principal artefacte és el nou enfocament per dissenyar i generar interfícies d'usuari utilitzant el coneixement expert. Per tal de permetre l'ús del coneixement expert, l'enfocament proposat es basa en la reutilització de patrons de disseny que incorporen el coneixement expert del disseny de la interfície i proporcionen solucions reutilitzables a diversos problemes de disseny. L'objectiu principal d'aquest enfocament és abordar l'ús de patrons de disseny per tal de garantir que els coneixements especialitzats s'integrin en el disseny i la generació d'interfícies d'usuari per a aplicacions mòbils i web. Les contribucions específiques d'aquesta tesi es resumeixen a continuació: Una primera contribució consisteix en el marc AUIDP que es defineix per donar suport al disseny i generació d'interfícies adaptatives per a aplicacions web i mòbils utilitzant patrons de disseny HCI. El marc proposat inclou tant l'etapa de disseny com la d'execució de les interfícies esmentades. En el moment del disseny, els models de patrons de disseny juntament amb la interfície d'usuari i el perfil d'usuari es defineixen seguint una metodologia de desenvolupament específica. En temps d'execució, els models creats s'utilitzen per permetre la selecció de patrons de disseny de HCI i per permetre la generació de interfícies d'usuari a partir de les solucions de disseny proporcionades pels patrons de disseny rellevants. La segona contribució és un mètode d'especificació per establir un model d'ontologia que converteix la representació tradicional basada en text en la representació formal del patró de disseny de HCI. Aquest mètode adopta la metodologia Neon per aconseguir la transició de les representacions informals a les formals. El model d'ontologia creat s'anomena MIDEP, una ontologia modular que captura el coneixement sobre els patrons de disseny, així com la interfície d'usuari i el perfil de l'usuari. La tercera contribució és l'IDEPAR, que és el primer sistema dins del marc global de l'AUIDP. Aquest sistema té com a objectiu recomanar automàticament els patrons de disseny més rellevants per a un problema de disseny donat. Es basa en un enfocament híbrid que utilitza una combinació mixta de tècniques de recomanació basades en text i ontologia per produir recomanacions de patrons de disseny que proporcionen solucions de disseny apropiades. La quarta contribució és un sistema generador d'interfície anomenat ICGDEP, que es proposa per generar automàticament el codi font de la interfície d'usuari per a aplicacions web i mòbils. L'ICGDEP és el segon sistema dins del marc global d'AUIDP i es basa en l'ús de patrons de disseny de HCI que són recomanats pel sistema IDEPAR. El seu objectiu principal és generar automàticament el codi font de la interfície d'usuari a partir de les solucions de disseny proporcionades pels patrons de disseny. Per aconseguir-ho, el sistema ICGDEP utilitza un mètode que permet generar codi font d'interfície d'usuari per a l'aplicació de destinació. Les contribucions aportades a la present tesi han estat validades a través de diferents perspectives. En primer lloc, l'avaluació de l'ontologia MIDEP desenvolupada es fa utilitzant preguntes de competència, enfocaments d'avaluació basats en la tecnologia i basats en aplicacions. En segon lloc, l'avaluació del sistema IDEPAR s'estableix mitjançant un patró produït per experts i un estudi d'avaluació centrat en l'usuari. Després, el sistema ICGDEP és avaluat en termes de ser utilitzat efectivament pels desenvolupadors, considerant el factor de productivitat. Finalment, l'avaluació del marc mundial d'AUIDP es fa mitjançant estudis de casos i estudis d'usabilitat.[EN] The research reported in the present PhD dissertation is conducted through the design science methodology that focuses on creating and evaluating artifacts. In the current thesis, the main artifact is the novel approach to design and generate user interfaces using expert knowledge. In order to enable the use of expert knowledge, the present approach is devoted to reuse design patterns that incorporate expert knowledge of interface design and provide reusable solutions to various design problems. The main goal of the proposed approach is to address the use of design patterns in order to ensure that expert knowledge is integrated into the design and generation of user interfaces for mobile and Web applications. The specific contributions of this thesis are summarized below: This first contribution is the AUIDP framework that is defined to support the design and generation of adaptive interfaces for Web and mobile applications using HCI design patterns. The proposed framework spans over design-time and run-time. At design-time, models of design patterns along with user interface and user profile are defined following a specific development methodology. At run-time, the created models are used to allow the selection of HCI design patterns and to enable the generation of user interfaces from the design solutions provided by the relevant design patterns. The second contribution is a specification method to establish an ontology model that turns traditional text-based representation into formal HCI design pattern representation. This method adopts the Neon methodology to achieve the transition from informal to formal representations. The created ontology model is named MIDEP, which is a modular ontology that captures knowledge about design patterns as well as the user interface and user's profile. The third contribution is the IDEPAR, which is the first system within the global AUIDP framework. This system aims to automatically recommend the most relevant design patterns for a given design problem. It is based on a hybrid approach that relies on a mixed combination of text-based and ontology-based recommendation techniques to produce design pattern recommendations that provide appropriate design solutions. The fourth contribution is an interface generator system called ICGDEP, which is proposed to automatically generate the user interface source code for Web and mobile applications. The proposed ICGDEP is the second system within the global AUIDP framework and relies on the use of HCI design patterns that are recommended by the IDEPAR system. It mainly aims at automatically generating the user interface source code from the design solutions provided by design patterns. To achieve this, the ICGDEP system is based on a generation method that allows the generation of user interface source code for the target application. The contributions provided in the present thesis have been validated through different perspectives. First, the evaluation of the developed MIDEP ontology is performed using competency questions, technology-based, and application-based evaluation approaches. Second, the evaluation of the IDEPAR system is established through an expert-based gold standard and a user-centric evaluation study. Then, the ICGDEP system is evaluated in terms of being effectively used by developers, considering the productivity factor. Finally, the evaluation of the global AUIDP framework is conducted through case studies and usability studies.Braham, A. (2022). Towards Designing and Generating User Interfaces by Using Expert Knowledge [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/19092

Pharo 9 by Example

International audiencePharo is a modern, dynamically-typed, reflective, and pure object-oriented programming language. It offers strong productivity via a fully live programming environment. It supports Xtreme TDD, a powerful development technique that puts live objects at the center of the coding experience. More information at http://www.pharo.org. Pharoers are used to say that programmers will never program the same once they coded seriously in Pharo. Learning Pharo is easy. Software developers learn Pharo in a couple of days. In addition, you can follow an excellent online free lecture available at: http://mooc.pharo.org. This book covers all the key aspects of Pharo: its syntax and its core libraries such as collections and streams. It also takes the user over simple tutorials that present all the aspects of code development with tests and git management with Pharo. In addition, it presents advanced topics such as reflective facilities and meta-level