Cooperating distributed grammar systems with random context grammars as components

In this paper, we discuss cooperating distributed grammar systems where components are (variants of) random context grammars. We give an overview of known results and open problems, and prove some further results

Communication in membrana Systems with symbol Objects.

Esta tesis está dedicada a los sistemas de membranas con objetos-símbolo como marco teórico de los sistemas paralelos y distribuidos de procesamiento de multiconjuntos.Una computación de parada puede aceptar, generar o procesar un número, un vector o una palabra; por tanto el sistema define globalmente (a través de los resultados de todas sus computaciones) un conjunto de números, de vectores, de palabras (es decir, un lenguaje), o bien una función. En esta tesis estudiamos la capacidad de estos sistemas para resolver problemas particulares, así como su potencia computacional. Por ejemplo, las familias de lenguajes definidas por diversas clases de estos sistemas se comparan con las familias clásicas, esto es, lenguajes regulares, independientes del contexto, generados por sistemas 0L tabulados extendidos, generados por gramáticas matriciales sin chequeo de apariciones, recursivamente enumerables, etc. Se prestará especial atención a la comunicación de objetos entre regiones y a las distintas formas de cooperación entre ellos.Se pretende (Sección 3.4) realizar una formalización los sistemas de membranas y construir una herramienta tipo software para la variante que usa cooperación no distribuida, el navegador de configuraciones, es decir, un simulador, en el cual el usuario selecciona la siguiente configuración entre todas las posibles, estando permitido volver hacia atrás. Se considerarán diversos modelos distribuidos. En el modelo de evolución y comunicación (Capítulo 4) separamos las reglas tipo-reescritura y las reglas de transporte (llamadas symport y antiport). Los sistemas de bombeo de protones (proton pumping, Secciones 4.8, 4.9) constituyen una variante de los sistemas de evolución y comunicación con un modo restrictivo de cooperación. Un modelo especial de computación con membranas es el modelo puramente comunicativo, en el cual los objetos traspasan juntos una membrana. Estudiamos la potencia computacional de las sistemas de membranas con symport/antiport de 2 o 3 objetos (Capítulo 5) y la potencia computacional de las sistemas de membranas con alfabeto limitado (Capítulo 6).El determinismo (Secciones 4.7, 5.5, etc.) es una característica especial (restrictiva) de los sistemas computacionales. Se pondrá especial énfasis en analizar si esta restricción reduce o no la potencia computacional de los mismos. Los resultados obtenidos para sistemas de bombeo del protones están transferidos (Sección 7.3) a sistemas con catalizadores bistabiles. Unos ejemplos de aplicación concreta de los sistemas de membranas (Secciones 7.1, 7.2) son la resolución de problemas NP-completos en tiempo polinomial y la resolución de problemas de ordenación.This thesis deals with membrane systems with symbol objects as a theoretical framework of distributed parallel multiset processing systems.A halting computation can accept, generate or process a number, a vector or a word, so the system globally defines (by the results of all its computations) a set of numbers or a set of vectors or a set of words, (i.e., a language), or a function. The ability of these systems to solve particular problems is investigated, as well as their computational power, e.g., the language families defined by different classes of these systems are compared to the classical ones, i.e., regular, context-free, languages generated by extended tabled 0L systems, languages generated by matrix grammars without appearance checking, recursively enumerable languages, etc. Special attention is paid to communication of objects between the regions and to the ways of cooperation between the objects.An attempt to formalize the membrane systems is made (Section 3.4), and a software tool is constructed for the non-distributed cooperative variant, the configuration browser, i.e., a simulator, where the user chooses the next configuration among the possible ones and can go back. Different distributed models are considered. In the evolution-communication model (Chapter 4) rewriting-like rules are separated from transport rules. Proton pumping systems (Sections 4.8, 4.9) are a variant of the evolution-communication systems with a restricted way of cooperation. A special membrane computing model is a purely communicative one: the objects are moved together through a membrane. We study the computational power of membrane systems with symport/antiport of 2 or 3 objects (Chapter 5) and the computational power of membrane systems with a limited alphabet (Chapter 6).Determinism (Sections 4.7, 5.5, etc.) is a special property of computational systems; the question of whether this restriction reduces the computational power is addressed. The results on proton pumping systems can be carried over (Section 7.3) to the systems with bi-stable catalysts. Some particular examples of membrane systems applications are solving NP-complete problems in polynomial time, and solving the sorting problem

Algebraic dependency grammar

We propose a mathematical formalism called Algebraic Dependency Grammar with applications to formal linguistics and to formal language theory. Regarding formal linguistics we aim to address the problem of grammaticality with special attention to cross-linguistic cases. In the field of formal language theory this formalism provides a new perspective allowing an algebraic classification of languages. Notably our approach suggests the existence of so-called anti-classes of languages associated to certain classes of languages. Our notion of a dependency grammar is as of a definition of a set of well-constructed dependency trees (we call this algebraic governance) and a relation which associates word-orders to dependency trees (we call this algebraic linearization). In relation to algebraic governance, we define a manifold which is a set of dependency trees satisfying an agreement condition throughout a pattern, which is the algebraic form of a collection of syntactic addresses over the dependency tree. A boolean condition on the words formalizes the notion of agreement. In relation to algebraic linearization, first we observe that the notion of projectivity is quintessentially that certain substructures of a dependency tree always form an interval in its linearization. So we have to establish well what is a substructure; we see again that patterns proportion the key, generalizing the notion of projectivity with recursive linearization procedures. Combining the above modules we have the formalism: an algebraic dependency grammar is a manifold together with a linearization. Notice that patterns sustain both manifolds and linearizations. We study their interrelation in terms of a new algebraic classification of classes of languages. We highlight the main contributions of the thesis. Regarding mathematical linguistics, algebraic dependency grammar considers trees and word-order different modules in the architecture, which allows description of languages with varied word-order. Ellipses are permitted; this issue is usually avoided because it makes some formalisms non-decidable. We differentiate linguistic phenomena structurally by their algebraic description. Algebraic dependency grammar permits observance of affinity between linguistic constructions which seem superficially different. Regarding formal language theory, a new system for understanding a very large family of languages is presented which permits observation of languages in broader contexts. We identify a new class named anti-context-free languages containing constructions structurally symmetric to context-free languages. Informally we could say that context-free languages are well-parenthesized, while anti-context-free languages are cross-serial-parenthesized. For example copy languages and respectively languages are anti-context-free.Es proposa un formalisme matemàtic anomenat Gramàtica de Dependències Algebraica amb aplicacions a la lingüística formal i a la teoria de llenguatges formals. Pel que fa a la lingüística formal es pretén abordar el problema de la gramaticalitat, amb un èmfasi especial en la transversalitat, això és, que el formalisme sigui apte per a un bon nombre de llengües. En el camp dels llenguatges formals aquest formalisme proporciona una nova perspectiva que permet una classificació algebraica dels llenguatges. Aquest enfocament suggereix a més a més l'existència de les aquí anomenades anti-classes de llenguatges associades a certes classes de llenguatges. La nostra idea d'una gramàtica de dependències és en un conjunt de sintagmes ben construïts (d'això en diem recció algebraica) i una relació que associa ordres de paraules als sintagmes d'aquest conjunt (d'això en diem linearització algebraica). Pel que fa a la recció algebraica, introduïm el concepte de varietat sintàctica com el conjunt de sintagmes que satisfan una concordança sobre un determinat patró. Un patró és un conjunt d'adreces sintàctiques descrit algebraicament. La concordança es formalitza a través d'una condició booleana sobre el vocabulari. En relació amb linearització algebraica, en primer lloc, observem que l'essencial de la noció clàssica de projectivitat rau en el fet que certes subestructures d'un arbre de dependències formen sempre un interval en la seva linearització. Així doncs, primer hem d'establir bé que vol dir subestructura. Un cop més veiem que els patrons en proporcionen la clau, tot generalitzant la noció de projectivitat a través d'un procediment recursiu de linearització. Tot unint els dos mòduls anteriors ja tenim el nostre formalisme a punt: una gramàtica de dependències algebraica és una varietat sintàctica juntament amb una linearització. Notem que els patrons són a la base de tots dos mòduls: varietats i linearitzacions, així que resulta del tot natural estudiar-ne la interrelació en termes d'un nou sistema de classificació algebraica de classes de llenguatges. Destaquem les principals contribucions d'aquesta tesi. Pel que fa a la matemàtica lingüística, la gramàtica de dependències algebraica considera els arbres i l'ordre de les paraules diferents mòduls dins l'arquitectura la qual cosa permet de descriure llenguatges amb una gran varietat d'ordre. L'ús d'el·lipsis és permès; aquesta qüestió és normalment evitada en altres formalismes per tal com la possibilitat d'el·lipsis fa que els models es tornin no decidibles. El nostre model també ens permet classificar estructuralment fenòmens lingüístics segons la seva descripció algebraica, així com de copsar afinitats entre construccions que semblen superficialment diferents. Pel que fa a la teoria dels llenguatges formals, presentem un nou sistema de classificació que ens permet d'entendre els llenguatges en un context més ampli. Identifiquem una nova classe que anomenem llenguatges anti-lliures-de-context que conté construccions estructuralment simètriques als llenguatges lliures de context. Informalment podríem dir que els llenguatges lliures de context estan ben parentetitzats, mentre que els anti-lliures-de-context estan parentetitzats segons dependències creuades en sèrie. En són mostres d'aquesta classe els llenguatges còpia i els llenguatges respectivament.Postprint (published version

Semiannual progress report no. 1, 16 November 1964 - 30 June 1965

Summary reports of research in bioelectronics, electron streams and interactions, plasmas, quantum and optical electronics, radiation and propagation, and solid-state electronic