DVB-NGH: the Next Generation of Digital Broadcast Services to Handheld Devices

This paper reviews the main technical solutions adopted by the next-generation mobile broadcasting standard DVB-NGH, the handheld evolution of the second-generation digital terrestrial TV standard DVB-T2. The main new technical elements introduced with respect to DVB-T2 are: layered video coding with multiple physical layer pipes, time-frequency slicing, full support of an IP transport layer with a dedicated protocol stack, header compression mechanisms for both IP and MPEG-2 TS packets, new low-density parity check coding rates for the data path (down to 1/5), nonuniform constellations for 64 Quadrature Amplitude Modulation (QAM) and 256QAM, 4-D rotated constellations for Quadrature Phase Shift Keying (QPSK), improved time interleaving in terms of zapping time, end-to-end latency and memory consumption, improved physical layer signaling in terms of robustness, capacity and overhead, a novel distributed multiple input single output transmit diversity scheme for single-frequency networks (SFNs), and efficient provisioning of local content in SFNs. All these technological solutions, together with the high performance of DVB-T2, make DVB-NGH a real next-generation mobile multimedia broadcasting technology. In fact, DVB-NGH can be regarded the first third-generation broadcasting system because it allows for the possibility of using multiple input multiple output antenna schemes to overcome the Shannon limit of single antenna wireless communications. Furthermore, DVB-NGH also allows the deployment of an optional satellite component forming a hybrid terrestrial-satellite network topology to improve the coverage in rural areas where the installation of terrestrial networks could be uneconomical.Gómez Barquero, D.; Douillard, C.; Moss, P.; Mignone, V. (2014). DVB-NGH: the Next Generation of Digital Broadcast Services to Handheld Devices. IEEE Transactions on Broadcasting. 60(2):246-257. doi:10.1109/TBC.2014.2313073S24625760

Physical Layer Performance Evaluation of LTE-Advanced Pro Broadcast and ATSC 3.0 Systems

This work provides a detailed performance analysis of the physical layer of two state-of-the-art point-to-multipoint (PTM) technologies: evolved Multimedia Broadcast Multicast Services (eMBMS) and Advanced Television Systems Committee - Third Generation (ATSC 3.0). The performance of these technologies is evaluated and compared using link-level simulations, considering relevant identified scenarios. A selection of Key Performance Indicators (KPI) for the International Mobile Telecommunications 2020 (IMT-2020) evaluation process has been considered. Representative use cases are also aligned to the test environments as defined in the IMT-2020 evaluation guidelines. It is observed that ATSC 3.0 outperforms both eMBMS solutions, i.e. MBMS over Single Frequency Networks (MBSFN) and Single-Cell PTM (SC-PTM) in terms of spectral efficiency, peak data rate and mobility, among others. This performance evaluation serves as a benchmark for comparison with a potential 5G PTM solution

DVB-T2: The Second Generation of Terrestrial Digital Video Broadcasting System

This paper provides a review of the second generation of terrestrial digital video broadcasting standard (DVB-T2). DVB-T2 is the evolution of DVB-T and, together with DVB-S2 and DVB-C2, inaugurated a new transition from the firstgeneration digital broadcasting systems, similar to the transition from analog-to-digital systems. In this paper, the most relevant features of DVB-T2 are explained in detail, along with their benefits and trade-offs. This paper also presents a comprehensive review of the laboratory and field trial results available so far. Especial emphasis is placed in the results of the measurements carried out to test the mobile reception and the novel technologies as multiple input single output and time frequency slicing.This work was supported in part by the University of the Basque Country UPV/EHU under Grant UFI 11/30, in part by the Basque Government under Grants IT-683-13 and SAIOTEK, and in part by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness Project HEDYT-GBB under Grant TEC2012-33302.Eizmendi, I.; Velez, M.; Gómez Barquero, D.; Morgade, J.; Baena Lecuyer, V.; Slimani, M.; Zoellner, J. (2014). DVB-T2: The Second Generation of Terrestrial Digital Video Broadcasting System. IEEE Transactions on Broadcasting. 60(2):258-271. https://doi.org/10.1109/TBC.2014.2312811S25827160

Improved Spectrum Usage with Multi-RF Channel Aggregation Technologies for the Next-Generation Terrestrial Broadcasting

[EN] Next-generation terrestrial broadcasting targets at enhancing spectral efficiency to overcome the challenges derived from the spectrum shortage as a result of the progressive allocation of frequencies - the so-called Digital Dividend - to satisfy the growing demands for wireless broadband capacity. Advances in both transmission standards and video coding are paramount to enable the progressive roll-out of high video quality services such as HDTV (High Definition Televison) or Ultra HDTV. The transition to the second generation European terrestrial standard DVB-T2 and the introduction of MPEG-4/AVC video coding already enables the transmission of 4-5 HDTV services per RF (Radio Frequency) channel. However, the impossibility to allocate higher bit-rate within the remaining spectrum could jeopardize the evolution of the DTT platforms in favour of other high-capacity systems such as the satellite or cable distribution platforms. Next steps are focused on the deployment of the recently released High Efficiency Video Coding (HEVC) standard, which provides more than 50% coding gain with respect to AVC, with the next-generation terrestrial standards. This could ensure the competitiveness of the DTT. This dissertation addresses the use of multi-RF channel aggregation technologies to increase the spectral efficiency of future DTT networks. The core of the Thesis are two technologies: Time Frequency Slicing (TFS) and Channel Bonding (CB). TFS and CB consist in the transmission of the data of a TV service across multiple RF channels instead of using a single channel. CB spreads data of a service over multiple classical RF channels (RF-Mux). TFS spreads the data by time-slicing (slot-by-slot) across multiple RF channels which are sequentially recovered at the receiver by frequency hopping. Transmissions using these features can benefit from capacity and coverage gains. The first one comes from a more efficient statistical multiplexing (StatMux) for Variable Bit Rate (VBR) services due to a StatMux pool over a higher number of services. Furthermore, CB allows increasing service data rate with the number of bonded RF channels and also advantages when combined with SVC (Scalable Video Coding). The coverage gain comes from the increased RF performance due to the reception of the data of a service from different RF channels rather that a single one that could be, eventually, degraded. Robustness against interferences is also improved since the received signal does not depend on a unique potentially interfered RF channel. TFS was firstly introduced as an informative annex in DVB-T2 (not normative) and adopted in DVB-NGH (Next Generation Handheld). TFS and CB are proposed for inclusion in ATSC 3.0. However, they have never been implemented. The investigations carried out in this dissertation employ an information-theoretical approach to obtain their upper bounds, physical layer simulations to evaluate the performance in real systems and the analysis of field measurements that approach realistic conditions of the network deployments. The analysis report coverage gains about 4-5 dB with 4 RF channels and high capacity gains already with 2 RF channels. This dissertation also focuses on implementation aspects. Channel bonding receivers require one tuner per bonded RF channel. The implementation of TFS with a single tuner demands the fulfilment of several timing requirements. However, the use of just two tuners would still allow for a good performance with a cost-effective implementation by the reuse of existing chipsets or the sharing of existing architectures with dual tuner operation such as MIMO (Multiple Input Multiple Output).[ES] La televisión digital terrestre (TDT) de última generación está orientada a una necesaria mejora de la eficiencia espectral con el fin de abordar los desafíos derivados de la escasez de espectro como resultado de la progresiva asignación de frecuencias - el llamado Dividendo Digital - para satisfacer la creciente demanda de capacidad para la banda ancha inalámbrica. Los avances tanto en los estándares de transmisión como de codificación de vídeo son de suma importancia para la progresiva puesta en marcha de servicios de alta calidad como la televisión de Ultra AD (Alta Definición). La transición al estándar europeo de segunda generación DVB-T2 y la introducción de la codificación de vídeo MPEG-4 / AVC ya permite la transmisión de 4-5 servicios de televisión de AD por canal RF (Radiofrecuencia). Sin embargo, la imposibilidad de asignar una mayor tasa de bit sobre el espectro restante podría poner en peligro la evolución de las plataformas de TDT en favor de otros sistemas de alta capacidad tales como el satélite o las distribuidoras de cable. El siguiente paso se centra en el despliegue del reciente estándar HEVC (High Efficiency Video Coding), que ofrece un 50% de ganancia de codificación con respecto a AVC, junto con los estándares terrestres de próxima generación, lo que podría garantizar la competitividad de la TDT en un futuro cercano. Esta tesis aborda el uso de tecnologías de agregación de canales RF que permitan incrementar la eficiencia espectral de las futuras redes. La tesis se centra en torno a dos tecnologías: Time Frequency Slicing (TFS) y Channel Bonding (CB). TFS y CB consisten en la transmisión de los datos de un servicio de televisión a través de múltiples canales RF en lugar de utilizar un solo canal. CB difunde los datos de un servicio a través de varios canales RF convencionales formando un RF-Mux. TFS difunde los datos a través de ranuras temporales en diferentes canales RF. Los datos son recuperados de forma secuencial en el receptor mediante saltos en frecuencia. La implementación de estas técnicas permite obtener ganancias en capacidad y cobertura. La primera de ellas proviene de una multiplexación estadística (StatMux) de servicios de tasa variable (VBR) más eficiente. Además, CB permite aumentar la tasa de pico de un servicio de forma proporcional al número de canales así como ventajas al combinarla con codificación de vídeo escalable. La ganancia en cobertura proviene de un mejor rendimiento RF debido a la recepción de los datos de un servicio desde diferentes canales en lugar uno sólo que podría estar degradado. Del mismo modo, es posible obtener una mayor robustez frente a interferencias ya que la recepción o no de un servicio no depende de si el canal que lo alberga está o no interferido. TFS fue introducido en primer lugar como un anexo informativo en DVB-T2 (no normativo) y posteriormente fue adoptado en DVB-NGH (Next Generation Handheld). TFS y CB han sido propuestos para su inclusión en ATSC 3.0. Aún así, nunca han sido implementados. Las investigaciones llevadas a cabo en esta Tesis emplean diversos enfoques basados en teoría de la información para obtener los límites de ganancia, en simulaciones de capa física para evaluar el rendimiento en sistemas reales y en el análisis de medidas de campo. Estos estudios reportan ganancias en cobertura en torno a 4-5 dB con 4 canales e importantes ganancias en capacidad aún con sólo 2 canales RF. Esta tesis también se centra en los aspectos de implementación. Los receptores para CB requieren un sintonizador por canal RF agregado. La implementación de TFS con un solo sintonizador exige el cumplimiento de varios requisito temporales. Sin embargo, el uso de dos sintonizadores permitiría un buen rendimiento con una implementación más rentable con la reutilización de los actuales chips o su introducción junto con las arquitecturas existentes que operan con un doble sintonizador tales como[CA] La televisió digital terrestre (TDT) d'última generació està orientada a una necessària millora de l'eficiència espectral a fi d'abordar els desafiaments derivats de l'escassetat d'espectre com a resultat de la progressiva assignació de freqüències - l'anomenat Dividend Digital - per a satisfer la creixent demanda de capacitat per a la banda ampla sense fil. Els avanços tant en els estàndards de transmissió com de codificació de vídeo són de la màxima importància per a la progressiva posada en marxa de serveis d'alta qualitat com la televisió d'Ultra AD (Alta Definició). La transició a l'estàndard europeu de segona generació DVB-T2 i la introducció de la codificació de vídeo MPEG-4/AVC ja permet la transmissió de 4-5 serveis de televisió d'AD per canal RF (Radiofreqüència). No obstant això, la impossibilitat d'assignar una major taxa de bit sobre l'espectre restant podria posar en perill l'evolució de les plataformes de TDT en favor d'altres sistemes d'alta capacitat com ara el satèl·lit o les distribuïdores de cable. El següent pas se centra en el desplegament del recent estàndard HEVC (High Efficiency Vídeo Coding), que oferix un 50% de guany de codificació respecte a AVC, junt amb els estàndards terrestres de pròxima generació, la qual cosa podria garantir la competitivitat de la TDT en un futur pròxim. Aquesta tesi aborda l'ús de tecnologies d'agregació de canals RF que permeten incrementar l'eficiència espectral de les futures xarxes. La tesi se centra entorn de dues tecnologies: Time Frequency Slicing (TFS) i Channel Bonding (CB). TFS i CB consistixen en la transmissió de les dades d'un servei de televisió a través de múltiples canals RF en compte d'utilitzar un sol canal. CB difon les dades d'un servei a través d'uns quants canals RF convencionals formant un RF-Mux. TFS difon les dades a través de ranures temporals en diferents canals RF. Les dades són recuperades de forma seqüencial en el receptor per mitjà de salts en freqüència. La implementació d'aquestes tècniques permet obtindre guanys en capacitat i cobertura. La primera d'elles prové d'una multiplexació estadística (StatMux) de serveis de taxa variable (VBR) més eficient. A més, CB permet augmentar la taxa de pic d'un servei de forma proporcional al nombre de canals així com avantatges al combinar-la amb codificació de vídeo escalable. El guany en cobertura prové d'un millor rendiment RF a causa de la recepció de les dades d'un servei des de diferents canals en lloc de només un que podria estar degradat. De la mateixa manera, és possible obtindre una major robustesa enfront d'interferències ja que la recepció o no d'un servei no depén de si el canal que l'allotja està o no interferit. TFS va ser introduït en primer lloc com un annex informatiu en DVB-T2 (no normatiu) i posteriorment va ser adoptat en DVB-NGH (Next Generation Handheld). TFS i CB han sigut proposades per a la seva inclusió en ATSC 3.0. Encara així, mai han sigut implementades. Les investigacions dutes a terme en esta Tesi empren diverses vessants basades en teoria de la informació per a obtindre els límits de guany, en simulacions de capa física per a avaluar el rendiment en sistemes reals i en l'anàlisi de mesures de camp. Aquestos estudis reporten guanys en cobertura entorn als 4-5 dB amb 4 canals i importants guanys en capacitat encara amb només 2 canals RF. Esta tesi també se centra en els aspectes d'implementació. Els receptors per a CB requerixen un sintonitzador per canal RF agregat. La implementació de TFS amb un sol sintonitzador exigix el compliment de diversos requisit temporals. No obstant això, l'ús de dos sintonitzadors permetria un bon rendiment amb una implementació més rendible amb la reutilització dels actuals xips o la seua introducció junt amb les arquitectures existents que operen amb un doble sintonitzador com ara MIMO (Multiple Input Multiple Output).Giménez Gandia, JJ. (2015). Improved Spectrum Usage with Multi-RF Channel Aggregation Technologies for the Next-Generation Terrestrial Broadcasting [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52520TESI

ENSURE: A Time Sensitive Transport Protocol to Achieve Reliability Over Wireless in Petrochemical Plants

As society becomes more reliant on the resources extracted in petroleum refinement the production demand for petrochemical plants increases. A key element is producing efficiently while maintaining safety through constant monitoring of equipment feedback. Currently, temperature and flow sensors are deployed at various points of production and 10/100 Ethernet cable is installed to connect them to a master control unit. This comes at a great monetary cost, not only at the time of implementation but also when repairs are required. The capability to provide plant wide wireless networks would both decrease investment cost and downtime needed for repairs. However, the current state of wireless networks does not provide any guarantee of reliability, which is critical to the industry. When factoring in the need for real-time information, network reliability further decreases. This work presents the design and development of a series of transport layer protocols (coined ENSURE) to provide time-sensitive reliability. More specifically three versions were developed to meet specific needs of the data being sent. ENSURE 1.0 addresses reliability, 2.0 enforces a time limit and the final version, 3.0, provides a balance of the two. A network engineer can set each specific area of the plant to use a different version of ENSURE based network performance needs for the data it produces. The end result being a plant wide wireless network that performs in a timely and reliable fashion