Advances on the Transcription of Historical Manuscripts based on Multimodality, Interactivity and Crowdsourcing

Natural Language Processing (NLP) is an interdisciplinary research field of Computer Science, Linguistics, and Pattern Recognition that studies, among others, the use of human natural languages in Human-Computer Interaction (HCI). Most of NLP research tasks can be applied for solving real-world problems. This is the case of natural language recognition and natural language translation, that can be used for building automatic systems for document transcription and document translation. Regarding digitalised handwritten text documents, transcription is used to obtain an easy digital access to the contents, since simple image digitalisation only provides, in most cases, search by image and not by linguistic contents (keywords, expressions, syntactic or semantic categories). Transcription is even more important in historical manuscripts, since most of these documents are unique and the preservation of their contents is crucial for cultural and historical reasons. The transcription of historical manuscripts is usually done by paleographers, who are experts on ancient script and vocabulary. Recently, Handwritten Text Recognition (HTR) has become a common tool for assisting paleographers in their task, by providing a draft transcription that they may amend with more or less sophisticated methods. This draft transcription is useful when it presents an error rate low enough to make the amending process more comfortable than a complete transcription from scratch. Thus, obtaining a draft transcription with an acceptable low error rate is crucial to have this NLP technology incorporated into the transcription process. The work described in this thesis is focused on the improvement of the draft transcription offered by an HTR system, with the aim of reducing the effort made by paleographers for obtaining the actual transcription on digitalised historical manuscripts. This problem is faced from three different, but complementary, scenarios: · Multimodality: The use of HTR systems allow paleographers to speed up the manual transcription process, since they are able to correct on a draft transcription. Another alternative is to obtain the draft transcription by dictating the contents to an Automatic Speech Recognition (ASR) system. When both sources (image and speech) are available, a multimodal combination is possible and an iterative process can be used in order to refine the final hypothesis. · Interactivity: The use of assistive technologies in the transcription process allows one to reduce the time and human effort required for obtaining the actual transcription, given that the assistive system and the palaeographer cooperate to generate a perfect transcription. Multimodal feedback can be used to provide the assistive system with additional sources of information by using signals that represent the whole same sequence of words to transcribe (e.g. a text image, and the speech of the dictation of the contents of this text image), or that represent just a word or character to correct (e.g. an on-line handwritten word). · Crowdsourcing: Open distributed collaboration emerges as a powerful tool for massive transcription at a relatively low cost, since the paleographer supervision effort may be dramatically reduced. Multimodal combination allows one to use the speech dictation of handwritten text lines in a multimodal crowdsourcing platform, where collaborators may provide their speech by using their own mobile device instead of using desktop or laptop computers, which makes it possible to recruit more collaborators.El Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) es un campo de investigación interdisciplinar de las Ciencias de la Computación, Lingüística y Reconocimiento de Patrones que estudia, entre otros, el uso del lenguaje natural humano en la interacción Hombre-Máquina. La mayoría de las tareas de investigación del PLN se pueden aplicar para resolver problemas del mundo real. Este es el caso del reconocimiento y la traducción del lenguaje natural, que se pueden utilizar para construir sistemas automáticos para la transcripción y traducción de documentos. En cuanto a los documentos manuscritos digitalizados, la transcripción se utiliza para facilitar el acceso digital a los contenidos, ya que la simple digitalización de imágenes sólo proporciona, en la mayoría de los casos, la búsqueda por imagen y no por contenidos lingüísticos. La transcripción es aún más importante en el caso de los manuscritos históricos, ya que la mayoría de estos documentos son únicos y la preservación de su contenido es crucial por razones culturales e históricas. La transcripción de manuscritos históricos suele ser realizada por paleógrafos, que son personas expertas en escritura y vocabulario antiguos. Recientemente, los sistemas de Reconocimiento de Escritura (RES) se han convertido en una herramienta común para ayudar a los paleógrafos en su tarea, la cual proporciona un borrador de la transcripción que los paleógrafos pueden corregir con métodos más o menos sofisticados. Este borrador de transcripción es útil cuando presenta una tasa de error suficientemente reducida para que el proceso de corrección sea más cómodo que una completa transcripción desde cero. Por lo tanto, la obtención de un borrador de transcripción con una baja tasa de error es crucial para que esta tecnología de PLN sea incorporada en el proceso de transcripción. El trabajo descrito en esta tesis se centra en la mejora del borrador de transcripción ofrecido por un sistema RES, con el objetivo de reducir el esfuerzo realizado por los paleógrafos para obtener la transcripción de manuscritos históricos digitalizados. Este problema se enfrenta a partir de tres escenarios diferentes, pero complementarios: · Multimodalidad: El uso de sistemas RES permite a los paleógrafos acelerar el proceso de transcripción manual, ya que son capaces de corregir en un borrador de la transcripción. Otra alternativa es obtener el borrador de la transcripción dictando el contenido a un sistema de Reconocimiento Automático de Habla. Cuando ambas fuentes están disponibles, una combinación multimodal de las mismas es posible y se puede realizar un proceso iterativo para refinar la hipótesis final. · Interactividad: El uso de tecnologías asistenciales en el proceso de transcripción permite reducir el tiempo y el esfuerzo humano requeridos para obtener la transcripción correcta, gracias a la cooperación entre el sistema asistencial y el paleógrafo para obtener la transcripción perfecta. La realimentación multimodal se puede utilizar en el sistema asistencial para proporcionar otras fuentes de información adicionales con señales que representen la misma secuencia de palabras a transcribir (por ejemplo, una imagen de texto, o la señal de habla del dictado del contenido de dicha imagen de texto), o señales que representen sólo una palabra o carácter a corregir (por ejemplo, una palabra manuscrita mediante una pantalla táctil). · Crowdsourcing: La colaboración distribuida y abierta surge como una poderosa herramienta para la transcripción masiva a un costo relativamente bajo, ya que el esfuerzo de supervisión de los paleógrafos puede ser drásticamente reducido. La combinación multimodal permite utilizar el dictado del contenido de líneas de texto manuscrito en una plataforma de crowdsourcing multimodal, donde los colaboradores pueden proporcionar las muestras de habla utilizando su propio dispositivo móvil en lugar de usar ordenadores,El Processament del Llenguatge Natural (PLN) és un camp de recerca interdisciplinar de les Ciències de la Computació, la Lingüística i el Reconeixement de Patrons que estudia, entre d'altres, l'ús del llenguatge natural humà en la interacció Home-Màquina. La majoria de les tasques de recerca del PLN es poden aplicar per resoldre problemes del món real. Aquest és el cas del reconeixement i la traducció del llenguatge natural, que es poden utilitzar per construir sistemes automàtics per a la transcripció i traducció de documents. Quant als documents manuscrits digitalitzats, la transcripció s'utilitza per facilitar l'accés digital als continguts, ja que la simple digitalització d'imatges només proporciona, en la majoria dels casos, la cerca per imatge i no per continguts lingüístics (paraules clau, expressions, categories sintàctiques o semàntiques). La transcripció és encara més important en el cas dels manuscrits històrics, ja que la majoria d'aquests documents són únics i la preservació del seu contingut és crucial per raons culturals i històriques. La transcripció de manuscrits històrics sol ser realitzada per paleògrafs, els quals són persones expertes en escriptura i vocabulari antics. Recentment, els sistemes de Reconeixement d'Escriptura (RES) s'han convertit en una eina comuna per ajudar els paleògrafs en la seua tasca, la qual proporciona un esborrany de la transcripció que els paleògrafs poden esmenar amb mètodes més o menys sofisticats. Aquest esborrany de transcripció és útil quan presenta una taxa d'error prou reduïda perquè el procés de correcció siga més còmode que una completa transcripció des de zero. Per tant, l'obtenció d'un esborrany de transcripció amb un baixa taxa d'error és crucial perquè aquesta tecnologia del PLN siga incorporada en el procés de transcripció. El treball descrit en aquesta tesi se centra en la millora de l'esborrany de la transcripció ofert per un sistema RES, amb l'objectiu de reduir l'esforç realitzat pels paleògrafs per obtenir la transcripció de manuscrits històrics digitalitzats. Aquest problema s'enfronta a partir de tres escenaris diferents, però complementaris: · Multimodalitat: L'ús de sistemes RES permet als paleògrafs accelerar el procés de transcripció manual, ja que són capaços de corregir un esborrany de la transcripció. Una altra alternativa és obtenir l'esborrany de la transcripció dictant el contingut a un sistema de Reconeixement Automàtic de la Parla. Quan les dues fonts (imatge i parla) estan disponibles, una combinació multimodal és possible i es pot realitzar un procés iteratiu per refinar la hipòtesi final. · Interactivitat: L'ús de tecnologies assistencials en el procés de transcripció permet reduir el temps i l'esforç humà requerits per obtenir la transcripció real, gràcies a la cooperació entre el sistema assistencial i el paleògraf per obtenir la transcripció perfecta. La realimentació multimodal es pot utilitzar en el sistema assistencial per proporcionar fonts d'informació addicionals amb senyals que representen la mateixa seqüencia de paraules a transcriure (per exemple, una imatge de text, o el senyal de parla del dictat del contingut d'aquesta imatge de text), o senyals que representen només una paraula o caràcter a corregir (per exemple, una paraula manuscrita mitjançant una pantalla tàctil). · Crowdsourcing: La col·laboració distribuïda i oberta sorgeix com una poderosa eina per a la transcripció massiva a un cost relativament baix, ja que l'esforç de supervisió dels paleògrafs pot ser reduït dràsticament. La combinació multimodal permet utilitzar el dictat del contingut de línies de text manuscrit en una plataforma de crowdsourcing multimodal, on els col·laboradors poden proporcionar les mostres de parla utilitzant el seu propi dispositiu mòbil en lloc d'utilitzar ordinadors d'escriptori o portàtils, la qual cosa permet ampliar el nombrGranell Romero, E. (2017). Advances on the Transcription of Historical Manuscripts based on Multimodality, Interactivity and Crowdsourcing [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86137TESI

Multimodality, interactivity, and crowdsourcing for document transcription

This is the peer reviewed version of the following article: Granell, Emilio, Romero, Verónica, Martínez-Hinarejos, Carlos-D.. (2018). Multimodality, interactivity, and crowdsourcing for document transcription.Computational Intelligence, 34, 2, 398-419. DOI: 10.1111/coin.12169, which has been published in final form at http://doi.org/10.1111/coin.12169.. This article may be used for non-commercial purposes in accordance with Wiley Terms and Conditions for Self-Archiving.[EN] Knowledge mining from documents usually use document engineering techniques that allow the user to access the information contained in documents of interest. In this framework, transcription may provide efficient access to the contents of handwritten documents. Manual transcription is a time-consuming task that can be sped up by using different mechanisms. A first possibility is employing state-of-the-art handwritten text recognition systems to obtain an initial draft transcription that can be manually amended. A second option is employing crowdsourcing to obtain a massive but not error-free draft transcription. In this case, when collaborators employ mobile devices, speech dictation can be used as a transcription source, and speech and handwritten text recognition can be fused to provide a better draft transcription, which can be amended with even less effort. A final option is using interactive assistive frameworks, where the automatic system that provides the draft transcription and the transcriber cooperate to generate the final transcription. The novel contributions presented in this work include the study of the data fusion on a multimodal crowdsourcing framework and its integration with an interactive system. The use of the proposed solutions reduces the required transcription effort and optimizes the overall performance and usability, allowing for a better transcription process.projects READ, Grant/Award Number: 674943; (European Union's H2020); Smart Ways, Grant/Award Number: RTC-2014-1466-4; (MINECO); CoMUN-HaT, Grant/Award Number: TIN2015-70924-C2-1-R; (MINECO / FEDER)Granell, E.; Romero, V.; Martínez-Hinarejos, C. (2018). Multimodality, interactivity, and crowdsourcing for document transcription. Computational Intelligence. 34(2):398-419. https://doi.org/10.1111/coin.12169S39841934

Multimodal Crowdsourcing for Transcribing Handwritten Documents

© 2016 IEEE. Personal use of this material is permitted. Permission from IEEE must be obtained for all other uses, in any current or future media, including reprinting/republishing this material for advertising or promotional purposes, creating new collective works, for resale or redistribution to servers or lists, or reuse of any copyrighted component of this work in other works.[EN] Transcription of handwritten documents is an important research topic for multiple applications, such as document classification or information extraction. In the case of historical documents, their transcription allows to preserve cultural heritage because of the amount of historical data contained in those documents. The transcription process can employ state-of-the-art handwritten text recognition systems in order to obtain an initial transcription. This transcription is usually not good enough for the quality standards, but that may speed up the final transcription of the expert. In this framework, the use of collaborative transcription applications (crowdsourcing) has risen in the recent years, but these platforms are mainly limited by the use of non-mobile devices. Thus, the recruiting initiatives get reduced to a smaller set of potential volunteers. In this paper, an alternative that allows the use of mobile devices is presented. The proposal consists of using speech dictation of handwritten text lines. Then, by using multimodal combination of speech and handwritten text images, a draft transcription can be obtained, presenting more quality than that obtained by only using handwritten text recognition. The speech dictation platform is implemented as a mobile device application, which allows for a wider range of population for recruiting volunteers. A real acquisition on the contents of a Spanish historical handwritten book was obtained with the platform. This data was used to perform experiments on the behaviour of the proposed framework. Some experiments were performed to study how to optimise the collaborators effort in terms of number of collaborations, including how many lines and which lines should be selected for the speech dictation.This work was supported in part by projects READ-674943 (European Union's H2020), SmartWays-RTC-2014-1466-4 (MINECO), CoMUN-HaT-TIN2015-70924-C2-1-R (MINECO/FEDER), and ALMAMATER-PROMETEOII/2014/030 (Generalitat Valenciana).Granell Romero, E.; Martínez Hinarejos, CD. (2017). Multimodal Crowdsourcing for Transcribing Handwritten Documents. IEEE/ACM Transactions on Audio, Speech and Language Processing. 25(2):409-419. https://doi.org/10.1109/TASLP.2016.2634123S40941925

A bimodal crowdsourcing platform for demographic historical manuscripts

Ponència presentada al First International Conference on Digital Access to Textual Cultural Heritage celebrada del 19 al 20 de maig de 2014 a MadridIn this paper we present a crowdsourcing web-based application for extracting information from demographic handwritten document images. The proposed application integrates two points of view: the semantic information for demographic research, and the ground-truthing for document analysis research. Concretely, the application has the contents view, where the information is recorded into forms, and the labeling view, with the word labels for evaluating document analysis techniques. The crowdsourcing architecture allows to accelerate the information extraction (many users can work simultaneously), validate the information, and easily provide feedback to the users. We finally show how the proposed application can be extended to other kind of demographic historical manuscripts

Transcribing a 17th-century botanical manuscript: Longitudinal evaluation of document layout detection and interactive transcription

[EN] We present a process for cost-effective transcription of cursive handwritten text images that has been tested on a 1,000-page 17th-century book about botanical species. The process comprised two main tasks, namely: (1) preprocessing: page layout analysis, text line detection, and extraction; and (2) transcription of the extracted text line images. Both tasks were carried out with semiautomatic pro- cedures, aimed at incrementally minimizing user correction effort, by means of computer-assisted line detection and interactive handwritten text recognition technologies. The contribution derived from this work is three-fold. First, we provide a detailed human-supervised transcription of a relatively large historical handwritten book, ready to be searchable, indexable, and accessible to cultural heritage scholars as well as the general public. Second, we have conducted the first longitudinal study to date on interactive handwriting text recognition, for which we provide a very comprehensive user assessment of the real-world per- formance of the technologies involved in this work. Third, as a result of this process, we have produced a detailed transcription and document layout infor- mation (i.e. high-quality labeled data) ready to be used by researchers working on automated technologies for document analysis and recognition.This work is supported by the European Commission through the EU projects HIMANIS (JPICH program, Spanish, grant Ref. PCIN-2015-068) and READ (Horizon-2020 program, grant Ref. 674943); and the Universitat Politecnica de Valencia (grant number SP20130189). This work was also part of the Valorization and I+D+i Resources program of VLC/CAMPUS and has been funded by the Spanish MECD as part of the International Excellence Campus program.Toselli, AH.; Leiva, LA.; Bordes-Cabrera, I.; Hernández-Tornero, C.; Bosch Campos, V.; Vidal, E. (2018). Transcribing a 17th-century botanical manuscript: Longitudinal evaluation of document layout detection and interactive transcription. Digital Scholarship in the Humanities. 33(1):173-202. https://doi.org/10.1093/llc/fqw064S173202331Bazzi, I., Schwartz, R., & Makhoul, J. (1999). An omnifont open-vocabulary OCR system for English and Arabic. IEEE Transactions on Pattern Analysis and Machine Intelligence, 21(6), 495-504. doi:10.1109/34.771314Causer, T., Tonra, J., & Wallace, V. (2012). Transcription maximized; expense minimized? Crowdsourcing and editing The Collected Works of Jeremy Bentham*. Literary and Linguistic Computing, 27(2), 119-137. doi:10.1093/llc/fqs004Ramel, J. Y., Leriche, S., Demonet, M. L., & Busson, S. (2007). User-driven page layout analysis of historical printed books. International Journal of Document Analysis and Recognition (IJDAR), 9(2-4), 243-261. doi:10.1007/s10032-007-0040-6Romero, V., Fornés, A., Serrano, N., Sánchez, J. A., Toselli, A. H., Frinken, V., … Lladós, J. (2013). The ESPOSALLES database: An ancient marriage license corpus for off-line handwriting recognition. Pattern Recognition, 46(6), 1658-1669. doi:10.1016/j.patcog.2012.11.024Romero, V., Toselli, A. H., & Vidal, E. (2012). Multimodal Interactive Handwritten Text Transcription. Series in Machine Perception and Artificial Intelligence. doi:10.1142/8394Toselli, A. H., Romero, V., Pastor, M., & Vidal, E. (2010). Multimodal interactive transcription of text images. Pattern Recognition, 43(5), 1814-1825. doi:10.1016/j.patcog.2009.11.019Toselli, A. H., Vidal, E., Romero, V., & Frinken, V. (2016). HMM word graph based keyword spotting in handwritten document images. Information Sciences, 370-371, 497-518. doi:10.1016/j.ins.2016.07.063Bunke, H., Bengio, S., & Vinciarelli, A. (2004). Offline recognition of unconstrained handwritten texts using HMMs and statistical language models. IEEE Transactions on Pattern Analysis and Machine Intelligence, 26(6), 709-720. doi:10.1109/tpami.2004.1

Transcription of the Bleek and Lloyd Collection using the Bossa Volunteer Thinking Framework

The digital Bleek and Lloyd Collection is a rare collection that contains artwork, notebooks and dictionaries of the earliest habitants of Southern Africa. Previous attempts have been made to recognize the complex text in the notebooks using machine learning techniques, but due to the complexity of the manuscripts the recognition accuracy was low. In this research, a crowdsourcing based method is proposed to transcribe the historical handwritten manuscripts, where volunteers transcribe the notebooks online. An online crowdsourcing transcription tool was developed and deployed. Experiments were conducted to determine the quality of transcriptions and accuracy of the volunteers compared with a gold standard. The results show that volunteers are able to produce reliable transcriptions of high quality. The inter-transcriber agreement is 80% for |Xam text and 95% for English text. When the |Xam text transcriptions produced by the volunteers are compared with the gold standard, the volunteers achieve an average accuracy of 69.69%. Findings show that there exists a positive linear correlation between the inter-transcriber agreement and the accuracy of transcriptions. The user survey revealed that volunteers found the transcription process enjoyable, though it was difficult. Results indicate that volunteer thinking can be used to crowdsource intellectually-intensive tasks in digital libraries like transcription of handwritten manuscripts. Volunteer thinking outperforms machine learning techniques at the task of transcribing notebooks from the Bleek and Lloyd Collection

Contributions to Pen & Touch Human-Computer Interaction

[EN] Computers are now present everywhere, but their potential is not fully exploited due to some lack of acceptance. In this thesis, the pen computer paradigm is adopted, whose main idea is to replace all input devices by a pen and/or the fingers, given that the origin of the rejection comes from using unfriendly interaction devices that must be replaced by something easier for the user. This paradigm, that was was proposed several years ago, has been only recently fully implemented in products, such as the smartphones. But computers are actual illiterates that do not understand gestures or handwriting, thus a recognition step is required to "translate" the meaning of these interactions to computer-understandable language. And for this input modality to be actually usable, its recognition accuracy must be high enough. In order to realistically think about the broader deployment of pen computing, it is necessary to improve the accuracy of handwriting and gesture recognizers. This thesis is devoted to study different approaches to improve the recognition accuracy of those systems. First, we will investigate how to take advantage of interaction-derived information to improve the accuracy of the recognizer. In particular, we will focus on interactive transcription of text images. Here the system initially proposes an automatic transcript. If necessary, the user can make some corrections, implicitly validating a correct part of the transcript. Then the system must take into account this validated prefix to suggest a suitable new hypothesis. Given that in such application the user is constantly interacting with the system, it makes sense to adapt this interactive application to be used on a pen computer. User corrections will be provided by means of pen-strokes and therefore it is necessary to introduce a recognizer in charge of decoding this king of nondeterministic user feedback. However, this recognizer performance can be boosted by taking advantage of interaction-derived information, such as the user-validated prefix. Then, this thesis focuses on the study of human movements, in particular, hand movements, from a generation point of view by tapping into the kinematic theory of rapid human movements and the Sigma-Lognormal model. Understanding how the human body generates movements and, particularly understand the origin of the human movement variability, is important in the development of a recognition system. The contribution of this thesis to this topic is important, since a new technique (which improves the previous results) to extract the Sigma-lognormal model parameters is presented. Closely related to the previous work, this thesis study the benefits of using synthetic data as training. The easiest way to train a recognizer is to provide "infinite" data, representing all possible variations. In general, the more the training data, the smaller the error. But usually it is not possible to infinitely increase the size of a training set. Recruiting participants, data collection, labeling, etc., necessary for achieving this goal can be time-consuming and expensive. One way to overcome this problem is to create and use synthetically generated data that looks like the human. We study how to create these synthetic data and explore different approaches on how to use them, both for handwriting and gesture recognition. The different contributions of this thesis have obtained good results, producing several publications in international conferences and journals. Finally, three applications related to the work of this thesis are presented. First, we created Escritorie, a digital desk prototype based on the pen computer paradigm for transcribing handwritten text images. Second, we developed "Gestures à Go Go", a web application for bootstrapping gestures. Finally, we studied another interactive application under the pen computer paradigm. In this case, we study how translation reviewing can be done more ergonomically using a pen.[ES] Hoy en día, los ordenadores están presentes en todas partes pero su potencial no se aprovecha debido al "miedo" que se les tiene. En esta tesis se adopta el paradigma del pen computer, cuya idea fundamental es sustituir todos los dispositivos de entrada por un lápiz electrónico o, directamente, por los dedos. El origen del rechazo a los ordenadores proviene del uso de interfaces poco amigables para el humano. El origen de este paradigma data de hace más de 40 años, pero solo recientemente se ha comenzado a implementar en dispositivos móviles. La lenta y tardía implantación probablemente se deba a que es necesario incluir un reconocedor que "traduzca" los trazos del usuario (texto manuscrito o gestos) a algo entendible por el ordenador. Para pensar de forma realista en la implantación del pen computer, es necesario mejorar la precisión del reconocimiento de texto y gestos. El objetivo de esta tesis es el estudio de diferentes estrategias para mejorar esta precisión. En primer lugar, esta tesis investiga como aprovechar información derivada de la interacción para mejorar el reconocimiento, en concreto, en la transcripción interactiva de imágenes con texto manuscrito. En la transcripción interactiva, el sistema y el usuario trabajan "codo con codo" para generar la transcripción. El usuario valida la salida del sistema proporcionando ciertas correcciones, mediante texto manuscrito, que el sistema debe tener en cuenta para proporcionar una mejor transcripción. Este texto manuscrito debe ser reconocido para ser utilizado. En esta tesis se propone aprovechar información contextual, como por ejemplo, el prefijo validado por el usuario, para mejorar la calidad del reconocimiento de la interacción. Tras esto, la tesis se centra en el estudio del movimiento humano, en particular del movimiento de las manos, utilizando la Teoría Cinemática y su modelo Sigma-Lognormal. Entender como se mueven las manos al escribir, y en particular, entender el origen de la variabilidad de la escritura, es importante para el desarrollo de un sistema de reconocimiento, La contribución de esta tesis a este tópico es importante, dado que se presenta una nueva técnica (que mejora los resultados previos) para extraer el modelo Sigma-Lognormal de trazos manuscritos. De forma muy relacionada con el trabajo anterior, se estudia el beneficio de utilizar datos sintéticos como entrenamiento. La forma más fácil de entrenar un reconocedor es proporcionar un conjunto de datos "infinito" que representen todas las posibles variaciones. En general, cuanto más datos de entrenamiento, menor será el error del reconocedor. No obstante, muchas veces no es posible proporcionar más datos, o hacerlo es muy caro. Por ello, se ha estudiado como crear y usar datos sintéticos que se parezcan a los reales. Las diferentes contribuciones de esta tesis han obtenido buenos resultados, produciendo varias publicaciones en conferencias internacionales y revistas. Finalmente, también se han explorado tres aplicaciones relaciones con el trabajo de esta tesis. En primer lugar, se ha creado Escritorie, un prototipo de mesa digital basada en el paradigma del pen computer para realizar transcripción interactiva de documentos manuscritos. En segundo lugar, se ha desarrollado "Gestures à Go Go", una aplicación web para generar datos sintéticos y empaquetarlos con un reconocedor de forma rápida y sencilla. Por último, se presenta un sistema interactivo real bajo el paradigma del pen computer. En este caso, se estudia como la revisión de traducciones automáticas se puede realizar de forma más ergonómica.[CA] Avui en dia, els ordinadors són presents a tot arreu i es comunament acceptat que la seva utilització proporciona beneficis. No obstant això, moltes vegades el seu potencial no s'aprofita totalment. En aquesta tesi s'adopta el paradigma del pen computer, on la idea fonamental és substituir tots els dispositius d'entrada per un llapis electrònic, o, directament, pels dits. Aquest paradigma postula que l'origen del rebuig als ordinadors prové de l'ús d'interfícies poc amigables per a l'humà, que han de ser substituïdes per alguna cosa més coneguda. Per tant, la interacció amb l'ordinador sota aquest paradigma es realitza per mitjà de text manuscrit i/o gestos. L'origen d'aquest paradigma data de fa més de 40 anys, però només recentment s'ha començat a implementar en dispositius mòbils. La lenta i tardana implantació probablement es degui al fet que és necessari incloure un reconeixedor que "tradueixi" els traços de l'usuari (text manuscrit o gestos) a alguna cosa comprensible per l'ordinador, i el resultat d'aquest reconeixement, actualment, és lluny de ser òptim. Per pensar de forma realista en la implantació del pen computer, cal millorar la precisió del reconeixement de text i gestos. L'objectiu d'aquesta tesi és l'estudi de diferents estratègies per millorar aquesta precisió. En primer lloc, aquesta tesi investiga com aprofitar informació derivada de la interacció per millorar el reconeixement, en concret, en la transcripció interactiva d'imatges amb text manuscrit. En la transcripció interactiva, el sistema i l'usuari treballen "braç a braç" per generar la transcripció. L'usuari valida la sortida del sistema donant certes correccions, que el sistema ha d'usar per millorar la transcripció. En aquesta tesi es proposa utilitzar correccions manuscrites, que el sistema ha de reconèixer primer. La qualitat del reconeixement d'aquesta interacció és millorada, tenint en compte informació contextual, com per exemple, el prefix validat per l'usuari. Després d'això, la tesi se centra en l'estudi del moviment humà en particular del moviment de les mans, des del punt de vista generatiu, utilitzant la Teoria Cinemàtica i el model Sigma-Lognormal. Entendre com es mouen les mans en escriure és important per al desenvolupament d'un sistema de reconeixement, en particular, per entendre l'origen de la variabilitat de l'escriptura. La contribució d'aquesta tesi a aquest tòpic és important, atès que es presenta una nova tècnica (que millora els resultats previs) per extreure el model Sigma- Lognormal de traços manuscrits. De forma molt relacionada amb el treball anterior, s'estudia el benefici d'utilitzar dades sintètiques per a l'entrenament. La forma més fàcil d'entrenar un reconeixedor és proporcionar un conjunt de dades "infinit" que representin totes les possibles variacions. En general, com més dades d'entrenament, menor serà l'error del reconeixedor. No obstant això, moltes vegades no és possible proporcionar més dades, o fer-ho és molt car. Per això, s'ha estudiat com crear i utilitzar dades sintètiques que s'assemblin a les reals. Les diferents contribucions d'aquesta tesi han obtingut bons resultats, produint diverses publicacions en conferències internacionals i revistes. Finalment, també s'han explorat tres aplicacions relacionades amb el treball d'aquesta tesi. En primer lloc, s'ha creat Escritorie, un prototip de taula digital basada en el paradigma del pen computer per realitzar transcripció interactiva de documents manuscrits. En segon lloc, s'ha desenvolupat "Gestures à Go Go", una aplicació web per a generar dades sintètiques i empaquetar-les amb un reconeixedor de forma ràpida i senzilla. Finalment, es presenta un altre sistema inter- actiu sota el paradigma del pen computer. En aquest cas, s'estudia com la revisió de traduccions automàtiques es pot realitzar de forma més ergonòmica.Martín-Albo Simón, D. (2016). Contributions to Pen & Touch Human-Computer Interaction [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68482TESI

The theoretical, methodological and technical issues of digital folklore databases and computational folkloristics

The study examines the problems and possibilities presented by the digitization of national folklore archives and collections in the wider context of folklore archiving and digital humanities. The primary goal of the study is to present a problem-oriented and critical overview of the available digital databases containing folklore texts (WossiDiA, Sagragrunnur, ETKSpace, Danish Folklore Nexus, Nederlandse VolksverhalenBank, The Schools’ Collection, etc.), and of the analyses conducted on these using computational methods. The paper first presents a historical overview of the conceptualization that went into the creation of folklore databases (genre-centered, collector, and collection-centered approaches), followed by a discussion of the practical, technical, and theoretical aspects of digital content creation (crowdsourcing, markup languages, TEI, digital critical editions, etc.). The study then takes a look at the new digital tools and methods applied in the analysis of digitized folklore texts (text-mining, network theory methods, data visualization), and finally places databases and computational folkloristics within a larger theoretical framework

From Digital Library to Open Datasets

This article discusses the burgeoning “collections as data” movement within the fields of digital libraries and digital humanities. Faculty at the University of Utah’s Marriott Library are developing a collections as data strategy by leveraging existing Digital Library and Digital Matters programs. By selecting various digital collections, small- and large-scale approaches to developing open datasets are explored. Five case studies chronicling this strategy are reviewed, along with testing the datasets using various digital humanities methods, such as text mining, topic modeling, and GIS (geographic information system)