Algorithms and methodologies for interconnect reliability analysis of integrated circuits

The phenomenal progress of computing devices has been largely made possible by the sustained efforts of semiconductor industry in innovating techniques for extremely large-scale integration. Indeed, gigantically integrated circuits today contain multi-billion interconnects which enable the transistors to talk to each other -all in a space of few mm2. Such aggressively downscaled components (transistors and interconnects) silently suffer from increasing electric fields and impurities/defects during manufacturing. Compounded by the Gigahertz switching, the challenges of reliability and design integrity remains very much alive for chip designers, with Electro migration (EM) being the foremost interconnect reliability challenge. Traditionally, EM containment revolves around EM guidelines, generated at single-component level, whose non-compliance means that the component fails. Failure usually refers to deformation due to EM -manifested in form of resistance increase, which is unacceptable from circuit performance point of view. Subsequent aspects deal with correct-by-construct design of the chip followed by the signoff-verification of EM reliability. Interestingly, chip designs today have reached a dilemma point of reduced margin between the actual and reliably allowed current densities, versus, comparatively scarce system-failures. Consequently, this research is focused on improved algorithms and methodologies for interconnect reliability analysis enabling accurate and design-specific interpretation of EM events. In the first part, we present a new methodology for logic-IP (cell) internal EM verification: an inadequately attended area in the literature. Our SPICE-correlated model helps in evaluating the cell lifetime under any arbitrary reliability speciation, without generating additional data - unlike the traditional approaches. The model is apt for today's fab less eco-system, where there is a) increasing reuse of standard cells optimized for one market condition to another (e.g., wireless to automotive), as well as b) increasing 3rd party content on the chip requiring a rigorous sign-off. We present results from a 28nm production setup, demonstrating significant violations relaxation and flexibility to allow runtime level reliability retargeting. Subsequently, we focus on an important aspect of connecting the individual component-level failures to that of the system failure. We note that existing EM methodologies are based on serial reliability assumption, which deems the entire system to fail as soon as the first component in the system fails. With a highly redundant circuit topology, that of a clock grid, in perspective, we present algorithms for EM assessment, which allow us to incorporate and quantify the benefit from system redundancies. With the skew metric of clock-grid as a failure criterion, we demonstrate that unless such incorporations are done, chip lifetimes are underestimated by over 2x. This component-to-system reliability bridge is further extended through an extreme order statistics based approach, wherein, we demonstrate that system failures can be approximated by an asymptotic kth-component failure model, otherwise requiring costly Monte Carlo simulations. Using such approach, we can efficiently predict a system-criterion based time to failure within existing EDA frameworks. The last part of the research is related to incorporating the impact of global/local process variation on current densities as well as fundamental physical factors on EM. Through Hermite polynomial chaos based approach, we arrive at novel variations-aware current density models, which demonstrate significant margins (> 30 %) in EM lifetime when compared with the traditional worst case approach. The above research problems have been motivated by the decade-long work experience of the author dealing with reliability issues in industrial SoCs, first at Texas Instruments and later at Qualcomm.L'espectacular progrés dels dispositius de càlcul ha estat possible en gran part als esforços de la indústria dels semiconductors en proposar tècniques innovadores per circuits d'una alta escala d'integració. Els circuits integrats contenen milers de milions d'interconnexions que permeten connectar transistors dins d'un espai de pocs mm2. Tots aquests components estan afectats per camps elèctrics, impureses i defectes durant la seva fabricació. Degut a l’activitat a nivell de Gigahertzs, la fiabilitat i integritat són reptes importants pels dissenyadors de xips, on la Electromigració (EM) és un dels problemes més importants. Tradicionalment, el control de la EM ha girat entorn a directrius a nivell de component. L'incompliment d’alguna de les directrius implica un alt risc de falla. Per falla s'entén la degradació deguda a la EM, que es manifesta en forma d'augment de la resistència, la qual cosa és inacceptable des del punt de vista del rendiment del circuit. Altres aspectes tenen a veure amb la correcta construcció del xip i la verificació de fiabilitat abans d’enviar el xip a fabricar. Avui en dia, el disseny s’enfronta a dilemes importants a l’hora de definir els marges de fiabilitat dels xips. És un compromís entre eficiència i fiabilitat. La recerca en aquesta tesi se centra en la proposta d’algorismes i metodologies per a l'anàlisi de la fiabilitat d'interconnexió que permeten una interpretació precisa i específica d'esdeveniments d'EM. A la primera part de la tesi es presenta una nova metodologia pel disseny correcte-per-construcció i verificació d’EM a l’interior de les cel·les lògiques. Es presenta un model SPICE correlat que ajuda a avaluar el temps de vida de les cel·les segons qualsevol especificació arbitrària de fiabilitat i sense generar cap dada addicional, al contrari del que fan altres tècniques. El model és apte per l'ecosistema d'empreses de disseny quan hi ha a) una reutilització creixent de cel·les estàndard optimitzades per unes condicions de mercat i utilitzades en un altre (p.ex. de wireless a automoció), o b) la utilització de components del xip provinents de terceres parts i que necessiten una verificació rigorosa. Es presenten resultats en una tecnologia de 28nm, demostrant relaxacions significatives de les regles de fiabilitat i flexibilitat per permetre la reavaluació de la fiabilitat en temps d'execució. A continuació, el treball tracta un aspecte important sobre la relació entre les falles dels components i les falles del sistema. S'observa que les tècniques existents es basen en la suposició de fiabilitat en sèrie, que porta el sistema a fallar tant aviat hi ha un component que falla. Pensant en topologies redundants, com la de les graelles de rellotge, es proposen algorismes per l'anàlisi d'EM que permeten quantificar els beneficis de la redundància en el sistema. Utilitzant com a mètrica l’esbiaixi del senyal de rellotge, es demostra que la vida dels xips pot arribar a ser infravalorada per un factor de 2x. Aquest pont de fiabilitat entre component i sistema es perfecciona a través d'una tècnica basada en estadístics d'ordre extrem on es demostra que les falles poden ser aproximades amb un model asimptòtic de fallada de l'ièssim component, evitant així simulacions de Monte Carlo costoses. Amb aquesta tècnica, es pot predir eficientment el temps de fallada a nivell de sistema utilitzant eines industrials. La darrera part de la recerca està relacionada amb avaluar l'impacte de les variacions de procés en les densitats de corrent i factors físics de la EM. Mitjançant una tècnica basada en polinomis d'Hermite s'han obtingut uns nous models de densitat de corrent que mostren millores importants (>30%) en l'estimació de la vida del sistema comprades amb les tècniques basades en el cas pitjor. La recerca d'aquesta tesi ha estat motivada pel treball de l'autor durant més d'una dècada tractant temes de fiabilitat en sistemes, primer a Texas Instruments i després a Qualcomm.Postprint (published version