7,297 research outputs found

    Multi-Lane Perception Using Feature Fusion Based on GraphSLAM

    Full text link
    An extensive, precise and robust recognition and modeling of the environment is a key factor for next generations of Advanced Driver Assistance Systems and development of autonomous vehicles. In this paper, a real-time approach for the perception of multiple lanes on highways is proposed. Lane markings detected by camera systems and observations of other traffic participants provide the input data for the algorithm. The information is accumulated and fused using GraphSLAM and the result constitutes the basis for a multilane clothoid model. To allow incorporation of additional information sources, input data is processed in a generic format. Evaluation of the method is performed by comparing real data, collected with an experimental vehicle on highways, to a ground truth map. The results show that ego and adjacent lanes are robustly detected with high quality up to a distance of 120 m. In comparison to serial lane detection, an increase in the detection range of the ego lane and a continuous perception of neighboring lanes is achieved. The method can potentially be utilized for the longitudinal and lateral control of self-driving vehicles

    Characterizing driving behavior using automatic visual analysis

    Full text link
    In this work, we present the problem of rash driving detection algorithm using a single wide angle camera sensor, particularly useful in the Indian context. To our knowledge this rash driving problem has not been addressed using Image processing techniques (existing works use other sensors such as accelerometer). Car Image processing literature, though rich and mature, does not address the rash driving problem. In this work-in-progress paper, we present the need to address this problem, our approach and our future plans to build a rash driving detector.Comment: 4 pages,7 figures, IBM-ICARE201

    An Intelligent Safety System for Human-Centered Semi-Autonomous Vehicles

    Full text link
    Nowadays, automobile manufacturers make efforts to develop ways to make cars fully safe. Monitoring driver's actions by computer vision techniques to detect driving mistakes in real-time and then planning for autonomous driving to avoid vehicle collisions is one of the most important issues that has been investigated in the machine vision and Intelligent Transportation Systems (ITS). The main goal of this study is to prevent accidents caused by fatigue, drowsiness, and driver distraction. To avoid these incidents, this paper proposes an integrated safety system that continuously monitors the driver's attention and vehicle surroundings, and finally decides whether the actual steering control status is safe or not. For this purpose, we equipped an ordinary car called FARAZ with a vision system consisting of four mounted cameras along with a universal car tool for communicating with surrounding factory-installed sensors and other car systems, and sending commands to actuators. The proposed system leverages a scene understanding pipeline using deep convolutional encoder-decoder networks and a driver state detection pipeline. We have been identifying and assessing domestic capabilities for the development of technologies specifically of the ordinary vehicles in order to manufacture smart cars and eke providing an intelligent system to increase safety and to assist the driver in various conditions/situations.Comment: 15 pages and 5 figures, Submitted to the international conference on Contemporary issues in Data Science (CiDaS 2019), Learn more about this project at https://iasbs.ac.ir/~ansari/fara

    Lidar-based scene understanding for autonomous driving using deep learning

    Get PDF
    With over 1.35 million fatalities related to traffic accidents worldwide, autonomous driving was foreseen at the beginning of this century as a feasible solution to improve security in our roads. Nevertheless, it is meant to disrupt our transportation paradigm, allowing to reduce congestion, pollution, and costs, while increasing the accessibility, efficiency, and reliability of the transportation for both people and goods. Although some advances have gradually been transferred into commercial vehicles in the way of Advanced Driving Assistance Systems (ADAS) such as adaptive cruise control, blind spot detection or automatic parking, however, the technology is far from mature. A full understanding of the scene is actually needed so that allowing the vehicles to be aware of the surroundings, knowing the existing elements of the scene, as well as their motion, intentions and interactions. In this PhD dissertation, we explore new approaches for understanding driving scenes from 3D LiDAR point clouds by using Deep Learning methods. To this end, in Part I we analyze the scene from a static perspective using independent frames to detect the neighboring vehicles. Next, in Part II we develop new ways for understanding the dynamics of the scene. Finally, in Part III we apply all the developed methods to accomplish higher level challenges such as segmenting moving obstacles while obtaining their rigid motion vector over the ground. More specifically, in Chapter 2 we develop a 3D vehicle detection pipeline based on a multi-branch deep-learning architecture and propose a Front (FR-V) and a Bird’s Eye view (BE-V) as 2D representations of the 3D point cloud to serve as input for training our models. Later on, in Chapter 3 we apply and further test this method on two real uses-cases, for pre-filtering moving obstacles while creating maps to better localize ourselves on subsequent days, as well as for vehicle tracking. From the dynamic perspective, in Chapter 4 we learn from the 3D point cloud a novel dynamic feature that resembles optical flow from RGB images. For that, we develop a new approach to leverage RGB optical flow as pseudo ground truth for training purposes but allowing the use of only 3D LiDAR data at inference time. Additionally, in Chapter 5 we explore the benefits of combining classification and regression learning problems to face the optical flow estimation task in a joint coarse-and-fine manner. Lastly, in Chapter 6 we gather the previous methods and demonstrate that with these independent tasks we can guide the learning of higher challenging problems such as segmentation and motion estimation of moving vehicles from our own moving perspective.Con más de 1,35 millones de muertes por accidentes de tráfico en el mundo, a principios de siglo se predijo que la conducción autónoma sería una solución viable para mejorar la seguridad en nuestras carreteras. Además la conducción autónoma está destinada a cambiar nuestros paradigmas de transporte, permitiendo reducir la congestión del tráfico, la contaminación y el coste, a la vez que aumentando la accesibilidad, la eficiencia y confiabilidad del transporte tanto de personas como de mercancías. Aunque algunos avances, como el control de crucero adaptativo, la detección de puntos ciegos o el estacionamiento automático, se han transferido gradualmente a vehículos comerciales en la forma de los Sistemas Avanzados de Asistencia a la Conducción (ADAS), la tecnología aún no ha alcanzado el suficiente grado de madurez. Se necesita una comprensión completa de la escena para que los vehículos puedan entender el entorno, detectando los elementos presentes, así como su movimiento, intenciones e interacciones. En la presente tesis doctoral, exploramos nuevos enfoques para comprender escenarios de conducción utilizando nubes de puntos en 3D capturadas con sensores LiDAR, para lo cual empleamos métodos de aprendizaje profundo. Con este fin, en la Parte I analizamos la escena desde una perspectiva estática para detectar vehículos. A continuación, en la Parte II, desarrollamos nuevas formas de entender las dinámicas del entorno. Finalmente, en la Parte III aplicamos los métodos previamente desarrollados para lograr desafíos de nivel superior, como segmentar obstáculos dinámicos a la vez que estimamos su vector de movimiento sobre el suelo. Específicamente, en el Capítulo 2 detectamos vehículos en 3D creando una arquitectura de aprendizaje profundo de dos ramas y proponemos una vista frontal (FR-V) y una vista de pájaro (BE-V) como representaciones 2D de la nube de puntos 3D que sirven como entrada para entrenar nuestros modelos. Más adelante, en el Capítulo 3 aplicamos y probamos aún más este método en dos casos de uso reales, tanto para filtrar obstáculos en movimiento previamente a la creación de mapas sobre los que poder localizarnos mejor en los días posteriores, como para el seguimiento de vehículos. Desde la perspectiva dinámica, en el Capítulo 4 aprendemos de la nube de puntos en 3D una característica dinámica novedosa que se asemeja al flujo óptico sobre imágenes RGB. Para ello, desarrollamos un nuevo enfoque que aprovecha el flujo óptico RGB como pseudo muestras reales para entrenamiento, usando solo information 3D durante la inferencia. Además, en el Capítulo 5 exploramos los beneficios de combinar los aprendizajes de problemas de clasificación y regresión para la tarea de estimación de flujo óptico de manera conjunta. Por último, en el Capítulo 6 reunimos los métodos anteriores y demostramos que con estas tareas independientes podemos guiar el aprendizaje de problemas de más alto nivel, como la segmentación y estimación del movimiento de vehículos desde nuestra propia perspectivaAmb més d’1,35 milions de morts per accidents de trànsit al món, a principis de segle es va predir que la conducció autònoma es convertiria en una solució viable per millorar la seguretat a les nostres carreteres. D’altra banda, la conducció autònoma està destinada a canviar els paradigmes del transport, fent possible així reduir la densitat del trànsit, la contaminació i el cost, alhora que augmentant l’accessibilitat, l’eficiència i la confiança del transport tant de persones com de mercaderies. Encara que alguns avenços, com el control de creuer adaptatiu, la detecció de punts cecs o l’estacionament automàtic, s’han transferit gradualment a vehicles comercials en forma de Sistemes Avançats d’Assistència a la Conducció (ADAS), la tecnologia encara no ha arribat a aconseguir el grau suficient de maduresa. És necessària, doncs, una total comprensió de l’escena de manera que els vehicles puguin entendre l’entorn, detectant els elements presents, així com el seu moviment, intencions i interaccions. A la present tesi doctoral, explorem nous enfocaments per tal de comprendre les diferents escenes de conducció utilitzant núvols de punts en 3D capturats amb sensors LiDAR, mitjançant l’ús de mètodes d’aprenentatge profund. Amb aquest objectiu, a la Part I analitzem l’escena des d’una perspectiva estàtica per a detectar vehicles. A continuació, a la Part II, desenvolupem noves formes d’entendre les dinàmiques de l’entorn. Finalment, a la Part III apliquem els mètodes prèviament desenvolupats per a aconseguir desafiaments d’un nivell superior, com, per exemple, segmentar obstacles dinàmics al mateix temps que estimem el seu vector de moviment respecte al terra. Concretament, al Capítol 2 detectem vehicles en 3D creant una arquitectura d’aprenentatge profund amb dues branques, i proposem una vista frontal (FR-V) i una vista d’ocell (BE-V) com a representacions 2D del núvol de punts 3D que serveixen com a punt de partida per entrenar els nostres models. Més endavant, al Capítol 3 apliquem i provem de nou aquest mètode en dos casos d’ús reals, tant per filtrar obstacles en moviment prèviament a la creació de mapes en els quals poder localitzar-nos millor en dies posteriors, com per dur a terme el seguiment de vehicles. Des de la perspectiva dinàmica, al Capítol 4 aprenem una nova característica dinàmica del núvol de punts en 3D que s’assembla al flux òptic sobre imatges RGB. Per a fer-ho, desenvolupem un nou enfocament que aprofita el flux òptic RGB com pseudo mostres reals per a entrenament, utilitzant només informació 3D durant la inferència. Després, al Capítol 5 explorem els beneficis que s’obtenen de combinar els aprenentatges de problemes de classificació i regressió per la tasca d’estimació de flux òptic de manera conjunta. Finalment, al Capítol 6 posem en comú els mètodes anteriors i demostrem que mitjançant aquests processos independents podem abordar l’aprenentatge de problemes més complexos, com la segmentació i estimació del moviment de vehicles des de la nostra pròpia perspectiva
    corecore