Fonamentació i didàctica de la motivació a l'àmbit de les llengües

En aquest article, es fonamenta la importància de la motivació de l'aprenentatge a l'àmbit de les llengües. Es tracten alguns factors afectius que influeixen en l'aprenentatge i es desenvolupen els principals models teòrics que han influït arreu del món en els darrers anys. S'extreuen principis d'actuació pràctica i possibles estratègies a utilitzar per millorar l'ensenyament de la llengua. Entre les estratègies que es proposen hi ha la qualitat de les relacions personals a l'aula, la importància del sentit de l'humor i la narració de la pròpia autobiografia lingüística.In this article, we shall look at the importance of the language learning motivation. Some affective factors that influence on the learning are treated and the main theoretical models that have influenced on the last years are developed. Some principles of practical performance are extracted and there are exposed possible strategies to improve the linguistic education. Among the strategies that we propose, there are: the quality of the personal relationships in the classroom, the importance of the humor and the narration of the linguistic autobiography

Observation, discernment and action in an ecopedagogy for the Anthropocene

L’ecopedagogia pretén transcendir una formació purament científica mediambiental per proposar canvis educatius fonamentals que incideixin en la forma de vida i relació amb la Terra, amb la vida i amb els altres, especialment els més desafavorits. Per això l’ecopedagogia és una pedagogia radical, perquè va a l’arrel dels problemes. Representa un repte per a un aprenentatge que respongui millor als greus desafiaments derivats de la situació actual de canvi climàtic i discriminació en l’accés als recursos naturals. És una problemàtica que afecta els drets de les generacions que estan per venir. L’article intenta clarificar conceptes, prioritzar objectius i contribuir a definir competències. Especialment, el canvi d’actituds que potenciï la conscienciació per assolir una cultura centrada en la Terra, la vida i els altres dins d’una ciutadania planetària imprescindible en el moment que ens toca de viure i que anomenem Antropocè o era humana. També s’intenta presentar un model que va parteix de l’observació, el discerniment de la gravetat de la situació i l’acció que pot fer l’educació per contrarestar els efectes perniciosos i aproximar-se a la sostenibilitat. Aquest model inclou tota una sèrie d’experiències didàctiques per a l’acció ecopedagògica.Ecopedagogy seeks to go beyond a purely environmental science education with the aim of proposing essential educational changes affecting lifestyles and the relationship with the Earth, with life, and with others, especially including the most disadvantaged. Accordingly, ecopedagogy is a radical pedagogy because it goes to the root of problems. It represents a challenge to provide an education that responds better to the serious issues arising from the present situation of climate change and of discrimination in access to natural resources. This is a problematic situation that affects the rights of future generations. This article aims to clarify concepts, to prioritise goals and to contribute to defining the necessary skills. In particular, it aims to establish the change of attitudes required to raise awareness with respect to achieving a culture centred on the Earth, life and others as part of a planetary citizenship that has become essential in the times in which we are living – the Anthropocene or Human Age. This paper also seeks to present a model that embraces the observation of the situation and the discernment of its severity, together with what is to be done in education to reverse pernicious effects and to approach sustainability, taking up the major challenges. This model includes a series of didactic experiences for ecopedagogical action

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu: L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu. 21 al 25 de novembre de 2016. Sala d'actes. Palau de les heures. Campus Mundet, Universitat de Barcelona.Fa 22 anys vàrem iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan. Després d‟haver superat ja dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, amb la finalitat de debatre i reflexionar al voltant d‟una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, i eixamplant la col·laboració amb altres institucions i professionals que treballen de manera específica amb la temàtica seleccionada. El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d‟Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s‟han implicat i han passat a formar part del Seminari que l‟organitza. Aquest és l‟èxit i la raó d‟aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l‟expressió de totes les persones que participen. Aquest any, arrel de l‟interessant debat que existeix en la nostra societat sobre la importància, necessitat i eficiència de l‟actual Sistema Educatiu, i amb la incorporació d‟entitats que es troben més enllà de l‟Administració i que han creat col·lectius per a aprofundir i visibilitzar la innovació educativa a les aules,hem considerat que podria ser interessant conèixer experiències més aviat trencadores del sistema escolar en què ens trobem immersos. Considerem interessant conèixer i reflexionar al voltant de propostes innovadores en el marc de l‟educació i la formació en un escenari complex, obert i global, com és en el que ens trobem immersos en aquests moments. Aquesta setmana comptem amb la col·laboració d‟un equip de professionals de diferents universitats i de diferents escoles catalanes que ens aportaran el seu coneixement des d‟un escenari privilegiat del nostre petit país com és Catalunya. Comptem, a més, amb una sèrie de pel·lícules que es visionaran i debatran en algunes de les classes, i amb una conferenciant que ha estat investigant en el marc de l‟educació lliure a Itàlia i a Catalunya, la Dra. Aurora Bosna

Una Didáctica Humanista ante la Educación del Sentido de la Vida para Superar la Adversidad

Desde la paideia griega, el proceso educativo nos encamina hacia el ejercicio de la virtud (areté). La humanitas ciceroniana, e incluso el humanismo renacentista, todas las visiones humanistas coinciden en valorar de manera especial al ser humano. Las teorías de Rogers, Maslow o Frankl no tienen nada que ver con aquel humanismo clásico elitista que se centraba en el desarrollo de las capacidades intelectuales, olvidando los demás aspectos de la personalidad social, moral, emocional, física e incluso estética. Aquel humanismo se basaba solamente en la transmisión de conocimientos de una generación a otra. En el humanismo que proponemos, se trata de ayudar al educando a convertirse en persona a través de descubrir el sentido de su vida

Didàctica de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural: el paper de la motivació en l'aprenentatge

Comunicacció presentada a: CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona, Girona, febrer 2010L'ensenyament d'una llengua determinada intenta aconseguir que s'aprengui aquesta llengua i saber una llengua pot significar: saber vocabulari (conèixer el significat dels mots), saber descodificar estructures, regles sintàctiques (tenir competència lingüística) i especialment tenir competència comunicativa, concepte que inclou els anteriors i els supera ja que vol dir saber utilitzar la llengua