Lideratge digital en l’educació: una revisió dels últims 50 anys

El lideratge educatiu i l'adopció tecnològica són temes de creixent interès, una tendència que es reflecteix en la integració de terminologies avançades en l'àmbit educatiu. Segons la UNESCO (2021), el 70% dels directors d'escoles, en països desenvolupats, consideren essencial la formació en lideratge tecnològic per millorar la qualitat educativa. Mentre que, a Amèrica Llatina, només el 35% de les escoles compten amb programes de formació en aquesta àrea, excepte en països com Xile i l'Uruguai que estan a l'avantguarda. L'estudi té una metodologia mixta que inclou una revisió exhaustiva de la literatura i una anàlisi qualitativa. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la influència del lideratge digital en l'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles, i els objectius específics són: conèixer l'estat actual dels articles referents al lideratge digital, identificar els desafiaments i oportunitats que la tecnologia digital presenta en l'àmbit educatiu, i avaluar la relació entre les pràctiques de lideratge digital i la taxa d'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles. Les troballes indiquen que la formació en lideratge tecnològic és crucial per millorar la qualitat educativa, ja que les escoles amb líders que la promouen i l'adopten tenen un 30% més de probabilitats de millorar els seus resultats acadèmics. Així es veu a Espanya, on la participació en programes d'alfabetització digital ha crescut notablement, i l'ús de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, està en augment. La relació entre el lideratge digital i els resultats acadèmics és evident, per la qual cosa una major inversió en programes de desenvolupament professional i la promoció d'una cultura d'innovació tecnològica poden ampliar significativament les probabilitats d'èxit en la implementació de noves eines digitals

Liderazgo digital en la educación: una revisión de los últimos 50 años

El lideratge educatiu i l'adopció tecnològica són temes de creixent interès, una tendència que es reflecteix en la integració de terminologies avançades en l'àmbit educatiu. Segons la UNESCO (2021), el 70% dels directors d'escoles, en països desenvolupats, consideren essencial la formació en lideratge tecnològic per millorar la qualitat educativa. Mentre que, a Amèrica Llatina, només el 35% de les escoles compten amb programes de formació en aquesta àrea, excepte en països com Xile i l'Uruguai que estan a l'avantguarda. L'estudi té una metodologia mixta que inclou una revisió exhaustiva de la literatura i una anàlisi qualitativa. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la influència del lideratge digital en l'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles, i els objectius específics són: conèixer l'estat actual dels articles referents al lideratge digital, identificar els desafiaments i oportunitats que la tecnologia digital presenta en l'àmbit educatiu, i avaluar la relació entre les pràctiques de lideratge digital i la taxa d'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles. Les troballes indiquen que la formació en lideratge tecnològic és crucial per millorar la qualitat educativa, ja que les escoles amb líders que la promouen i l'adopten tenen un 30% més de probabilitats de millorar els seus resultats acadèmics. Així es veu a Espanya, on la participació en programes d'alfabetització digital ha crescut notablement, i l'ús de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, està en augment. La relació entre el lideratge digital i els resultats acadèmics és evident, per la qual cosa una major inversió en programes de desenvolupament professional i la promoció d'una cultura d'innovació tecnològica poden ampliar significativament les probabilitats d'èxit en la implementació de noves eines digitals.Educational leadership and technological adoption have been topics of growing interest, reflecting a trend toward the integration of advanced technologies in the educational field. According to UNESCO (2021), 70% of school principals in developed countries consider training in technological leadership essential to improving educational quality. In Latin America, only 35% of schools have training programs in technological leadership, although countries like Chile and Uruguay are at the forefront. This research aims to analyze the influence of digital leadership on the adoption of new educational technologies in schools. The specific objectives of the research are: to understand the current state of articles related to digital leadership, to identify the challenges and opportunities that digital technology presents in the educational field, and to evaluate the relationship between digital leadership practices and the rate of adoption of new educational technologies in schools. The findings indicate that training in technological leadership is crucial to improving educational quality, and schools with leaders who promote technological adoption are 30% more likely to improve their academic results. In Spain, participation in digital literacy programs has increased significantly, and the use of emerging technologies, such as artificial intelligence, is on the rise. The relationship between digital leadership and academic outcomes is evident, and greater investment in professional development programs and the promotion of a culture of technological innovation can significantly increase the chances of successful implementation of new digital tools.  El liderazgo educativo y la adopción tecnológica son temas de creciente interés, tendencia que se ve reflejada en la integración de terminologías avanzadas en el ámbito educativo. Según la UNESCO (2021), el 70% de los directores de escuelas, en países desarrollados, consideran esencial la capacitación en liderazgo tecnológico para mejorar la calidad educativa. Mientras que, en América Latina, solo el 35% de las escuelas cuentan con programas de capacitación en esta área, excepto en países como Chile y Uruguay que están a la vanguardia. El estudio tiene una metodología mixta que incluye una revisión exhaustiva de la literatura y un análisis cualitativo. El objetivo de este estudio es analizar la influencia del liderazgo digital en la adopción de nuevas tecnologías educativas en las escuelas y los objetivos específicos son: conocer el estado actual de los artículos referentes al liderazgo digital, identificar los desafíos y oportunidades que la tecnología digital presenta en el ámbito educativo, y evaluar la relación entre las prácticas de liderazgo digital y la tasa de adopción de nuevas tecnologías educativas en las escuelas. Los hallazgos indican que la capacitación en liderazgo tecnológico es crucial para mejorar la calidad educativa, ya que las escuelas con líderes que la promueven y la adoptan tienen un 30% más de probabilidades de mejorar sus resultados académicos. Así se observa en España, donde la participación en programas de alfabetización digital ha crecido en forma notable, y el uso de tecnologías emergentes, como la inteligencia artificial, está en aumento. La relación entre el liderazgo digital y los resultados académicos es evidente, por lo que una mayor inversión en programas de desarrollo profesional y la promoción de una cultura de innovación tecnológica pueden ampliar significativamente las probabilidades de éxito en la implementación de nuevas herramientas digitales

Propuesta curricular bidireccional entre la Formación Inicial Docente de Pedagogía en Educación Física, una implementación hacia la Educación Física y Salud en contexto escolar (Bidirectional curricular proposal between the Teacher Training of Pedagogy in Physical Education, an implementation towards Physical Education and Health in the school context)

El presente trabajo se enmarca bajo una propuesta para la formación del profesorado desde la educación inicial docente, la cual está plasmada en sus mallas curriculares que requiere la involucración y colaboración en el sistema escolar. La base del planteamiento es el desarrollo curricular universitario de la carrera de Pedagogía en Educación Física con la asignatura de Educación Física y Salud en contextos escolares, la cual posee como marco general la Responsabilidad Social Universitaria, en la que los estudiantes deberán tratar de ser educados con un sentido de compromiso para atender las necesidades del sistema escolar. La construcción curricular fue diseñada a partir de las Bases Curriculares vigentes del sistema escolar chileno en la que se consideró desde primero básico hasta segundo medio. Para brindar cobertura a los tres ejes se consideró tres asignaturas de la Escuela de Pedagogía en Educación Física de la Universidad de Las Américas en Chile. Además, para garantizar el cumplimiento de los principios formativos, se centró en aquellas habilidades necesarias para fomentar la autonomía de la práctica regular de actividad física de forma responsable. Palabras claves: Pedagogía, Responsabilidad Social Universitaria, Universidad, Estudiantes Abstract: The present work is framed under a proposal for teacher training from initial teacher education, which is embodied in its curricula that requires involvement and collaboration in the school system. The basis of the approach is the university curricular development of the Physical Education Pedagogy career with the subject of Physical Education and Health in school contexts, which has University Social Responsibility as a general framework, in which students should try to be educated with a sense of commitment to serve the needs of the school system. The curricular construction was designed from the current Curriculum Bases of the Chilean school system in which it was considered from first grade to second grade. To provide coverage to the three axes, three subjects from the School of Pedagogy in Physical Education of the University of the Americas in Chile were considered. In addition, to guarantee compliance with the training principles, it focused on those skills necessary to promote autonomy in the regular practice of physical activity in a responsible manner. Key words: Pedagogy, University Social Responsibility, University, Students

Desafíos y barreras de los estudiantes de doctorado del área de educación

The research addresses the difficulties and barriers faced by doctoral students in education throughout their training. Using a sample of 30 students from the doctoral program in education at a university from the Basque Country (Spain), their experiences and perceptions were explored through open-ended questions, analyzed using the content analysis technique and the Eurodoc transferable skills matrix , adding two emerging categories, economic resources and pandemic. The results, after assigning each of the difficulties expressed to the corresponding competences of the matrix revealed an average of 3.67 difficulties per person, concentrating mainly on research: time and project management, followed by methodology, publication, academic writing, and literature use and management. Differences by gender, doctoral stage and nationality underline the diversity of challenges faced, with men and students in final stages reporting more difficulties, although it is women who express a greater dispersion in the problems. Nationality also influences the difficulties, with international students expressing more problems. This study emphasizes the need to address these difficulties as well as the importance of integrating practical and transferable skills into doctoral curricula, adapting to the needs of the labor market and promoting a more holistic and versatile training for students, preparing them for a variety of career paths and contributing significantly to the knowledge society.La investigación aborda las dificultades y barreras que enfrentan los y las estudiantes de doctorado en educación a lo largo de su formación. Utilizando una muestra de 30 estudiantes del programa de doctorado en educación de una universidad del País Vasco (España)o, se exploraron sus experiencias y percepciones a través de preguntas abiertas, analizadas utilizando la técnica de análisis de contenido y la matriz de habilidades transferibles de Eurodoc. Los resultados, tras asignar cada una de las dificultades expresadas a las competencias correspondientes de la matriz, revelaron una media de 3,67 dificultades por persona, concentrándose principalmente en la categoría de investigación: gestión del tiempo y de proyectos, seguido de metodología, publicación, escritura académica, y gestión de la literatura. Las diferencias por género, etapa del doctorado y nacionalidad subrayan la diversidad de retos enfrentados, siendo los hombres, los estudiantes en etapas finales y los estudiantes internacionales quienes reportan más dificultades. Este estudio enfatiza la necesidad de dar respuesta a estas dificultades, así como la importancia de integrar habilidades prácticas y transferibles en los currículos doctorales, adaptándose a las necesidades del mercado laboral y promoviendo una formación más holística y versátil para los y las estudiantes, preparándoles para una variedad de trayectorias profesionales y contribuyendo significativamente a la sociedad del conocimiento