Els fluxos d'alumnat a l'ensenyament secundari : inèrcies i canvis malgrat les reformes educatives

El present article és una anàlisi dels fluxos educatius o la circulació de l'alumnat per l'ensenyament secundari des d'una perspectiva històrica. És a dir, s'han calculat aquests fluxos per a l'última etapa de la Llei general d'educació i per als primers anys d'aplicació de la LOGSE, a partir de les dades del Departament d'Ensenyament. Amb la comparació dels diagrames de fluxos que resulten de l'anàlisi estadística, es poden veure algunes discontinuïtats però també algunes tendències de fons que presenten una forta inèrcia, com ara la distribució entre ensenyament acadèmic i professional, la selecció interna del batxillerat o l'accés a la universitat. Per últim, es reflexiona sobre les possibilitats de l'última reforma plantejada, la LOCE, de modificar aquests fluxos.El presente artículo es un análisis de los flujos educativos o la circulación del alumnado por la enseñanza secundaria desde una perspectiva histórica. Éstos se han calculado en el periodo que va de la última etapa de la Ley general de educación hasta los primeros años de implantación de la LOGSE, todo ello a partir de los datos del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A través de la comparación de los diagramas de flujo, que resultan del análisis estadístico, se pueden apreciar algunas discontinuidades pero también algunas tendencias de fondo que presentan una fuerte inercia, como la distribución entre enseñanza académica y profesional, la selección interna del bachillerato o el acceso a la universidad. Por último, se reflexiona sobre las posibilidades que tiene la última reforma planteada, la LOCE, para modificar estos flujos.This article makes a flow analysis of student's circulation in secondary school, in an historical point of view. We are calculated the students flow during the last period of LGE (General Education Act) and during the first step of LOGSE (Educational System Act). The data are from Education Department (autonomous govern). We can compare the results of statistical analysis, the flows diagrams, and we can see some changes but also some strong permanent trends, for example in choices between academic or vocational studies, the selection inside the academic track or the access to higher education. Finally, we discuss about the possibilities of the last reform, LOCE, to modify these flows

Two or three vocational training pathways? An assessment and the current situation in Spain

This article outlines the development of vocational training in Spain through the provisions of the major education Laws of 1970, 1990 and 2002. It discusses the extent to which vocational training has been introduced into the education system, i.e. has been converted into regulated vocational training, and how many pathways have been developed. The pathways are the result of the combination of tracks designed by education systems and social initiatives by individuals and social actors. In spite of the education reforms, the types of vocational training pathway retain a certain continuity

L'ensenyament secundari comprensiu. Contradiccions i possibilitats de les reformes educatives

Aquest article pretén analitzar els elements principals que configuren l'evolució dels sistemes educatius dels països desenvolupats, fent un èmfasi especial en l'ensenyament secundari. S'hi fa un repàs al paper de les reformes educatives en aquesta evolució, especialment de les anomenades «reformes comprensives», les que tenen com a objectiu unificar el currículum i integrar la formació acadèmica i la formació professional. S'hi analitzen les virtuts d'aquestes reformes, però també les contradiccions que hi ha en la seva definició i en la seva aplicació. Finalment, s'hi apunten algunes reflexions sobre els èxits i els fracassos de les reformes comprensives a l'Estat espanyol.The aim of this article is to analyse the principal features of educational systems evolution in developed countries, emphasising the secondary schooling. There is an overview of educational reforms, specially the reforms called comprehensives», that they want to unify the curricula and integrate academic and vocational education. We analyse the strength and weakness in the definition and their implementation. Finally, we add some reflections about successes and failures of comprehensive reforms in Spain

Més enllà de les teories de la reproducció i de l'acció racional en sociologia de l'educació : Un model d'explicació de l'ensenyament secundari segregat o integrat

Les teories de la reproducció han estat dominants en la sociologia de l'educació des de la dècada dels anys seixanta, en les seves diferents vessants, més estructuralistes o més culturalistes. En contraposició a aquestes teories, s'ha introduït des de l'economia de l'educació l'acció calculadora de l'individu, o des de sociòlegs, com ara Boudon, la teoria de l'acció racional per explicar la construcció dels sistemes educatius a partir de l'elecció dels individus. En aquest article pretenem explorar les possibilitats i les limitacions d'aquestes dues perspectives a l'hora d'analitzar la segregació de l'ensenyament secundari entre la via acadèmica i la via professional, per avançar en una proposta que intenti sintetitzar les claus teòriques per entendre l'origen i el desenvolupament d'aquestes dues vies.Las teorías de la reproducción han sido dominantes en la sociología de la educación desde la década de los años sesenta, en sus diferentes corrientes, más estructuralistas o más culturalistas. En contraposición a estas teorías, se introdujo desde la economía de la educación la acción calculadora del individuo, o desde sociólogos, como por ejemplo Boudon, la teoría de la acción racional para explicar la construcción de los sistemas educativos a partir de la elección de los individuos. En este artículo se pretende explorar las posibilidades y las limitaciones de estas dos perspectivas a la hora de analizar la segregación de la enseñanza secundaria entre la vía académica y la vía profesional, para avanzar en una propuesta de síntesis de las claves teóricas para entender el origen y el desarrollo de estas dos vías.Reproduction theories have been dominants in sociology of education since 60's, in structuralism or culturalism side. Against these theories, economy of education introduced the concept of calculating individual and the sociologist Boudon introduced the theory of rational action to explain the role of individual choice in the construction of educational systems. The aim of this article is to explore the possibilities and weakness of both points of view analysing the segregation of secondary school in two tracks, academic and vocational. We try to synthesise a theoretic approach to understand the origin and development of these two tracks

Els fluxos d'alumnat a l'ensenyament secundari : inèrcies i canvis malgrat les reformes educatives

El present article és una anàlisi dels fluxos educatius o la circulació de l'alumnat per l'ensenyament secundari des d'una perspectiva històrica. És a dir, s'han calculat aquests fluxos per a l'última etapa de la Llei general d'educació i per als primers anys d'aplicació de la LOGSE, a partir de les dades del Departament d'Ensenyament. Amb la comparació dels diagrames de fluxos que resulten de l'anàlisi estadística, es poden veure algunes discontinuïtats però també algunes tendències de fons que presenten una forta inèrcia, com ara la distribució entre ensenyament acadèmic i professional, la selecció interna del batxillerat o l'accés a la universitat. Per últim, es reflexiona sobre les possibilitats de l'última reforma plantejada, la LOCE, de modificar aquests fluxos.El presente artículo es un análisis de los flujos educativos o la circulación del alumnado por la enseñanza secundaria desde una perspectiva histórica. Éstos se han calculado en el periodo que va de la última etapa de la Ley general de educación hasta los primeros años de implantación de la LOGSE, todo ello a partir de los datos del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A través de la comparación de los diagramas de flujo, que resultan del análisis estadístico, se pueden apreciar algunas discontinuidades pero también algunas tendencias de fondo que presentan una fuerte inercia, como la distribución entre enseñanza académica y profesional, la selección interna del bachillerato o el acceso a la universidad. Por último, se reflexiona sobre las posibilidades que tiene la última reforma planteada, la LOCE, para modificar estos flujos.This article makes a flow analysis of student's circulation in secondary school, in an historical point of view. We are calculated the students flow during the last period of LGE (General Education Act) and during the first step of LOGSE (Educational System Act). The data are from Education Department (autonomous govern). We can compare the results of statistical analysis, the flows diagrams, and we can see some changes but also some strong permanent trends, for example in choices between academic or vocational studies, the selection inside the academic track or the access to higher education. Finally, we discuss about the possibilities of the last reform, LOCE, to modify these flows

Els itineraris postobligatoris dels joves i la reforma escolar

En el presente artículo se exponen los interrogantes que se plantean en la aplicación de la reforma educativa (iniciada en el año 1990) respecto a la circulación de los jóvenes por el sistema educativo, fundamentalmente en el nivel de secundaria postobligatoria, y en la inserción profesional de los mismos. Se pone de relieve la doble lógica existente: una lógica institucional que propone la regulación del sistema educativo, y una lógica de los agentes sociales, la cual dispone en función de intereses, expectativas y dinámicas concretas y que sobrepasa y modifica la primera. Finalmente, se enfatiza la situación de polarización existente entre jóvenes con escasa formación y cualificación y, por tanto, con problemas de acceso al mercado laboral, y jóvenes formados que también pueden ver truncadas sus expectativas.Le présent article expose les interrogations posées par I'application de la réforme éducative (commencée en 1990) concernant I'évolution des jeunes dans le systéme éducatif, fondamentalement au niveau du deuxieme cycle de I'enseignement secondaire, et leur insertion professionnelle. L 'accent est mis sur la double logique existante une logique institutionnelle qui propose une réglementation du systeme éducatif et une logique des agents sociaux qui dispose en fonction d'intérets, d'attentes et de dynamiques concretes, qui, de fait, dépasse et modifie la premiere. Enfin, I'accent est mis sur la situation de polarisation existant entre les jeunes ayant une formation et des qualifications insuffisan tes el, par conséquent, des problemes d'acces au marché du travail, et les jeunes tres formés qui peuvent également voir leurs attentes déçues.This article sets out the questions which arise in the application of the educational reform (begun in 1990) to the passage of young people through the educational system, fundamentally at the post-compulsory secondary level, and to their entry into a profession. It emphasizes the current double logic: an institutional logic which proposes a regulation of the educational system and the logic of social agents which disposes according to specific interests, expectations and dynamics, which in fact overrides and modifies the former. Lastiy, it emphasizes the existing polarisation between young people with little training and qualifications and, therefore, with problems of access to the work market, and highly trained young people who may also see their expectations frustrated

Partizipation von kindern und jugendlichen in und durch jugendarbeit : einige betrachtungen aus spanischer und deutscher perspektive

Die Förderung der Beteiligung Jugendlicher gehört zu den wichtigsten Zielen der Jugendpolitik auf europäischer Ebene. In diesem Beitrag zeigen die Autoren an Entwicklungslinien in der Jugendarbeit in Spanien und Deutschland wie sich dieses Politikziel widerspiegelt. Im Vergleich der Entwicklungen werden sowohl Unterschiede in der Absicherung und dem Stellenwert von Jugendarbeit deutlich als auch Hindernisse bei der Förderung von Beteiligung erkennbar, die in Spanien und Deutschland zum Tragen kommen.The Promotion of participation of young people is one of the main issues in the European Youth Policy. Important cornerstones are mentioned for the development of youth work in Spain and Germany. The comparison of the different developments shows that the importance of youth work differs between both countries. But also some obstacles and side effects of the applied strategies to promote participation are stressed in this paper

Transitions of adolescents after compulsory education. Social changes and social and educational responses in the field.

L'article presenta una síntesi de les principals característiques dels processos de transició del joves en l'actual context de capitalisme informacional, de transformacions en els sistemes educatius i en el mercat de treball, i aporta elements de reflexió pel que fa a algunes experiències d’acompanyament a les transicions adolescents des del territori. Primerament, es contextualitzen els processos de transició en relació amb l’expansió educativa i a la precarietat laboral. Seguidament, es procedeix a una breu revisió conceptual i teòrica sobre els processos de transició dels joves, després de l’escola obligatòria.El artículo presenta una síntesis de las principales características de los procesos de transición de los jóvenes en el actual contexto de capitalismo informacional, de transformaciones en los sistemas educativos y en el mercado de trabajo y aporta elementos de reflexión respecto a algunas experiencias de acompañamiento a las transiciones adolescentes desde el territorio. Antes que nada, se contextualizan los procesos de transición en relación con la expansión educativa y la precariedad laboral. Seguidamente, se procede a una breve revisión conceptual y teórica sobre los procesos de transición de los jóvenes, después de la escuela obligatoria.The article presents a synopsis of the main features in the process of transition for young people in the current context of information capitalism, and changes in educational systems and the labour market, and contributes thoughts from the fíeld on some experiences of providing support for adolescent transitions. In particular, transition processes are put intoo the context of expanding education and precarious jobs. It then goes on to a brief conceptual the theoretical review on the transitions made by young people on finishing compulsory education

Després de l'ESO, què? Eleccions i restriccions en els itineraris acadèmics i laborals de l'alumnat d'origen immigrat

Projecte de recerca subvencionat dins de la convocatòria ARAFI-2009 d'ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració a Catalunya finançada per la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.Aquest article analitza, des d'una perspectiva biogràfica, la construcció dels itineraris acadèmics i laborals de joves d'origen sud-americà pertanyents a la generació 1,5 d'un institut públic de l'Hospitalet de Llobregat. Analitzarem específicament les transicions acadèmiques que es donen a l'acabament de l'ESO. A partir de la teoria de transicions del GRET, es reflexiona sobre aquestes trajectòries, la possibilitat d'una etnificació dels itineraris i alguns dels elements que els configuren: el procés migratori, la comprensivitat o la segregació del sistema educatiu, les expectatives i preferències acadèmiques i laborals, així com les diverses formes d'integració a la societat d'acollida.Este artículo analiza, desde una perspectiva biográfica, la construcción de los itinerarios académicos y laborables de jóvenes de origen sudamericano pertenecientes a la generación 1'5 de un instituto público del Hospitalet de Llobregat. Analizaremos específicamente las transiciones académicas y laborales que se dan al finalizar el ESO. A partir de la teoría de las transiciones del GRET reflexionamos sobre esas trayectorias, la posibilidad de una etnificación de los itinerarios y algunos de los elementos que los configuran: por ejemplo, el proceso migratorio, la comprensividad o segregación del sistema educativo, las expectativas y preferencias académicas y laborales, así como las diversas formas de integración en la sociedad de acogida.This article analyzes, from a biographical perspective, the construction of academic and occupational pathways of young people of South American origin, belonging to the 1.5 generation, in a state secondary school in L'Hospitalet de Llobregat. We study specifically transitions from the compulsory schooling to further education. Based on the theory of transitions of GRET, we reflect on these pathways, the possibility of a etnification of itineraries and some items that configure them: the migration process, the comprehensiveness or segregated educational system, academic and work expectations and preferences as well as different ways of integration into the host society.Cet article analyse la construction de parcours scolaires et professionnels des jeunes d'origine sud-américaine, qui appartiennent à la génération «1.5», dans un collège publique à Hospitalet de Llobregat. On analyse, dans une perspective biographique, les transitions scolaires qui se produisent à la fin de l'enseignement obligatoire (secondaire inferieure). Dans l'approche théorique des Transitions du GRET (Groupe de Recherche sur l'éducation et l'emploi) l'auteur réfléchit sur les itinéraires des jeunes, la possible «ethnification» de certains itinéraires et sur certains éléments qui les composent: le processus de migration, le niveau d'inclusion ou de ségrégation du système éducatif, les expectatives académiques des jeunes et leurs préférences scolaires ou de travail ainsi que plusieurs formes d'intégration dans la société d'accueil

Formación profesional y género : desigualdades que persisten, algunos cambios y debates pendientes

Texto de presentación del monográfico Formación Profesional y Géner