Interacció entre els polímers conductors i els sistemes biològics.

Els polímers conductors són materials relativament nous i desconeguts molts cops per la gran majoria de gent, però que mica en mica es van incorporant en les nostres vides amb la finalitat de facilitar-la. Les seves aplicacions més directes les veiem en el món de la tecnologia (bateries més petites, més potents,...) i sobretot en el món de la medicina (noves aplicacions i tractaments) entre d’altres. En aquest projecte es pretenen estudiar les propietats electroquímiques del PEDOT(3,4-etilendioxitiofè) quan li fem un procés de desdopatge (amb diferents paràmetres) i intentem que interaccioni amb un DNA preparat al laboratori a partir d’una bactèria coneguda. Per un cantó el projecte consisteix en l’estudi de la generació del polímer conductor gràcies a diversos processos electroquímics amb les principals tècniques que són la ciclovoltamperometría, cronoamperometría i cronopotenciometria i un cop ja l’hem obtingut usar tècniques com l’electroforesi o el UV-Vis per tal de determinar si el nostre polímer creat te interacció amb el DNA que tenim. Un cop realitzat l’estudi i gràcies als coneixements anteriors de com reaccionen els polímers normalment amb el DNA, podem concloure que un polímer PEDOT que ha estat sotmès a un desdopatge no interacciona mai amb el DNA al tenir un mateix tipus de càrrega, en aquest cas negativa

Interacció entre els polímers conductors i els sistemes biològics.

Els polímers conductors són materials relativament nous i desconeguts molts cops per la gran majoria de gent, però que mica en mica es van incorporant en les nostres vides amb la finalitat de facilitar-la. Les seves aplicacions més directes les veiem en el món de la tecnologia (bateries més petites, més potents,...) i sobretot en el món de la medicina (noves aplicacions i tractaments) entre d’altres. En aquest projecte es pretenen estudiar les propietats electroquímiques del PEDOT(3,4-etilendioxitiofè) quan li fem un procés de desdopatge (amb diferents paràmetres) i intentem que interaccioni amb un DNA preparat al laboratori a partir d’una bactèria coneguda. Per un cantó el projecte consisteix en l’estudi de la generació del polímer conductor gràcies a diversos processos electroquímics amb les principals tècniques que són la ciclovoltamperometría, cronoamperometría i cronopotenciometria i un cop ja l’hem obtingut usar tècniques com l’electroforesi o el UV-Vis per tal de determinar si el nostre polímer creat te interacció amb el DNA que tenim. Un cop realitzat l’estudi i gràcies als coneixements anteriors de com reaccionen els polímers normalment amb el DNA, podem concloure que un polímer PEDOT que ha estat sotmès a un desdopatge no interacciona mai amb el DNA al tenir un mateix tipus de càrrega, en aquest cas negativa

Interacció entre els polímers conductors i els sistemes biològics.

Els polímers conductors són materials relativament nous i desconeguts molts cops per la gran majoria de gent, però que mica en mica es van incorporant en les nostres vides amb la finalitat de facilitar-la. Les seves aplicacions més directes les veiem en el món de la tecnologia (bateries més petites, més potents,...) i sobretot en el món de la medicina (noves aplicacions i tractaments) entre d’altres. En aquest projecte es pretenen estudiar les propietats electroquímiques del PEDOT(3,4-etilendioxitiofè) quan li fem un procés de desdopatge (amb diferents paràmetres) i intentem que interaccioni amb un DNA preparat al laboratori a partir d’una bactèria coneguda. Per un cantó el projecte consisteix en l’estudi de la generació del polímer conductor gràcies a diversos processos electroquímics amb les principals tècniques que són la ciclovoltamperometría, cronoamperometría i cronopotenciometria i un cop ja l’hem obtingut usar tècniques com l’electroforesi o el UV-Vis per tal de determinar si el nostre polímer creat te interacció amb el DNA que tenim. Un cop realitzat l’estudi i gràcies als coneixements anteriors de com reaccionen els polímers normalment amb el DNA, podem concloure que un polímer PEDOT que ha estat sotmès a un desdopatge no interacciona mai amb el DNA al tenir un mateix tipus de càrrega, en aquest cas negativa