El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció

This article is centred around the rise of the conditional as an epistemic and evidential marker in reporting contexts in Old Catalan. The process studied begins with a situation in which the conditional 1.) marks the epistemic position of the source with regard to a given state of affairs; it then moves toward 2.) marking the epistemic position of the speaker with regard to the propositional content expressed in the source and, particularly, his non-commitment to this content. Subjectivisation and intersubjectivisation are identified as decisive factors for an understanding of the various semantic and pragmatic facets that reprise evidential conditionals may exhibit. The ongoing grammaticalisation process allowed conditionals from the 15th century onward to function without any further lexical or discursive devices as an epistemic and evidential marker in and of itself.Aquest estudi s’ha dut a terme dins l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel∙lència, Ref. ISIC/012/042), i dins el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601–1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Continuación de la Gramática del Catalán Moderno (1601–1834)» (MINECO/FEDER, Ref. FFI2015-69694-P); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC, Ref. PT 2012-S04-MARTINES; IEC1-15X); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel∙lència, Generalitat Valenciana, Ref.: PROMETEOII-2014-018), finançat amb fons FEDER de la UE; i el Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant, Ref. GITE-09009-UA)

Els llibres de privilegis reials valencians: una font per a l'estudi de la llengua

Aquest article s'ha dut a terme dins el projecte «Corpus Documentale Latinum Valentie: de los orígenes a 1336» (GV 04B-687) i de la Xarxa d'Excel·léncia Europea «Translation, Multilingualism, Information and Communication Technologies, and Transference of Knowlege» [VIFP-IST-2002; IIACDI/2004/8; UA-ACPE-2002, 2004]

Presentació

Presentació del monogràfic sobre «El català i l'aragonés: història d'un contacte multisecular

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català «esmar», des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb «esmar», forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme «estimar». Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS)

Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the Price of’ to ‘Inferring’ and ‘Imagining’ and Beyond

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semantic change process undergone by the Catalan verb esmar, which is the etymological form of the Latin verb *adaestimare, parallel to the Latinism estimar. This research is corpus-based, using large corpora along with other manually processed materials. The concepts of subjectivation and inferences according to the Invited Inference Theory of Semantic Change (IITSC) have been applied to these materials.Aquest article s’inclou dins l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [ref. ISIC/012/042]), en els projectes d’investigació: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [ref.: PROMETEO-2014-018], finançat pel FEDER de la UE; i «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [ref. GITE-09009-UA])

Canvi semàntic i intersubjectivització: l’origen del condicional evidencial de report en català antic

The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.El condicional evidencial de report (CER) no és gaire habitual en català: està restringit al llenguatge periodístic i a alguns registres molt formals (com el llenguatge acadèmic o el legal) i no es trova en el discurs espontani. D’una banda, s’ha descrit entre els nous valors modals del condicional. De l’altra, la normativa l’ha rebutjat com a gal·licisme o com neologisme inapropiat. Mitjançant l’anàlisi de corpus textuals, hem documentat el CER en català des dels inicis del segle xiv a l’actualitat, amb matisos semàntics i pragmàtics i diferents graus de gramaticalització. A causa de l’actual interès en l’evidencialitat, el CER s’ha estudiat a fons en francès, italià i portuguès, però centrant-se principalment en els seus usos contemporanis i no de manera tan detallada en el procés diacrònic que ens podria explicar aquests usos. Seguint aquesta línia de recerca, que van començar amb l’estudi del futur epistèmic i evidencial en català, tenim per objectiu descriure: a) el context pragmàtic que hauria estat el punt de partida del CER en el segle XIII, abans de trobar documentat aquest ús; b) el procés de canvi semàntic seguit pel condicional des d’un ‘futur del passat’ a l’adquisició de valors epistèmics i evidencials i c) el paper que tenen les inferències, la subjectificació i la intersubjectificació en aquest procés de canvi.This work was prepared at the Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISICIVITRA] of the Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), within the following research projects: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEO-2014-018], financed by FEDER of the EU; and «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA])

L'Expressió de l'abstracció i estudi de les traduccions : les poesies d'Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romaní

L'anàlisi comparada de l'obra d'Ausiàs Marc i la traducció espanyola que en va fer Baltasar de Romaní al s. xvi és útil per als estudis lingüístics. Estudiem ací una qüestió d'interès per a la sintaxi catalana: l'ús de l'article determinat masculí singular en la generació de noms abstractes i davant que 'relatiu'. Aquest ús ha patit la interferència d'un recurs singular de l'espanyol: l'anomenat «lo neutro». Per això a) descrivim en el text de Marc el comportament de l'article determinat masculí en la generació d'abstractes i davant el relatiu i, en aquest cas, la variació amb el demostratiu ço; i b) observem com tradueix Romaní aquests contextos i, doncs, ponderem en quina mesura era competent en l'ús del «lo neutro». Oferim informació sobre un aspecte gramatical mancat d'investigació històrica fonamentada en corpora textuals. Atès que és d'un text poètic, podem descriure amb precisió l'aparició de les variants de l'article /l/, determinant masculí i abstracte.A comparative analysis of the work of Ausiàs Marc and the sixteenth-century translation by Baltasar de Romaní is of some linguistic utility. In this article, we examine a point of interest to Catalan syntax: the use of the masculine singular definite article in the creation of abstract nouns and before the relative que. This use has suffered interference from a form that is peculiar to Spanish: the so-called neuter lo. Therefore (a) we describe the behaviour of the masculine definite article in generating abstract nouns and before the relative in Marcs text and, in this case, its alternation with the demonstrative ço; (b) we note how Romaní translates these contextual variants and, thus, we try to estimate to what extent he was competent in the use of neuter lo. We offer information about an aspect of grammar hitherto unstudied in corpora. Since we are dealing with a poetic text, we can describe the appearance of the variants of the masculine abstract definite article /l/ with precision

L'Expressió de l'abstracció i estudi de les traduccions : les poesies d'Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romaní

L'anàlisi comparada de l'obra d'Ausiàs Marc i la traducció espanyola que en va fer Baltasar de Romaní al s. xvi és útil per als estudis lingüístics. Estudiem ací una qüestió d'interès per a la sintaxi catalana: l'ús de l'article determinat masculí singular en la generació de noms abstractes i davant que 'relatiu'. Aquest ús ha patit la interferència d'un recurs singular de l'espanyol: l'anomenat «lo neutro». Per això a) descrivim en el text de Marc el comportament de l'article determinat masculí en la generació d'abstractes i davant el relatiu i, en aquest cas, la variació amb el demostratiu ço; i b) observem com tradueix Romaní aquests contextos i, doncs, ponderem en quina mesura era competent en l'ús del «lo neutro». Oferim informació sobre un aspecte gramatical mancat d'investigació històrica fonamentada en corpora textuals. Atès que és d'un text poètic, podem descriure amb precisió l'aparició de les variants de l'article /l/, determinant masculí i abstracte.A comparative analysis of the work of Ausiàs Marc and the sixteenth-century translation by Baltasar de Romaní is of some linguistic utility. In this article, we examine a point of interest to Catalan syntax: the use of the masculine singular definite article in the creation of abstract nouns and before the relative que. This use has suffered interference from a form that is peculiar to Spanish: the so-called “neuter lo”. Therefore (a) we describe the behaviour of the masculine definite article in generating abstract nouns and before the relative in Marc’s text and, in this case, its alternation with the demonstrative ço; (b) we note how Romaní translates these contextual variants and, thus, we try to estimate to what extent he was competent in the use of “neuter lo”. We offer information about an aspect of grammar hitherto unstudied in corpora. Since we are dealing with a poetic text, we can describe the appearance of the variants of the masculine abstract definite article /l/ with precision

El Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa :: entre la desdcurança i el purisme

The Diccionario Valenciano by Josep Pla i Costa (1817?-1890) is a bilingual Catalan-Spanish Dictionnary left unpublished. The article attempts to outline the main characteristics of this interesting work