Diastereoinduction in the Synthesis of Pallada(II)pyrrolidinones: Palladacycles with Two Pd-bonded Stereogenic Carbons

Stable palladapyrrolidinones (L-L)Pd-CH(p-MeC6H4)NBnC(O)CHPh representing endocyclic carbon-bonded palladium(II) amide enolates with two Pd-bonded sp3-hybridized stereogenic carbons and bidentate auxiliary ligands (tetramethylethylenediamine (TMEDA), bis(diphenylphosphino)ethane (dppe), and (S,S)-CHIRAPHOS) were synthesized. The syntheses proceeded with a significant diastereoinduction from the Pd-bonded stereocenter in racemic cationic palladium amide complexes [(L-L)Pd-CH(p-MeC6H4)NBnC(O)CH2Ph]+OTf − favoring the formation of cis diastereomers (denoting the relative stereochemistry of the two sp3-hybridized carbons in the adjacent positions of the square planar Pd(II) complexes), whereas epimerization of the Pd-bonded stereocenters favoring the formation of the more stable trans diastereomers was achieved under basic conditions. Studies of the stereochemical relationships between Pd-bonded stereocenters in palladapyrrolidinones bearing chiral nonracemic auxiliary ligands ((S,S)-CHIRAPHOS) indicated a lack of double diastereodifferentiation induced by the auxiliary ligands. Molecular structures of the cis diastereomers of pallada(II)pyrrolidinones bearing TMEDA and dppe ligands were established by X-ray crystallography

Diastereoinduction in the Synthesis of Pallada(II)pyrrolidinones: Palladacycles with Two Pd-bonded Stereogenic Carbons

Stable palladapyrrolidinones (L-L)Pd-CH(p-MeC6H4)NBnC(O)CHPh representing endocyclic carbon-bonded palladium(II) amide enolates with two Pd-bonded sp3-hybridized stereogenic carbons and bidentate auxiliary ligands (tetramethylethylenediamine (TMEDA), bis(diphenylphosphino)ethane (dppe), and (S,S)-CHIRAPHOS) were synthesized. The syntheses proceeded with a significant diastereoinduction from the Pd-bonded stereocenter in racemic cationic palladium amide complexes [(L-L)Pd-CH(p-MeC6H4)NBnC(O)CH2Ph]+OTf − favoring the formation of cis diastereomers (denoting the relative stereochemistry of the two sp3-hybridized carbons in the adjacent positions of the square planar Pd(II) complexes), whereas epimerization of the Pd-bonded stereocenters favoring the formation of the more stable trans diastereomers was achieved under basic conditions. Studies of the stereochemical relationships between Pd-bonded stereocenters in palladapyrrolidinones bearing chiral nonracemic auxiliary ligands ((S,S)-CHIRAPHOS) indicated a lack of double diastereodifferentiation induced by the auxiliary ligands. Molecular structures of the cis diastereomers of pallada(II)pyrrolidinones bearing TMEDA and dppe ligands were established by X-ray crystallography

Polymer-Supported Palladacycles: Efficient Reagents for Synthesis of Benzopyrans with Palladium Recovery. Relationship among Resin Loading, Pd:P Ratio, and Reactivity of Immobilized Palladacycles

Oxapalladacycles were immobilized on polystyrene−divinylbenzene supports and treated with 3-aryl-2-propynoates or 1-alkyl-1,2-propadienes to afford 2H-1-benzopyrans in yields superior to those for solution-phase experiments. Isolation of benzopyrans was facilitated, and 71−80% of the palladium was recovered. Effects of resin loading with phosphorus and palladium were studied, and the optimum immobilized palladacycles featuring a medium loading with P (1.35 mmol P/g) and a high loading with Pd (Pd:P ratio 1:1.7) were identified. Resins with higher swelling capacities were more reactive

Allene Functionalization via Bicyclic Methylene Aziridines

The oxidative functionalization of olefins is a common method for the formation of vicinal carbon−heteroatom bonds. However, oxidative methods to transform allenes into synthetic motifs containing three contiguous carbon−heteroatom bonds are much less developed. This paper describes the use of bicyclic methylene aziridines (MAs), prepared via intramolecular allene aziridination, as scaffolds for functionalization of all three allene carbons

Efecte de la càrrega de treball infermera en el compliment de les mesures preventives no farmacològiques de la pneumònia associada a ventilació mecànica

La pneumònia associada a ventilació mecànica és l'esdeveniment advers evitable més prevalent i greu del pacient crític. Les infermeres tenen un paper essencial en l’aplicació de les mesures preventives no farmacològiques, ja que aquestes mesures estan directament relacionades amb els factors extrínsecs. Per tant, són potencialment modificables a través de la pràctica clínica infermera. L'adherència a les guies per evitar aquesta complicació és incompleta atribuint-se a factors com el dèficit de coneixement, la càrrega de treball, entre d'altres. Es va proposar com objectiu d’aquesta tesi analitzar la càrrega de treball de la infermera com un factor que afecta l'aplicació de mesures no farmacològiques per la prevenció de la pneumònia associada a ventilació mecànica. La metodologia de la investigació es va desenvolupar en dos fases. La primera d’elles va ser de pilotatge realitzada en una única unitat de cures intensives, que va permetre fer un anàlisi i una aproximació preliminar sobre la relació entre càrrega de treball de la infermera i adhesió a les mesures preventives no farmacològiques de la pneumònia associada a ventilació mecànica. La segona fase, més profunda i extensa, es va portar a terme en dues unitats de cures intensives, amb la intenció de validar els resultats obtinguts en la primera fase (unicentre). Per aquest motiu, a continuació es farà menció només a aquesta segona fase (multicentre). El disseny plantejat va ser d’un estudi observacional i transversal realitzat en dues unitats de cures intensives mèdic-quirúrgiques. La població estudiada van ser les infermeres de cures intensives que tinguessin al seu càrrec pacients sotmesos a qualsevol forma de ventilació mecànica i/o respiració espontània amb via aèria artificial (tub endotraqueal o traqueotomia). Les variables principals estudiades varen ser la càrrega de treball mesurada mitjançant el Nine Equivalents of Nurse Manpower Score, un qüestionari de coneixements i l’aplicació de les 9 mesures no farmacològiques seleccionades: manteniment del capçal del llit a 30º-45º, higiene bucal amb clorhexidina (registre en gràfica), control de la pressió del pneumotaponament del tub endotraqueal (registre en gràfica), procediment d’aspiració de secrecions endotraqueals que incloïa la higiene de mans pre i post-aspiració, ús de sonda estèril i la seva manipulació de manera asèptica, ús de màscara i ulleres. Els resultats mostren que la mitjana del Nine Equivalents of Nurse Manpower Score per infermera era de 50 ± 13. Les infermeres tenien un coneixement elevat de les mesures preventives a aplicar, amb una mitjana d’un 97.39%, però aquest no es corresponia amb la seva aplicació en la pràctica assistencial. Es va trobar una marcada variabilitat en l’adhesió a les mesures preventives no farmacològiques, anant entre l’11,9% per a la higiene de mans fins a gairebé el 100% per a l'ús d'una sonda d'aspiració estèril. Es van realitzar un total de 327 observacions de 76 infermeres. L'anàlisi de regressió va detectar una associació significativa entre la càrrega de treball i l’aplicació de mesures preventives de la pneumònia associada a ventilació mecànica. En concret, a major càrrega de treball, major grau de compliment amb les mesures de prevenció no farmacològiques de la pneumònia associada a ventilació mecànica. Quan es van analitzar factors relacionats amb les característiques de les infermeres observades, es va detectar una diferència significativa en el compliment amb les mesures de prevenció en els diferents grups d’edat, observant-se una major adherència en el grup de 31 a 40 anys i una menor adherència en els majors de 51 anys. Amb aquest treball de tesi es pot concloure que una major càrrega de treball de la infermera, quantificada amb l’escala NEMS, no està associada amb un pitjor compliment de les MPNF. Alhora que el coneixement adequat que tenen les infermeres sobre les mesures de prevenció de la pneumònia associada a ventilació mecànica no s'aplica completament en la pràctica diària. Els resultats suggereixen que la manca de compliment de les mesures de prevenció no es deriva de l'augment de la càrrega diària, sinó que podrien estar relacionat amb aspectes del comportament, estructurals i/o organitzatius.Ventilator-associated pneumonia (VAP) is one of the most prevalent and serious adverse events in critically ill patients. Since VAP can be prevented to some extent, clinical practice guidelines recommend several preventive measures, but the actual adherence with these measures is incomplete. The aim of the present thesis project was to analyze whether nursing workload is associated with the adherence to non-pharmacological prevention measures (NPPM) in the prevention of ventilator-associated pneumonia. The project included two observational phases. The first pilot phase was conducted in a single medical-surgical ICU, and the second consisted in a multicenter observational study carried out in two medical-surgical ICUs. Nurses in charge of patients under ventilator support were observed during an endotracheal secretion aspiration procedure, and compliance with the application of non-pharmacological VAP prevention measures was determined. Nursing workload at the time of the observation was also computed, by means of the Nine Equivalents of Nursing Manpower Use Score (NEMS). A total of 327 observations from 76 ICU-staff nurses were made and included in the analysis. Application of the specific preventive measures was uneven, ranging from 11% for hand washing pre-aspiration to 97% for the use of a sterile aspiration probe. The Nine Equivalents of Nursing Manpower Use Score was 50 ± 13. Increased workload was not associated with the lack of application of preventive measures. In fact, compliance with NPPM was significantly lower in situations with lower workload. The application of the NPPM was also significantly different among nurses, independently of the workload. The main conclusion of the present thesis project is that increased workload is not associated with the lack of adherence with NPPM for VAP prevention. Failure to follow these measures might be subject to other personal and/or contextual factors

1,4-Diazaspiro[2.2]pentanes as a Flexible Platform for the Synthesis of Diamine-Bearing Stereotriads

Nitrogen-containing stereotriads occur in a number of biologically active compounds, but general and flexible methods to access these compounds are limited mainly to the manipulation of chiral olefins. An alternative approach is to employ a highly chemo-, regio-, and stereocontrolled allene oxidation that can install a new carbon–heteroatom bond at each of the three original allene carbons. In this paper, an intramolecular/intermolecular allene bis-aziridination is described that offers the potential to serve as a key step for the construction of stereotriads containing vicinal diaminated motifs. The resultant 1,4-diazaspiro[2.2]­pentane (DASP) scaffolds contain two electronically differentiated aziridines that undergo highly regioselective ring openings at C1 with a variety of heteroatom nucleophiles to give chiral <i>N</i>,<i>N</i>-aminals. Alternatively, the same DASP intermediate can be induced to undergo a double ring-opening reaction at both C1 and C3 to yield vicinal diaminated products corresponding to formal ring opening at C3. The chirality of a propargyl alcohol is easily transferred to the DASP with good fidelity, providing a new paradigm for the construction of enantioenriched nitrogen-containing stereotriads