The Transition. Convergence and discrepancy in the international and national press coverage of Spain’s major postwar international news export

The role of the national and foreign press in the news coverage of the Spanish transition to democracy (1975-1978) has been a constant reference in the historical study of the period of political change after the end of the Francoist dictatorship. In this article we present the general results of three research projects concerning the role of the foreign press, of the Spanish daily press and the magazine marketin which we can observe both convergence and discrepance in the news narrative, editorial behaviour and political standpoints. The greater independence and informative freedom of the foreign press contrasts with the proximity of the Spanish press to both King and government with the exception of the critical support to reform expressed in both the new political magazines and newspapers during the first few months of the process of political change.El papel de la prensa nacional y extranjera en la cobertura informativa de la Transición española a la democracia (1975-1978) ha sido una referencia constante en la historiografía del período de cambio político en España tras el final de la dictadura de Franco, así como en la cultura periodística. En este artículo presentamos los resultados generales de tres proyectos de investigación sobre el papel de la prensa extranjera, de la prensa diaria española y de la prensa no diaria enlos que se pueden comprobar convergencias y discrepancias en el relato informativo, las valoraciones editoriales y los posicionamientos políticos. La mayor independencia y libertad informativa de la prensa extranjera contrasta con la proximidad de la prensa española al rey y al gobierno, con la excepción del apoyo crítico a la reforma de las nuevas revistas políticas y los diarios surgidos en los primeros meses del proceso de cambio político

Periodisme i història, en un canvi de cicle

Els efectes de les tecnologies digitals i Internet en el sistema de mitjans de comunicació. social plantegen un canvi de perspectiva en la consideració de la història del periodisme, que es trobaria al final d'un cicle evolutiu. Al cap de quatre segles, la premsa i el periodisme han estat substituïts en el seu paper de motors de la indústria de la comunicació, davant l'hegemonia creixent de l'audiovisual, els llocs web i les xarxes socials, de manera que els investigadors han d'afrontar una nova dimensió del temps històric que afecta el passat més immediat. Aquest article proposa alguns aspectes a tenir en compte des de la perspectiva de la crisi del periodisme, de la naturalesa dels mitjans i del cicle particular del periodisme català.The effects of digital technologies and the Internet on the social communication media pose a new way of looking at the history of journalism, which is now at the end of an evolutionary era. After a period of four centuries, the press and journalism have been replaced in their role as drivers of the communications industry by the increasingly dominant audiovisual media, websites and social networks. Consequently, researchers are faced with a new dimension of historical time that affects our most recent past. This study brings up some aspects to be considered in connection with the journalism crisis, the nature of the media and the specific period in which Catalan journalism is now found

El regreso de la monarquía y la transición a la democracia en España (1975-78). Los apoyos de la prensa británica

El  regreso  de  la  Monarquía  y  la  Transición  española  a  la  democracia  tras  la   muerte  de  Franco  fueron  objeto  de  una  atención  especial  en  la  prensa  extranjera.  En este  artículo,  se  estudia  el  papel  desempeñado  por  la  prensa  británica,  en  el  contexto   de  las  relaciones  especiales  entre  las  casas  reales  de  la  más  antigua  y  la  más  joven  de   las  monarquías  europeas  y  la  actitud  de  reserva  mantenida  por  los  gobiernos  laboristas   de  Harold  Wilson  y  James  Callaghan.  Los  cuatro  principales  diarios  británicos  –The   Daily  Telegraph,  The  Times,  The  Guardian  y  Financial  Times-­‐  mostraron  su  apoyo  al   proceso  de  cambio  español  poniendo  énfasis,  respectivamente,  en  el  papel  del  rey  Juan   Carlos,  el  espíritu  europeísta,  el  pragmatismo  político  y  el  análisis  de  los  objetivos  y   riesgos.  Excepto  el  primero,  se  cuestionó  inicialmente  la  capacidad  del  Rey  y  la   disposición  al  cambio  del  presidente  Arias.  Todos  coincidieron  en  el  apoyo  a  la  reforma   del  presidente  Suárez  y  la  necesidad  de  legalizar  al  partido  comunista  y  mostraron   serias  reservas  ante  algunas  insuficiencias  de  la  Constitución.  The  return  of  the  monarchy  and  the  Spanish  transition  to  democracy  after   Franco's  death  were  given  special  attention  in  the  foreign  press.  In  this  article,  the  role   played  by  the  British  press  is  studied  in  the  context  of  the  special  relations  between  the   royal  houses  of  the  oldest  and  youngest  of  the  European  monarchy  and  the  attitude  of   reserve  maintained  by  the  Labour  governments  of  Harold  Wilson  and  James  Callaghan.   The  four  major  British  newspapers  -­‐The  Daily  Telegraph,  The  Times,  The  Guardian  and     Financial  Times  showed  their  support  to  the  Spanish  changing  emphasis,  respectively,   in  the  role  of  King  Juan  Carlos,  the  European  spirit,  political  pragmatism  and  analysis  of   objectives  and  risks.  Except  the  first,  initially  it  questioned  the  ability  of  the  King  and   the  willingness  to  change  of  President  Arias.  All  agreed  on  supporting  the  reform  of   President  Suarez  and  the  need  to  legalize  the  Communist  Party  and  showed  strong   reservations  about  certain  shortcomings  of  the  Constitutio

Significació de La Publicitat en els grans canvis del periodisme català

Aquest article estudia la significació del diari La Publicitat en els grans canvis del periodisme català del darrer quart del segle XIX i el primer terç del segle XX, des de la seva fundació el 1878 amb el nom de La Publicidad, que mantingué fins a 1922. Es destaca el seu paper com a òrgan tradicional del republicanisme català i la seva condició de tercer diari de la ciutat de Barcelona fins a l'aparició d'altres òrgans corresponents al Partit Republicà Radical i al nacionalisme republicà. Tot i considerar les diferents èpoques viscudes pel diari, en especial la seva conversió en òrgan d'Acció Catalana editat en llengua catalana, es proposa ubicar aquesta etapa dins d'una gran època iniciada durant la Primera Guerra Mundial, en ser adquirit pel navilier Antoni Tayà sota la tutela d'Amadeu Hurtado, que fou després un dels principals dirigents d'Acció Catalana i es féu càrrec personalment del diari l'any 1933.This article studies the significance of the newspaper La Publicitat in the great changes of Catalan journalism in the last quarter of the nineteenth century and the first third of the twentieth century, from its foundation in 1878 under the name of La Publicidad, which continued until 1922. It stands out his role as the traditional organ of Catalan republicanism and his condition as the third newspaper of the city of Barcelona until the appearance of other organs corresponding to the radical Republican party and the republican nationalism. Despite considering the different periods that have been experienced by the newspaper, especially its conversion to the Acció Catalana official organ published in the Catalan language, it is proposed to consider this stage as part of a great era begun during the First World War, when has been acquired by the ship-owner Antoni Tayà under the tutelage of Amadeu Hurtado, who was later a principal leader of Acció Catalana and was personally charged with the newspaper in 1933

Significació de La Publicitat en els grans canvis del periodisme català

Aquest article estudia la significació del diari La Publicitat en els grans canvis del periodisme català del darrer quart del segle XIX i el primer terç del segle XX, des de la seva fundació el 1878 amb el nom de La Publicidad, que mantingué fins a 1922. Es destaca el seu paper com a òrgan tradicional del republicanisme català i la seva condició de tercer diari de la ciutat de Barcelona fins a l'aparició d'altres òrgans corresponents al Partit Republicà Radical i al nacionalisme republicà. Tot i considerar les diferents èpoques viscudes pel diari, en especial la seva conversió en òrgan d'Acció Catalana editat en llengua catalana, es proposa ubicar aquesta etapa dins d'una gran època iniciada durant la Primera Guerra Mundial, en ser adquirit pel navilier Antoni Tayà sota la tutela d'Amadeu Hurtado, que fou després un dels principals dirigents d'Acció Catalana i es féu càrrec personalment del diari l'any 1933.This article studies the significance of the newspaper La Publicitat in the great changes of Catalan journalism in the last quarter of the nineteenth century and the first third of the twentieth century, from its foundation in 1878 under the name of La Publicidad, which continued until 1922. It stands out his role as the traditional organ of Catalan republicanism and his condition as the third newspaper of the city of Barcelona until the appearance of other organs corresponding to the radical Republican party and the republican nationalism. Despite considering the different periods that have been experienced by the newspaper, especially its conversion to the Acció Catalana official organ published in the Catalan language, it is proposed to consider this stage as part of a great era begun during the First World War, when has been acquired by the ship-owner Antoni Tayà under the tutelage of Amadeu Hurtado, who was later a principal leader of Acció Catalana and was personally charged with the newspaper in 1933

¡He aquí la esposa del jefe de Estado! El estudio comparativo del ascenso político de la primera dama en Polonia, Francia y España

Els profunds canvis experimentats pels mitjans de comunicació i la comunicació política han contribuït a concedir a la vida privada una importància més gran en la cobertura política. Els mitjans han canviat el focus des dels partits cap als polítics i les seves famílies. Així, la primera dama, com a muller del que se suposa que és l’home més poderós del país, s’ha convertit en un objecte d’escrutini públic. La seva habilitat per a donar resposta a les demandes socials s’erigeix en un element d’importància cabdal per a la bona imatge del seu marit. Al llarg del segle passat, i malgrat una cobertura mediàtica ambigua, la primera dama ha aconseguit emancipar-se i erigir-se en un nou actor en l’escena pública.Aquest article estudia com els mitjans de comunicació s’han convertit en un actor clau en la creació, apoderament i definició de la figura moderna de la primera dama en una selecció de països democràtics: Polònia, França i Espanya. L’aproximació metodològica és de caràcter mixt: l’anàlisi de contingut qualitatiu i quantitatiu de la premsa i una recerca documental extensiva en els camps de la ciència política, el periodisme, els estudis de gènere, la comunicació política i els estudis sobre la institució de la primera dama. La recerca conclou que la premsa normalitza la presència de les primeres dames en l’esfera pública i influeix sobre les expectatives que té el públic respecte a les mullers dels caps d’estat.Los profundos cambios experimentados por los medios de comunicación y la comunicación política han contribuido a conceder a la vida privada una importancia mayor en la cobertura política. Los medios han cambiado el foco desde los partidos hacia los políticos y sus familias. Así, la primera dama, en tanto que esposa del que se supone el hombre más poderoso del país, se ha convertido en un objeto de escrutinio público. Su habilidad para dar respuesta a las demandas sociales se erige en un elemento de importancia capital para la buena imagen de su marido. A lo largo del siglo pasado, y a pesar de una cobertura mediática ambigua, la primera dama ha logrado emanciparse y erigirse en un nuevo actor en la escena pública.El presente artículo estudia cómo se han convertido los medios de comunicación en un actor clave en la creación, empoderamiento y definición de la figura moderna de la primera dama en una selección de países democráticos: Polonia, Francia y España. La aproximación metodológica es de carácter mixto: el análisis de contenido cualitativo y cuantitativo de la prensa y una investigación documental extensiva en los campos de la ciencia política, el periodismo, los estudios de género, la comunicación política y los estudios sobre la institución de la primera dama. La investigación concluye que la prensa normaliza la presencia de las primeras damas en la esfera pública e influencia las expectativas que tiene el público respecto a las esposas de los jefes de Estado.Profound changes in media and political communication contributed to granting private life greater importance in political reporting. Not only did media shift their attention from parties to politicians, they also took an interest in the politicians’ entourage. The first lady, as the wife of the supposedly most powerful man in the country, became an object of public attention. Her ability to comply with social demands became of capital importance for the good image of her husband. Over the course of the last century, and despite an ambiguous media towards her political empowerment, the first lady has managed to emancipate herself as a new actor on the public stage.This article studies the way in which the media became a key player in the creation, empowerment and definition of modern first ladyship in selected democratic countries: Poland, France and Spain. It does this through a mixed-methods approach: qualitative and quantitative content analysis of the press and extensive documentary research in the fields of political science, media and gender studies, political communication and first ladyship studies. The research finds that the press normalizes the presence of first ladies on the public stage and shapes public expectations toward spouses of heads of state