487 research outputs found

    Anàlisi funcional de la indústria lítica neolítica sobre sílex de les mines 83, 84 i 85 de Gavà

    Get PDF
    Les anàlisis efectuades demostren que bona part de les làmines i les puntes aquí estudiades a penes s’han utilitzat o no s’han utilitzat en absolut. Les anàlisis efectuades a Gavà, així com a d’altres necròpolis catalanes, com la Bòbila Madurell, el Camí de Can Grau o Can Gambús, demostren que les comunitats neolítiques seleccionaven de les peces que tenien a la seva disposició algunes d’aquelles que estaven senceres i sense usar. Així mateix, tampoc es descarta la possibilitat que aquestes làmines i puntes fossin confeccionades amb l’objectiu exclusiu de deixar-les com a aixovar.Peer reviewe

    Anàlisi funcional de la indústria lítica neolítica sobre sílex de les mines 83, 84 i 85 de Gavà

    Get PDF
    Les anàlisis efectuades demostren que bona part de les làmines i les puntes aquí estudiades a penes s’han utilitzat o no s’han utilitzat en absolut. Les anàlisis efectuades a Gavà, així com a d’altres necròpolis catalanes, com la Bòbila Madurell, el Camí de Can Grau o Can Gambús, demostren que les comunitats neolítiques seleccionaven de les peces que tenien a la seva disposició algunes d’aquelles que estaven senceres i sense usar. Així mateix, tampoc es descarta la possibilitat que aquestes làmines i puntes fossin confeccionades amb l’objectiu exclusiu de deixar-les com a aixovar.Peer reviewe

    Instrumentos líticos de las necrópolis neolíticas catalanas. Comunidades de inicios del IV milenio Cal BC Lithics tools in catalonian neolithic cemeteries. Early 4th millenium Cal BC communities

    Get PDF
    En el presente trabajo mostramos los resultados referidos a los análisis morfológico, tecnológico y funcional de los instrumentos líticos hallados en las necrópolis neolíticas catalanas del Camí de Can Grau y de la Bòbila Madurell (inicios del IV milenio cal BC). Partimos de que las prácticas funerarias pueden reflejar determinadas cuestiones referidas a la estructura social, económica e ideológica de la población estudiada. En base a la información obtenida por ciertos tests estadísticos, consideramos que estas sociedades estuvieron organizadas de tal manera que algunas actividades (por ejemplo la agricultura) requirieron de la participación de todo el grupo (hombres y mujeres de distinto sexo y edad), otras (carnicería, caza, tratamiento de la piel, etc.) fueron llevadas a cabo preferentemente por una parte de la comunidad (dependiendo del sexo y/o la edad).In this paper we present the result of morphology, technology and use-wear analysis of the stone artefacts found in the Neolithic (Catalonian) burial-fields of Camí de Can Grau and Bòbila Madurell (beginnings of 4th Millennium cal BC). The main backdrop to this research was the possibility that funeral ceremony and tradition could be a reflection of the social, economic and ideological structure of the human group to which the buried individuals belonged. On the basis of the statistical tests we consider that these societies were organized in such a way that, despite the fact that some activities (for example agriculture) required the participation of the whole group (male and female individuals of different ages and children). Other activities (buchering, hunting, leather working, etc.) were carried out by a separate part of the group (depending on sex and/or age)

    Estudo tracelógico de elementos líticos das fa ses neolíticas de Los Barruecos

    Get PDF
    Aportaciones recientes al conocimiento del Neolítico y Calcolítico en Extremadura y Alentejo.-- Actas de las Jornadas de Arqueología del Museo de Cáceres.[ES]: Se presenta el análisis traceológico de un conjunto de piezas localizadas durante la excavación de los niveles neolíticos de Los Barruecos, del que se infiere la realización de distintas actividades en el yacimiento.[PT]: Apresenta-se o estudo traceológico de um conjunto de peças líticas localizadas durante a escavaçâ dos níveis neolíticos de Los Barruecos. do que se pode inferir a realizaçâo de diferentes actividades no sitio.Peer reviewe

    El Neolítico del Noreste de la Península Ibérica: caracterización del utillaje lítico tallado

    Get PDF
    Los contextos neolíticos de la costa mediterránea española siempre han sido objetode estudio por parte de los prehistoriadores, por ser una zona de vital importancia para comprender el origen, desarrollo y avance del neolítico en la Península Ibérica. Actualmente no es posible entender el proceso de neolitización peninsular y su consolidación sin recurrir a la información ofrecida por los numerosos yacimientos encontrados en Cataluña y Valencia. En el caso de Cataluña, tanto las características del registro arqueológico, como las paulatinas dataciones radiométricas realizadas de manera sistemática, especialmente, en estos últimos años, han sido los ejes sobre los que se han sustentado las heterogéneas periodizaciones establecidas. El número de periodos y subperiodos, los criterios que dan respuesta a esa división, la horquilla cronológica asociada a cada periodo, etc., dependen absolutamente de cada investigador. Evidentemente, uno de los elementos que más han influenciado y al que siempre se ha recurrido para construir tales periodizaciones ha sido el de la forma y la decoración de la cerámica

    Las hoces neolíticas del noreste de la península ibérica

    Get PDF
    El presente trabajo tiene por objetivo caracterizar las hoces líticas halladas en diversos yacimientos neolíticos (VI-IV milenio cal BC) del noreste de la Península Ibérica. Partiendo de los resultados obtenidos por el estudio traceológico hemos podido determinar : 1) qué tipos de soportes y materias primas se seleccionaron para segar; 2) cómo se enmangaron tales soportes y cómo pudieron ser las hoces en base a la distribución del micropulido en los filos; y 3) por dónde se segaba el cereal y su relación con el aprovechamiento de los tallos.Finalmente, el estudio traceológico ha sido la base con la que plantear determinadas cuestiones históricas relacionadas con aspectos técnicos, económicos y sociales. La contextualización de las hoces nos ha permitido conocer qué diferencias morfológicas existen con otras aparecidas en yacimientos neolíticos del este y sur de la Península Ibérica, así como del sudeste francés, qué importancia tienen estas hoces dentro del instrumental lítico global, qué respuestas nos pueden ofrecer con respecto a las actividades económicas realizadas en los asentamientos y qué implicaciones pueden tener en tanto que forman parte del ajuar de sepulturas.This works aims to characterize the lithic sickles which were discovered in various Neolithic sites (VI-IV millennia cal BC) in the north-eastern Iberian peninsula. If we consider the results of the use-wear analysis, we are able to define : 1) which kinds of blanks and raw material were chosen to make the sickles elements,  2) how these elements were fitted to a handle and how were composed the sickles according to the distribution of the micro-wear observed on the edges, 3) where were cut the cereals in relation with a subsequent use of thestems.Finally, the use-wear study allows to document historical questions inrelation with technical, economical and social aspects. When put in their context, the sickles characteristics point to morphological differences vs. similar tools from southern and eastern parts of Neolithic Iberianpeninsula and from south-eastern France. Their study allows to evaluate the place of the sickles in the global took kit and to use them as a clue to the economical status of the sites and to precise their role when they pertain to the funeral deposit.Les outils lithiques employés comme faucilles ont toujours fait l’objet d’une attention soutenue dans la littérature archéologique. La présence de lustres macroscopiques a eu et a encore aujourd’hui une importance très significative en raison de leur influence pour l’interprétation socio-économique des communautés étudiées. Ainsi, dans la Péninsule Ibérique, l’absence ou la présence de ce type d’outils aux lustres supposés de céréales est encore l’un des critères utilisés pour infirmer ou affirmer la pratique de l’agriculture dans les sociétés néolithiques.Le travail que nous présentons s’attache à l’étude des faucilles lithiques néolithiques du nord-ouest de la Péninsule Ibérique. L’analyse fonctionnelle réalisée sur l’outillage lithique de divers chantiers a permis de déterminer le type d’instruments sélectionnés pour la coupe des céréales ainsi que leur emmanchement.De même, les caractéristiques des traces ont permis de connaître la hauteur de coupe des céréales. Les instruments étudiés appartiennent à divers chantiers néolithiques catalans entre le VIe et le début du IVe millénaire avant J.-C. (la Draga, Cova del Frare, Sant Pau del Camp, Bòbila Madurell, Camí de Can Grau, Ca n’Isach et Can Tintorer-Gavà).L’étude tracéologique a démontré que la majorité de ces faucilles lithiques, les éclats et surtout les lames, étaient emmanchés parallèlement au manche. De telles lames auraient ainsi été faciles à emmancher et à changer, puisqu’il s’agit là de supports aux profils le plus souvent droits et aux épaisseurs et largeurs identiques. Nombre de ces lames analysées avec des traces de céréales présentent précisément une usure des deux tranchants.D’autre part, il a été noté également que les tranchants de certaines de ces faucilles lithiques avaient été ravivés pour sauvegarder l’arrondi et l’ébrèchement consécutifs au travail continu de la coupe des céréales.Même si dans la majorité des gisements analysés on trouve surtout des faucilles avec des lames ou des éclats insérés parallèlement aux manches, on a pu à certaines occasions enregistrer la présence de faucilles dont les pièces lithiques devaient s’emmancher en diagonale, soit au moyen d’une grande lame, soit au moyen de petits outils lithiques alignés en forme d’épi. De la même manière, nous avons pu constater que nombre de ces pièces lithiques étaient employées pour couper les tiges près du sol ; ce qui est souvent mis en relation, ainsi que l’enseigne l’ethnographie, avec de possibles utilisations ultérieures à des fins multiples

    Microliths use in western mediterranean during VI-V Millenium BC

    Get PDF
    Geometric microliths have been often considered as an important cultural and chronological marker for the study of lithic assemblages, especially for European Mesolithic and Neolithic. However, systematic studies on microlith function are still lacking. In this paper we present a synthesis of microwear analysis realized on a number of sites, in Western Mediterranean, dated between the VI-V millennium. Our objective is to investigate the significance and the recurrence of those instruments within a spectrum of different contexts. Results indicate that, within a global tendency for microliths use as hunting weapons, there is a certain degree of variability on the basis of environmental, economical and cultural factors that strongly influence their production and mode of use

    Conociendo la función del utillaje lítico tallado: Veinticinco años de análisis traceológicos aplicados a contextos neolíticos del noreste de la Península Ibérica

    Get PDF
    Getting to know the function of the flaked stone tools: Twenty-five years of use-wear analysis on the Neolithic assemblages of the NE of the Iberian PeninsulaThis paper deals with the functionality of the flaked stone assemblages from several Neolithic sites of the NE of the Iberian Peninsula. The chronological framework ranges from the mid-6th to the mid-4th millennium cal. BCE, which corresponds to the Early and Middle Neolithic. This long period ranges from the arrival of the first farming communities in the Iberian Peninsula, around 5600-5500 cal. BCE, to 3600-3500 cal. BCE, two millennia later, when Neolithic communities had stably occupied most of the available territory, from the mountainous areas of the Pyrenees to the coastal areas of the Mediterranean.In this context, the NE of the Iberian Peninsula is one of the areas where a major number of use-wear analyses have been carried out, especially for what concerns the Neolithic period. This is mainly due to the interest shown by the directors of the excavations and by the Spanish use-wear specialists as well; both participated and cooperated in order to enlarge the number of contexts studied, making the NE of the Iberian Peninsula one of the areas of Europe with the largest number of ‘functional studies’. As a result, today we have a reliable picture of the type of lithic tools used by the first farming groups, how they were used, and which needs they were satisfying.The methodology employed for this type of analysis is today broadly shared by most use-wear specialists. A stereoscopic microscope is used together with a reflected-light microscope for the analysis of the archaeological specimens. Afterwards, the observed use-wear traces are compared with the traces from experimental tools. This study primarily made use of the tools preserved at the ‘Traceoteque’ of the Institución Milà y Fontanals of the CSIC of Barcelona.This paper presents the results obtained for the different types of analysed sites and the relative lithic assemblages. In this way, tools from different contexts are compared: open-air sites, caves and rock-shelters, pit-sites, burials, and mining sites. Such a diversity of contexts allowed for the exploration of the existence of recurrences and differences in the functionality of the lithic tools from one site to another. The results obtained have also provided information on some aspects related to the economic processes carried out at the different sites, caves, rock-shelters and open-air contexts. It has been possible to gain fresh data on the types of tasks carried out and their relative importance for each site, their relation with the geographical and environmental context and the natural resources available there. In addition, analysing tools recovered from burials – mainly individual inhumations – provided information on the relationships between the buried individuals and the working tools, in particular exploring the relationships between sex and age patterns and the types of tools deposited as goods.In conclusion, use-wear analysis allowed for the exploration of a variety of issues; from technical aspects related to the production and management of the lithic resources to social aspects related to the subsistence activities and the individuals that carried them out.En este trabajo abordamos el análisis de la función de los instrumentos líticos tallados de diversos contextos neolíticos del noreste peninsular. El marco cronológico se sitúa entre mediados del VI milenio y mediados del IV cal. BC, lo que ha venido a llamarse el neolítico antiguo y el neolítico medio. De esta manera abordamos desde las primeras evidencias dejadas por las comunidades neolíticas que llegaron al noreste de la Península Ibérica, alrededor del 5600-5500 cal. BC, hasta dos milenios más tarde, alrededor del 3600-3500 cal. BC, cuando han ocupado todo el territorio desde las zonas más cercanas al mar hasta las áreas montañosas del Pirineo.En este sentido, el noreste de la Península ha sido una de las zonas donde se han realizado un mayor número de análisis traceológicos, especialmente de contextos neolíticos. Ello ha sido consecuencia, sobre todo, del interés por los directores de excavación y de ciertos especialistas en huellas de uso. Esa dualidad es la que explica que sea una de las zonas de Europa donde se hayan realizado numerosos estudios sobre la función de los instrumentos. El resultado es que hoy tenemos una imagen fidedigna de cómo eran y a qué actividades destinaron los instrumentos líticos aquellas primeras sociedades agricultoras y pastoras. La metodología empleada es la que habitualmente se usa en este tipo de análisis; es decir, se han utilizado de manera conjunta una lupa binocular y un microscopio metalográfico por el análisis de los útiles arqueológicos. Luego, los rastros observados han sido comparados con los útiles experimentales conservados en la ‘Traceoteca’, la colección experimental de la Institución Milà y Fontanals del CSIC en Barcelona.En este trabajo daremos información sobre los distintos yacimientos estudiados y sobre el utillaje que se ha documentado en distintos contextos arqueológicos, lo que ha permitido su comparación: asentamientos al aire libre, cuevas y abrigos, fosas con desechos, enterramientos y depósitos mineros. Esta diversidad de contextos es enormemente importante porque nos ha proporcionado información relevante sobre cada uno de ellos y nos han permitido observar si hay modelos comunes en relación a la morfología de los instrumentos y a las actividades a las que se han destinado. Los resultados obtenidos nos han facilitado además conocer ciertos aspectos relacionados con las estrategias económicas establecidas en los distintos asentamientos, sean al aire libre, cueva o abrigo. Hemos observado qué peso tienen las distintas actividades y qué relación tienen con el tipo de asentamiento, su localización geográfica y las áreas de captación de recursos que aquellas sociedades tenían a su alrededor. Pero también el hecho de trabajar con los útiles documentados en sepulturas, habitualmente individuales, nos han facilitado conocer qué materiales eran seleccionados para dejarlos como ajuar en los enterramientos y si éstos estaban vinculados con determinados individuos en base a su sexo y edad. En conclusión, el estudio de la función del utillaje lítico nos permite abarcar una variedad de temas; desde aspectos técnicos vinculados con los modos de producción y gestión de los recursos minerales hasta aspectos sociales relacionados a las actividades de subsistencia y a los individuos que las realizaron

    The lithic industry of IV/first half second millennium cal BC in the Northeast of the Iberian Peninsula: funerary contexts versus domestic contexts

    Get PDF
    Forma parte de las CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE MEGALITISMO y OTRAS MANIFESTACIONES FUNERARIAS CONTEMPORANEAS (1º. 2007. Beasain, Idiazabal) Actas del Congreso Internacional sobre Megalitismo y otras manifestaciones funerarias contemporáneas en su contexto social, económico y cultural = Proceedings of the International Congress on the study of Megaliths and other contemporary burials in a social, economic and cultural context / Javier Fernández Eraso, José Antonio Mujika Alustiza (Eds.). – Donostia : Aranzadi Zientzia Elkartea, 2010. 712 p. : il. en col. – (Munibe. Suplemento, ISSN 1698-3807 ; 32) D.L. SS 1792-2010. ISBN 978-84-937670-7-5[EN] Lithic tools from the North-eastern Iberia in the IV-II second millennium cal BC have been scarcely ever studied. We have now studied lithic tools coming from funeral contexts as well as settlements. While in burials is usual to find long flint blades and arrow heads, in contemporary settlements we use to recover only expedient tools elaborated by means the local raw materials exploitation.[ES] El utillaje lítico de entre el IV-II milenio cal BC en el Noreste de la Península ibérica apenas ha sido estudiado. Presentamos en esta ocasión el estudio de utillaje procedente tanto de contextos funerarios como de asentamientos. Mientras en los enterramientos es habitual encontrar grandes láminas y puntas de flecha en sílex, en los contextos habitacionales contemporáneos suele documentarse únicamente un tipo de instrumental expeditivo, elaborado a partir de la explotación de materias primas locales.[EU] Ia ez dira aztertu Iberiar Penintsulako Ipar-ekialdeko IV. eta II. milurteko arteko (cal BC) lanabes litikoak. Oraingo honetan bai hilobi-testuinguruetako bai asentamenduetako lanabesen azterketa aurkezten dugu. Lurperatzeetan ohikoa da silexezko xafla handiak eta gezi-puntak aurkitzea, baina ohiko bizilekuen testuinguruetan azkar egindako lanabes mota bakar bat dokumentatzen da, tokiko lehengaiak ustiatuz egindakoak.Peer reviewe
    corecore