Prevalencia de lesiones en triatletas de una liga francesa

Objetivo Evaluar la prevalencia de traumatismos en triatletas y buscar los factores contribuyentes implicados. Método Se envió por correo un cuestionario anónimo sobre los casos de traumatismos durante la temporada pasada a 788 triatletas de una liga francesa. Resultados El 52,4% de los triatletas que respondieron notificaron que habían sufrido como mínimo una lesión durante la temporada pasada y el 17% varias lesiones. El 83,5% de las lesiones se produjeron durante el entrenamiento, sobre todo corriendo (72,5%). Los casos notificados con más frecuencia fueron tendinopatías (44,5%) y lesiones musculares (35%). Las zonas anatómicas notificadas con más frecuencia fueron el tobillo (20,6%), la rodilla (18,3%), el muslo (15%), la región lumbar (12,6%) y el hombro (8,3%). El 77% de los triatletas lesionados pudieron seguir entrenando, sobre todo haciendo natación (71%) y ciclismo (61,5%), mientras que en el 85,5% de los casos tuvieron que dejar de correr. Los triatletas que habían sufrido lesiones notificaron que dedican un tiempo significativamente menor al calentamiento que los triatletas ilesos (respectivamente, 13,7min frente a 18min) (p<0,01). El tiempo dedicado a los estiramientos también era inferior en los lesionados en comparación con los ilesos (respectivamente, 8,3min frente a 10,6min) (p<0,01). Se observó la misma asociación entre el tiempo empleado en el calentamiento y el estiramiento y la prevalencia de tendinopatías. La prevalencia de lesiones musculares se asoció de manera significativa con el número de horas de entrenamiento semanales (p<0,05) y con la distancia de entrenamiento semanal nadando, haciendo ciclismo y corriendo (p<0,05). Conclusión Las lesiones observadas en triatletas amateurs son lesiones musculoesqueléticas por «abuso», producidas sobre todo durante el entrenamiento, principalmente al correr

Prevalença de les lesions de triatletes d'una lliga francesa

Introducció: S’estudià l’eficàcia i la tolerància de l’administració diària d’un condroprotector oral que conté àcid hialurònic (AH) i col·lagen hidrolitzat (CH) sobre la funcionalitat articular, i el dolor associat, d’individus actius afectats d’osteoartrosi de genoll. Material i mètodes: Es realitzà un estudi pilot exploratori en fase IV, multicèntric, obert i no comparatiu. S’inclogueren 108 subjectes afectats d’osteoartrosi de genoll que realitzaven activitat física diària. Se’ls administrà, durant 90 dies consecutius, un vial oral amb 7 g d’CH i 25 mg d’AH. L’avaluació clínica de la funcionalitat articular i el dolor es realitzà utilitzant l’índex WOMAC d’incapacitat funcional i rigidesa, una escala analògica visual (EAV) pel dolor, i l’opinió del metge i del malalt. Resultats: L’evolució de l’escala WOMAC, pel que fa a la incapacitat funcional i rigidesa, mostrà un descens progressiu a partir de la visita inicial (p < 0,01). Paral·lelament, es produí una disminució del dolor articular des de l’inici del tractament (p < 0,01). S’observà un augment de l’eficàcia en les visites següents. La tolerància al tractament fou valorada positivament durant tot l’estudi. Conclusions: L’administració oral d’un suplement diari d’AH i CH durant 90 dies consecutius és eficaç i millora la capacitat funcional de l’articulació tot disminuint el dolor dels individus actius amb gonartrosi. El valor mitjà de tots els paràmetres d’eficàcia al llarg de les diferents visites indicà una clara millora durant tot l’estudi. El tractament fou ben tolerat

Prevalence of injuries in triathletes from a French league

Objective To assess the prevalence of trauma injuries in triathletes and look for contributing factors involved. Method An anonymous questionnaire about trauma history during the past season was sent by post to 788 triathletes from a French league. Results 52.4% of triathletes responding reported having been injured at least once during the past season, for 17% of them several times. 83.5% of injuries occurred during training, mostly in running (72.5%). The tendinopathies (44.5%), and muscle injuries (35%), were the most frequently reported. The anatomical sites most frequently reported were the ankle (20.6%), knee (18.3%), thigh (15%), lumbar region (12.6%) and shoulder (8,3%). 77% of injured triathletes were able to keep training, mainly in swimming (71%) and cycling (61.5%), while running was stopped in 85.5% of cases. Injured triathletes reported devote significantly less time to warm-up than uninjured triathletes (respectively 13.7min vs. 18min) (p<0.01). Time devoted to stretching was also lower for injured vs. uninjured (respectively 8.3min vs. 10.6min) (p<0.01). The same association was also found between time spent warming up and stretching and the prevalence of tendinopathies. The prevalence of muscle injuries was significantly associated with number of training hours per week (p<0.05) and weekly training distance swimming, cycling and running (p<0.05). Conclusion Injuries encountered in amateur triathletes are musculoskeletal injuries of «overuse», occurring mainly in training, especially running

The Beaker phenomenon and the genomic transformation of northwest Europe

From around 2750 to 2500 bc, Bell Beaker pottery became widespread across western and central Europe, before it disappeared between 2200 and 1800 bc. The forces that propelled its expansion are a matter of long-standing debate, and there is support for both cultural diffusion and migration having a role in this process. Here we present genome-wide data from 400 Neolithic, Copper Age and Bronze Age Europeans, including 226 individuals associated with Beaker-complex artefacts. We detected limited genetic affinity between Beaker-complex-associated individuals from Iberia and central Europe, and thus exclude migration as an important mechanism of spread between these two regions. However, migration had a key role in the further dissemination of the Beaker complex. We document this phenomenon most clearly in Britain, where the spread of the Beaker complex introduced high levels of steppe-related ancestry and was associated with the replacement of approximately 90% of Britain’s gene pool within a few hundred years, continuing the east-to-west expansion that had brought steppe-related ancestry into central and northern Europe over the previous centuries

Variations des thiols sériques au cours d'une épreuve d'effort maximale chez des sportifs entraînés

TOULOUSE3-BU Santé-Centrale (315552105) / SudocSudocFranceF

Homocystéine et risque cardiovasculaire (évidences scientifiques, perspectives de recherche, et intérêt en médecine générale)

L'homocystéine est actuellement proposée comme un facteur de risque cardiovasculaire indépendant. Cette revue de la littérature a pour objectif d'aider le médecin généraliste à déterminer la place de l'homocystéine dans sa pratique quotidienne. Si un lien statistique fort entre hyperhomocystéinémie et risque cardiovasculaire a bien été démontré, les études d'intervention n'ont pas apporté la preuve de l'efficacité clinique des thérapeutiques hypo-homocystéinémiantes. Le dosage systématique de l'homocystéine n'est pas recommandé mais la détermination de l'homocystéinémie pourrait améliorer la stratification du risque cardiovasculaire. Le médecin généraliste doit savoir rechercher une hyperhomocystéinémie devant un tableau clinique d'homocystinurie, ou chez un patient avec des antécédents personnels ou familiaux d'accident cardiovasculaire et qui ne présente pas de facteur de risque conventionnel. L'analyse combinée du glutathion, anti-oxydant puissant, produit à partir de l'homocystéine via la voie de la trans-sulfuration, pourrait être plus pertinente pour l'évaluation du risque cardiovasculaire que l'homocystéine seule.TOULOUSE3-BU Santé-Centrale (315552105) / SudocPARIS-BIUM (751062103) / SudocSudocFranceF

Acta Paediatr

International audienc

Recuperación de tracciones equilibradas en elementos hexaédricos conformes en cgFEM para optimización topológica multinivel

International audienc