47 research outputs found

    Entidades socialmente creativas en un contexto de gobernanza multinivel. Una comparativa del fomento de la econom铆a solidaria en Barcelona y Bilbao

    Get PDF
    En este art铆culo, se ahonda en el conocimiento sobre el enraizamiento territorial de los procesos de innovaci贸n social. La investigaci贸n se centra en la participaci贸n en la gobernanza de dos redes de entidades (la Red de Econom铆a Alternativa y Solidaria - Euskadi, en Bilbao, y la Xarxa d'Economia Solid脿ria de Catalunya, en Barcelona) que se orientan hacia el fomento de la econom铆a solidaria, centrando su actividad en dos ciudades distintas: Barcelona y Bilbao. Se parte de la hip贸tesis de que es posible identificar a estas redes como entidades socialmente creativas 驴precursoras de din谩micas de innovaci贸n social驴, que trabajan para producir cambios en las din谩micas de exclusi贸n social y las relaciones entre grupos sociales. Ambas se caracterizan por ser organizaciones complejas que consideran las dimensiones econ贸mica, cultural y pol铆tica de la transformaci贸n social. Se observa en detalle c贸mo estas redes articulan las relaciones de gobernanza con las administraciones p煤blicas, as铆 como los mecanismos a partir de los cuales consideran que son capaces de promover innovaci贸n pol铆tica. En la consideraci贸n de la utilidad de la participaci贸n en la gobernanza con las administraciones p煤blicas, se presentan diferencias sensibles entre ambas. La investigaci贸n concluye que los sistemas locales de gobernanza multinivel 驴con sus culturas pol铆ticas particulares de negociaci贸n y conflicto驴 condicionan la organizaci贸n de las din谩micas de innovaci贸n social. Se expone el modo en que la materializaci贸n respectiva de las relaciones de gobernanza en Barcelona y en Bilbao imprime un car谩cter espec铆fico al asociacionismo socialmente transformador y define unas condiciones particulares para la innovaci贸n social

    De la innovaci贸n social a la econom铆a solidaria. Claves pr谩cticas para el desarrollo de pol铆ticas p煤blicas

    Get PDF
    El presente art铆culo ahonda en la identificaci贸n de puntos en com煤n entre la multitud de pr谩cticas que cons- tituyen lo que se conoce como econom铆a social y solidaria (ESS) y el fomento de la innovaci贸n social como un reto actual para las pol铆ticas p煤blicas. El objetivo es evaluar los modos en que las Administraciones pueden hacer hin- capi茅 en favor de la econom铆a social y solidaria considerando su importancia estrat茅gica para el desarrollo eco- n贸mico local. El texto combina la revisi贸n de la literatura espec铆fica con la exposici贸n de experiencias ubicadas en la provincia de Barcelona partiendo de un trabajo de campo desarrollado mediante entrevistas en profundidad con informadores privilegiados entre los a帽os 2009 y 2012. Se analizan los mecanismos divulgativos, las medidas p煤blicas y los est铆mulos administrativos m谩s comunes entre gobiernos locales y regionales para el fomento de la ESS. Finalmente se concluye que el fomento de la innovaci贸n social requiere un enfoque integral que supere la divisi贸n de las pol铆ticas p煤blicas en compartimientos estanques, y que este enfoque, a pesar de que existen difi- cultades evidentes para que sea escalado en un marco de gobernanza multinivel, ofrece una ventana de oportu- nidad para la popularizaci贸n de las pr谩cticas que tienen como objetivo la democratizaci贸n de la econom铆

    Una comparativa d'iniciatives d'innovaci贸 social a Barcelona i Bilbao. La participaci贸 associativa en la governan莽a dels drets de ciutadania

    Get PDF
    Aquest article presenta les principals conclusions d'una tesi doctoral sobre la participaci贸 en la governan莽a urbana d'una mostra d'entitats promogudes per la societat civil orientades al tractament de les din脿miques d'exclusi贸 social en dues ciutats diferents: Barcelona i Bilbao. S'ha plantejat la comparaci贸 de com s'organitza la societat civil a ambdues ciutats en cinc 脿rees d'innovaci贸 diferents (foment de la inserci贸 sociolaboral, foment de l'economia solid脿ria, defensa dels drets de ciutadania per a persones immigrades, dinamitzaci贸 sociocultural i defensa del dret a l'habitatge). Mentre que en un context la governan莽a multinivell tendeix a promoure la innovaci贸 social de manera paralel路la a la provisi贸 de serveis i recursos de benestar (Bilbao), en l'altre aquesta promoci贸 es fa en unes condicions de finan莽ament m茅s minses per a les pol铆tiques de benestar que condueixen a un 猫mfasi major en les din脿miques de concertaci贸 entre la societat civil i les administracions (Barcelona). Aquestes difer猫ncies es poden relacionar amb diferents cultures pol铆tiques i mecanismes d'institucionalitzaci贸 de les din脿miques d'innovaci贸 social per part de l'associacionisme socialment transformador. Les conclusions desemmascaren l'煤s apol铆tic de la noci贸 d'innovaci贸 social, observant els mecanismes a partir dels quals es pot mesurar l'impacte i la participaci贸 associativa en la governan莽a multi-nivell per la millora dels drets de ciutadania i la transformaci贸 de les relacions de poder generadores de din脿miques d'exclusi贸

    La gesti贸 comunit脿ria de projectes culturals com a clau de democratitzaci贸 urbana

    Get PDF
    Les ciutats contempor脿nies compten amb els projectes de gesti贸 comunit脿ria d'espais culturals amb un aliat important铆ssim alhora de promoure din脿miques de democratitzaci贸 urbana. Al llarg de la darrera d猫cada, i tenint en compte diferents tradicions locals de lluita ve茂nal i associativa, diversos d'aquests espais s'han articulat en xarxa per reivindicar la seva singularitat i reconeixement p煤blic. En aquest article s'exposen alguns dels referents comuns de la hist貌ria d'auto-organitzaci贸 popular que representen i s'apunten els avan莽os en mat猫ria de governan莽a democr脿tica que procuren promoure. En base a diferents exemples d'iniciatives sorgides a la geografia urbana catalana analitzem els valors i principis amb els que promouen una aproximaci贸 a la gesti贸 cultural de caire socialment transformador. Especialment es valora l'arrelament territorial de les pr脿ctiques de gesti贸 cultural comunit脿ria tenint en compte la seva complexitat, i s'observen les dificultats i conflictes que sorgeixen en la cura de les din脿miques funcionament intern. Entre d'altres q眉estions es reflexiona sobre el treball en xarxa d'aquests entorns amb d'altres agents locals de l'脿mbit social i comunitari com s贸n els professionals de l'educaci贸 social. Per acabar es valora el paper clau dels espais de gesti贸 comunit脿ria de la cultura en tant que nodes de resili猫ncia ciutadana claus per promoure la transici贸 ecosocial davant els reptes del col路lapse sist猫mic que tenim davant

    De la innovaci贸n social a la econom铆a solidaria. Claves pr谩cticas para el desarrollo de pol铆ticas p煤blicas

    Get PDF
    El presente art铆culo ahonda en la identificaci贸n de puntos en com煤n entre la multitud de pr谩cticas que constituyen lo que se conoce como econom铆a social y solidaria (ESS) y el fomento de la innovaci贸n social como un reto actual para las pol铆ticas p煤blicas. El objetivo es evaluar los modos en que las Administraciones pueden hacer hincapi茅 en favor de la econom铆a social y solidaria considerando su importancia estrat茅gica para el desarrollo econ贸mico local. El texto combina la revisi贸n de la literatura espec铆fica con la exposici贸n de experiencias ubicadas en la provincia de Barcelona partiendo de un trabajo de campo desarrollado mediante entrevistas en profundidad con informadores privilegiados entre los a帽os 2009 y 2012. Se analizan los mecanismos divulgativos, las medidas p煤blicas y los est铆mulos administrativos m谩s comunes entre gobiernos locales y regionales para el fomento de la ESS. Finalmente se concluye que el fomento de la innovaci贸n social requiere un enfoque integral que supere la divisi贸n de las pol铆ticas p煤blicas en compartimientos estanques, y que este enfoque, a pesar de que existen dificultades evidentes para que sea escalado en un marco de gobernanza multinivel, ofrece una ventana de oportunidad para la popularizaci贸n de las pr谩cticas que tienen como objetivo la democratizaci贸n de la econom铆a

    Innovaci贸 social i governan莽a urbana: entitats socialment creatives a Barcelona i Bilbao

    Get PDF
    Innovaci贸 social i governan莽a urbana, entitats socialment creatives a Barcelona i Bilbao analitza la participaci贸 en la governan莽a urbana d'una mostra d'entitats promogudes per la societat civil. Les entitats estudiades es caracteritzen per compartir l'objectiu de tractar din脿miques d'exclusi贸 social i promoure pr脿ctiques orientades a la millora dels drets de ciutadania. La investigaci贸 pret茅n explicar com es d贸na l'impacte en la governan莽a urbana per part de la ciutadania organitzada a Barcelona i a Bilbao. Es parteix del sup貌sit que en el si de la societat civil 茅s possible identificar entitats socialment creatives precursores de din脿miques d'innovaci贸 social. S贸n entitats que s'orienten a la provisi贸 de serveis i recursos no oferts ni pel mercat ni per l'estat, a l'apoderament de subjectes i grups sotmesos a processos d'exclusi贸 social, i a l'acci贸 per a la transformaci贸 de les din脿miques de poder generadores d'exclusi贸. El model d'an脿lisi de la recerca planteja la comparaci贸 de com s'organitza la societat civil a les dues ciutats en diverses 脿rees d'innovaci贸 (foment de la inserci贸 sociolaboral, foment de l'economia solid脿ria, defensa dels drets de ciutadania per a persones immigrades, dinamitzaci贸 sociocultural i defensa del dret a l'habitatge). Partint d'una mostra d'entitats a Barcelona i a Bilbao, s'observa com organitzen i articulen les relacions de governan莽a amb les administracions p煤bliques, aix铆 com els mecanismes a partir dels quals s贸n capaces de promoure la innovaci贸 social. La investigaci贸 conclou que els sistemes de benestar local condicionen l'organitzaci贸 de les din脿miques d'innovaci贸 social, aprofundint en els mecanismes a partir dels quals es pot mesurar l'impacte de les entitats objecte d'estudi en la governan莽a. D'aquesta manera s'exposa com les caracter铆stiques dels respectius sistemes de benestar local de Barcelona i de Bilbao imprimeixen un car脿cter espec铆fic a l'associacionisme socialment transformador i defineixen unes condicions particulars per a la innovaci贸 social.Social innovation and urban governance, socially creative initiatives in Barcelona and Bilbao analyses creative participation in urban governance of a sample of entities promoted by civil society. The organizations studied are characterized by sharing the goal of treating dynamics of social exclusion and promote practices aimed at improving citizens' rights. The research aims to explain how the impact occurs in urban governance by the citizens organized in Barcelona and Bilbao. It is assumed that within civil society organizations it is possible to identify precursors socially creative dynamics of social innovation. These organizations are aimed at providing services and resources that are not offered by the market or by the state, the empowerment of individuals and groups subject to social exclusion, and to act for the transformation of those power dynamics generating social exclusion. The proposed research compares how is organized the civil society in the two cities in various areas of innovation (promoting job placement, promotion of the solidarity economy, defence of the rights of citizenship for immigrants, cultural revitalization and defence of the right to housing). Based on a sample of organizations in Barcelona and Bilbao, it is observed how are articulated and organized the relationships with public governance, as well as the mechanisms through which they are able to promote social innovation. The research concludes that local welfare systems affect the organization of the dynamics of social innovation, deepening in the mechanisms through which it is possible to measure the impact of the object of study in institutions of governance. This explains how the characteristics of the respective local welfare systems in Barcelona and Bilbao print a special character to socially transformative associations and define specific conditions for social innovation

    Quan la societat civil s'oposa a la innovaci贸 social

    Get PDF
    Amb major o menor mesura, totes les enquestes mostren una clara insatisfaccio de la ciutadania amb la politica. Pero n'hi ha prou amb introduir canvis en el sistema politic per corregir aquesta dinamica? Si la ciutadania en general i la societat civil en particular des dels sindicats a les patronals, passant per les ONG i les entitats culturals de barri no s'impregnen del canvi cultural associat a la innovacio social, tota transformacio de la politica pot ser esteril i generar mes frustracio

    Cultural commons as a key for bottom-linked policies. An exploration of the support for public and community partnerships in Barcelona.

    Get PDF
    This article aims to heighten our understanding of community managed cultural facilities, considering that these may be key for the future of cities. The research includes observant participation, thematic analysis of group debates and in-depth interviews with activists and professionals in the domain of community action in Barcelona. I document the construction of active collaboration networks of a wide variety of organizations fostering cultural commons in Barcelona, and highlight the efforts they have made to develop performance assessment tools. The conclusions consider the issue of mutual understanding between neighborhood movements, community action professionals, and the social economy sector. I underline how public-community partnerships can use networking activities to develop a constructive and critical approach to public service delivery and enhance collective learning about economic democratization. Vital importance is given to institutionalization of regulatory tools and the indicators needed to assess the value added by these partnerships. Experiences of local development through the management of cultural spaces (Klein and Tremblay, 2020) drive us to question the role of self-organized community actors in fostering the democratization of everyday life. Actual cases of community empowerment and, specifically, the way it develops in those environments known as the urban commons and the cultural commons, have attracted interest from both academia and the policy domain around the globe (Antonucci 2020; Feinberg, Ghorbani, and Herder 2020, 2021; Giannini and Pirone 2019; Kay and Wood 2020; Petrescu et al. 2020; Shah and Garg 2017; Steiner, McMillan, and Hill O鈥機onnor 2022; Williams 2018). In Barcelona, over the last decade, bookended by the effects of the Great Recession and the outbreak of the COVID-19 pandemic, there has been growing recognition for the socially innovative potential of those spaces and cultural projects set up by communitarian platforms involving committed local residents as the managers of cultural practices; at the same time, these initiatives have also gained prestige among the general public. As a particular manifestation of spaces of hope (Harvey 2000), community-led cultural centers are one specific subtype in the vast domain of urban commons where struggles are taking place to regain citizenship governance over water, food supply, energy distribution, housing or the public sphere, among others. As initiatives promoting cultural emancipation, collective learning and autonomous creation, these centers react against austerity policies and social vulnerability. Despite the wide diversity in their focal points, in their organizational formulas and in their scales of action, they coincide in that they act upon urban economies and social relationships to push for a general move toward democratization and decommodification. Thus, in addition to promoting cultural activities, many of these centers undertake initiatives that address a large number of current societal challenges. These are initiatives that envision the construction of other imaginaries of possibility. In Barcelona, the development of different initiatives into a political movement, with its own particular platform of associations called Xarxa d鈥橢spais Comunitaris (Network of Communitarian Spaces), is proof of the existence of a 鈥榗ommunity-management鈥 model for cultural facilities. The network includes initiatives with a wide variety of organizational forms, from okupa (squatters) social centers to officially recognized platforms that run public facilities under agreements with public administrations. 鈥 the forms of community-management are diverse (self-management of squatted or private spaces, management of municipal facilities and resources, cooperatives in rented premises, etc.) and are not based on a single model of work but are defined in a variety of ways that have to do with values, objectives and organizational models, in terms of the management of collective needs and their relationship with the shared resources of a given territory (Balan莽 Comunitari 2017-2020, Xarxa d鈥橢spais Comunitaris). 聽 In this article, I support the idea that understanding this type of management of cultural facilities may be vital in exposing how citizens can use specific demands, collective action and organizational proposals to gain the attention of policy makers and thereby claim their right to the city (Bailey and Marcucci 2013; Harvey 2014; Iveson 2013; Kemp, Lebuhn, and Rattner 2015; Novy and Colomb 2013). In this regard, this type of research includes an examination of bottom-linked initiatives as sites seeking complex equilibriums between institutionalization, community development and collective autonomy, and therefore it is essential for increasing knowledge on social innovation initiatives at the local level (Eizaguirre et al., 2012; Oosterlynck et al. 2013; Pradel, Eizaguirre, and Garc铆a 2013). As for governance nodes for transforming cities and up-scaling their livability, the management of specific cultural facilities offers the opportunity to observe the limits and challenges of previous community development models that were influenced by neoliberal counter-reforms. The performance of these facilities as places where social struggles interact and where contributive democracy is put into practice is at the core of this research. But it also highlights the existence of other (or alternative) communitarian metrics than those related to enhancing individuals' social capital. With these aims, this study focuses on cultural management practices at a level close to citizens, involving them as creators and managers of cultural governance ecosystems, while rejecting the notion that their facilities are merely places for cultural consumption. At the same time, I give special attention to the relationship between these cultural environments and the realm of social economy, particularly the interactions between communitarian-led cultural management practices and forms of social economy

    Innovaci贸 social i governan莽a urbana: entitats socialment creatives a Barcelona i Bilbao

    Get PDF
    [cat] Innovaci贸 social i governan莽a urbana, entitats socialment creatives a Barcelona i Bilbao analitza la participaci贸 en la governan莽a urbana d'una mostra d'entitats promogudes per la societat civil. Les entitats estudiades es caracteritzen per compartir l'objectiu de tractar din脿miques d'exclusi贸 social i promoure pr脿ctiques orientades a la millora dels drets de ciutadania. La investigaci贸 pret茅n explicar com es d贸na l'impacte en la governan莽a urbana per part de la ciutadania organitzada a Barcelona i a Bilbao. Es parteix del sup貌sit que en el si de la societat civil 茅s possible identificar entitats socialment creatives precursores de din脿miques d'innovaci贸 social. S贸n entitats que s'orienten a la provisi贸 de serveis i recursos no oferts ni pel mercat ni per l'estat, a l'apoderament de subjectes i grups sotmesos a processos d'exclusi贸 social, i a l'acci贸 per a la transformaci贸 de les din脿miques de poder generadores d'exclusi贸. El model d'an脿lisi de la recerca planteja la comparaci贸 de com s'organitza la societat civil a les dues ciutats en diverses 脿rees d'innovaci贸 (foment de la inserci贸 sociolaboral, foment de l'economia solid脿ria, defensa dels drets de ciutadania per a persones immigrades, dinamitzaci贸 sociocultural i defensa del dret a l'habitatge). Partint d'una mostra d'entitats a Barcelona i a Bilbao, s'observa com organitzen i articulen les relacions de governan莽a amb les administracions p煤bliques, aix铆 com els mecanismes a partir dels quals s贸n capaces de promoure la innovaci贸 social. La investigaci贸 conclou que els sistemes de benestar local condicionen l'organitzaci贸 de les din脿miques d'innovaci贸 social, aprofundint en els mecanismes a partir dels quals es pot mesurar l'impacte de les entitats objecte d'estudi en la governan莽a. D'aquesta manera s'exposa com les caracter铆stiques dels respectius sistemes de benestar local de Barcelona i de Bilbao imprimeixen un car脿cter espec铆fic a l'associacionisme socialment transformador i defineixen unes condicions particulars per a la innovaci贸 social.[eng] Social innovation and urban governance, socially creative initiatives in Barcelona and Bilbao analyses creative participation in urban governance of a sample of entities promoted by civil society. The organizations studied are characterized by sharing the goal of treating dynamics of social exclusion and promote practices aimed at improving citizens' rights. The research aims to explain how the impact occurs in urban governance by the citizens organized in Barcelona and Bilbao. It is assumed that within civil society organizations it is possible to identify precursors socially creative dynamics of social innovation. These organizations are aimed at providing services and resources that are not offered by the market or by the state, the empowerment of individuals and groups subject to social exclusion, and to act for the transformation of those power dynamics generating social exclusion. The proposed research compares how is organized the civil society in the two cities in various areas of innovation (promoting job placement, promotion of the solidarity economy, defence of the rights of citizenship for immigrants, cultural revitalization and defence of the right to housing). Based on a sample of organizations in Barcelona and Bilbao, it is observed how are articulated and organized the relationships with public governance, as well as the mechanisms through which they are able to promote social innovation. The research concludes that local welfare systems affect the organization of the dynamics of social innovation, deepening in the mechanisms through which it is possible to measure the impact of the object of study in institutions of governance. This explains how the characteristics of the respective local welfare systems in Barcelona and Bilbao print a special character to socially transformative associations and define specific conditions for social innovation
    corecore